Xavier Abad: «El coronavirus ha vingut per quedar-se»

-El coronavirus presenta símptomes que sovint són similars als d'una grip comuna. Com podem distingir simptomàticament entre ambdues patologies?

No es pot distingir fàcilment. Una de les raons que expliquen, encara que no de manera total, el problema de la Xina és que no sabien de la circulació d'un nou virus. S'ha de tenir en compte que, en aquell moment, estàvem en plena temporada de la grip i que la simptomatologia inicial és molt semblant. No debades, s'hi camuflava amb la grip comuna. Alguns investigadors de Catalunya postulen que el coronavirus du circulant fa uns mesos i que no s'ha detectat perquè la incidència que tenia era molt baixa i perquè quedava amagada sota la simptomatologia inicial de la grip comuna. Ambdues s'inicien amb símptomes com ara tos seca, febra i malestar general. Ara bé, només es tracta d'una infecció per coronavirus quan aquesta simptomatologia deriva en una pneumònia sense que tingui etiologia, és a dir, sense coneixement de la causa que ho provoca. La simptomatologia, per tant, no ens permet fer un bon triatge per reconèixer els contagiats.

-S'ha insistit des dels experts que les persones grans i aquelles amb patologies cròniques són les més vulnerables a la infecció. A partir de quina edat una persona ha de ser considerada de risc?

En principi, tothom està en risc d'infectar-se. Ara bé, si estem parlant de la possibilitat d'acabar morint, les estadístiques mostren que a partir dels 60 anys la taxa de letalitat comença a pujar. De 60 a 69 anys hi ha taxes del 4%; dels 70 als 79 hi ha taxes del 8%, i de 80 anys en endavant les taxes són del 15%. Això són, per tant, valors bastant elevats. Al contrari, en persones de mitjana edat o joves s'està parlant de taxes de letalitat del 0,2%, o, fins i tot, de percentatges del 0% amb algunes centèsimes. No diguem, però, que una persona inserida en aquestes franges d'edat no pugui morir pel coronavirus, sinó que la letalitat és molt baixa.

-Tot i presentar piràmides demogràfiques similars, els països nòrdics i Alemanya compten de manera considerable menys morts que Itàlia o l'Estat espanyol. Quines raons ho expliquen?

Crec que poden ser socials. A les societats nòrdiques, hi ha molt menys contacte corporal i hi ha més distància de seguretat. És a dir, la gent tolera menys la proximitat i tothom assumeix que hi ha un espai que no s'ha d'envair, un fet que als països mediterranis no es compleix en haver-hi una altra manera de procedir. També és possible que siga causat per una major conscienciació sanitària i una major habilitat en salut pública. A tot això, a més, caldria sumar una possible millor direcció política, la qual és capaç d'assumir costos i prendre decisions dràstiques abans que calgui, fins i tot, de manera preventiva.

-A conseqüència de les característiques dels diferents tipus de coronavirus, hi ha la hipòtesi, la qual afirma que durant les èpoques més caloroses el virus romandrà menys inactiu. És certa aquesta teoria?

La teoria és certa, però cal apuntar matisos. És radicalment cert que els virus es veuen afectats per la temperatura: un augment de la temperatura sempre comporta una pèrdua de la capacitat d'efectivitat vírica. En temperatures superiors als 50-60 graus tots els virus s'inactiven amb bastant rapidesa. Si volem filar més prim, hem de distingir també entre els virus embolcallats i els no embolcallats. Els virus embolcallats, com ara el SARS-CoV-2, són més sensibles a la temperatura. Amb unes condicions ambientals de 35-40 graus celsius, els virus embolcallats s'inactiven fortament. Però també sabem que la grip torna cada any i sabem que els virus que causen refredats, com ara el rinovirus i altres coronavirus, tenen una fase àlgida que és desembre, gener, febrer i març. I que a l'any següent, en el mateix període, apareixen una altra vegada. En resum, la temperatura suposarà una minva en la circulació, especialment si va acompanyat de bon sol i radicació ultraviolada. Amb tot, no podem pensar que amb l'arribada de l'estiu tot se solucionarà.

-Per tant, hi ha el perill d'un revifament del virus amb l'adveniment de la tardor i l'hivern.

No es tracta d'un perill: per mi, es tracta d'una certesa. Diria que ara mateix, i tenint en compte les experiències prèvies de la resta de coronavirus que hi circulen i del retorn anual del virus de la grip comuna, la Covid-19 té totes les paperetes per emergir una altra vegada a la tardor, en el cas que se n'hagi anat durant els mesos d'estiu. De fet, no crec que desaparegui com va passar amb el SARS-CoV-1, el qual va sorgir en 2002 i va desparèixer l'any 2004. Crec que aquest virus ha vingut per quedar-se. La magnitud de la seva presència, però, és una altra qüestió, de la qual encara és massa prompte per emetre valoracions.

-De manera inicial, s'hi va estendre des de la població una febra per les mascaretes. Quins són, en realitat, els mecanismes d'higiene més importants per evitar l'expansió dels contagis?

Les mascaretes no calen, llevat que estigues exposat a una font de risc de manera continuada i propera. I, per tant, només caldria que ho dugueren aquelles persones que s'encarreguen de la cura de malalts en fase simptomàtica. La gent que surt al carrer per comprar, per exemple, o aquelles que agafen el transport públic per anar-hi a la seva feina no tenen per què dur mascaretes. Es tracta d'un virus respiratori que es transmet a través del contacte molt proper entre les persones a través de l'exhalació de xicotetes gotes que contenen el virus o tocant amb les mans superfícies en les quals resten aquestes gotes menudes. D'aquesta manera, les pautes més lògiques per bloquejar la transmissió serien rentar-se les mans en sabó de manera assídua, especialment quan creus que has tocat alguna superfície de risc i no de manera malaltissa, no tocar cap objecte prescindible com ara els poms de les portes, passamans o badanes, i emprar guants quan acudeixes a botigues, així com, evidentment, el confinament i la distància social.

-Investigadors de la Universitat de València i de la Fundació pel Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, ubicada al País Valencià, han descobert que el SARS-CoV-2 té una capacitat inferior de mutar respecte d'altres virus com ara la grip comuna. Això afavoreix l'obtenció d'un tractament per combatre el coronavirus?

A la Universitat de València, han descrit els genomes complets de tres malalts infectats a la província de València i aquestes seqüències s'han incorporat a altres 500 també seqüenciades que estan circulant al món. I aquestes tres seqüències hi han permet demostrar una relació amb la soca italiana i altres europees. La relació és tan forta que hi ha molt poques variacions entre les diferents soques, i això indica que el virus és bastant estable. Si és estable, és possible que en desenvolupar un tractament, et pugui funcionar per aquests mesos i també per al pròxim any. En el cas de la grip comuna, per exemple, quan elabores la vacuna d'aquest any, a l'altre no et sol servir de gaire.

-Als Estats Units i la Xina, han començat a testar una vacuna contra la Covid-19. Tot i engegar aquests assaigs, quina seria la tardança rutinària perquè el tractament pogués sortir a la llum?

El director general de l'Organització Mundial de la Salut va estimar un termini de 12 a 18 mesos. Una vacuna normalment triga entre cinc i deu anys per poder-se autoritzar. Tenim un punt positiu, però. Sense flexibilitzar-se els controls de risc, els processos s'estan fent més àgils i, en aquest cas, és possible que pugui sortir de les experiències de disseny de vacunes que va fer-se per al SARS-CoV-1 i per al MERS, de la qual hi ha una vacuna que està en fase final de recerca. Com el virus que ha causat aquesta pandèmia és similar al MERS, s'hi pot aprofitar tota l'estructura de la vacuna, llevat dels epítops, que és la part que atorga la immunitat. D'aquesta manera, una part de la recerca, la seguretat i el transport de la vacuna està feta. Ara bé, quedarien els assaigs clínics de les fases 1, 2 i 3. A tot això, cal sumar-li una qüestió que no s'està contemplant: la vacuna s'ha de produir en quantitats massives i cal una logística de distribució realment important, la qual cosa és un repte. A parer meu, no crec que en un any i mig pugui estar llesta.

-A Catalunya, hi ha experiments amb antivírics, com ara l'encapçalat pels doctors Bonaventura Clotet i Oriol Mitja, de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Quina importància té aquesta investigació?

Es tracta d'una investigació cabdal, i m'explico. Les eines per lluitar contra una infecció vírica són dos: els antivírics i les vacunes. En una situació de pau epidemiològica, t'interessa la vacuna perquè vols que la gent no s'hi contagiï. Però quan estàs enmig d'una pandèmia, és probable que t'interessi més tenir un antivíric, perquè has de tractar a la gent contagiada. En el cas de l'experiment de Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà amb pacients del Clínic, el seu objectiu és generar una anella de protecció amb els contactes. Dit d'una altra manera: el propòsit és tractar el pacient i que tingui menys capacitat d'escampar el virus i, al seu torn, que els contactes dels infectats puguin entomar la hipotètica infecció, tenir una càrrega vírica baixa o nul·la, no mostrar símptomes i, per tant, ofegar el virus. Cal veure, però, si serà efectiva. Ho sabrem en un mes, o mes i mig.

