A gos flac tot són puces. La decisió de Donald Trump d’imposar aranzels a 1.473 productes agroalimentaris va caure ahir com una bomba en el sector citrícola valencià. Taronges, mandarines i llimes es troben entre els productes damnificats pel darrer estirabot nord-americà. A partir del pròxim 18 d'octubre hi haurà una pujada aranzelària del 25%, un percentatge que posa en risc els intercanvis comercials citrícoles amb la primera potència occidental. «Es tracta d’una notícia molt preocupant, que es suma als molts altres problemes que ja arrosseguem», admetia ahir Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders. La decisió de Trump arriba, a més, a les portes de l’inici de la campanya 2019/2020 i incorpora un element d’incertesa que no beneficia el sector.
Estats Units és el desè soci comercial del País Valencià en matèria citrícola. L’any passat, dels ports valencians -i molt especialment del port de Castelló, que està especialitzat en el comerç amb Nord-Amèrica- es van exportar 9.000 milions de tones, una xifra que suposà un intercanvi comercial de 15 milions d’euros. Es tracta, per tant, d’una xifra menor si es té en compte que la campanya passada el total d’exportacions citrícoles valencianes van pujar a 2.083 milions d’euros. Amb tot i amb això, els últims aranzels anunciats per Trump poden ser l’estocada final per al negoci citrícola que el País Valencià manté amb els Estats Units, segons denuncien des del sector. «Més que la quantitat, el que ens preocupa és perdre el potencial del mercat nord-americà. Hi ha un cost d’oportunitat molt alt que estem perdent», explica Enrique Bellés, tècnic sectorial de fruites i hortalisses de la Federació Valenciana de Cooperatives Agràries.
La presència dels cítrics valencians (especialment mandarina i llima) ha disminuït de forma exponencial els darrers 20 anys. La campanya 2000-2001 es destinaren 80.000 tones de cítrics als EUA. Deu anys després la xifra era de 47.000 i la darrera campanya es quedà en les minses 9.000 tones abans comentades. En un període de 20 anys, doncs, el País Valencià ha passat de patrimonialitzar la venda de cítrics als Estats Units a competir en un mercat on se li multipliquen els competidors, i molt especialment, el Marroc, que està en condicions de produir cítrics a més baix preu. En el sector preocupa que, de resultes dels increments dels aranzels -i per tant, dels preus – la gran distribució nord-americana substituïsca els cítrics valencians pels dels seus competidors. «Recuperar un mercat que ja has perdut, encara que siga per una circumstància puntual, és molt complicat», explica Carles Peris, de la Unió de Llauradors, qui lamenta que aquests nous aranzels faran perdre competitivitat als productes valencians. No s’ha de perdre de vista que des del 2014 els cítrics estan sotmesos al veto de Rússia, que va prendre la mesura de tancar les seues fronteres a determinats productes agroalimentaris per l’anomenada crisi de Crimea.
Pagar el plat
Tot plegat, provoca que entre el sector agrícola s’estenga la sensació que el sector acaba pagant els plats trencats de les crisis diplomàtiques, tal i com ha passat també en aquesta ocasió. I és que no s’ha de perdre de vista que les sancions aprovades en la matinada del dijous són la resposta a una picabaralla comercial sobre el sector aeronàutic que va iniciar-se fa quinze anys. Washington ha acusat reiteradament Brussel·les d’haver donat ajuts públics al desenvolupament d’Airbus, en concret dels models A350 i A380. L’Organització Mundial del Comerç (OMC) va certificar recentment l’existència d’aquests avantatges, per la qual cosa permetia a la Casa Blanca imposar a la Unió Europea a sancions comercials per valor de 7.500 milions d’euros. I Trump va fer saber ahir el seu veredicte definitiu: imposarà aranzels del 10% a les aeronaus civils i del 25% a 1.473 productes made in Europe. «Som l’aneguet lleig dels conflictes internacionals», es queixa Carles Peris, de la Unió de Llauradors, qui no s’està de recordar que les sancions també afectaran al sector del vi. L’any passat les exportacions valencianes van aplegar als 4,5 milions d’euros. Les de Catalunya, segons les dades de l’ICEX, van aplegar als 106 milions. També el sector porcí -molt potent al Principat – es troba en el llistat negre de Donald Trump, tot i que des de l’Associació Catalana de Productors Porcins (Porcat) limiten l’efecte que tindrà sobre la indústria catalana, molt bolcada els darrers anys al mercat asiàtic. Al País Valencià, l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA) calcula que les mesures proteccionistes impulsades per Trump posen en perill exportacions per valor de 90 milions d’euros.
«En el passat l’OMC ja havia permès la imposició de sancions econòmiques per competència deslleial però mai fins ara la Casa Blanca n’havia fet ús», es lamenta Vicente Pallardó, professor d’estructura econòmica de la Universitat de València, qui es mira amb molta preocupació l’escalada aranzelària de l’últim any. «Estem en una cursa cap al desastre», assegura Pallardó, que es detractor de les mesures que impedeixen el lliure comerç.