-Comencem pel més bàsic: conèixer la malaltia. Quins són els símptomes que desenvolupa un infectat per coronavirus?
En aquest moment, sabem que és un problema respiratori amb diverses intensitats. Pot ser un problema lleu, amb símptomes de refredat comú, al qual es pot sumar una mica de tos i mal de coll. O podem trobar situacions més greus, en les quals a la persona li costa respirar o té respiració agitada, apareix un procés febril i dolor corporal. Els símptomes dels casos més greus són causats per la generació d'una pneumònia, la qual necessitarà un tractament hospitalari.
-Posem-hi un exemple a l'atzar. Una persona presenta tos mucosa i congestió, la qual també pot estar localitzada al pit de manera aparentment lleu. Hauria de preocupar-se?
En el context actual, si una persona pateix un problema respiratori que es pot confondre més o menys amb la grip estacional, no s'ha d'alarmar, sempre que els símptomes no prosperen. Amb el propòsit de no col·lapsar el sistema sanitari, si una persona presenta símptomes lleus, cal fer confinament i limitar, en la mesura del possible, el contacte social. Lògicament, en situacions d'increment de la gravetat, és quan s'hi recomanaria acudir a un servei d'urgències. De totes maneres, els telèfons d'assistència a les persones juguen aquest paper: resoldre els dubtes de les persones que presenten una simptomatologia similar al Covid-19.
-Per tant, aquesta persona només s'hauria de preocupar si patís febre i comptés amb un problema respiratori més agreujat.
Exactament. Una persona s'ha de plantejar que necessita assistència mèdica no sols quan té un procés febril, que també, si no quan s'acompanya d'un procés de dificultat respiratòria marcada.
-A l'inici de la crisi del coronavirus, especialment quan estava focalitzada a la Xina i al continent asiàtic, va estendre's el mantra que es tractava d'una mena de grip comuna. Les taxes de mortalitat que presenta avalen aquesta idea?
No, ni molts menys. Quan va sortir la nova malaltia, va comparar-se amb la grip comuna o estacional perquè comportava una problemàtica de tipus respiratori i per tenir una simptomatologia similar. Si un mira les estadístiques de la grip estacional, la mortalitat és relativament significativa, especialment quan observa el nombre de persones, les quals es compten per milers, que s'hi poden morir. Aquestes dades, però, són una mica mentideres. Cal distingir entre el total de mortalitat, quantes persones moren en un determinat període i per una malaltia, i la taxa de letalitat, la qual registra les persones que han mort del total d'infectats per una malaltia. En termes generals, la taxa de letalitat que presenta la Covid-19 és d'un 3,5% quan a la grip estacional és d'un 0,2%. Per tant, estem parlant d'una letalitat vint vegades superior en el cas de la Covid-19.
-La letalitat és més elevada entre les persones grans. A partir de quina edat podríem considerar que una persona és de risc?
A vegades, no és tant l'edat com ara si pateix malalties associades. És cert, però, que hi ha més probabilitats de comptar amb malalties associades com més edat hi tens. Si un observa les estadístiques, veiem com la letalitat fins als 50 anys se situa en dècimes superiors a zero, com ara un 0,2%. A partir dels 50 anys, aquest percentatge de letalitat augmenta. Hi ha més risc en les persones de 60 anys que no pas en les de 50. Com també el risc és més elevat encara amb 70 anys i no diguem-ne amb 80 anys, on la taxa de letalitat abasta xifres del 12% o més. Cal recordar que Europa és un continent amb una població més envellida en comparació amb altres punts d'Iberoamèrica o el sud-est asiàtic. Per tant, ens hem de cuidar i protegir més.
-També s'ha repetit que la calor podria minvar l'impacte del virus. Què hi ha de cert?
La certesa que tenim de l'anàlisi de les diferents classes de coronavirus és que no resisteixen les temperatures elevades, és a dir, s'inactiven en cas d'una humitat relativa baixa i temperatura alta. A partir d'aquestes dades, s'ha traçat la hipòtesi que de cara a l'estiu l'impacte de la infecció serà, segurament, menor. D'aquesta manera, és probable que el manteniment del virus viable en habitatges i superfícies sigui més complicada, i per tant, de més difícil transmissió.
-Què suposa que investigadors de la Universitat de València i de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, ubicada al País Valencià, hagen obtingut els genomes complets del virus?
