DESINFORMACIÓ

'Fake news': el periodisme, en coma

Vivim en l’era de les ‘fake news’, les notícies falses. Per les xarxes socials i les aplicacions dels nostres telèfons mòbils circulen tota mena de boles i rumors sense fonament. Mentides amplificades que ja han tingut un efecte demolidor en diversos processos electorals. EL TEMPS parla amb experts per copsar la gravetat —i les possibles solucions— d’un fenomen que ha situat el periodisme contra les cordes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Primera classe del primer curs de qualsevol facultat de Periodisme. Tres termes ho sintetitzen tot: claredat, concisió i precisió. L’abecé del periodisme. Tres ingredients essencials de qualsevol informació escrita, locutada o televisada que acompanyaran l’alumnat durant la resta dels seus estudis i la seua carrera professional.

El periodisme clàssic sempre s’havia regit per aquests paràmetres. Els darrers anys, però, n’ha sorgit un de nou, que prima l’impacte, l’audiència massiva, ni que siga sobre premisses falses. Les fake news són filles seues. Una malaltia que s’escampa de cap a cap de l’agenda informativa i que tan sols reuneix dos dels tres elements fonamentals: es tracta de notícies concises, de consum ràpid, redactades amb un llenguatge senzill per tal d’arribar a un espectre molt ampli de persones. La precisió, per contra, no hi és. Són peces inventades, manipulades o que combinen realitat i ficció de manera deliberada. En la majoria dels casos, l’èxit del producte està assegurat. I, en ocasions, les conseqüències poden ser d’una gran magnitud.

El referèndum del Brexit, el 23 de juny de 2016, n’és un exemple. La victòria del multimilionari Donald Trump a les presidencials nord-americanes de novembre d’aquell mateix any, n’ha estat la fita màxima. El triomf recent de l’ultraconservador Jair Bolsonaro al Brasil ha introduït algunes tècniques innovadores. El següent objectiu de les fake news virals és l’Índia, que celebrarà eleccions generals el pròxim mes de maig.

La victòria de Donald Trump a les presidencials nordamericanes de 2016 va ser deguda, en bona mesura, a l'allau de notícies falses emeses en favor seu. / EFE

A l’Estat espanyol, l’auge de la formació d’extrema dreta Vox tampoc s’entendria sense la proliferació de notícies falses a les xarxes socials i la seua difusió a través de determinats mitjans de comunicació. Els missatges en cadena emesos des de l’òrbita del partit han arribat, igualment, a milers i milers de telèfons mòbils.

La concentració multitudinària del proppassat 10 de febrer a la plaça de Colom de Madrid va evidenciar l’efecte pervers de la desinformació intencionada. El manifest final acordat per PP, Ciutadans i Vox va ser llegit per tres representants de la societat civil que van resultar ser, curiosament, tres periodistes: Carlos Cuesta, Albert Castillón i María Claver. El primer prové del diari El Mundo i ara presta els seus serveis a OK Diario i la cadena episcopal 13TV; el segon va treballar a Onda Rambla i ara ho fa a Antena 3 TV, mentre que la tercera és col·laboradora assídua de La Sexta, EsRadio i OK Diario, el principal exponent de les fake news a l’Estat espanyol, amb més de 10 milions d’usuaris únics mensuals.

Entre més coses, el manifest en qüestió assegurava que Pedro Sánchez havia accedit a les 21 reclamacions que Quim Torra va traslladar-li en la reunió que tots dos van mantenir a La Moncloa el desembre passat. També es criticava que Sánchez haguera accedit a rebre Torra amb “llaços grocs”, com si ell n’haguera lluït un. En un altre punt es denunciava que l’acord incloïa l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat a canvi de trossejar la sobirania nacional, una altra mentida que tardaria pocs dies a quedar al descobert.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va qualificar el manifest de “fake news” per les “falsedats, mentides i insults” que hi abocava contra Sánchez i el seu executiu. “Per moltes vegades que es repetisquen, aquestes mentides mai no seran veritat”, va etzibar. El PP, de la seua banda, va admetre l’endemà que el text contenia “inexactituds”. La fel, però, havia estat vessada.

Alguns mitjans i partits han assegurat que Pedro Sánchez va acceptar els 21 punts que Quim Torra va traslladar-li a la seua reunió a La Moncloa, el desembre passat. / EFE

El mateix Sánchez ha impulsat la Secretaria d’Estat per a l’Espanya Global, al capdavant de la qual hi ha Irene Lozano, exdiputada d’UPyD al Congrés. La seua missió cabdal consisteix a desmuntar l’argumentari de l’independentisme català a l’exterior. “El procés ha sigut una fake new enorme i les conseqüències, les veiem ara”, ha asseverat Lozano. “L’opinió pública europea desconeix quina és la situació real de Catalunya”, afirmava dies enrere, “[els independentistes] volen desprestigiar la democràcia i l’Estat espanyol”. La setmana passada, en el seu afany didàctic, Lozano comparava el separatisme català amb la violació d’una dona. Un símil absurd que va estranyar, i de quina manera, el periodista britànic que l’entrevistava.

