"Si no fem res per mantenir els equilibris ecològics, tindrem més pandèmies com aquesta"

-Vostè i el seu grup de recerca participen en el projecte CONVAT, liderat per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, per a la posada en marxa d'una plataforma per al diagnòstic ràpid del coronavirus. En quin punt de la investigació es troben?
Estem als inicis d'un projecte per obtenir un biosensor, això és un aparell que ens permetrà detectar coronavirus a partir de mostres de saliva humanes. La intenció és no només que hi haja detecció del covid-19, sinó de coronavirus en general. La diferència respecte de tot el que hi ha fins ara és que serà un aparell petitet molt manejable, barat i que proporciona resultats en un temps d'entre 20 i 30 minuts. A hores d'ara hi ha alguns aparells que també són ràpids, però el problema que tenen és que fan servir molts reactius i per tant el cost és elevat i el funcionament una mica complicat. En canvi, aquest aparell el podrà fer servir tothom. Per entendre'ns, seria semblant a un aparell de detecció de glucosa. Amb aquest sistema, cada mostra analitzada tindrà un preu d'entre 10 i 15 euros.

-En quins terminis de temps podria estar disponible?
L'Institut de Nanociències ja el té i a hores d'ara està comprovat que funciona per bacteris i alguns altres patògens. L'aparell, doncs, ja el tenim, el que passa és que l'hem de posar a punt per a la detecció dels virus. Esperem tindre'l en els propers mesos. És barat i ràpid i em sembla que podria ser molt útil per al sistema de salut, tot tenint en compte com s'estan succeint les coses. Ens calen formes de detecció més barates que les que hi ha ara. Per tant, aquest aparell ens permetria abordar allò fonamental, és a dir, atendre l'emergència.
Però aquest aparell no només pot ser útil per a això. L'aparell pot ser molt útil per mostrejar reservoris de coronavirus en l'àmbit ambiental, amb la finalitat de prevenir. Els coronavirus estan en reservoris animals i hem de conèixer més d'ells per poder prevenir epidèmies com les que patim ara.

-Vostè és expert en ecoepidemiologia Quines lliçons ens deixa la irrupció del covid-19?
Estem molt ocupats en atendre l'emergència de la pandèmia i en atendre els malalts, com és lògic i normal, però estem parlant poc de com s'ha originat açò. Ja fa molt de temps que a escala internacional advertim d'aquests perills. Ho tenim publicat en revistes científiques. El que avisem de fa temps és que hem d'estar alerta perquè es pot originar una epidèmia i una pandèmia en què els patògens s'extenguen ràpidament, com ha passat ara.
Hi ha diversos factors que expliquen per què hem arribat fins ací. El primer té a veure amb el fet que hem provocat canvis a escala planetària. Un d'ells és el canvi climàtic, però no hauríem de perdre de vista que hi ha molts més canvis. Un d'ells és el canvi epidemiològic. La circulació de malalties i patògens a escala global s'ha accelerat. Aquesta és una qüestió a la que fins ara no hem prestat l'atenció necessària.
Això, en bona part, és degut a alteracions ambientals de tipus molt diferents. Cada volta hi ha més població i ocupem de forma massiva espais que abans no ocupàvem. I això provoca que entrem en contacte amb nous patògens que fins fa poc no coneixíem però que fa temps que hi són. Les modificacions dels entorns naturals exposen els éssers humans a noves epidèmies. Un exemple clar són les selves tropicals. 

-A aquest respecte, vostès han treballat en l'àmbit de la selva amazònica del Perú i els efectes que es deriven de la desforestació. Quines conclusions n'extrauen?
A la selva amazònica hi ha un problema greu de desforestació que està provocant que els asentaments humans estiguem més pròxims a patògens animals. Això, unit, a la presència de tolls, està provocant que el dengue esdevinga un greu problema de salut pública de primera magnitud. La desforestació d'àrees de selva per poder realitzar activitats humanes, ja siga per obtenir nous recursos, per instal·lar granges, camps de conreu, cases o carreteres, se solen analitzar en termes de pèrdua de la biodiversitat. No obstant això, les conseqüències de la desforestació poden ser molt més importants i imprevisibles del que pot semblar a primera vista. Perquè alguns dels animals abandonen la zona desforestada a la recerca de noves àrees, però altres romanen en la zona ara alterada. Les espècies que continuen desenvolupant la seua activitat en la zona desforestada, a diferència del que passava abans, tenen molta més probabilitat d'entrar en contacte amb la població humana, siga de forma directa, o indirecta, a través del ramat o dels animals domèstics. Així doncs, es facilita el contagi entre l'espècie humana i determinats patògens que fins ara havien estat més o menys aïllats en els seus reservoris animals. L'Ebola és un cas paradigmàtic d'això.


-Però els éssers humans, històricament, hem antropitzat els espais naturals. L'ocupació humana és consubstancial de la mateixa història. Per què ara provoca problemes d'aquesta magnitud?
La diferència és que ara aquesta antropització és molt més massiva i que, a més a més, els humans ens movem molt. Aleshores el que passa en un punt remot té repercussions a escala planetària. Assistim a la globalització de les malalties i d'alguns dels vectors que transmeten malalties infeccioses. Tot plegat provoca desajustos en la resposta per recuperar de nou l'equilibri.
Al marge de la desforestació, també hi ha aspectes socioeconòmics que s'han de tenir en compte. A l'Àfrica, per exemple, passa que hi ha molta gent fugint dels conflictes i s'instal·la en zones que epidemiològicament són de risc. L'Ebola n'és un exemple. Pel que fa al sud-est asiàtic ja fa molt de temps que advertim que és un punt calent des del punt de vista epidemiològic.

