Amb només 120 escons, el PSOE de Pedro Sánchez el suport de 56 diputats més per governar amb majoria absoluta. Serà investit per majoria simple: 166 vots a favor i 165 en contra. Un resultat que també ha hagut de comptar amb el vistiplau d’Esquerra Republicana i EH Bildu: l’abstenció dels dos partits independentistes ha estat cabdal i, en el cas d’ERC, ha costat d’acordar.
El PSOE, per tant, comptarà amb 46 vots a favor per investir Pedro Sánchez que seran d’altres partits. També amb 18 abstencions. Aquestes són les condicions perquè Sánchez puga complir el termini d’una legislatura que es presenta difícil i delicada.
Unides-Podem
La coalició dominada per Podem i integrada, també, per Esquerra Unida i Catalunya en Comú serà el principal soci de Pedro Sánchez. No debades, el Govern de coalició estarà format pel PSOE i per aquesta formació d’esquerres que no va facilitar la investidura de Sánchez al setembre després de mesos de malentesos i de l’entestament del PSOE a governar en solitari. Ara, les relacions entre Sánchez i Pablo Iglesias, almenys públicament, són d’extrema cordialitat. Si fa quatre anys Iglesias apostava pel sorpasso, ara no tenen més remei que entendre’s. Paradoxalment, Unides-Podem entrarà al Govern després d’haver perdut més de la meitat dels escons que va aconseguir el 2015.
Els ministeris que liderarà aquesta coalició aniran adreçats a “reparar les traïcions a Espanya”, en paraules de Pablo Iglesias durant el debat d’investidura. “Trair Espanya és atacar els drets dels treballadors, és regalar diners públics als bancs, privatitzar serveis públics, vendre habitatge públic a fons voltor, robar i finançar il·legalment les campanyes electorals”. Unides Podem haurà de competir amb el PSOE al si del Govern per oferir una imatge positiva de governabilitat. Caldrà veure si la competició entre les dues forces és sana o acaba esdevenint nociva.
Jaume Asens i Alberto Garzón, referents de Catalunya en Comú i Esquerra Unida respectivament, també van intervenir en el debat d’investidura. “Hi haurà molts enemics, però no ens atemoriran: ho vam viure a Barcelona i vam demostrar que era possible governar d’una altra manera. Ara també ho podrem demostrar al Govern de l’Estat”, deia Asens. Pel que fa a Garzón, que es perfila com a ministre de Consum, la seua aposta és “revertir les polítiques d’aquests últims deu anys”. El líder d’Esquerra Unida tindrà la mirada posada, especialment, en la lluita contra la ludopatia i en les polítiques favorables a les pujades del salari mínim i de les pensions.
Dins d’aquesta coalició també es perfilen com a ministres Pablo Iglesias (vicepresident segon), Irene Montero (Igualtat), Yolanda Díaz (Treball) i Manuel Castells (Universitats), aquest darrer a proposta de Catalunya en Comú.
Partit Nacionalista Basc
Els sis diputats del PNB a Madrid votaran a favor de la investidura de Sánchez. El discurs del referent del partit a Madrid, Aitor Esteban, va ser dels més aplaudits del debat. Especialment crític amb la dreta i amb el caràcter incendiari de les intervencions d’aquesta bancada, Esteban va instar Sánchez a caminar cap a una altra concepció territorial de l’Estat. “Si així ho fa, comptarà amb la nostra col·laboració”. Amb una clara demanda al nou Govern perquè deixe de fer servir “la justícia de forma obscena” -que, en paraules del diputat, “fa d’Espanya un país menys europeu”, Esteban va fer una aposta reiterada per transitar el “camí del diàleg”.
Más País
La candidatura d’Íñigo Errejón va fracassar en l’intent i va aconseguir, només, dos diputats. La seua aposta era, des del principi, desbloquejar la situació política en favor d’un govern d’esquerres, fet pel qual no ha posat cap impediment a la investidura de Pedro Sánchez. Qui va parlar al Congrés en el debat d’investidura va ser Inés Sabanés, que va demanar al nou govern “no cedir a les pressions reaccionàries” i “actuar amb valentia”. “Si vostès són valents no tinguen cap dubte que els donarem suport”.
Compromís
La coalició valenciana es va presentar amb Más País a les eleccions estatals. Va revalidar el seu escó al Congrés, Joan Baldoví, qui va reivindicar el pacte valencià del Botànic. El govern de coalició progressista ja encara la segona investidura, aquesta amb la suma de PSPV, Compromís i Unides Podem al l’Executiu. “L’acord del Botànic va ser per a nosaltres una inspiració”. Baldoví va exigir Sánchez “ser valent” per posar en marxa totes les mesures socials a les quals s’ha compromès.
