País Valencià

L'oposició més difícil de la competència lingüística

L'endarreriment en la presentació de la nova llei de funció pública al País Valencià fia a una reedició del Botànic l'entrada en vigor de la capacitació lingüística a l'administració valenciana. Amb tot, des de Compromís barallen alternatives, com incloure-ho a la llei d'acompanyament, perquè s'aplique durant aquesta legislatura no queden en paper mullat. Acció Cultural del País Valencià «no entén l'endarreriment».

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Poques persones havien sigut conscients d'aquelles reunions. Dirigents de Compromís, PSPV, Podem, CCOO, UGT, Intersindical i d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) havien alternat d'una manera intensa durant els darrers mesos de 2016. L'objectiu era escenificar un acord ampli en favor de la introducció de la competència lingüística a la nova llei de funció pública que preparava la consellera independent a proposta dels socialistes, Gabriela Bravo.

Després d'estires-i-arronses sindicals, es presentava a l'edifici universitari de La Nau un pacte perquè el català entrara de ple dret a l'administració valenciana. Amb el suport de tots els partits d'esquerra (PSPV, Compromís, Podem, EUPV i ERPV), dels tres sindicats majoritaris (UGT, CCOO i Intersindical) i d'entitats com ara ACPV i Escola Valenciana, s'acordava que els funcionaris havien d'acreditar els seus coneixements en la llengua del País Valencià per poder accedir al sector públic. Ara bé, amb l'excepció de sanitat. El calendari marcava el 27 de desembre de 2016.

Aquell acord, però, va trontollar ràpidament. Els moviments de Bravo per marcar el seu segell i rebaixar el pacte firmat per les forces polítiques, sindicals i civils va preocupar Compromís, Intersindical i les entitats en favor de la llengua pròpia. Les jugades de la consellera, que provocaren un elevat malestar entre els seus socis de govern, van obligar al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, a intervenir.

La discussió sobre com aplicar la capacitació lingüística, és a dir, si introduir-la al reglament o la llei estava damunt la taula. Els temors se centraven en la possible introducció d'aquesta acreditació a través del reglament, que començaria a negociar-se una vegada s'haguera aprovat la llei. Un procés que s'albirava llarg per la quantitat de detalls que haurien de pactar les centrals sindicals i que amenaçava en ajornar la competència lingüística per a la legislatura vinent.

Compromís, en aquell moment, va proposar la via balear. És a dir, fixar en una disposició addicional a la llei el nivell de català que s'exigia per a cada nivell. Així, suggerien que els futurs funcionaris dels grups A1, A2 i B haurien d'acreditar el vell Grau Mitjà de Coneixements de València -ara anomenat C1, després d'homologar-se a la nomenclatura europea-. Els treballadors públics dels nivells C1 i C2 haurien de comptar amb el títol de Grau Elemental -B1 i B2 en la normativa comunitària-. I les agrupacions professionals funcionarials, finalment, haurien de gaudir de coneixements orals, el conegut com a certificat A2. La fórmula, després de molts frecs i gràcies a la intervenció del conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, i de determinats dirigents valencianistes, va ser acceptada pels socialistes. Això sí, només entraria en vigor si en un termini de sis mesos a un any d'aprovar-se la llei no s'haguera pactat el reglament.

Al fons a l'esquerra, el conseller d'Educació, Vicent Marzà (Compromís). Gabriela Bravo, consellera de Justícia considerada com a quota socialista, al seu costat. 

Amb les friccions resoltes, tots esperaven que al seminari de Sagunt (Camp de Morvedre) o d'Ademús (Raco d'Ademús) es presentara el projecte de llei de reforma de la funció pública que incloïa aquesta mesura en favor de la igualtat lingüística al País Valencià. Les previsions, però, no van complir-se. Tot i que la llei estava acordada en juny, encara restava un informe de la conselleria d'Hisenda. La memòria econòmica de la norma s'havia enviat el 8 de setembre al departament que encapçala el socialista Vicent Soler. Ara bé, la resposta no va produir-se fins a finals d'octubre. Aquell endarreriment va generar malestar als valencianistes, que observaven preocupats com el rellotge passava i el calendari desfeia els esforços duts a terme perquè la capacitació lingüística fos una realitat, com en altres territoris de l'Estat espanyol com ara Catalunya, Galícia o les Illes.