-Per què?
Perquè al sud-est asiàtic s'ajunten diversos factors. En primer lloc, la presència de molts patògens molt diversos; en segon lloc, una diversitat de reservoris important; i en tercer lloc un clima que ho afavoreix. A tot això se sumen uns costums que són difícils de canviar en relació amb la ingesta de fauna salvatge. Si aquest problema haguera passat fa 100 anys, s'hauria infectat un poble complet però no hauria eixit d'allà. Però ara tot és diferent perquè els fluxos de mobilitat s'han accentuat. El resultat és una expansió ràpida dels virus, com s'ha posat en evidència en el cas del covid-19.

-S'han considerat diverses hipòtesis sobre quin podria ser l'origen del covid-19. Es va parlar de la rata penada, després del pangolí... A aquestes altures podem saber del cert quin és l'origen?
Els coronavirus són virus de rata penada. Però hem de tenir en compte que són virus que sempre han estat allà; les rates penades sempre n'han tingut de coronavirus. El problema no és la rata penada sinó prendre consciència de per què ha passat a nosaltres. De fet, les rates penades són fonamentals en la cadena tròfica perquè ens ajuden a regular la població d'insectes. Els necessitem molt ara que hi ha moltes espècies d'insectes invasors. El que ens hem de preguntar és què ha provocat que salti a nosaltres. De moment, encara no sabem com ha anat exactament la cosa.
En canvi, el que sí sabem és com va anar el SARS anterior. Aleshores es va consumir una civeta, un mamífer una mica més gran que un gat. Aquest mamífer és molt apreciat a la Xina, per entendre'ns, com un pernil de jabugo. Clar, era un menjar que abans menjava molt poca gent. Però en produir-se una transformació econòmica a la Xina i, per tant, una millora del poder adquisitiu, la ingesta de civeta es popularitzà. Aleshores es crearen granges de civetes, on el risc que es propagaren virus és molt alt. Les civetes les porten vives als mercats i als restaurants, perquè a la Xina és prou comú que amb els mamífers fagen com nosaltres amb les llagostes als restaurants, que triem quina ens volem menjar. Aleshores, si està infectada es contagien els comensals i els qui preparen el plat. Així va ser com va començar l'epidèmia del SARS de 2002 i 2003. La diferència, ara, és que aquest virus és més contagiós i que, a més a més, la mobilitat humana s'ha accelerat.

-El govern xinès ha implementat mesures per eliminar la tradició dels mercats d'animals vius. Això pot resultar efectiu o és només un pegat?
Canviar les tradicions humanes costa molt. Ara bé, crec que el que caldria fer és un control sanitari del que hi ha als mercats, perquè si s'opta per la prohibició correm el risc que hi haja un mercat negre, i això sí que seria un error. El que cal és un control sanitari de tots aquests productes.
La nostra línia de treball consisteix a esbrinar on són els patògens i després estudiar la dinàmica dels reservoris i dels virus en els reservoris. El que nosaltres ens vam plantejar fa molts anys és que les malalties infeccioses provocades per virus, infecten a les persones i els metges les curen. Però cal anar una mica més enllà i estudiar on són i quina dinàmica tenen. I per això també ens cal introduir la qüestió de la dinàmica ecològica dels reservoris i saber quins factors regulen aquesta dinàmica. Perquè si sabem les dinàmiques podem posar barreres perquè no afecti la nostra espècie. Tot el que està passant no ens sorprèn, perquè entra dins la dinàmica d'estudi que fem des de fa 30 anys.

-Al remat, la sensació és que el que ara està succeint és un avís sobre els efectes que tenen els desequilibris que la humanitat genera en la Terra...
Efectivament, és un avís. I si no fem res per mantenir els equilibris ecològics, situacions com aquestes seran reiteratives. El que està passant amb el covid-19 pot tornar a passar. Un dels reptes per al segle XXI és abordar aquestes epidèmies de virus i de malalties infeccioses produïdes per aquest canvi global.

-Tot plegat és curiós, perquè vivíem en el miratge que la tecnologia ho pot solucionar tot però al final el que ens amenaça és la biologia, la mateixa natura.
Sí. A mesura que adquireixes coneixements te n'adones que tot està molt relacionat i tendim en molts casos a entendre els problemes de forma aïllada. Quan alterem el sistema natural tendim a percebre les conseqüències macro, però ignorem, en primera instància, les conseqüències micro. La majoria d'espècies animals són reservoris de microorganismes. Així que quan alteres una espècie, això a voltes té repercussions per a tot el conjunt. A voltes aquestes repercussions són xicotetes però a voltes són de grans dimensions, com ha passat ara.

-Aleshores segurament el que correspon també és qüestionar-nos sobre la relació dels éssers humans amb la Terra. A voltes, aquest, sembla un plantejament místic però tal com vostè ho explica no ho és pas.
De místic no ho és pas; és molt pragmàtic. Estem molt pendents -i s'ha d'estar-hi!- del canvi climàtic. Però és que al marge del canvi climàtic ens venen altres canvis també molt importants: un és el relacionat amb la globalització de patògens; i l'altre és la demografia. Són dos aspectes, al costat del canvi climàtic -i que alhora estan molt relacionats- que provoquen que tinguem al davant nostre uns reptes majúsculs.