1. ERC compra l'oferta Sánchez
El Consell Nacional d'Esquerra Republicana ha aprovat aquest dijous al vespre l'acord pel qual els republicans s'abstindran en la votació que permetrà a Pedro Sánchez esdevenir president del Govern de l'Estat espanyol, ratificant la proposta feta per la direcció. En total, hi ha hagut 196 vots a favor, tres vots en contra i quatre vots en blanc.
El pacte consta de dos compromisos. D'un costat, el reconeixement per part de l'Executiu del PSOE que el conflicte català és un conflicte de naturalesa política que només es pot resoldre a través del diàleg i la negociació i no en el marc de la judicialització. El punt més destacat, però, és el compromís d'iniciar, quinze dies després de la formació del Govern, una mesa de diàleg entre l'Estat i la Generalitat "que partirà del reconeixement i legitimitat de totes les parts i propostes i que actuarà sense més límits que el respecte als instruments i principis que regeixen l'ordenament jurídic democràtic". L'acord que es derivi d'aquesta taula, segons el document de les parts, haurà de ser ratificat per una consulta "a la ciutadania de Catalunya, d'acord amb els mecanismes previstos o que es puguin preveure en el marc del sistema juridicopolític. La taula de diàleg hauria de conviure amb la Comissió Bilateral que recull l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Taula de Partits del Parlament català. Restarà saber, però, si després de les tensions dels darrers dies, Quim Torra i Junts per Catalunya s'avindran a assistir a la mesa de diàleg. Des d'ERC han volgut remarcar que els assistents a aquesta mesa no seran els representants del partit, sinó aquells que escullin el Govern de la Generalitat i els partits independentistes que el formen.
Després del Consell Nacional, Pere Aragonès afirmava a la premsa que amb aquesta taula s'aconseguia el compromís electoral dels republicans, en tant que els resultats electorals han convertit "en inevitable la mesa de diàleg amb l'esquerra de l'Estat espanyol". El vicepresident de la Generalitat ha remarcat que el pacte segueix la línia exposada a la ponència política del partit i al que van votar les bases quan, el 25 de novembre, van acordar donar llum verda a la investidura de Pedro Sánchez si aquest acceptava la mesa de negociació. Aragonès, a més, ha remarcat que no es tractava d'un diàleg buit o "de caràcter autonòmic" per aconseguir més o menys competències, sinó encarada a definir "qui ha de decidir el futur d'aquest país". El líder d'ERC també ha manifestat que cal aprofundir en la via del diàleg sense "ingenuïtat" i de manera que no exclogui la resta d'accions del moviment independentista.
Aragonès ha exposat que es podran votar al final d'aquest procés de diàleg dependrà de "la nostra capacitat negociadora" i de "la força amb què ens acompanyi la gent". Malgrat tot, ha dit ser conscient de "les dificultats i el context". Des d'ERC, doncs, s'accedeix a la via de la negociació d'una consulta de potencialitats ambigües que havia proposat el PSOE temps enrere i que, tant podria acabar parlant sobre l'autodeterminació de Catalunya com d'un nou estatus polític dins els marcs de la comunitat autònoma -com s'ofereix des de Madrid. "Som conscients que assumim un risc com a partit. Val la pena per beneficis pel conjunt del país", ha reconegut també el Coordinador Nacional republicà, sabedor de les crítiques que ja fa dies que els plouen des de diferents sectors de l'independentisme.
Des del PSC, Miquel Iceta ha emès un comunicat agraint als partits que han avançat que donaran suport a Sánchez. "Totes aquestes forces polítiques han arriscat per desbloquejar la política espanyola i fer possible una nova etapa de transformació i reformes i, en aquest sentit, valorem també la decisió presa per ERC, que implica una opció inequívoca pel diàleg com a única eina vàlida per resoldre el conflicte", ha conclòs el Secretari General del PSC.
2. El pacte PSOE - Podem
El sí d'Esquerra obre la porta definitivament al Govern PSOE - Unides Podem. Es tractaria del primer cop que un partit a l'esquerra del PSOE accedeix a l'Executiu de l'Estat espanyol. Els de Pablo Iglesias tindrien una vicepresidència, que ostentaria ell mateix, així com altres quatre ministeris que serien, segons sembla a hores d'ara, per a Irene Montero, Alberto Garzón, Yolanda Díaz i Rosa Lluch. Per part del PSOE, tot sembla indicar que repetirien alguns dels principals noms com Carmen Calvo, Nadia Calviño, Maria Jesús Montero, José Luís Ábalos, Margarita Robles y Fernando Grande Marlaska. Qui sembla que no continuarà al capdavant d'Exteriors és el català Josep Borrell. Tampoc ho farà Meritxell Batet, que ara és presidenta del Congrés dels Diputats espanyol. És per això que des del PSC demanen incloure representants catalans al cartipàs.
A nivell programàtic, el pacte segellat per les dues formacions toca diferents temàtiques de sensibilitat social, encara que amb timidesa. L'acord de govern entre el PSOE i Unides Podem preveu un "augment de la progressivitat del sistema fiscal" amb un increment de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) de dos punts per a les rendes de més de 130.000 euros i de quatre punts per a les de més de 300.000. A més, el nou executiu de coalició fixarà un tipus mínim del 15% en l'Impost de Societats (IS) per a les grans corporacions, que s'ampliarà al 18% per a les entitats financeres i empreses d'hidrocarburs. En matèria laboral, el text afirma que el govern espanyol derogarà part de la reforma laboral i es compromet a augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) fins assolir progressivament el 60% del salari mitjà a Espanya, la qual cosa suposaria assolir els 1.200 euros. A més, l'acord contempla la regulació del lloguer per frenar els "augments abusius". A banda, també parla de substituir la 'Llei Mordassa' per "garantir l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica".