La cita és el dia 26, quan se celebrarà la manifestació contra la turistificació que per tercer estiu consecutiu es convoca a Palma. Enguany, a diferència de les altres ocasions, les setmanes anteriors s’han vist prou «animades» per una polèmica, cosa que per ventura afavorirà l’assistència.
La plataforma Menys turisme, més vida, que és la que organitza la mobilització, per cridar a la participació, va difondre a través de xarxes socials un cartell amb consells —amb el títol «Fes-ho tu també. Manual d’acció contra la turistificació»— sobre com fer accions directes contra negocis turístics —«tot allò que volem expulsar»—, preveure vies de fugida davant de la possibilitat que aparegui la policia i actuar sempre «tapant-se el rostre i els trets identificatius com tatuatges, pírcings o marques» de tota mena.
El GOB, el principal grup de la plataforma, així com Terraferida, es desmarcaren dels citats consells —que s’han atribuït a l’organització juvenil Arran—, cosa que pareixia que calmaria els ànims. Però així com passaren els dies, més s’intensificà la polèmica, en especial quan des del Govern espanyol es criticà el citat manual i es va fer una crida a la manifestació «pacífica». Des de la Federació Hotelera de Mallorca s’assenyalà la plataforma amb una clara intenció d'atacar tot el moviment contra la turistificació: «Quan l’objectiu (d’una manifestació) passa a ser intimidatori i radical ja no estam davant d’una protesta», sinó que «estam davant d’una estratègia d’atac i coacció». I afegí que aquestes «pràctiques no són admissibles i no poden presentar-se com una forma d’activisme».
En una línia molt semblant, un ciutadà búlgar va presentar, a través d’un bufet internacional d’advocats, MD Law Group, una denúncia penal a un jutjat d’instrucció de Palma contra la plataforma referida en general i, a més, en particular també en contra d’Arran, per suposades coaccions, instar a desordres públics i pertinença a grup criminal.
La reacció de Menys turisme, més vida ha estat no deixar-se coaccionar i els seus portaveus han advertit que de cap manera cessaran les protestes contra la turistificació, «sempre pacífiques». I que serien «els primers a condemnar» qualsevol classe de violència. A parer de l’organització, el que està passant és un intent de «criminalitzar el moviment organitzat» a l’illa contra la turistificació. «Pretenen traslladar (a la ciutadania) que defensam la violència» quan, en realitat, diuen, «el que defensam és una acció no violenta».
Curiosament —al contrari d’altres ocasions semblants— la polèmica no ha estat alimentada pels partits polítics. Excepte per Vox, com sempre sol passar amb qualsevol tema de gran transcendència social, que no ha perdut ocasió per qualificar d’«infame» el manual, en paraules de la seva portaveu parlamentària, Manuela Cañadas; «ataquen Mallorca», resumí. Més enllà de la radicalitat de la ultradreta, el PP ha criticat, a través d’una de les seves portaveus, Marga Duran, que «és inacceptable que es donin pautes per vandalitzar negocis», però des del Govern s’ha volgut rebaixar la tensió dient que «compartim» la «necessitat» d’imposar límits, tal com reclamarà la manifestació, i «no créixer més» turísticament. Des de Més, el seu cap, Lluís Apesteguia, no volgué valorar el polèmic manual, perquè «no s’ha de desviar el focus» de la crítica a la turistificació. I el socialista Marc Pons, segon portaveu parlamentari, es limitava a dir que «mai s’ha de canalitzar la protesta a través de la violència»; pel que fa al PSOE, és curiós que la seva futura candidata a presidenta, Rosario Sánchez, no ha confirmat que es manifestarà el dia 26.
Al capdavall, el debat sobre el polèmic manual i, en general, sobre el moviment contra la turistificació deixa en evidència la soledat de la representació empresarial hotelera. Cap partit democràtic li ha fet costat. Ho explica la darrera enquesta publicada a les Balears —pel diari Última Hora, elaborada pel Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES)— sobre els principals problemes que afecten els ciutadans, que deixa ben clar que la massificació turística és —juntament amb els alts preus, l’accés a l’habitatge i el col·lapse de trànsit a les carreteres— un dels principals motius de queixa, així ho és per al 77,8% dels enquestats.
I per si mancava quelcom, el dimarts passat la Guàrdia Civil detenia a dues activistes del moviment contra la saturació turística, la qual cosa ha aixecat encara més crítiques de la plataforma Menys turisme, més vida que creu que és una altra mostra de l'intent de criminalitzar el seu moviment. El diputat al Congrés de Més-Sumar, Vicenç Vidal, avertí que «detenir activistes és una vergonya i un atac contra els drets civils»