Les guerres internes, les rivalitats exacerbades al grup parlamentari de les Corts Valencianes i la concentració excessiva en les batalles entre els diferents corrents s'havien declarat des de fa mesos com a activitats proscrites dintre de l'organització valenciana de Podem. L'accés a la Generalitat Valenciana, junt amb l'entrada dels morats al Govern espanyol, havien pacificat aparentment un partit caracteritzat durant la legislatura passada pels enfrontaments orgànics. La voluntat de les diferents sensibilitats, aixoplugades pel consens respecte de la figura i l'estratègia del líder estatal i vicepresident segon espanyol, Pablo Iglesias, era reconfigurar l'estructura de manera pactada. Hi havia necessitat d'esborrar qualsevol iniciativa bèl·lica.
Els reptes dels morats, no debades, demanen concentrar tots els esforços. Arrosseguen deures com ara aconseguir una major implantació arreu dels municipis del País Valencià, així com s'enfronten a desafiaments com, per exemple, definir una estratègia que combine la seua acció governamental amb la presència dels seus membres a les diferents lluites socials, civils i veïnals. O en paraules d'una veu destacada de la formació: «S'haurà de buscar una combinació entre el paper institucional que exercim actualment i les lluites del carrer, les quals haurem d'acompanyar, formar part d'elles i exercir-ne de portaveu».
Una complicada quadratura del cercle, a la qual s'ha d'afegir debats postergats com ara el grau de relació amb Esquerra Unida, que «requereix una unitat a l'interior de l'organització per debatre amb mirada llarga i allunyats de la confrontació orgànica», coincidien diversos dirigents morats quan l'anterior secretari general de Podem al País Valencià, Antonio Estañ, va plegar. Des d'aleshores, una gestora que aixopluga els antics corrents morats encapçala la configuració de la III Assemblea Valenciana, la qual tindrà lloc el 20 i 21 de maig, una vegada en març s'haja realitzat el congrés estatal.
Autoproclamant-se com a figura de consens dintre de l'organització morada, l'exsenadora i portaveu adjunta d'Unides Podem a les Corts Valencianes, Pilar Lima, ha anunciat aquest dilluns la seua candidatura per convertir-se en la pròxima secretària general de Podem al País Valencià. Representant del sector que sempre ha estat fidel a les tàctiques d'Iglesias, Lima ha defensat la configuració d'un Podem «fort, inclusiu, ordenat, amb una militància activa, diversa, formada i compromesa, la qual forme part d'un partit-moviment que tinga els seus membres en les diverses lluites socials, civils i veïnals».
«Estem en un nou moment polític, el qual requereix un nou plantejament organitzatiu. Necessitem un Podem fort que acompanye la tasca a les institucions. Les militants han de ser activistes de les polítiques de transformació dels governs», ha ressaltat. «Tenim l'oportunitat de convertir les reivindicacions de les majories en polítiques de govern i la necessitat de mantenir un peu en el carrer i en els moviments socials per ser capaços de marcar el full de ruta als nostres representants», ha esbossat, acompanyada de les diputades al Congrés dels Diputats Marisa Saavedra i Rosa Medel, així com de la secretaria autonòmica de Justícia, Mireia Llobera, i de la directora general de Diversitat Funcional i Polítiques Inclusives, Elena Albert.
Una candidatura que també compta amb el suport dels alts càrrecs valencians de Podem a l'executiu espanyol de coalició. «És la primera diputada sorda en Les Corts i un símbol de la lluita contra la discriminació. En temps de descrèdit de la política, necessitem persones com ara Pilar Lima, les quals dediquen el seu temps a defensar la #ResPublica. Tot el meu suport en aquesta nova marxa. Molt ànim!», ha escrit a Twitter Hèctor Illueca, director de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. «Necessari primer pas per a l'Assemblea Valenciana. Pilar Lima té la voluntat de construir un Podem fort que compte amb la militància i treballe amb la societat civil per aprofitar aquesta oportunitat històrica de dur reivindicacions socials als governs. Molt ànim!», ha redactat a la xarxa de l'ocell blau Maria Teresa Pérez, directora de l'Injuve.
El missatge de Pérez, a més, ha sigut recomanat per Pau Vivas, assessor de l'exsecretari d'organització de Podem, portaveu al Congrés dels morats i persona de confiança d'Iglesias, Pablo Echenique, així com Rita Bosaho, Directora General per a la Igualtat de Tracte i Diversitat Ètnica i Racial, ha mostrat la seua predilecció per la portaveu adjunta a la cambra valenciana. Una exhibició de múscul de suports provinents del sector tradicionalment pablista i connectada amb les altes esferes del partit que s'ha combinat amb una reivindicació de la seua figura com a representant d'un consens coral. «Necessitem més que mai un partit amb unitat. És important que tinguem un poder cohesionat amb tres potes, és a dir, el Govern valencià, les Corts Valencianes i el partit, en els quals ha d'estar cadascun en els seus espais i en els seus rols», ha ressaltat, qui va presentar-se a les anteriors primàries internes i va conformar-se amb la segona posició per sota d'Estañ.