Del costat sobiranista, algunes informacions tampoc s’adien amb la realitat. La garantia del reconeixement d’una república catalana independent per part de la Unió Europea quedaria en evidència amb el pas del temps. I la fatídica jornada de l’1 d’octubre, entre les nombroses imatges d’agredits pels cossos de seguretat espanyols que van córrer com la pólvora per les xarxes socials, n’hi va haver que corresponien a càrregues antigues dels Mossos d’Esquadra o, fins i tot, a manifestacions de miners asturians a Madrid. Els mitjans també van mostrar com a verídic el testimoni de Marta Torrecillas, una jove a qui havien trencat “un a un” els cinc dits de la mà esquerra mentre exercia com a interventora d’un col·legi al carrer de Pau Claris de Barcelona. El seu testimoni va fer la volta al món, fins al punt que Pep Guardiola, des de Manchester, va fer-se’n ressò i s’hi va solidaritzar. Dos dies després, l’agredida desmentia que tinguera els dits trencats, però ja era massa tard: tant la seua imatge com les seues paraules —enregistrades en un àudio de WhatsApp— havien rodat per diaris i televisions de mig Europa.

En aquesta línia, el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Josep Borrell, va argumentar recentment que la majoria d’imatges de l’1 d’octubre que transitaven per la xarxa corresponien a actuacions policials durant l’etapa del dictador Augusto Pinochet a Xile.

El moment més crític

En efecte, el periodisme, com el coneixíem fins ara, està en coma. “La difusió de notícies falses no és nova, però sí que ho són la rapidesa i la dimensió amb què circulen”, explica Dolors Palau, professora de Periodisme a la Universitat de València. “La feina periodística ha d’incloure la comprovació les declaracions de polítics o de determinats personatges públics però, amb motiu de la crisi, fins i tot les publicacions no diàries més prestigioses han perdut la figura del fact -checker”, és a dir, del supervisor de continguts. Un contrasentit perquè, com diu ella, “el valor dels mitjans rau en la seua credibilitat”.

Dolors Palau: “Tenim més capacitat per donar com a certs aquells missatges que s’apropen més a la nostra manera de pensar”

Palau fa temps que, a les aules de la facultat, no veu cap diari en paper. Les noves generacions d’estudiants, nadius digitals, només consumeixen informació a través de la xarxa. Un oceà infinit que amaga molts riscos. Notícies ràpides, de digestió immediata i rebot automàtic. Pim-pam-pum. “S’han fet estudis que demostren que tenim més capacitat per donar com a certs aquells missatges que s’apropen més a la nostra manera de pensar”, sosté aquesta docent, “si tenim prejudicis envers la immigració, per exemple, és molt més possible que acceptem un missatge xenòfob com a creïble”. Per aquesta raó Palau recomana de “ser tan curosos amb el consum mediàtic com ho som amb la nostra salut”. O siga que, si veiem una notícia dubtosa i comprovem que cap altre mitjà no n’ha informat, hem de sospitar-hi. “Si només ens alimentem de porqueria el nostre organisme se’n ressentirà, i a nivell informatiu, això passa bastant”, sentencia.

Els ídols dels futurs periodistes ja no escriuen als diaris de referència ni presenten els matinals estrella de les ràdios convencionals, sinó que, com assenyala Dolors Palau, “són gent com Jordi Évole i Andreu Buenafuente, comunicadors que no s’emmarquen en un perfil estrictament informatiu”.

Dolors Palau, professora de Periodisme a la Universitat de València. 

En la seua tasca de recerca, Palau ha analitzat de prop un seguit de plataformes sorgides a l’Amèrica Llatina que sobretot es troben en mans de fundacions i que verifiquen el discurs públic i les falsedats, algunes de les quals es transformen en notícia un cop han estat difoses a les xarxes socials. Chequeado n’és la capdavantera. Unes altres són ColombiaCheck, Con Pruebas o Truco. Fact-checking i vigilància del poder, se’n diu.

‘Fake’ Trump

“Les fake news han existit sempre, però la victòria de Donald Trump als Estats Units va esdevenir paradigmàtica; a Catalunya o el Brasil també n’hem vistes, i a països com Nigèria hi ha hagut morts per missatges falsos que han circulat mitjançant WhatsApp.” Ho diu Pere Masip, doctor en Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on també integra el grup de recerca Digilab.

Dels més de 600 projectes presentats arreu del planeta, el de Digilab va ser un dels 20 escollits per WhatsApp amb la finalitat d’analitzar el grau de coneixement dels ciutadans de les notícies errònies que circulen a través d’aquesta aplicació de missatgeria als EUA, el Brasil, Mèxic, l’Índia, Indonèsia, Singapur, Nigèria, Israel, el Regne Unit o l’Estat espanyol, entre més.

