A la muntanya del Puig, una població de l'Horta situada a menys de 20 kilòmetres de València, s'hi respirava un aroma clarament electoral. En la tradicional cita del nacionalisme valencià, el Bloc clamava contra el possible retorn de la dreta i la ultradreta xenòfoba a la Generalitat Valenciana, així com la seua coordinadora nacional, Àgueda Micó, situava Compromís «com l'únic garant per a la reedició del Botànic». «Han sigut quatre anys perduts», replicava a la mateixa hora Josep Barberà, president d'Esquerra Republicana del País Valencià, en referència a qüestions com ara l'ajornament de l'execució de la reciprocitat entre TV3 i À Punt.
Mentre ambdues forces valencianistes mobilitzaven a la seua militància en els clàssics actes del darrer diumenge d'octubre, l'ecosistema comunicatiu en llengua pròpia experimentava una nova derrota. Jornada, un diari cooperatiu en català que abastava Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, publicava el seu últim número. Amb un lacònic, emotiu i dramàtic «Fins aviat. Gràcies», s'acomiadava un projecte periodístic que ambicionava mantenir un periòdic de paper amb edicions singulars als tres principals territoris del domini lingüístic. L'aventura, però, resultava fallida per la manca d'ingressos. El calendari marcava el 28 d'octubre de 2018.
Un any i dos mesos després el panorama mediàtic en llengua pròpia rebia un altre cop. En aquest cas, fins i tot, menys inesperat. Diari La Veu, una de les poques capçaleres digitals fetes absolutament en català al País Valencià, anunciava el seu adéu per a 2020. Després de set anys fent periodisme, la manca d'ingressos obligava a silenciar una veu que havia fet un gran esforç per consolidar-se al mercat comunicatiu valencià durant els darrers anys. El sector periodístic del territori s'hi quedava en xoc. No debades, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista i periodista de professió Ximo Puig, lamentava la desaparició del mitjà al brindis de Nadal.
«Hi ha dos motius bàsics que ens han dut fins ací. D'un costat, les dificultats econòmiques per tancar l'exercici de 2019, després de dos anys, 2017 i 2018, en què vam ser capaços d'aconseguir un cert equilibri. La caiguda d'un 50% de la publicitat institucional i els zero euros d'ajudes de la Generalitat Valenciana durant l'any que ara acaba ha fet totalment inviable el projecte», explicava a una entrevista en aquest setmanariMoisès Vizcaíno, editor del Diari La Veu. «Podem tancar 2019 amb prou feines, però no disposem de la solvència necessària per iniciar 2020 amb garanties plenes de poder pagar periodistes, columnistes i companyia. Aquesta és la segona causa: preferíem fer un exercici de responsabilitat i de seriositat. No podíem dir allò de 'continuem fent La Veu i ja veurem com paguem la gent...'. No, no ho podíem fer», complementava.
La commoció a l'àmbit comunicatiu valencià i als mitjans en català contrastava amb l'esperança dels sectors de Galícia compromesos amb la seua llengua pròpia. Quasi una dècada després de la desaparició de la versió en gallec de Galícia Hoxe, naixia un periòdic en paper que emprava l'idioma propi del territori i tenia una mirada centrada en els interessos dels habitants de Galícia. Es tracta de Nós Diario, el qual va estrenar-se als quioscos el proppassat 2 de gener. Editat de dimarts a dissabte, la seua aparició incrementa l'escàs panorama mediàtic en gallec, conformat per mitjans com ara la revista Luzes, el digital Praza Pública -que actua com a edició gallega per a eldiario.es- i la mateixa canal pública de Galícia, TVG. Encara més, trenca amb l'anormalitat de no haver-hi cap diari en paper en llengua pròpia al territori.
.jpg)
«Nós Diario neix per cobrir un buit en l'ecosistema mediàtic gallec. De les 12 capçaleres de paper que hi ha a Galícia, cap estava escrita en llengua gallega», apunta a EL TEMPS María Obelleiro, directora de la nova publicació. «El periòdic, de fet, va impulsar-se després de la festa del quint aniversari del setmanari en gallec Sermos Galiza, el qual ha sigut un mitjà embrionari. Sermos Galiza va veure la llum l'any 2012 arran d'una iniciativa social canalitzada per una empresa plural amb 900 accions. Al cap de cinc anys, però, molts dels subscriptors i de les persones que ens donaven suport van empentar-nos a fer un pas més. Ambicionaven la conformació d'un diari en paper en gallec», narra.
