Com calia esperar, el president català Quim Torra ha fet una esmena a la totalitat a la decisió de Pedro Sánchez. Divendres a la nit, el president català havia proposat el confinament total de Catalunya. Una idea que no va obtenir cap resposta de Pedro Sánchez, qui estava apel·lat a respondre-hi, atès que se li havia demanat permís per mobilitzar recursos i col·laborar en els talls de frontera del Principat.
Dissabte a la nit, després d’un etern consell de ministres de set hores de durada i d’una espera encara més eterna entre el final de la reunió governamental i la compareixença del president espanyol, Pedro Sánchez anunciava l’aplicació oficial de l’estat d’alarma. I ho feia aplicant una intervenció total sobre els executius autonòmics, nomenant quatre ministres del seu partit -José Luis Ábalos, Margarita Robles, Salvador Illa i Fernando Grande Marlaska- com les persones encarregades de gestionar la crisi del coronavirus.
La proposta, que a més no anava acompanyada d’un confinament més dur dels territoris de l’Estat -tal com reclamaven fonamentalment els presidents català i basc-, i ho confiava tot a l’actuació del Govern espanyol. Com a resposta, Quim Torra, a l’endemà, insistia en l’aplicació d’un “confinament domiciliari” i en el “tancament de fronteres i aeroports”.
El president català, amb un pel d’indignació però amb voluntat conciliadora, criticava les mesures del president espanyol, perquè “no serviran per contenir el virus”. I insistia: “davant d’un repte tan col·losal, en comptes d’optar per la col·laboració s’ha optat per la imposició: com es poden trencar així les confiances?”.
Torra, que ironitzava quan deia que “la Constitució espanyola no és un fàrmac contra el virus”, alertava que “cada minut que passa sense confinar persones a casa seva és un minut que passa contra l’aturament del contagi”. “Cal anar més lluny si volem frenar la transmissió exponencial”. I feia una crida casa: “com que cal que no hi hagi més contactes ni contagis, tothom s’ha de quedar a casa”.
Era la seua proclama particular en un moment en què el Govern català s’ha sentit desautoritzat per l’espanyol. Atès que no hi ha hagut resposta directa a les seues demandes, el president català i els consellers han optat per acatar la intervenció governamental, però sense deixar d’adreçar-se a la ciutadania perquè siguen ells els qui assumeixen la responsabilitat d’una situació tan alarmant.
L’impediment de moviments entre territoris, tal com demanava Quim Torra, fins ara no ha estat decretat específicament. No es tancaran fronteres a dins de l’Estat, tal com exigia el president català, i davant el desemparament, ha optat per l’autogestió de la ciutadania a exercir la responsabilitat davant la pandèmica. “Demano als ciutadans catalans que prenguin la iniciativa amb una lluita cívica, solidària i compartida. Que només surtin a treballar serveis d’alimentació i d’assistència”. Torra exigia “cessar tota activitat que no sigui imprescindible” i proposava una bateria de mesures econòmics per protegir empreses i treballadors, com ara canviar els terminis de pagaments d’impostos, seguretat social i hipoteques, així com establir línies de crèdit sense límit.
Era la seua crida a “una aturada solidària de país”, acompanyada d’un lament reiterat: “voldríem que aquestes mesures s’apliquessin a tot l’Estat espanyol”.
Ximo Puig
Al contrari que el seu homòleg català, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, ha donat suport al decret d'Estat d'Alarma aprovat d'urgència per part del Govern espanyol que presideix Pedro Sánchez. Malgrat la recentralització que comporta, Puig ha reclamat que «cal estar units en l'aplicació d'aquestes polítiques». «Sánchez compta amb tot el suport de la societat civil de la Comunitat Valenciana», ha expressat, així com afegit: «Som conscients de la gravetat de la situació».