«És molt importat construir un partit coral, amb moltes veus i un missatge comú, i en el qual cada persona se centre en la seua tasca, com [Rubèn] Martínez Dalmau [vicepresident segon de la Generalitat Valenciana de Podem] en l'executiva i Naiara Davó com a síndica a les Corts Valencianes», ha afirmant, establint quins havien de ser els rols de cada màxim dirigent morat al País Valencià. La referència a Davó, de fet, no ha sigut innocent: és la seua màxima rival de cara a la III Assemblea Valenciana. Una candidata que, segons diverses fonts, «sí que tenia la capacitat de bastir una llista unitària i de consens».
El pas endavant de Lima, de fet, ha provocat un autèntic terratrèmol intern a la formació morada, el qual s'ha evidenciat a les xarxes socials. Tant des de l'entorn de Dalmau com des dels sectors que s'havien desmarcat darrerament del pablisme de Lima, antics partidaris d'Íñigo Errejón i de l'exsecretari general de Podem al País Valencià, Antonio Estañ, han censurat el moviment de l'exsenadora. No debades, s'han assabentat poques hores abans de la celebració de la roda de premsa en la qual oficialitzava la seua aspiració d'encapçalar el partit progressista.
«Naiara Davó ja ho va dir: no és el moment de personalismes ni de presses. Cal buscar un consens entre totes que assegure els governs de progrés i l'enfortiment de Podem», ha escrit a Twitter Dalmau. «Cada cosa té els seus temps. En maig, serà l'Assemblea de Podem que haurà de servir-nos per a reforçar-nos com a partit de govern, donar suport als nostres portaveus i enfortir-nos en els municipis. La precipitació no serveix per construir en comú. Les formes són el fons», ha afirmat Ferran Martínez, diputat a les Corts Valencians i un dels joves provinents de l'antiga família que liderava Estañ.
El malestar també ha sigut visible en antics adherits al corrent errejonista, com ara amb la també parlamentària valenciana, Beatriu Gascó. «Sorpresa amb aquesta notícia que em recorda les ferides d'un passat que pensava superat. Hem de reforçar el partit i el Botànic, per això calia treballar per aconseguir una candidatura de consens, i dubte que aquesta siga la forma», ha escrit. «El concepte unitat no és declaratiu. I difícilment construiràs consensos recorrent a frases gastades en un acte convocat d'esquena a la resta de companyes amb qui dius compartir projecte i en horaris compromesos. Precedents», ha reforçat el secretari autonòmic d'Habitatge i estañer, César Jiménez. Rocio Segura, membre de la gestora, assessora en la mesa de la cambra valenciana i persona del nucli de Davó, compartia el missatge llençat per Dalmau.
«És irresponsable. Suposa un terratrèmol d'incertesa a l'organització quan ens cal tranquil·litat interna per reforçar el Govern valencià», apuntaven fonts governamentals de Podem. «És una decisió sorprenent. No s'entén aquest pas endavant quan membres de l'equip de Lima estaven en les negociacions per configurar una candidatura de consens, i més quan no s'han evidenciat a la presentació de la seua aposta cap diferència substancial amb els nostres plantejaments», assenyala un dirigent morat. «No és comprensible que quan a Madrid ningú disputarà ellideratge d'Iglesias i sense haver-se celebrat l'assemblea estatal s'hi llance la candidatura», agrega una altra persona amb responsabilitats al Consell de la formació esquerrana. «I a més, sense cap document programàtic», puntualitza com a exemple de desconcert, sorpresa i indignació a parts iguals.
Tot i la demostració de suports amb connexió directa amb la cúpula estatal de Podem, les fonts consultades descarten taxativament qualsevol implicació de la direcció espanyola. «Si quan hi havia un clima de bel·ligerància la promoció de la facció de Lima va ser de manera indirecta, en l'actual context no s'hi decantarà. Ara tots som pablistes», recorda una veu amb tasques governamentals. «En el passat, sí que hauria tingut sentit la lectura d'un colp de l'aparell de Madrid. Amb les circumstàncies actuals, és impossible. Es tracta d'una maniobra incomprensible, perquè, a més, resta influència a la seua facció en cas de buscar una negociació posterior», opina un dirigent morat.
«Necessitàvem una figura de consens, que reforce el partit. No una persona que ho qüestiona i que actue de manera unilateral i sense avisar», rebla enfadat un alt càrrec de Podem. «Ha pres una decisió unilateral que ni les agrupacions comarcals coneixien. Crec que surt debilitada amb aquesta jugada. No veig que compte amb el suport de cap municipi», raona. «Poden tenir les seues opcions de victòria si tots els antics denominats pablistes s'aixopluguen sota la figura de Lima», indica una altra persona amb coneixements de les interioritats del partit. «És un escenari complicat. Lima no reuneix la simpatia d'amplis sectors», replica l'altre mandatari citat.
Una diferència de valoracions i un encreuament de paraules en les xarxes socials que ha ressuscitat els vells fantasmes de les bregues internes que tant han desgastat a Podem, especialment amb la sortida d'actius que comptaven amb la valoració positiva de bona parta de les antigues sensibilitats i d'integrants d'altres forces botàniques. La candidatura de Lima ha provocat un terratrèmol que ha descompost la fràgil pau orgànica que experimentaven els morats d'ençà que Estañ va oficialitzar el seu adéu. El retorn de les eternes cuites internes.