El terreny de joc de la legislatura ja està marcat. Progressites contra reaccionaris. El PSOE sap que aquest esquema és l'únic que el pot mantenir al capdavant del Govern de l'Estat amb la seva dèbil majoria. Ho sap i s'ha afanyat a demostrar-ho durant la segona jornada de la primera ronda de la sessió d'investidura de Pedro Sánchez. Tal com estava previst, ha acabat amb una majoria insuficient -166 a favor, 165 en contra i 18 abstencions- per al candidat socialista que, si tot es manté i se suma el vot de la diputada Aina Vidal d'Unides Podem absent, li servirà per ser investit el dimarts dia set en segona volta per majoria simple. El candidat socialista ha comptat amb la inestimable ajuda de PP, C's i Vox.
Els diputats dretans i ultradretans s'han encarregat de fer escàndol, interrompre, amenaçar i fins i tot insultar als diputats independentistes de Bildu i la CUP, així com a la portaveu socialista Adriana Lastra i el mateix Sánchez. D'aquesta manera, s'han dibuixat dos blocs a l'hemicicle que, en alguna ocasió, han deixat al costat contrari del bloc conservador i reaccionari més grups que no pas els que recolzaran la investidura. Una dinàmica que Sánchez farà bé de sostenir si vol mantenir-se al càrrec: la radicalització de la dreta tradicional el fa projectar-se més a l'esquerra que no pas els darrers anys. "Fem d'aquesta legislatura la reivindicació de la millor de les esperances. Deixem a la coalició de l'apocalipsi amb el seu rancor, amb la seva Espanya en blanc i negre", demanava en la seva intervenció final el presidenciable del PSOE.
El zenit de les estripades per part del trio de Colón ha estat la intervenció inicial de la diputada d'EH Bildu, Mertxe Aizpurua, que ha anunciat l'abstenció del seu grup, tot i mantenir un discurs dur amb els socialistes i recordar-los que en l'anterior investidura van cercar els vots de la dreta per evitar pactar amb els independentismes perifèrics. "La paradoxa és que avui no es pot formar govern sense les esquerres sobiranistes. Sense els nostres vots, no hi haurà governs de progrés", li recordava la portaveu abertzale per després demanar-li que les bones paraules dels darrers dies "es converteixin en fets". Davant d'una de les esquerres abertzales més còmplices amb el poder central estatal que es recorden, que malgrat ser "escèptics" han dit que no posarien "obstacles", la resposta de PP, C's i Vox ha estat més bel·ligerant que mai, indicador inequívoc del rumb reaccionari que prendrà aquest bloc davant la consolidació d'un govern PSOE - Podem.
Aizpurua s'adreçava a Podemos per recordar-los que Arnaldo Otegi, en sortir de la presó, va dir-los que "si l'esquerra independentista era necessària per tobar el règim comptessin amb nosaltres. Ara, si no és possible, esperem que vostès se sumin als processos dels nostres territoris". La frase, però, l'ha hagut de pronunciar en diversos trams per les interrupcions de la bancada dretana. "Filla de puta", "assassina", "mor", "terrorista", són algunes de les coses que ha hagut d'escoltar Aizpurua mentre la presidenta del Congrés, Meritxell Batet es veia obligada a recordar que "la llibertat d'expressió és un dels pilars de la Constitució" i que "hi va haver altres èpoques en què no es permetia criticar el rei ni el govern de l'Estat. Per sort, ja han passat". Seria la constant de la jornada.
La rèplica de Sánchez ha estat també tacada pel soroll de fons. "Crec que no estem en l'època de la independència, sinó de la interdependència", ha exposat el candidat a l'elecció tot esgrimint que hi ha moltes nacions sense estat que no volen la independència i que és necessària més intercooperació en el marc de la Unió Europea. Li ha exposat també que no compartia que "Espanya visqui una crisi sistèmica". Després de fer un reconeixement nacional a Euskal Herria, els ha dit estar convençut que tenia encaix dins d'un estat autonòmic. La petició de mirar a Europa ha estat resposta per la diputada d'EH BIldu, que oferia Sánchez prendre nota dels casos d'Escòcia o les Illes Fèroe. La segona intervenció de l'abertzale també ha estat durament interrompuda entre insults i cridòria del PP, C's i Vox que han obligat a Meritxell Batet a fer constants crides a l'ordre. La presidenta socialista del Congrés s'ha mostrat contundent en la paraula, tot i que ha evitat cridar l'atenció a cap diputat en particular o prendre cap mesura al respecte.