Puig, un dels barons socialistes amb un discurs més autonomista, s'ha distanciat dels seus homòlegs bascs i catalans, els quals han rebut amb indignació la recentralització instaurada per l'executiu integrat pel PSOE i Unides Podem. Encara més, ha ressaltat «la importància de la reunió [entre tots els presidents autonòmics i l'espanyol], en la qual hem estat tot tots». «Feia molts anys que no era així», ha insistit. I ha assenyalat: «L'Estat autonòmic és vigorós i funciona, però aquest problema transcendeix les fronteres autonòmiques i les nacionals. Es tracta d'una qüestió internacional». «El prioritari és donar una resposta a l'emergència sanitària», ha recordat.
«Aquesta crisi de salut pública és global, i tindrà unes greus conseqüències econòmiques. I com és una crisi global, calen respostes globals, com ara per part del G-20», ha demanat, així com ha estès la petició a la Unió Europea: «No ens pot fallar». «Cal una iniciativa a l'altura del que va significar el Pla Marshall després de la Segona Guerra Mundial», ha reclamat, alienant-se amb els partidaris d'un estímul públic de característiques keynesianes per sortir de l'esclat econòmic mundial que s'albira. «Ens juguem la vigència del model social europeu. No podem donar la mateixa resposta que en 2008», ha emfatitzat, en referència a la política d'austericidi que van acordar les principals potències mundials i els organismes internacionals, la qual va causar un augment profund de les desigualtats i va alentir la recuperació econòmica fins a l'acció de la política monetària expansiva.
Amb l'objectiu d'evitar que els efectes econòmics de la pandèmia del coronavirus recaiguen a sobre dels més vulnerables, el cap del Consell ha exigit a Sánchez que «s'augmenten les mesures pal·liatives per a les persones que s'han quedat treball, per als autònoms i per a les empreses, des de la més xicoteta fins a la més gran». «També he expressat al president la meua preocupació per les implicacions psicològiques [del confinament]. Som una societat mediterrània i es poden generar patologies. Per això, és fonamental augmentar la cobertura de suport psicològic», ha indicat.
«És el moment de la disciplina social i de l'ètica de la responsabilitat», ha accentuat. «El gran objectiu d'aquesta operació és salvar vides», ha remarcat, mentre ha confirmat que la Generalitat Valenciana està treballant per habilitar els centres sanitaris privats per augmentar la xarxa mèdica disponible contra el coronavirus. La situació, no debades, és preocupant: en només un dia s'han duplicat els positius al País Valencià, els quals han passat de 188 a 409. «L'augment considerable des d'ahir fins avui a Alacant fa pensar als tècnics que la causa pot ser l'afluència més gran de persones que vénen d'altres destinacions», ha detallat la consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, la qual havia comparegut anteriorment.
Francina Armengol
Tot i que la seua proposta de confinar les Illes Balears també ha estat desatesa, Francina Armengol no discrepava en camp moment de Pedro Sánchez, company seu de partit. Considerava que el dret d’estat d’alarma era “absolutament fonamental” i advertia: “ens hem de posar a les ordres del ministre de Sanitat”, Salvador Illa. A més, considerava que l’estat d’alarma facilitarà la “coordinació” entre els governs autonòmics i l’espanyol, cosa que “donarà resultats”.
Alhora, Armengol feia una crida a la calma, perquè “els subministraments estan absolutament garantits”. Amb això, volia evitar les aglomeracions que es venen repetint els darrers dies als punts de venda.
Pel que fa a les mesures socials, la presidenta de les Illes Balears anunciava mesures per garantir els llocs de treball, per donar flexibilitats a les empreses en matèria d’ajornament de pagaments tributaris i també d’ajornament d’hipoteques. Aquesta darrera mesura estava adreçada a protegir, sobretot, les famílies.
Preguntada, inevitablement, per les discrepàncies dels presidents Quim Torra i Íñigo Urkullu, Armengol feia evasives fins que ha deixat clar el seu posicionament de lleialtat: “l’Estat espanyol som tots i tots hi hem d’estar”.