Pere Masip: “Moltíssimes persones comparteixen continguts falsos sense saber-ho”

“S’han investigat molt les notícies falses que inunden Facebook i Twitter, però ara s’ha vist que l’efecte de WhatsApp és tan o més potent, amb el problema afegit de ser una xarxa privada, encriptada, raó per la qual no disposa de cap mecanisme de control”, comenta Masip, per a qui la “polarització ideològica existent a nivell mundial” és un “terreny assaonat” per a les fake news. De fet, segons apunta, “moltíssimes persones comparteixen continguts falsos sense saber-ho”.

Personatges sinistres com Trump o Bolsonaro han ferit de mort el periodisme. “Han vingut a dir que els mitjans tradicionals de prestigi no eren sinó plataformes de fake news, subratlla Masip. El president nord-americà ha proclamat que la CNN emet fake news i en alguna conferència de premsa s’ha negat a respondre a professionals de mitjans rigorosos perquè no eren afins a ell.

Plataformes com ara Facebook i Google prioritzen els continguts que, pel nostre rastre digital, pensen que podem compartir. “Si he vist informacions relatives a Trump i sospiten que soc simpatitzant seu, Facebook i Google m’enviaran notícies que reforçaran la meua manera de pensar”, detalla Masip. “No fa gaire, Facebook ha contractat centenars de periodistes que s’encarreguen de detectar notícies falses i discursos d’odi… Dubto que sigui suficient, però, si més no, està tractant de millorar la seua reputació.”

No debades, a les eleccions presidencials americanes, dos de cada tres missatges falsos van ser difosos a través de bots russos, macedonis i d’unes altres nacionalitats. Un bot, versió abreujada de robot, és un programa informàtic que efectua tasques automàtiques a internet. Una d’elles, és clar, el reenviament massiu de continguts ideològics molt concrets.

Dos dies després de les eleccions, recorda Pere Masip, les fake news continuaven amb la seua escalada: “Un tuitaire amb poquíssims seguidors va escriure que, a Austin (Texas), hi havia una cua d’autobusos plens de gent a punt de manifestar-se contra Trump, una informació que els mitjans conservadors van reproduir sense parlar amb la font de la presumpta notícia… Fins i tot el president electe s’hi va referir, però era mentida”.

Pere Masip és doctor en comunicació per la Universitat Ramon Llull, on integra el grup de recerca Digilab.

No hi ha cap treball acadèmic que demostri que Trump va guanyar gràcies a les fake news. Amb tot, la postveritat, interpretar quelcom com a cert tot i que no ho és, també hi va tenir un pes clau. “Siga com siga, resulta innegable que les fake news esbombades al llarg dels tres mesos anteriors als comicis van apuntalar el vot a Trump”, opina Masip.

La victòria de Bolsonaro, per contra, sí que va tenir molta importància en la propaganda per WhatsApp. El diari Folha de S. Paulo va publicar que diverses empreses van abonar prop de 3 milions d’euros per tal de distribuir, de manera ininterrompuda, milions de missatges favorables a Bolsonaro a través dels telèfons mòbils. En tenir-ne constància, WhatsApp va decidir blocar uns 2.000 comptes des dels quals s’havien reenviat aquells missatges tendenciosos.

“Informar-se resulta cansat, tal com va dir Ignacio Ramonet, però ho hem de fer”, conclou Masip, que alhora exigeix un compromís ferm dels ciutadans amb la informació veraç: “La responsabilitat és col·lectiva, no pot ser que determinats periodistes que surten en alguns programes de televisió dirigesquen mitjans especialitzats en la mentida”, es plany, “si la cadena no deixa de convidar-los, els ciutadans haurien d’abstenir-se de veure’ls”.

Amb Jair Bolsonaro, l'onada de notícies falses ha arribat via WhatsApp. Un perfeccionament del sistema. / EFE

El catedràtic Andreu Casero, degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló, també ha estudiat en profunditat les fake news a partir de l’èxit de Trump. “A més de la crisi econòmica, que l’ha afeblida molt, la professió també és víctima d’una pèrdua de credibilitat notable entre la ciutadania”, exposa. Una tempesta perfecta davant la qual cal “reaccionar amb determinació”, perquè, segons diu, “si les empreses no reaccionen com cal, les conseqüències de les fake news seran demolidores a mitjà i llarg termini”. Un autèntic toc d’alerta.

