País Valencià

El Consell declara la guerra al despoblament

Montanejos (Alt Millars), població turística pels seus paisatges i aigües termals, ha acollit el primer seminari del Botànic II. Una trobada espiritual en la qual el Consell ha declarat la guerra a l'èxode rural amb l'impuls de l'Agència Valenciana de Despoblament i la posada en marxa d'una fiscalitat diferenciada per a les poblacions d'interior. Al pla per revitalitzar el món rural, amb moltes mesures per concretar, se sumen altres propòsits com ara una llei d'emergència climàtica i transició ecològica, la creació de l'Observatori del Treball Decent o estudiar la introducció de les prestacions bucodentals a la carta de serveis de la sanitat valenciana, entre d'altres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'experiència de governs de coalició a l'Estat espanyol no havien reeixit. El bipartit conformat pels socialistes gallecs i el BNG havia sigut la màxima expressió d'un executiu compartimentat, farcit de conflictes entre la formació del puny i la rosa i els nacionalistes i mancat de qualsevol signe d'estabilitat institucional. Un precedent que obligava al Govern del Botànic, quan encara hi havia dues forces a l'interior de la Generalitat Valenciana, a buscar fórmules per estrènyer relacions, augmentar complicitats i fer un balanç autocrític. D'aquesta manera, a l'hivern del 2016, el president valencià Ximo Puig i la resta de consellers van desplaçar-se a Morella (Ports) per analitzar les mesures que durant els darrers sis mesos havia d'impulsar cada departament.

Amb la revàlida progressista a la Generalitat Valenciana, l'ingrés d'una nova coalició al si del govern, una estructura del Consell encara per definir al complet i Puig incomodat per la polèmica de les seues accions a l'editora del diari Mediterranéo, l'executiu del País Valencià s'ha traslladat aquest cap de setmana a Montanejos (Alt Millars). Una retirada espiritual per alliberar-se de les polèmiques mediàtiques, apropar postures entre Unides Podem i Compromís amb el PSPV en qüestions controvertides com ara l'acord comercial entre la Unió Europea i Mercosur i fixar els reptes que cada conselleria ha de dur endavant d'acord amb el pacte del Botànic II. O dit d'una altra manera: establir les noves línies programàtiques de cada conselleria al marge dels problemes i els deures heretats.

L'elecció de Montanejos, una població de 548 habitats ubicada a l'interior de les comarques del nord del País Valencià, no ha sigut casual. El Consell ha volgut aprofitar la seua estada al municipi rural per declarar la guerra contra la despoblació. O això ha intentat transmetre el Govern valencià a través d'un conjunt de mesures, bona part de les quals encara hauran de concretar-se. L'acció de més importància és «l'establiment d'un nou escenari de tributació autonòmica en zones despoblades o en perill de despoblament». La intenció de la conselleria d'Hisenda que encapçala el socialista Vicent Soler és «acomodar les figures tributàries sobre les quals té competència normativa de manera que es convertisquen aquests territoris en zones de baixa tributació autonòmica».

Per a dur-ho a terme, Presidència, a través de la Direcció General de l'Agenda Valenciana Antidespoblament, encarregarà un estudi a la Universitat de València, la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I i la Universitat Politècnica de València per explorar una ofensiva fiscal que puga revertir l'èxode de població que pateix el món rural. Des del departament de Puig, al seu torn, han promès l'aplicació «d'un pla contra l'exclusió financera dels municipis en risc demogràfic que han perdut totes les oficines bancàries amb la instal·lació a finals d'any, i una vegada adjudicat el servei, de caixers automàtics finançats per la Generalitat, pobles i entitats menors que hagen sol·licitat la seua participació en el programa».

Al combat contra l'exclusió financera, se suma la creació d'una línia d'avals de la Societat de Garantia Recíproca per als autònoms i microempreses que emprenguen al món rural, així com la captació de fons europeus que permeten finançar polítiques per atraure població en les zones desganades demogràficament i la renovació del mapa concessional del País Valencià. L'establiment d'ajudes d'igualtat i inserció sociolaboral de les dones per part de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mónica Oltra, de Compromís, complementa l'estratègia antidespoblament. Transparència, encapçalada per Rosa Pérez (Esquerra Unida), també planteja la creació d'ubicacions relacionades amb la memòria democràtica, les quals es concentrarien als municipis rurals. L'objectiu és convertir aquests espais en punts d'interès cultural, educatiu i, especialment, turístic.