Malgrat que tots els informes estaven llestos, el projecte de llei no es presentava al ple del Consell. Els dubtes des de presidència per qüestions tècniques de la norma, no relacionades amb l'acreditació lingüística, van endarrerir la seua presentació. «Eren assumptes sense transcendència política», apunten fonts governamentals. Des de la conselleria, de fet, estimaven que abans de Falles la llei fóra entregada per part del Consell, una vegada havia passat pel Consell Jurídic Consultiu, a les Corts Valencianes. Els terminis eren força limitats. I des del departament de Bravo, volien conjurar-se amb els síndics del Botànic perquè el calendari no impedira l'entrada en vigor de la capacitació lingüística durant la present legislatura.

Tanmateix, la presentació del projecte de llei a finals de gener, quasi 30 dies més tard del que pronosticava la conselleria i la cúpula de Compromís, ajornava pràcticament la introducció de la competència per al següent mandat. És a dir, depenia d'una reedició de l'Acord del Botànic en les eleccions del 2019 per convertir-se en realitat. La clàusula pactada pels dos socis de govern ho feia pràcticament impossible, ja que la competència -al marge de la negociació del reglament, on es fixaven els detalls de la seua aplicació- seria exigible sis mesos després d'aprovar-se la llei.

Per guanyar la partida al rellotge i que la seua entrada fóra realment efectiva, la norma hauria d'arribar en abril com a tard a les Corts Valencianes. I tot, després que el parlament valencià donara el vistiplau a la norma en el mes de maig o, com a molt estirar, juny. Uns terminis que són força complicats de complir perquè s'ha de negociar encara amb els sindicats abans que arribe a la cambra i perquè, una vegada estiga a l'hemicicle, l'embús de lleis pot jugar una mala passada.

A Compromís, però, no es resignen. No volen ni sentir-ne parlar d'ajornar aquesta qüestió per a després dels comicis de 2019. Per això, s'estudien diverses alternatives en cas que l'esprint final per aprovar la llei de la funció pública a corre-cuita no siga possible. Entre les opcions que es barallen, estaria la introducció una modificació legislativa de la normativa actual a través de la llei d'acompanyament. Una solució, amb tot, que planteja dubtes. I més quan les possibilitats que puga aprovar-se aquesta llei per les exigències de Podem, que aspira a forçar encara més que durant les negociacions dels comptes de 2018 davant d'imminència de l'horitzó electoral, són reduïdes.

La consellera Gabriel Bravo presenta el projecte de llei de funció pública al seminari de Vinarós i Benicarló, poblacions del Baix Maestrat, junt amb la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra1 EL TEMPS

Mentre a la sala de màquines de la coalició valencianista s'intenta trobar una solució a l'assumpte, des de les entitats civils en favor de la llengua s'observa tots aquests endarreriments amb força preocupació. «ACPV no entén l'endarreriment en la presentació del projecte de llei. Fa un any i dos mesos que vam presentar un acord en La Nau, en la qual es recollia un ampli consens sindical, polític i civil en favor de la competència lingüística», assenyala el portaveu de l'entitat a aquest setmanari, Toni Gisbert.

«S'ha de negociar amb totes les forces polítiques i amb la resta d'agents socials la llei. Esperem que puga arribar a les Corts Valencianes en abril perquè, tot i que esgotant, l'aplicació de la competència lingüística al País Valencià siga possible. ACPV treballarà tot el que faça falta per aconseguir aquesta mesura que no és només una reivindicació dels sectors de sensibilitat valencianista. És una iniciativa que assegura la igualtat lingüística en el sector públic», afirma. «En cas contrari, és a dir, si el Govern del Botànic no aconsegueix introduir la capacitació lingüística durant aquesta legislatura, quan va aconseguir-se un acord ampli entre totes les forces que donen suport al Botànic i les principals centrals sindicals, podrem dir que l'actual Consell no haurà estat a l'altura», adverteix. És l'oposició més complicada que té la competència lingüística per accedir a l'administració valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.