Des d'aquest punt de vist, penso que hi ha un esforç global per tal de combatre i conèixer millor el virus. Al País Valencià, hi ha institucions que tenen una gran capacitat d'estudi i, especialment, de seqüenciació de virus i de qualsevol mena de genoma. El fet que s'hagi aconseguit d'una manera tan ràpida la seqüència del virus és tremendament positiu. Els virus experimenten mutacions. És fonamental, per tant, conèixer-los. Des d'un prisma epidemiològic, és important per entendre com s'ha disseminat. En resum, disposar de les seqüenciacions del virus a diferents països és rellevant perquè ens permet un coneixement més gran de les seves característiques i sobretot de com va variant en el temps.
-En la seqüenciació elaborada pels investigadors d'ambdues institucions valencianes, s'apuntava que la capacitat de mutació del virus era relativament baixa.
Exacte. Els coronavirus, en termes generals, tenen una capacitat de mutació més baixa si ho comparem, per exemple, amb els virus de la grip, els quals tenen unes característiques moleculars molt diferents. Aquests trets, de fet, provoquen que cada any es necessiti una vacuna nova i de manera específica per al virus majoritari de la grip que hi circula. En el cas dels coronavirus, en canvi, no s'espera que pugui passar.
-També hi ha experiments catalans com ara l'assaig clínic que encapçala l'investigador Oriol Mitja al grup de l'Hospital Germans Trias i Pujol. Quina importància tenen aquestes investigacions?
Crec que hem de distingir, en primer lloc, que no es tracta d'investigacions per trobar una vacuna. De moment, només als Estats Units i a la Xina han començat a efectuar assaigs clínics de vacunes amb persones. A Catalunya, però, s'han iniciat assaigs clínics amb un altre tipus de producte: antivírics. Els antivírics són molècules que, generalment, bloquegen la infecció del virus a les persones. Dit d'una altra manera: no eviten necessàriament la infecció, però sí que disminueixen la càrrega vírica. D'aquesta manera, aquests antivírics són molt útils per aturar la infecció en el moment que s'està produint, així com perquè les persones afectades tinguin menys simptomatologia. En el cas d'aquests assaigs clínics, per tant, es tracta de provar antivírics que han funcionat contra altres virus. L'estudi d'Oriol Mitjà, per exemple, fa referència a un antiretroviral, és a dir, un antivíric pensat per combatre el virus de la sida. Allò que es pretén és comprovar si el mateix antivíric pot funcionar amb el coronavirus. La hipòtesi del seu possible funcionament ve donada arran d'experiments bioinformàtics que apunten a la seva probable eficàcia. Per això, s'impulsa. D'ací unes quantes setmanes, podrem saber si és efectiu o no.
-En cas que l'experiment confirmés la hipòtesi, aquest antivíric, per tant, reduiria l'afecció simptomatològica dels infectats pel SARS-CoV-2 i, a més, disminuiria la capacitat de contagi entre la població.
Exacte! A l'àmbit veterinari, i també dintre dels humans, s'empra normalment el terme de "pressió d'infecció", la qual fa referència a la quantitat de virus que pugui estar circulant entre la població en un moment donat. Com més baixa, més complicat és que les persones emmalalteixin, així com que hi hagi una transmissió efectiva entre els individus. Amb els antivírics, l'objectiu és que les persones tinguin menys probabilitats de passar la malaltia i, en cas que s'infecten, que ho facin amb menor afecció.
-A un dels hospitals de referència del País Basc, s'està experimentat amb un fàrmac per tal de frenar el coronavirus. Es tracta d'un altre assaig d'antivírics?
És un experiment probablement similar a l'impulsat pel doctor Oriol Mitjà. En aquest cas, s'assaja amb un tractament indicat per combatre els coronavirus que provoquen la Síndrome Respiratòria Aguda Greu.
-Les autoritats, mentrestant, repeteixen que la millor vacuna som tots nosaltres. S'han pres les mesures adequades per contenir els contagis?
Aquesta circumstància no deixa de ser una qüestió subjectiva. Si dues setmanes enrere ens hagueren dit de tancar-nos i no sortir, la gent haguera dit que era una exageració absoluta. Ara, hi ha gent que pensa que l'actual confinament és poc i que s'hauria d'anar més enllà. Globalment sabem que totes les mesures que eviten contactes efectius entre persones infectades i no infectades seran positives. És a dir, si estic evitant de manera fefaent la transmissió d'una persona infectada a una no infectada, s'estarà rebaixant la pressió d'infecció que adés comentàvem. Si tothom es queda a casa, "aplanem la corba", ja que no és el mateix tenir 100 infectats en un mateix dia que tenir-los en deu dies. Al final, seran 100 infectats, però el sistema sanitari només podrà acceptar-ho de manera escalonada. Aquest aïllament domiciliari, segurament, permetrà evitar arribar a les cotes de contagiats amb les quals arribaríem en cas de no fer absolutament res. També cal dir que és normal l'augment dels casos durant els darrers dies, malgrat engegar el confinament. Per què? En el moment que hem aturat, i tenint en compte el període d'incubació que presenta la Covid-19, estan sorgint les infeccions produïdes a causa dels contactes socials de la passada setmana o de fa quinze dies. Els resultats del confinament no es veuran, de fet, fins d'ací a tres setmanes, on si tot va bé, observarem que la corba va atenuant-se i, fins i tot, va aplanant-se. És l'experiència, certament, dels països asiàtics que, com ara la Xina o Corea del Sud, han passat el moment més crític.