-«Mentre esperem la vacuna, la millor vacuna som nosaltres», ha insistit en els darrers dies el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. S'han implementat les mesures necessàries per limitar els contagis?

Sí, però tard, i no totes.

-Aglomeracions al metro de Barcelona, autònoms que continuen a ple rendiment des dels seus llocs de feina, assalariats que acudeixen al seu centre de treball de manera normal... S'hauria d'aturar l'activitat productiva llevat dels serveis essencials per aconseguir una major eficàcia?

Sí. Tothom que no estigui fent un servei essencial, i podem discutir fins a quin punt es considera un servei fonamental, hauria d'estar confinat en la seva llar.

-En cas de persistir, a més, la gent podria desmotivar-se per la incoherència de preconitzar un confinament que s'incompleix no restringint tota activitat laboral que no sigui essencial.

Si els missatges són contradictoris, si et demanen que et quedis a casa, però tens la possibilitat d'agafar còmodament el transport públic i el teu ocupador considera que la seva producció és essencial, es pot generar una reacció d'oposició.

-Algunes fàbriques s'han posat a produir de manera voluntària material mèdic per als hospitals. Si en una guerra l'executiu posa la maquinària industrial al servei de les necessitats de l'exèrcit, s'hauria, en aquest cas, de fer el mateix per derrotar la pandèmia?

Aquí hagut una manca de previsió. Estava cantant que el SARS-Coronavirus-2, el qual causa la Covid-19, arribaria, tot i que no sabíem quina seria la dimensió del contagi. El fet lògic, per tant, hauria estat emmagatzemar el material necessari i bàsic de contingència, al marge dels respiradors i de la qüestió d'ampliar Unitats de Cures Intensives, la qual cosa és més costosa. S'ha produït un error logístic important. I quan les coses van mal donades, és evidentment que cal adaptar les necessitats de producció. Si això vol dir forçar empreses perquè facin una activitat concreta que no és l'habitual davant l'actual crisi sanitària, doncs s'hauria de fer.

-A Itàlia, van tancar Llombardia com a principal focus de contagi. A Catalunya, fins i tot, va confinar-se la comarca d'Anoia només descobrir-se l'emergència d'un nucli d'expansió del virus. Ha sigut una errada no haver-hi precintat Madrid, com a principal autonomia amb infectats del conjunt de l'Estat?

Taxativament, sí.

-En alguna de les decisions que s'han pres, com ara la recentralització competencial, observa una primacia dels interessos polítics sobre els criteris mèdics i científics?

Si estiguéssim en un estat realment descentralitzat, s'entendria que cada autonomia faria el millor per als seus ciutadans i que només caldria una coordinació genèrica. En aquest cas, una mena de govern federal actuaria de mitjancer i passaria informació i, si calgués, material d'una comunitat a una altra. Amb la informació disponible, recentralitzar no ha estat una bona decisió, així com l'estratègia de comunicació està sent força lamentable.

-Creu que la imatge de militars al capdavant és positiva? Hi ha veus que apunten que seria més lògic que intervingueren especialistes mèdics o científics.

Et contestaré, d'entrada, amb un oxímoron: intel·ligència militar. Realment, no és lògic, ni coherent. Hauria d'haver-hi especialistes mèdics, epidemiòlegs i científics. Ara bé, si aquesta gent estigués prenent les decisions, Madrid hauria estat confinada.

-Era evitable la crisi del coronavirus, tal com defensen investigadors com ara Oriol Mitja?

Diria que sí i no. I m'explico. No era evitable perquè aquesta mena de pandèmies cada cop seran més freqüents. La Xina, que és un país dictatorial, ha intentat contenir el virus i ha fracassat, perquè si ho hagués aconseguit, no s'hauria expandit arreu d'Europa i el món. De fet, contenir aquesta mena de virus nous és pràcticament impossible. La crisi sanitària, per tant, no es podia evitar, però sí la seva intensitat. No debades, és clarament millorable la nostra preparació i actuació per a reduir l'impacte del virus.

-Actualment, en quin estat s'hi troba la famosa corba dels contagis, la qual adverteix de la saturació que pot donar-se als centres hospitalaris?