Aquella petició va provocar que el consell d'administració del setmanari s'hi plantejara el projecte. «Van estudiar la viabilitat de crear un periòdic en paper i van concloure que ens calien, almenys, 3.000 subscripcions. Era la xifra màgica per gaudir d'una certa sostenibilitat financera», explica la directora de Nós Diario en conversació telefònica amb aquest setmanari. «Amb el full de ruta financer elaborat, vam engegar la campanya de promoció. Recorrerem tota Galícia a la recerca de subscriptors. Organitzarem xerrades i activitats per donar-nos a conèixer. Fou un procés complicat. Fins a gener de 2019 no vam aconseguir les 3.000 subscripcions. A partir d'aquell moment, hem estat enllestint el diari durant pràcticament un any», relata.
El llarg procés de captació de subscriptors va donar-se, al seu torn, per la intenció de fer un periòdic en paper en plena època d'efervescència de les xarxes socials i de sorgiment de mitjans digitals. «El nostre lema és fer un diari en paper per tenir un digital més fort», apunta. I argumenta: «Tot i la irrupció de la informació a la xarxa, les edicions en paper encara són qui sostenen el negoci en la gran majoria dels periòdics. Es tracta d'una de les raons per impulsar un diari en paper, així com per l'objectiu de trencar amb l'anomalia històrica que patia Galícia de no comptar amb cap diari imprès en gallec». «Al remat, apostem per dos àmbits que es poden complementar, i més en plena era multiplataforma. El propòsit és aprofitar i combinar les sinergies del paper i del digital», assenyala, tot i que apunta que «els continguts, especialment les peces més elaborades, no es publiquen sempre complets al web».
La publicació d'un diari imprès en gallec també és un crit reivindicatiu dintre del panorama mediàtic de Galícia. «Volíem demostrar que és possible tenir un diari imprès en gallec. Deien que no hi havia demanda i, al final, allò que no hi havia era oferta. No debades, va demostrar-se quan vam sortir als quioscos. Vam tenir una acollida que no ens esperàvem, tant al carrer com a les xarxes socials. El primer dia es van acabar els exemplars als nostres punts de venda», s'enorgulleix respecte d'un diari anomenat així en homenatge als intel·lectuals gallecs que van impulsar un periòdic amb el mateix nom un segle ençà.
«L'objectiu és fer un diari en gallec, el qual s'hi preocupe de l'agenda i els interessos gallecs. O dit d'una altra manera: marcar una agenda que no siga aquella que se'ns imposa des d'altres territoris de l'Estat espanyol, especialment des de Madrid», afirma. I amplia: «Amb aquest esperit, hem elaborat les nostres seccions. La primera és Galícia, en la qual parlem de tot allò que ens afecta com a gallecs, siga societat o política. Després tenim la secció d'internacional, on tractarem els temes de fora de Galícia, com ara allò que ocorre a Catalunya i a França, per posar dos exemples. A continuació, tenim la secció d'Economia i Treball, i una quarta de Cultura i Agenda. Per últim, comptem amb un espai dedicat a l'opinió i un altre denominat Enfoco, en el qual abordem una temàtica en profunditat».
En aquestes seccions, segons la responsable periodística del mitjà, «trobarem temes que o bé no acostumen a estar-hi en la resta de la premsa gallega, o bé no tenen un tractament adequat». «D'aquesta manera, posarem especial atenció a temàtiques com ara feminisme, ecologisme, treball, moviments socials, història o memòria històrica», assegura. «La intenció és fer un diari centrar en l'agenda i les preocupacions de Galícia, així que mire el món des dels nostres ulls i sense que ningú ens impose la seua agenda. Ens definim com a un mitjà galleguitzador, ja que volem contribuir a parlar dels nostres problemes i interessos en llengua gallega i des d'una mirada gallega», manifesta.
L'impuls d'un diari en gallec, a més, suposa un pas fonamental en la normalització lingüística d'un idioma en una situació vulnerable, segons el darrer informe del Consell d'Europa. «El naixement d'un mitjà en gallec com el nostre dota d'un prestigi i d'una normalitat a la llengua. Era increïble com una nació sense estat i amb una llengua pròpia no comptava amb cap diari imprès en el seu idioma», critica. I afegeix: «Un diari, amb tot, és només un element en la tasca pendent que hi ha de normalització lingüística, com ha interpel·lat el Consell d'Europa a la Xunta de Galícia. Cada vegada hi ha amb menys parlants, però crec es pot revertir la situació». «Només cal que les administracions prenguen nota dels diferents informes dels organismes europeus», opina.
«Per la nostra idiosincràsia, prestarem atenció a temàtiques relacionades amb el gallec, com ara els drets lingüístics d'aquelles persones que empren l'idioma propi de Galícia. Intentarem aportar el nostre granet d'arena per divulgar, difondre, comunicar i informar en gallec», proclama. I tanca: «Al remat, volem demostrar que es pot fer vida en gallec, que els habitants de Galícia poden informar-se en la seua llengua. No debades, hem demostrat que pot haver-hi un diari imprès en gallec».