-És coherent aprovar un decret d'alarma per confinar a la gent quan hi ha treballadors que desenvolupen la seua activitat en sectors no essencials que acudeixen presencialment a la feina?
Si el missatge que donem és que l'economia ha de patir el menys possible, no transmets seriositat a l'hora de realitzar el confinament. És a dir, si deixem que la gent vagi a treballar o agafi els autobusos de manera normal, tot allò que pretenem aconseguir tindrà fuites. A la Xina, qui va trobar-se amb un virus que era totalment desconegut, van aplicar mesures gairebé draconianes que a Europa només s'han aplicat, en certa manera i tard, a Itàlia. Fins que no ens creiem l'amenaça, no aconseguirem frenar la infecció. L'economia s'hi veurà afectada sí o sí. I si no fem res per aturar els contagis i primem l'economia, com ha fet inicialment al Regne Unit, tindrem un nombre elevadíssim de baixes i el col·lapse del sistema sanitari estarà garantit. Crec que hem de ser madurs com a societats. Regne Unit, i si la futurologia no em desmenteix, està sembrant l'escenari perquè les infeccions es disparen. I més quan el virus compta amb una taxa de letalitat entre la gent gran d'entre el 8% i el 12%. Hem de cuidar i protegir als nostres avis.
-Madrid, junt amb altres parts més xicotetes de l'Estat espanyol com ara Vitòria, Haro o Igualada, són els principals focus de contagi del coronavirus. S'hauria d'haver confinat abans la comunitat madrilenya tal com va passar a la comarca d'Anoia?
És molt fàcil dir-ho a toro passat. Òbviament, la resposta és sí, s'hauria d'haver fet abans. El doctor Oriol Mitjà, el qual has citat anteriorment, era partidari de fer un tancament estricte, al més pur estil xinès. Ara bé, entenc que, de vegades, hi ha decisions que són políticament complicades. A Espanya, hem anat per darrere de la malaltia, tot i tenir l'exemple xinès. Les autoritats polítiques i la gent tenia la sensació que no ens afectaria com a la Xina. Si mires el nombre de gent que va infectar-se a la Xina, proporcionalment hi ha més gent a Espanya o a Itàlia de la qual va haver-hi al país asiàtic. En Itàlia, estaríem parlant de set vegades més, en cas d'analitzar-ho per proporció d'habitants.
-Fins fa unes setmanes, les Falles estaven en marxa, hi havia esdeveniments massius i es permetien els desplaçaments d'aficionats a partits de futbol. S'ha menyspreat l'abast de la pandèmia?
Fins que un no comença a patir-ho de debò i no observa un augment dels positius de manera sistemàtica, és reticent a creure que això pot arribar. Fa unes quantes setmanes, la cancel·lació del World Mobile Congress a Barcelona fou rebuda com a una notícia desagradable per a moltes persones. Si ho mirem retrospectivament, fou una decisió totalment encertada des del punt de vista sanitari, ja que s'hi hagueren reunit quasi 100.000 persones en un espai reduït. Això hauria amplificat moltíssim la possibilitat de contagis.
-L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha insistit en les darreres hores que cal fer tests a tota la població. A l'Estat espanyol, però, s'ha descarat en contrast amb la política duta a terme a Corea del Sud. Caldria atendre aquesta recomanació de l'OMS?
És una recomanació des del punt de vista tècnic i científic molt lloable, i jo la compraria totalment. Ara, hi ha problemes logístics. Tenim disponibilitat de tests per a tothom? Tenim capacitat per fer aquests tests de manera sistemàtica? Les capacitats dels països per elaborar aquests tests varia significativament. Com apuntaves, l'únic país que ha testat de manera sistemàtica a la població ha sigut Corea del Sud, qui presenta la taxa de letalitat més baixa de tots els països. Per què? Doncs si comences a testar una proporció de la població més elevada, detectaràs amb major facilitat positius asimptomàtics o amb una simptomatologia mínima. I això provocarà que la gent que tingui un desenllaç més greu sigui menor proporcionalment. Són qüestions que depenen de la capacitat dels diferents sistemes sanitaris. Idealment seria molt recomanable, ja que identificaríem infectats asimptomàtics que hauríem d'haver aïllat per evitar la propagació del contagi.
