Llengua

País Valencià i les Illes, dues cares de la competència lingüística

Amb el retorn de l'esquerra a la Generalitat Valenciana i al Govern balear, el català albirava guanyar l'oposició a l'administració pública. Mentre que a les Illes va restituir-se la competència lingüística l'any 2016, al País Valencià el calendari juga a la contra. Un examen força difícil de superar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El maig del 2015 fou un mes de canvi polític. Després de dues dècades de governs populars al País Valencià i d'una legislatura de l'anticatalanista José Ramon Bauzà (PP) al capdavant de l'executiu balear, les forces progressistes d'ambdós territoris recuperaven el poder. A partir d'aquell moment, la Generalitat Valenciana estaria dirigida per un bipartit integrat per PSPV-PSOE i Compromís que comptaven amb el suport parlamentari de Podem. La fórmula seria similar a les Illes amb PSIB i Més formant govern i els morats prestant els seus vots per garantir el tomb a l'esquerra.

Les coincidències, però, anaven més enllà. Ambdós executius compartien alguns reptes, com ara introduir la capacitació lingüística dels funcionaris en la nostra llengua. És a dir, que el català estiguera en igualtat respecte del castellà a l'administració pública. Un exercici d'igualtat lingüística amb un resultat, a poc més d'un any perquè finalitzen les legislatures, ben diferent. Si a les Illes va reinstaurar-se, al País Valencià encara no s'ha aplicat. El rellotge i el calendari juguen a l'equip contrari.

La competència lingüística va implementar-se a les Illes Balears l'any 2007. Fins i tot, els populars van votar-hi a favor aleshores. Cinc anys més tard, tanmateix, canviaven de parer. El president balear, José Ramon Bauzà, del PP, impulsava una modificació legislativa per rebaixar de requisit a mèrit el coneixement del català per a qualsevol treballador públic. La jugada l'efectuava dintre de la seua croada anticatalanista, que incloïa l'anomenat projecte de trilingüisme que va fracassar pel rebuig frontal de l'escola pública al carrer.

Amb l'executiu balear en mans de l'esquerra, el març del 2016 va aprovar-se una nova reforma de la Llei de la Funció Pública, en la qual el català adquiria, de nou, la consideració de requisit per accedir a l'administració. La modificació avalada pel PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca, Gent de Formentera, Podem i Proposta per les Illes comptava amb la negativa de PP i Ciutadans. Ara bé, la llei seguia mantenint algunes excepcions, com ara als casos «d'insuficiència de professionals». Una possibilitat que va generar, i encara provoca, tot tipus de suspicàcies.

El bipartit balear no va quedar-se només amb la implementació de la capacitació lingüística. També volia introduir aquest requisit en un àmbit força sensible: la sanitat. El Govern balear havia anunciat l'any 2016 que el català seria una condició imprescindible per exercir de metge i infermera. Les pressions mediàtiques, tanmateix, van provocar un canvi de postura dels socialistes balears. Amb l'argument de la manca de personal suficient, el PSIB s'aferrava a aquesta excepció. Aquesta postura va generar malestar a Gent de Formentera, Més per Mallorca i Més per Menorca. Les tres formacions ecosocialistes van dir-li «no és no» al partit del puny i la rosa a les Illes.

El decret per instaurar la competència lingüística en català a la sanitat balear va provocar la reacció dels sectors més conservadors de les Illes| EL TEMPS

Després d'una intensa relació entre la formació encapçalada per la presidenta socialista Francina Armengol i les forces nacionalistes, va arribar-se a un acord en el qual el català seria un requisit per als treballadors de l'àmbit sanitari. Això sí, no caldria demostrar els coneixements en llengua pròpia només accedir a la feina. El decret, aprovat el passat 20 de març, contempla un termini de dos anys per assolir la certificació del català. En cas contrari, però, aquest funcionari perdrà el treball. Una pròrroga que ha criticat durament Obra Cultural Balear, el referent civil en favor de la llengua pròpia a les Illes.

L'homòleg d'Obra Cultural Balear al País Valencià també ha censurat el comportament del Consell respecte a la competència lingüística. Ara bé, els retrets d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) s'han situat en un estadi inferior. «No entenem l'endarreriment en la presentació del projecte de llei de Funció Pública que contempla la introducció de la competència lingüística. En cas que l'actual Consell no implemente aquesta mesura durant la present legislatura, podrem dir que l'actual Govern valencià no haurà estat a l'altura», va denunciar en declaracions a aquest setmanari, Toni Gisbert, secretari de l'organització que treballa per la promoció de la llengua pròpia.

