El Bloc acudia al tradicional aplec del darrer diumenge d'octubre patint la ressaca de la desproporcionada sentència del Tribunal Suprem sobre els líders polítics i socials de l'independentisme català. Després d'anys de contenció respecte de la qüestió catalana amb l'objectiu de contrarestar l'estratègia anticatalanista de la dreta espanyola, el Bloc, l'ànima majoritària i més nacionalista de Compromís, trencava la mesura autoimposada. Tal com va avançar aquest setmanari, la formació valencianista aprovava una resolució al seu Consell Nacional celebrat el passat dissabte en la qual demanava «l'amnistia dels presos polítics» condemnats per l'alt tribunal espanyol.
Una declaració que obria un xicotet cisma amb Iniciativa del País Valencià, l'altra sensibilitat amb rellevància a Compromís i partit del referent mediàtic dels valencianistes, Mónica Oltra. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i figura d'ascendència incomparable a la cooperativa política progressista es desmarcava ràpidament d'aquest posicionament. Però apostava per eliminar del codi penal l'anacrònic delicte de sedició, la qual cosa permetia l'alliberament dels presos independentistes. Una mesura que generava consens dintre de Compromís i que, de retruc, aigualia les tensions internes per la pluralitat d'opinions respecte de la qüestió catalana.
Mentre els valencianistes restaven atrapats pel sotrac de la judicialització del procès sobiranista, les enquestes mostraven indicadors preocupants per a les expectatives electorals dels valencianistes als comicis espanyols del 10 de novembre. L'aliança amb la plataforma impulsada a correcuita per l'exdirigent de Podem Íñigo Errejón no aportaria gaire més vots d'aquells que van obtenir en les passades eleccions estatals del 28 d'abril. O dit d'una altra manera: Compromís continuaria enviant al Congrés dels Diputats un únic parlamentari; dos a molt estirar. La difuminació de l'efecte sorpresa que havia generat l'aparició d'Errejón a l'escena política de l'Estat espanyol es produeix setmana a setmana, segons les diferents previsions demoscòpies publicades. I més amb Catalunya marcant de manera absoluta l'agenda política espanyola.
Amb la hipotètica angoixa electoral que assenyalen els sondeigs i condicionats per la preeminència de la qüestió catalana, el Bloc ha afrontat aquest diumenge un dels actes més icònics del nacionalisme: l'Aplec del Puig. Tota una prova de foc per testar si els nacionalistes seguien apostant per mantenir el to contundent envers la «repressió a Catalunya», o si els seus discursos recuperaven l'aroma preelectoral amb l'objectiu d'arrabassar paperetes al PSOE, el qual podria, d'entrada, sofrir amb més intensitat el missatge progressista de la marca política d'Errejón.
Com si es tractara d'un déjà-vu de l'Aplec del Puig del 2018, Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc i cooportaveu de Compromís, ha recuperat la tàctica valencianista d'erosionar al PSOE a través d'un doble flanc: l'agenda valenciana i l'advertència als votants progressistes de les temptacions dels socialistes de governar amb el suport de les dues forces conservadores de l'Estat espanyol, és a dir, PP i Ciutadans. «Eixim a guanyar les eleccions generals del 10 de novembre per tal d'obligar al PSOE a fer un pacte d'esquerres com el del govern del Botànic a la Generalitat Valenciana, i que no mire cap a Ciutadans i les altres dretes», ha proclamat Micó a manera d'alerta sobre la possibilitat que la formació del puny i la rosa opte per una entesa amb la dreta, especialment aquella de tonalitat taronja.
Els valencianistes, tot i les contradiccions de concórrer amb una força que en Astúries defensa una reforma del sistema de finançament autonòmic contrària a la predicada pel Consell, s'ha erigit davant el seu públic i, especialment, de cara l'electorat com a l'única opció d'estricta obediència valenciana. «Sense un Compromís fort a Madrid, no hi haurà un finançament just ni les infraestructures que tant necessiten les nostres comarques. Hem d'estar a Madrid amb l'objectiu que el PSOE assumisca les reivindicacions de l'agenda valenciana», ha afirmat Micó, la qual ha contraposat «els valors de l'acord i la pluralitat del Botànic» amb la «regressió bipartidista» del PSOE i el PP. «L'Estat espanyol serà plurinacional o no serà. Els problemes polítics es resolen votant, no amb autoritarisme», ha defensat respecte del conflicte territorial de Catalunya.
«Davant dels qui només saben que onejar cada vegada banderes més grans, Compromís som aquells que parlem dels problemes reals de la gent, del seu dia a dia», ha continuat Joan Baldoví, cap de cartell per València de Més Compromís, qui ha reivindicat la coalició ecosocialista «com la formació que millor defensa els interessos dels valencians». «Som els qui millor defensem els interessos dels valencians, no com el ministre d'Agricultura, que va contra els interessos del camp valencià», ha insistit.
Baldoví, el qual ha remarcat la visualització i la reivindicació que «gràcies a Compromís s'ha fet al Congrés dels Diputats dels problemes dels valencians», ha situat Més Compromís com l'únic desllorigador de la política espanyola. «Nosaltres representem la política útil, aquella que no els enganyarà ni els defraudarà, com aquells que no han estat capaços d'arribar a un acord i per això anem ara a unes eleccions que no volíem ningú», ha brandat. «No permetrem que [Pedro] Sánchez i les dretes continuen jugant amb el nostre futur i les nostres llibertats», ha afegit Francesc Roig, secretari general de Joves País Valencià.
Tota una ofensiva contra els socialistes, la qual s'ha vist reforçat per la jugada d'un militant valencianista que va registrar els dominis dels lemes del PSOE, que ha complementat aquest diumenge el candidat de Més Compromís per Alacant, Ignasi Candela. De manera indirecta, i apel·lant a les reivindicacions de l'agenda valenciana i l'emergència climàtica, ha criticat els socialistes en al·lusió a l'oblidat tren que connectaria Dénia (Marina Alta) i Gandia (Safor). «En 45 anys, cap govern d'Espanya haja sabut unir les costes valencianes i alacantines», ha censurat. Un retret a la formació del puny i la rosa que no serà l'últim. La bel·ligerància de Compromís per engalipar electoralment els votants dubtosos del PSOE promet ser més intensa a mesura que s'aprope la cita electoral del 10-N. Això sí, sense tensar excessivament les relacions entre dues forces que comparteixen executiu a la Generalitat Valenciana i nombrosos ajuntaments del País Valencià.