Andreu Casero: “Les notícies falses circulen sis vegades més ràpid que les verídiques i es retuitegen un 70% més”

“Les notícies falses són més consumides que no les verídiques, hi circulen sis vegades més ràpid”, informa Casero, “i a Twitter, es retuitegen un 70% més que les bones”. El secret és que “les fake news de seguida capten l’atenció del receptor, que tot sovint s’anima a compartir-les”. En el cas espanyol, per exemple, Casero considera que “un fenomen com el de Vox hauria pogut produir-se al marge de les xarxes socials, però ho hauria tingut molt més difícil per cristal·litzar”. Tot plegat, doncs, un cercle viciós.

“El periodisme ha d’adoptar una posició cívica, no exclusivament mercantilista, i trobar la manera d’adaptar els valors clàssics a aquesta nova etapa”, adverteix Andreu Casero, per a qui el periodista “ha de ser lleial com mai amb el públic i verificar oportunament cada informació”.

Andreu Casero, degà de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I de Castelló.

Davant les notícies falses i missatges en cadena que acostumen a inundar els grups de WhatsApp, Casero proposa “no compartir-los més de cap manera” i, si arriba el cas, “explicar a la resta de membres del grup que la notícia en qüestió conté inexactituds, si pot ser amb els enllaços corresponents per tal de desmentir-la”. En definitiva, “no hem de convertir-nos en herois, però tenim una responsabilitat cívica, ens enfrontem a un problema extremadament perillós”.

Les xarxes, en dades

El 85% dels usuaris d’internet de l’Estat espanyol participen en alguna xarxa social. “Són dades de l’informe Sociedad en Red i equivalen, si fa no fa, a 25 milions de persones”, precisa Lorena Cano, una jove investigadora de la matèria que va obtenir el premi extraordinari de grau, en 2013, i que ja acumula dos màsters a la UV i la UAB. Ha centrat la seua recerca en la privacitat i la comunicació digital, amb l’anàlisi de les xarxes socials i l’impacte de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a element essencial.

“La facilitat d’ús de les xarxes socials les ha convertides en una eina comunicativa que transcendeix l’esfera personal, en un joc addictiu que, per les seues incessants notificacions i novetats, fa sentir-nos informats però, com diu Rosa Maria Calaf, en realitat només ens entreté”, observa Cano. O, expressat d’una altra manera, “la gent pot estar més informada que mai, però això no vol dir que ho estiga”. De fet, afegeix, “en l’època en què vivim, amb ritmes frenètics i poc temps per a reflexionar, el consum d’informació no sol ser minuciós”.

Lorena Cano: “En l’època en què vivim, amb ritmes frenètics i poc temps per a reflexionar, el consum d’informació no sol ser minuciós”

Com ja ha quedat dit, en aplicacions com ara WhatsApp i Telegram els rumors costen molt més de combatre. “En aquests casos, únicament es filtra o es desmenteix la informació si la persona sospita i, a continuació, es decideix a contrastar la veracitat de la notícia”, explica Cano. “Google, en canvi, va millorar els seus algoritmes de cerca on-line i va donar més pes als mitjans de qualitat en detriment del nombre de visualitzacions”, es felicita. No sols això, sinó que Google també “ha creat eines als usuaris per reportar webs amb contingut de baixa qualitat, fals o ofensiu, i compta amb un equip humà que ajuda a supervisar la qualitat d’aquests resultats”. Una mica de llum enmig de la foscor, afortunadament.

Amb vista a les eleccions europees del 26 de maig, en què els discursos eurofòbics i ultradretans poden guanyar pes, Lorena Cano assegura que la Comissió Europea està preocupada i que ja ha exigit a les grans plataformes que hi planten cara. “Ha fet una consulta pública gràcies a la qual sabem que el 85% de la ciutadania està preocupada per les desinformacions que circulen a través de la xarxa i ha creat un fòrum —de la mà de la indústria— que ha proporcionat un codi de bones pràctiques”, corrobora. Aquest codi s’estrenarà la primavera de 2019, coincidint amb els comicis.

Lorena Cano investiga l'impacte de les xarxes socials en la nostra vida quotidiana i, especialment, des del punt de vista comunicatiu. 

A nivell espanyol, el gran perill és Vox, que estaria imitant el mateix patró que Trump. “Vox no recorre als mitjans de comunicació de forma directa, ha concentrat l’esforç en la creació d’una marca pròpia a les xarxes socials”, avisa Cano. “Dos dels recursos que ha fet servir a Andalusia i que no s’havien vist a Espanya són l’ús de canals de difusió de Whatsapp i la promoció en Facebook de part dels seus missatges”, continua. Com a tallafoc de les fake news que propalen, Cano cita Maldita.es, Newtral o Civio. Eines que ajuden a filtrar i comprendre millor la informació que consumim.

L’objectiu no és cap altre que reduir a la mínima expressió els efectes de l’ofensiva capitanejada pels deixebles de Steve Bannon, l’ideòleg d’una manera de fer política —i presumptament, periodisme— que ha trasbalsat la civilització occidental.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.