Les crítiques d'ACPV se centraven en «la incomprensible tardança a presentar el projecte de llei que integrava la certificació lingüística després de l'acord entre diferents partits polítics, sindicats i entitats civils». De fet, va estar aquesta entitat junt amb Compromís els actors que, de manera més intensa, van treballar per presentar un pacte ampli que donara suport a la capacitació lingüística. L'objectiu era evitar fractures davant els possibles efectes que podia tenir una ofensiva de les forces conservadores valencianes. A les converses, a banda dels valencianistes i de dirigents de l'organització civil, van participar destacats membres de PSPV, Podem, Intersindical, UGT i Comissions Obreres.

Tot i les discrepàncies entre les tres organitzacions que representen els interessos dels treballadors, el 27 de desembre de 2016 va escenificar-se un pacte de tota l'esquerra política, civil i sindical a l'edifici universitari de la Nau, a València. PSPV, Compromís, Podem, EUPV, ERPV, UGT, Intersindical, CCOO, ACPV, Escola Valenciana i altres organitzacions acordaven que els funcionaris haurien d'acreditar coneixements en català per accedir a l'administració valenciana. Això sí, a excepció dels empleats públics de l'àmbit sanitari.

L'esborrany d'avantprojecte de la Llei de Funció Pública, en la qual s'inclou la certificació lingüística, presentat per la consellera de Justícia, Gabriel Bravo, va encendre les alarmes de Compromís, Intersindical i entitats a favor de la llengua. I no sols per les jugades unilaterals de la consellera de quota socialista aturades pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. La possible instauració de la certificació lingüística a través del reglament i no al cos de la mateixa llei generaven recel. La negociació del reglament s'albirava llarga i el requisit podia no ser una realitat aquesta legislatura.

Vicent Marzà, conseller d'Educació, i Gabriel Bravo, consellera de Justícia, al fons. Ambdós, un per Compromís i l'altra pel PSPV-PSOE van pactar com incloure la certificació lingüística a la llei. 

Els valencianistes, tal com va contar aquest setmanari, van apostar per imitar els seus companys de les Illes. Es tractava de fixar el nivell de català a una disposició addicional de la norma que regulava els funcionaris de la Generalitat Valenciana. Una fórmula que, després de moltes negociacions, va ser acceptada pels socialistes. Vicent Marzà, conseller d'Educació i la persona que havia intervingut per aconseguir aquest acord per part de Compromís, i Bravo van presentar el pacte. Ara bé, aquesta disposició addicional només entraria en vigor si de sis mesos a un any d'aprovar-se la llei el reglament encara no estava pactat. Els terminis van considerar-se factibles.

Però els mesos i els mesos van passar. I les previsions de presentar el projecte de llei en els seminaris de Sagunt (Camp de Morvedre) o d'Ademús (Racó d'Ademús), les reunions del Govern valencià per avaluar-se i fixar-se nous objectius cada sis mesos, van fallar. Van produir-se endarreriments a la conselleria d'Hisenda que van molestar els valencianistes. També incompliments de Bravo en els terminis que barallava Compromís per presentar el projecte de Llei de Funció Pública abans que el calendari donara la benvinguda a 2018. De fet, va fer-se públic a finals de gener.

La tardança a tenir llest el projecte, després d'algunes qüestions tècniques de les quals dubtava Presidència i que no tenien a veure amb la competència lingüística, fiava l'accés de ple dret del català a l'administració valenciana a una renovació del Govern del Botànic. La clàusula pactada pels dos socis a l'executiu feia pràcticament impossible la seua aplicació aquesta legislatura. El tràmit parlamentari, a causa de l'embús de lleis a les Corts Valencianes i per la mateixa naturalesa del seu procediment, frustraven qualsevol visió optimista.

Segons fonts del departament que encapçala Bravo, no s'ha avançat suficient fins aleshores per presentar la llei al parlament valencià. Un fet que ajornaria pràcticament la norma per a la pròxima legislatura. Amb el límit de maig perquè l'entrada en vigor fóra efectiva, la sala de màquines de la coalició valencianista treballa amb una alternativa per fer realitat el requisit al present mandat. D'entre les opcions plantejades, tal com va explicar EL TEMPS, estaria la introducció d'una modificació legislativa de la normativa actual a través de la llei d'acompanyament del 2018.

La fórmula, amb tot, encara està per estudiar i estaria sotmesa al «sí» dels socialistes i, especialment, a una aprovació dels comptes de 2019 per part de Podem. Un fet que s'albira complicat després de l'estira-i-arronsa entre el bipartit i els morats per donar llum verd als pressupostos de 2018. Siga com siga, i amb els valencianistes centrats a explicar el suposat finançament irregular del Bloc arran d'una denúncia del PP, el rellotge corre. Les agulles, amb la complicitat del calendari, avança sense fre. I la competència lingüística al País Valencià pot quedar-se com un deure pendent en cas de revalidar les forces progressistes la seua majoria. Al contrari que a les Illes. Són les dues cares del requisit lingüístic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.