Dimecres a migdia totes les edicions dels diaris, ràdios i televisions de les Illes portaven de forma destacada per sobre de qualsevol altre notícia la detenció a Mallorca de dues activistes contra la saturació turística -aquell mateix matí- per haver «atacat empreses turístiques».
Va ser una operació policial sense un mandat judicial. Els fets que se’ls imputen -pintades i posar silicona a panys d’un grapat d’agències immobiliàries, enregistrades per càmeres de seguretat- varen ocórrer el 31 de maig i la gran actuació de la Guàrdia Civil va ser el dia 16 de juliol. La intensa investigació per a identificar els activistes només durà 46 dies i curiosament el cos uniformat actuà després que la Federació Hotelera -entre d’altres representats del sector- elevàs el to crític contra el moviment que ha convocat la manifestació contra la turistificació, el proper dia 26 a Palma, acusant la plataforma convocant, Menys turisme, més vida, de seguir una «estratègia de coaccions i intimidacions» contra «negocis turístics».
«Em fa l’efecte que l’objectiu dels que han impulsat aquesta operació era llançar un missatge contra la manifestació: ‘no hi aneu que hi ha gent dolenta’, però me pareix que s’han equivocat perquè l’efecte serà el contrari», valora per a El Temps l’advocat de les al.lotes detengudes, Josep de Luis.
El context -del qual aquesta revista es feia ressò aquest dijous- és la polèmica sobre el manual d’acció directa -atribuït a Arran- que va publicar per internet la plataforma Menys turisme, més vida, l’organitzadora de la manifestació.
Resulta extremadament sospitós que l’actuació de la Guàrdia Civil fos d’ofici i que es concretàs amb una operació «molt mediàtica», diu de Luis, tan de temps després dels suposats fets. «Jo no he pogut llegir encara l’atestat (policial) perquè vaig atendre les dues al.lotes ahir mateix (la conversa és el dijous dia 16 a primera hora del matí) i el primer objectiu era que sortissin en llibertat, tal com va passar, però duc un altre cas d’identificació a través de càmeres de seguretat que t’assegur que la claredat amb la qual la policia pretén que ha identificat una persona com a poc és dubtosa».
En el cas de les dues detengudes aquesta setmana l’enregistrament de vídeo únicament permet veure -segons les fotografies publicades, distribuides per la pròpia Guàrdia Civil, una de les quals s’adjunta- persones amb el rostre tapat, vestides de negre, sense cap tret identificatiu que estan pintant amb esprai a la paret.
La primera atenció legal que van rebre les dues al.lotes va ser d’un misser del torn d’ofici, per telèfon. Els uniformats digueren a les detengudes que si no col.laboraven podien enfrontar-se a serioses penes. Així acceptaren anar a la respectiva casa i entregar als agents el que els demanaren, inclòs telèfons mòbils que posteriorment, a la sortida dels jutjats -on varen declarar i en sortiren amb llibertat amb càrrecs-, no se’ls va tornar. No hi hagué, per tant, una actuació policial inicial sota mandat judicial, per entrar als domicilis. O sigui: la policia detén unes persones i els assegura que si no col.laboren els passaran coses terribles -que òbviament no depenen dels cossos de seguretat sinó dels jutjats- per vèncer la seva resistència i que acabin per acceptar l’accés dels agents als domicilis. Això és donar permís?
Es tracta d’una actuació sobre la qual Josep de Luis té dubtes. «Com t’he dit el primer objectiu era que quedassin en llibertat i encara no he pogut llegir res (de l’atestat), però és una actuació que vull mirar amb deteniment perquè em grinyolen certes coses. Mem, el que està clar és que si la policia cita les dues al.lotes per anar a declarar al quarter, com hagués estat més adequat, el lògic és que hi anassin amb un advocat, que s’hagués preocupat que (els agents) no fessin l’espectacle que han fet».
En resum, per a l’advocat de les dues detengudes l’objectiu de tot plegat és prou clar: «almanco a mi així m’ho pareix, hores d’ara, jo diria que es tracta de llançar un missatge, amb gran ressò mediàtic assegurat, que és molt senzill i vol ser contundent: ‘hi ha gent molt bona, que crea molt feina (en referència als hotelers i la resta d’empresaris turístics) i una altra molt dolenta que vol posar en risc el nostre menjar’, i, per tant, la conclusió s’imposa: ‘no aneu a la manifestació’. Però me pareix que han errat el tir i la reacció social serà exactament la contrària».
Josep de Luis acaba la conversa recordant una famosa dita: «com més conec la policia, menys por tenc als lladres».