Eleccions Europees

L’Europa dels pobles es presenta a València

La coalició Ara Repúbliques, integrada, entre més partits, per Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG, es presentava dissante a Fira València amb intervencions dels principals candidats i amb el rostre d’Oriol Junqueras, candidat número u de la llista, presidint l’acte. Moments d’emoció, clams contra la repressió i reivindicacions de sobirania han estat els elements centrals d’un acte que ha rebut autobusos d’arreu del País Valencià plens de gent que han omplert una sala en què no tothom ha trobat cadira per seure.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Però vaig de cinc o vaig de sis?”. Guillem Agulló Lázaro, pare del jove de Burjassot assassinat per l’extrema dreta el 1993, estava confós. Amb anys d’activisme polític a la seua esquena, aquest fabricant d’aixetes va deixar la Unitat del Poble Valencià per dedicar-se íntegrament a reivindicar el record del seu fill. Enguany, el 2019, s’incorpora per primer cop a una llista electoral. Serà a la d’Ara Repúbliques, dominada per Esquerra Republicana, EH Bildu i el Bloque Nacionalista Galego, però que aixoplugarà també altres sigles menys reconegudes de la resta de l’Estat. A Astúries, a Canàries o a l’Aragó també hi ha partits sobiranistes i d’esquerres. També al País Valencià. Guillem Agulló serà el representant d’aquest territori en aquesta candidatura. Difícilment serà escollit eurodiputat -calen uns 300.000 vots per cada representant al Parlament Europeu-, però el seu objectiu és el de donar visibilitat a la llista d’Ara Repúbliques entre el Sénia i el Segura. Tot i que Agulló és independent, el president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Josep Barberà, el va convèncer per integrar-se en la candidatura.

Guillem no milita a Esquerra Republicana, però el seu activisme l’ha fet conèixer Carme Forcadell, Marta Rovira o Oriol Junqueras. També a Josep-Lluís Carod-Rovira, qui va fer d’Esquerra un partit protagonista al Principat allà pel 2003, quan es va configurar el primer tripartit. Com a persona històricament vinculada al valencianisme d’esquerres, tem l’equidistància que, considera, el valencianisme polític majoritari està guardant amb la situació que es viu a Catalunya. “La partida ja ha començat. O juguem la carta de la llibertat, o la de la repressió”, alerta. “El que passa a Catalunya ens afecta i miren a una altra banda”, protesta en referència a Compromís. Agulló, que coneix en primera persona el preu més dur que es pot arribar a pagar per militar en política, encaixa perfectament en Ara Repúbliques. Aquesta condició la recordava en la seua intervenció, on tenia un especial record per als joves d’Alsasua. La repressió s’executa amb distintes monedes, i la de la presó l’està pagant el candidat principal d’aquesta confluència, Oriol Junqueras. I Carles Puigdemont, que serà candidat de Junts per Catalunya. I tants i tantes altres polítiques que concorreran a les properes eleccions municipals, estatals i continentals. Entre ells tambén hi ha Raül Romeva. La seua dona, Diana Riba, anirà de segona a la llista d’Ara Repúbliques.

Llibretera de professió, Diana Riba ha esdevingut la veu del seu marit des que va entrar en presó. Primer el 2 de novembre de 2017. Després el 23 de març de 2018, tot just ara fa un any. Fa viatges setmanals a Madrid per veure Raül Romeva a la presó de Soto del Real i ara, també està viatjant arreu de l’Estat per presentar Ara Repúbliques.

També independent, Riba reconeix que la seua implicació en campanyes electorals no és un canvi sobtat. “És molt natural, perquè està totalment relacionat amb el que he anat fent des que el Raül ha entrat en la presó”. Per exemple al si de l’Associació Catalana pels Drets Civils. “Entrar en dinàmiques electorals és  un instrument més”.

Diana Riba s’identifica amb els partits que configuren la llista d’Ara Repúbliques. “Estan en sintonia. Cal veure, per exemple, el cas Altsasu i tots aquells en què l’Estat empra tots els mitjans que té el seu abast per incidir políticament ”, diu tot fent un paral·lelisme amb la situació familiar i política que ella mateixa està experimentant. A banda, “des del grup, els partits volen visibilitzar els pobles. Saben que hem de tenir una veu en aquest sentit. En els últims anys hem vist com a Escòcia han fet un referèndum legal pel dret a l’autodeterminació. No és una cosa que estigui lluny”.

El seu marit, Raül Romeva, ja va fer d’eurodiputat entre 2004 i 2014. Va destacar, per exemple, fent el seguiment a l’evolució de la indústria de l’armament. O implicant-se plenament en la lluita pels drets LGTBI. Per això, l’experiència no li agafa massa lluny. Quan és preguntada per la dificultat que els Estats europeus siguen més sensibles a les demandes sobiranistes, Riba constata que “Europa té dues cares: la dels estats membres i la de les institucions com el Parlament Europeu, on hi ha diferents eurodiputats, partits i una altra manera de veure les coses”. És des d’ací, segons ella, que hi ha possibilitats de provocar canvis. Qüestionada pel previsible ascens de l’extrema dreta, la futura eurodiputada també destaca que el grup Verd pronostica un ascens electoral. “Hi ha dues europes”. En el Parlament Europeu es poden contemplar perfectament i, segons Riba, “sense la pressió del dia a dia” d’altres parlaments en què la voracitat mediàtica ho tapa tot.