Estem en la fase exponencial dels contagis. Tinc dificultats per expressar amb seguretat si estem al començament o al final d'aquesta fase, però la meva hipòtesi és que estem només en el començament. El final de la corba, que implicaria la pèrdua de pendent, estarà determinada per l'esforç col·lectiu i l'eficàcia del confinament. Crec que encara ens queda una setmana, o fins i tot deu dies, d'una pujada intensa. No debades, els positius que estan sortint corresponen a l'etapa anterior al confinament.

-L'Organització Mundial de la Salut va recomanar als diferents països que cal fer proves diagnòstiques a tota la població. L'aplicació de tests ràpids per part de les autoritats sanitàries espanyoles, tal com ha apuntat el coordinador d'emergències Fernando Simón, avancen en la línia del model impulsat per Corea del Sud, on va avaluar-se, fins i tot, a la població asimptomàtica?

Des de fa tres setmanes, sóc de l'opinió que la gestió de les proves per detectar els infectats s'ha fet malament. D'entrada, s'hauria d'haver començat sent molt poc restrictius, ja que, en un primer moment, només s'hi feien a la gent que vingués de la Xina i tingués símptomes. Després, ho ampliarien a la gent provinent d'Itàlia. Pel camí, però, ens hem deixat un munt de pneumònies o de gent amb símptomes, amb la qual cosa perdies una informació de base sobre si el virus havia estat circulant, com algunes persones apunten, en el mes de febrer o març. L'exemple és el primer mort a l'Estat espanyol per una pneumònia sense conèixer l'etiologia, el qual va registrar-se a València, a mitjans de febrer. Crec que hi ha hagut una mancança rampant d'elaborar proves diagnòstiques. Si vols trobar casos, només has d'obrir el ventall. Però si tens la temptació de no provar per si en surten més, doncs, òbviament, no en realitzes. Ens falta saber, al seu torn, si aquesta mancança a l'hora de diagnosticar nous infectats, ha sigut volguda o a causa del dèficit de recursos i capacitats existents.

-Per tant, podem dir que els actuals positius són només la punta de l'iceberg dels contagiats reals?

Sí, però no sabem quan hi ha sota l'aigua. Com no hem seguit l'exemple de Corea del Sud, on s'ha fet una avaluació de la gent independent de si comptava amb símptomes o no en presentés, no ho podem saber. Sí que és important, però, la informació que puguem obtenir dels estudis serològics que podrien desenvolupar-se a la Xina i a Corea del Sud. Un cop has patit una infecció, qualsevol persona desenvolupa uns anticossos. I, per tant, una vegada passi la pandèmia podem veure quanta gent ha desenvolupat aquests anticossos. Si d'aquest grup de població només s'ha detectat, per exemple, el 84%, la resta seran les persones que han passat la malaltia sense símptomes o que han considerat que la seva simptomatologia no era prou forta per interpretar que estaven malalts. Això és una informació molt valuosa.

-«Volem subratllar el nostre compromís amb el reforç de la recerca científica per al desenvolupament d'una vacuna i d'una cura definitiva per la COVID-19. Dedicarem una important quantitat de recursos, 30 milions d'euros», va expressar Sánchez durant la presentació del pla de xoc. Li sembla suficient des del punt de vista pressupostari?

El problema d'Espanya és que efectua arrancades de cavall i parades de rossí. El Govern estatal és molt donat a fer grans proclames i a dir que faran un pla especial. Però al pròxim any dedicaran diners? I a l'altre? Pressupostaran diners per abastir de manera continguda per fer vacunes i antivírics per aquesta malaltia, o per aquelles que encara no estan resoltes? La resposta és clara: evidentment, no. 30 milions és millor que res, però si hagueren dedicat milions previs, així com haguera fet una gestió correcta de la vigilància  epidemiològica des de fa uns mesos, la situació seria diferent.

-La precarietat és la característica que ha definit la xarxa d'investigació d'arreu de l'Estat espanyol. Quines mesures s'haurien de prendre per evitar la fuga de talent i reforçar el sector de la recerca bàsica?

Diners i constància, tan fàcil com això. S'ha de decidir que és una prioritat dedicar una determinada quantitat de recursos de manera sostinguda independentment de si hi ha crisis o no per a la recerca, i que mai el pressupost estigui per sota de la xifra acordada. En tot cas, que pugui ser superior. Si generes bastants recursos, provoques més capacitats i atracció. Si la gent que investiga té un contracte de tres o cinc anys no gairebé ben pagat i amb possibilitats d'estabilitat properes a zero, només tornarà per nostàlgia o per motius familiars. La gent que sigui racional, que sovint és de la millor, dirà que s'hi busca les garrofes fora del país.