Vigilar els drets laborals

El primer seminari del Botànic II, però, no ha versat exclusivament sobre el despoblament i la revitalització del món rural. Les diferents conselleries han marcat diversos propòsits, entre els quals destaca la posada en marxa d'un Observatori del Treball Decent. La seua meta serà «seguir de manera permanent el mercat laboral per detectar les necessitats, vigilar la feminització de la pobresa, l'economia submergida i la precarització laboral en sectors com ara les aparadores, entre altres, i actuar de manera àgil en l'aplicació de polítiques actives en foment de l'ocupació», apunten des de la conselleria que encapçala Rafael Climent, de Compromís. Aquest departament també vol enllestir el reglament de la llei d'àrees industrials i perfilar l'avantprojecte de la nova normativa de Comerç.

El Consell al complet durant el minut de silenci pel darrer cas de violència masclista al País Valencià| Generalitat Valenciana

Una altra de les noves legislacions provindrà de la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, de Mireia Mollà, també de Compromís. Es tracta de tramitar la nova normativa de canvi climàtic i transició ecològica. Des d'aquest departament, volen que la llei siga una eina per descarbonitzar l'economia valenciana, retallar les emissions contaminants i donar embranzida a les energies renovables. L'impuls de la figura de l'assistent personal que possibilite una vida independent i autonòmica a la població infantil i un decret per millorar la prestació dels serveis socials entre el Consell i els consistoris són els deures d'Oltra a la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

Rubèn Martínez Dalmau, nou vicepresident segon d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de Podem, ha plantejat uns objectius centrats a impulsar les legislacions heretades. De fet, ha proposat desenvolupar la normativa de Funció Social de l'Habitatge i «l'inici del procediment per a dur a terme un primer pla de Resposta a les Emergències d'Habitatge». Ara bé, aposta, al seu torn, per augmentar el parc públic d'habitatges mitjançant el llançament d'un segon Pla d'Adquisició d'Habitatges. Un horitzó per reduir les desigualtats socials que coincideix amb la gran proposta de la conselleria de Sanitat: estudiar la introducció de l'atenció bucodental a la carta de serveis del sistema públic valencià. La socialista Ana Barceló, responsable del departament, també ha promès un banc de còrnies i un pla per modernitzar infraestructures i tecnologies sanitàries.

El reforçament dels serveis socials s'amplia a l'acompanyament per a les víctimes del terrorisme masclista, el qual va cobrar-se una nova víctima aquesta setmana a Elx (Baix Vinalopó). La consellera de Justícia, Interior i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, independent de l'òrbita del PSPV, desenvoluparà un protocol per garantir la gratuïtat dels trasllats de víctimes de violència de gènere. Tot combina amb una inversió de cinc milions d'euros per ampliar la xarxa d'oficines actuals, que passarà de 17 a 37 centres construïts per atendre a les dones que patisquen l'expressió més inhumana del masclisme.

Com si es tractara d'un metge, la conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, encapçalada per la independent de quota socialista Carolina Pascual, posarà l'accent en diagnosticar l'estat dels canals per estendre el 5G al País Valencià i analitzar les actuals vies financeres de les universitats per augmentar els recursos dels centres docents superiors. El mateix farà Hisenda a través del naixement d'un Observatori Fiscal al País Valencià. L'increment de l'administració valenciana per aquesta via busca gaudir de més elements de judici per orientar la política fiscal. Arcadi España, del PSPV i conseller Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, també augmentarà el gruix de la Generalitat Valenciana amb una nova agència destinada a la protecció del territori.

Una administració que estarà sotmesa a una vigilància encara més gran. Des del departament de Pérez, elaboraran un sistema amb el qual cada ciutadà podrà buscar qualsevol línia de publicitat institucional que aprove la Generalitat Valenciana. L'altre objectiu semestral de Pérez és en memòria democràtica. No debades, aposten per «establir els mecanismes que permeten l'inici de les exhumacions de fosses comunes en el territori valencià». Com Vicent Marzà, conseller d'Educació, Cultura i Esports, de Compromís, s'ha fixat fomentar la lectura, impulsar un paquet d'ajudes per a les arts escèniques, combatre l'absentisme escolar i la redacció d'un pla estratègic de l'esport i l'educació física. Són els reptes d'un Consell que ha declarat la guerra al despoblament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.