El Senat, la cambra alta espanyola, també destaca per la tranquil·litat amb què es treballa. Almenys fins que va arribar Jon Iñarritu, destacat senador d’EH Bildu que ha esdevingut mediàtic liderant denúncies contra els principals aparells de l’Estat. Les seues intervencions no han passat mai desapercebudes. I la seua activitat en xarxes, també frenètica, l’ha acabat de convertir en un dels polítics més influents. Iñarritu estava convidat a l’acte de València, però finalment no podia acudir. Enguany anirà de segon d’EH Bildu al Congrés per la circumscripció de Guipúscoa. Si ix escollit, tal com es preveu, haurà de deixar el Senat.

Procedent del corrent Aralar, un dels que es van dissoldre al si d’EH Bildu, Iñarritu defineix Ara Repúbliques com una candidatura “de forces sobiranistes de nacions sense Estat i de formacions d’esquerra, unides per aquests valors. És de les candidatures més fortes que s’han fet fins ara”, diu recordant que el 2014 l’esquerra abertzale i Esquerra Republicana no van confluir. L’actual senador està convençut que a Euskal Herria seran la força més votada. “En aquest moment, el Partit Nacionalista Basc, que sol ser la formació més votada a Euskadi, no té assegurada la presència al Parlament Europeu perquè va amb Coalició Canària i Compromís per Galícia, un partit molt minoritari”. És per això que considera Ara Repúbliques el vot útil del sobiranisme a Euskadi.

Preguntat per què no ha estat possible la suma de més partits a la candidatura, Iñarritu justifica que “és una qüestió de real politik. Arnaldo Otegi, coordinador general d’EH Bildu, va dir que en aquest moment d’urgència seria positiu incloure en una llista tots els sobiranistes amb uns mínims en comú. Era la nostra proposta, però després va ser complicat dur-lo a la pràctica. El PNB no vol res amb nosaltres, a Galícia les marees van pel seu compte, als Països Catalans Esquerra Republicana preferia anar a soles i la CUP no es presentava”.

Iñarritu reivindica la candidatura com un dic de contenció de l’extrema dreta. El seu partit serà representat a la llista europea per Josu Juaristi, que ja ha estat eurodiputat durant la present legislatura. Per pacte de coalició, el 2018 va cedir el seu lloc a Ana Miranda, del Bloque Nacionalista Galego, amb qui EH Bildu va concórrer a les europees de 2014. Ana Miranda també anirà a la llista d’Ara Repúbliques. També va ser segona d’Oriol Junqueras el 2009, en la candidatura Europa dels Pobles – Verds. Miranda reivindica que, tot i que el 2014 Esquerra Republicana es va presentar pel seu compte al Parlament Europeu, “hem fet treball conjunt i hem dut a terme la idea de fer una candidatura que sume, inclusiva, amb molts més actors”.

La coordinadora internacional del BNG reivindica la feina feta al Parlament Europeu els darrers anys. Diu haver plantat cara l’extrema dreta des de l’antifeixisme, com ara quan van rebatre a Vox recentment en la conferència del partit ultradretà a l’eurocambra. Alhora, també van presentar una denúncia davant Antonio Tajani, president de la institució continental, per permetre aquella irrupció. El BNG, afectat per la ruptura de 2014, confia en poder remuntar reconeixement i suports polítics amb la nova etapa, sota el lideratge d’Ana Pontón. Dins de dos anys, el BNG a Galícia mirarà de sumar per fer fora el PP d’Alberto Núñez Feijoo.

Ana Miranda no ha pogut assistir a l’acte de València. És a l’Argentina, per recordar l’inici de la dictadura militar, que s’inicià amb el cop d’Estat produït el 24 de març de 1976. Sí que hi eren altres cares més noves de la política, com ara Marc Casanovas, de Castelló, cap de llista de Jovent Republicà a les eleccions europees. “Som aquells que diem que les fronteres que s’han dibuixat amb sang, en el segle XXI s’han de dibuixar amb vots”. Helle Ketner, danesa i instaurada a Tarragona des de fa 15 anys, destacava les seues “ganes de lluitar perquè sé que hi ha un altre model, com el del país en què vaig nàixer”. Des d’EH Bildu, Diana Urrea, d’origen armeni, protestava “perquè l’esquerra no fa polítiques d’esquerra. I a València en tenim un exemple”. “Que no ens venguen la moto, no hi ha manera de democratitzar l’Estat espanyol!”. Urrea anunciava, en aquell mateix moment, que el consell nacional del seu partit havia aprovat la confluència en les eleccions generals amb Esquerra Republicana.

Un històric d’Esquerra Republicana, Joan Tardà, cloïa l’acte fent una anàlisi sobre “el fantasma que recorre Europa. Pensàvem que l’havien matat a Nuremberg, però només dormia”. Reivindicava “l’aliança entre pobles i entre republicans” i cridava per “no renegar dels nostres germans espanyols”. “Visca la República espanyola, perquè també la sentim!”. L’Europa dels pobles ja s’ha presentat a València.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.