BNG
El nacionalisme gallec torna al Congrés amb un diputat que serà decisiu en la investidura de Pedro Sánchez. No és estrany, en aquest sentit, que els gallecs voten sí al PSOE i que els seus socis habituals a Europa, Esquerra Republicana i EH Bildu, se n’abstinguen. Pedro Sánchez necessitava d’un vot favorable entre aquestes tres formacions i el dels gallecs és el menys incòmode. Néstor Rego, diputat del BNG, va advertir que el seu suport “no és un acord d’investidura” i que només donarà suport al Congrés a les qüestions relacionades amb Galícia i amb els avanços socials i els drets democràtics. “Ni un xec en blanc ni un acord de legislatura”, va advertir Rego, que defineix el seu vot favorable com a puntual. Entre els acords dels gallecs amb el PSOE hi ha posar fi al pagament a l’autopista AP-9 -que connecta Galícia de nord a sud, del Ferrol a Tui. Rego també va celebrar haver “barrat el pas a la ultradreta”, fet que va agrair a Pedro Sánchez, si bé va advertir que “ni aquest ni cap govern espanyol és el govern del BNG”.
Teruel Existe
El suport d’aquest moviment cívic que ha esdevingut formació al Congrés gràcies al diputat aconseguit el 10 de novembre ha estat el més polemitzat per la dreta i l’extrema dreta. No debades, Santiago Abascal, líder de Vox, va convidar els veïns de Terol a acampar a les portes de l’Ajuntament de la ciutat aragonesa per protestar contra el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez. El diputat de la formació, Tomás Guitarte, ha denunciat amenaces i coaccions per la seua posició, si bé ha garantit que no canviarà el sentit del seu vot. Teruel Existe ha esdevingut la força representant de “l’Espanya buidada”, i el pacte amb el PSOE es realitza per posar remei a aquesta situació de despoblament. S’espera, de fet, que el nou govern espanyol compte amb un nou ministeri dedicat únicament a aquesta qüestió. Guitarte va anunciar que “deixaria de banda la ideologia” per treballar per la seua província. De fet, aquest diputat denunciava que “cap govern ha resolt els problemes estructurals de Terol”, i es referia especialment el tancament de la central tèrmica d’Andorra, localitat d’aquesta província. Alhora, assegurava que el seu partit “evidencia un problema global que afecta tot Espanya”.
Nueva Canarias
Pedro Quevedo, referent d’aquesta formació progressista i insularista, va anunciar el seu suport a Pedro Sánchez, però assegura que es mostrarà exigent a l’hora de garantir que els canaris vegen els seus interessos defensats i que el territori siga influent en la governabilitat de l’Estat. Quevedo demanava, sobretot, que el nou govern tinguera en compte l’estatus de les Illes Canàries com a Regió Ultraperifèrica de la Unió Europea, amb què es reconeix la singularitat del territori a l’hora de legislar per donar-los un tracte més favorable que a la resta d’espais geogràfics.
13 abstencions d’Esquerra Republicana
Ha estat el posicionament més delicat per les dues parts. Si volia fer un govern progressista, el PSOE no es podia permetre un no dels republicans, que tenen el seu líder empresonat des de fa més de dos anys. Per acabar-ho d’adobar, la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i les paraules de David Sassoli, president del Parlament Europeu, perquè la justícia espanyola l’acate, evidencien el caràcter polític de l’empresonament d’Oriol Junqueras i de la resta dels presos polítics catalans. Malgrat que la justícia espanyola no actuarà per alliberar el líder d’ERC i que la Junta Electoral Central, a més a més, l’ha inhabilitat com a eurodiputat, ERC va decidir l’abstenció per desencallar la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans estan convençuts que hi haurà un escenari polític més favorable sense la dreta i la ultradreta a la Moncloa. “Hi ha necessitat d’unir-nos davant el monstre”. Gabriel Rufián, líder del partit a Madrid, va advertir que l’estabilitat de la legislatura dependria de la mesa de diàleg. “Sense mesa no hi ha investidura”, va repetir reiteradament entre l’escridassada dels partits de dreta. Rufián, a més, va denunciar la campanya electoral de Pedro Sánchez “insultant i criminalitzant l’escola pública catalana, els mitjans de comunicació públics i els més de dos milions de persones que votaren l’1 d’octubre de 2017”. Però des d’ERC, tal com va dir el diputat, entenen que estan “obligats a fer política”. Sense cap mena de dubte, sembla que el soci de legislatura més delicat per Pedro Sánchez serà Esquerra Republicana. El partit d’Oriol Junqueras, alhora, haurà de traure rèdit d’haver facilitat la investidura del líder socialista de cara a unes previsibles eleccions catalanes.
Cinc abstencions d’EH Bildu
Un posicionament que, tot i ser imprescindible, incomoda al PSOE. El discurs de la diputada Mertxe Aizpuruava ser escridassat de manera constant per la dreta i l’extrema dreta al Congrés espanyol. La referent abertzale treia pit: “avui no es pot formar un govern de progrés sense les esquerres sobiranistes”. EH Bildu també va exigir Unides Podem “sumar-se als processos polítics dels nostres territoris” i, pel que fa al PSOE, reconeixia que a la seua coalició són “escèptics”. Per això, la seua serà una “abstenció activa”.