En el torn de grup mixt, la primera a intervenir ha estat Mireia Vehí que, mentre baixava al faristol, ha saludat a Aizpurua com si li agafés el relleu. Els crits i el soroll no han trigat a aparèixer en la intervenció de la diputada de la CUP. L'anticapitalista, sabedora d'amb qui li tocaria ballar, els ha avançat un lacònic "tranquil·litzin-se que encara ens queda discurs". En referència al candidat a la investidura, ha anunciat el seu vot contrari, i ha criticat que la proposta de PSOE i Podem no fa "cap referència al règim del 78 com a anomalia democràtica ni a un referèndum d'autodeterminació per resoldre el conflicte". Ha assenyalat també el que per ella eren unes contradiccions del programa de govern: "l'estabilitat pressupostaria europea no permet algunes de les reformes que proposen avui. No poden fer tanta despesa si respecten el sostre de dèficit".
Acabada la crítica al candidat, Vehí ha girat la mirada cap a Pablo Casado per criticar, com ja havia fet Aizpurua, que "el 3 d'octubre de 2017 el rei va fer un discurs autoritari". A la diputada independentista se li dibuixava un somriure sorneguer mentre mirava la bancada dretana, com fent befa dels improperis rebuts.
Tot seguit, i en un sentit oposat, el portaveu de Navarra Suma, Sergio Sayas, ha iniciat el seu torn denunciant la "resposta acomplexada, submisa i agenollada del president en funcions". Vox PP i C's al complet aplaudien el diputat i visualitzaven clarament el pes i el rol que tindrà la dreta i l'extrema dreta en aquesta legislatura. "Senyor president, jo em faria una pregunta, per què Otegi el prefereix a vostè per presidir Espanya?", ha continuat entre aplaudiments el diputat de Navarra Suma. Sayas ha denunciat també que Sánchez hagués pactat canvis referents a Navarra amb el PNB: "la Guàrdia Civil no marxarà de Navarra", exclamava, al que Sánchez contestava assegurant que si això era possible era pels pactes anys enrere entre el PP i Geroa Bai, on hi ha el PNB. En la mateixa línia s'ha expressat Isidro Martínez del Foro Asturias, que ha assegurat que davant el pacte "molts espanyols tenim motius per estar preocupats".
El darrer grup a intervenir, com és habitual, ha estat el del candidat a la investidura, el PSOE. La seva portaveu, Adriana Lastra, ha estat de les que més ha patit les interrupcions i les faltes de respecte de la dreta i l'extrema dreta. "Si creuen que m'acoquinaran amb crits, estan molt equivocats", s'ha reafirmat la socialista. Més enllà d'això, ha destacat que "els socialistes no volem viure de la crisi territorial, volem resoldre-la" i ha contraposat el "tornar al passat" del projecte de la dreta amb el seu "govern per seguir avançant". Contundent, ha afirmat que "l'anti-espanya són vostès", continuant amb l'estratègia de dibuixar un enemic comú que reafirmi el PSOE com a mal menor per a la majoria parlamentària. Ha tingut paraules, també, per les peticions d'alguns dirigents de la dreta a diputats socialistes perquè trenquessin la seva disciplina de vot: "no he vist res tan ridícul com a vostès encoratjant el tamayazo.
El guant de Lastra, abans de la votació, l'ha recollit breument Sánchez, que ha reblat que les crides al transfuguisme eren "el símptoma de la contaminació del discurs del conservadorisme per la ultradreta" i ha conclòs fent una crida a la moderació i l'esperança.
La sessió acabava amb 166 llumetes en verd -els vots del PSOE, Unides Podem, PNB, Teruel Existe, Más País, Compromís, el BNG i Nueva Canarias-, 165 en vermell -el trio de Colón, Navarra Suma, Coalición Canaria, Foro Asturiano, PRC, JxCat i la CUP- i 18 abstencions -ERC i EH Bildu- al marcador electrònic. Insuficients per investir a Sánchez en aquesta primera ronda. Dimarts dia set, quan només caldrà una majoria simple, aquests vots seran prou perquè prosperi el primer govern de coalició que dirigeix el Govern de l'Estat espanyol des de la Transició.