-A l'Estat espanyol, ha sobtat la quantitat de polítics de renom que han donat positiu per coronavirus. Els identificats amb el virus és la punta de l'iceberg del nombre real de contagiats?
La hipòtesi que tenim és que sí, que els positius que tenim és només una proporció dels contagiats reals que hi ha. La manera més fàcil d'esbrinar-ho serà retrospectivament, a través d'assaigs serològics, és a dir, mitjançant la detecció d'anticossos, que són indicatius d'infecció prèvia. Quan fem aquests tests, els quals només són útils a posteriori, ens adonarem que hi va haver molts més contagiats dels que s'han detectat.
-Sembla, per tant, que la cancellera alemanya, Angela Merkel, té raó quan va afirmar que vora el 70% dels alemanys s'infectarien pel coronavirus.
És molt dura la frase, però podria ser certa. Estem fent moltes especulacions perquè la malaltia és nova i, en gran manera, la desconeixem. Tampoc sabem si aquest virus serà un habitual entre nosaltres, encara que és probable, ja que té una alta capacitat de contagi. Quan aquesta crisi sanitària passi, que passarà més tard o més prompte, podrem avaluar la quantitat de gent infectada amb els tests serològics. Penso que és massa aviat per estimar un percentatge.
-Quines lliçons podem traure, de moment, de la pandèmia del coronavirus? Els aplaudiments a favor dels professionals de la sanitat pública indiquen que la població serà més sensible davant possibles desmantellaments o retallades del sistema sanitari públic.
Aquesta pandèmia ens ensenya que el sistema sanitari és cabdal per a qualsevol país. Però no només el sistema sanitari: també la recerca. Espanya és tristament un país que no ha apostat per la recerca bàsica i de gran nivell. Des de la crisi mundial de 2008, s'ha retallat el pressupost en matèria de ciència. De fet, encara no hem assolit els nivells pressupostaris anteriors al 2008, quan s'hauria d'haver-los augmentat. Ara estem veient els efectes de les retallades en llits a les Unitats de Cures Intensives i en recursos humans. No vol dir, tanmateix, que sense aquestes retallades i amb un sistema sanitari més fort, no haguérem patit. També ho hauríem passat mal. De fet, penso que aquesta crisi ha agafat amb el peu canviat a polítics, metges i investigadors. Ara bé, amb més recursos, hauria estat més fàcil pal·liar la pandèmia. Cal veure si quan estiguem en "temps de pau", és a dir, una vegada hàgim passat la "guerra" contra la pandèmia, els polítics s'hi posen. Açò, al remat, és com un parc de bombers. L'ideal seria que no hagueren d'actuar mai. Però que en cas d'actuar, els bombers han d'estar entrenats, els camions plens d'aigua o les mànigues en bon estat. Ens falta avançar-nos als potencials esdeveniments; la preparació i l'anticipació és clau.
-El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, en la seua compareixença per explicar el pla de xoc econòmic contra el coronavirus, va anunciar una partida de 30 milions d'euros per investigar una vacuna. Li sembla una aportació suficient?
Penso que no és una qüestió de destinar ara 30 milions d'euros, malgrat que siguin benvinguts. Es tracta de dissenyar polítiques a llarg termini que comporten un esforç pressupostari de dimensions considerables en sanitat, ciència i també educació, la qual forma part d'aquest conjunt. L'objectiu seria elaborar aquest full de futa, el qual hauria de comptar amb el consens dels diferents partits. S'ha de tenir en compte, i més quan ara es pregunta per la tardança en l'elaboració d'una vacuna contra el coronavirus, que hi ha vacunes que triguen anys a registrar-se. I que per accelerar el procés, són necessaris fons i personal. Actualment, tenim moltes dificultats per contractar personal, així com Espanya està sent incapaç de retenir el talent investigador, el qual marxa a l'estranger. Aquests 30 milions d'euros, els quals ajudaran, són la punta d'iceberg d'un programa d'inversions en sanitat, ciència i educació que s'ha d'implementar durant diverses dècades. Malauradament, però, penso que no ocorrerà. Tant de bo m'equivoqui.