Quan anualment el conseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler, agafa la calculadora per dissenyar els pressupostos sempre troba que a la caixa valenciana manquen prop de 1.400 milions d’euros. Una quantitat de diners que corresponen a la xifra que hauria d’ingressar la Generalitat Valenciana any rere any amb un sistema de finançament autonòmic que no maltractara el País Valencià. Tot un greuge que aquest dimarts la plataforma Crida pel Finançament, la qual aixopluga diverses entitats com ara Intersindical, Escola Valenciana o Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ha reivindicat als peus de les Torres de Serrans.
«Els valencians patim un greu problema que hem de solucionar. Fins ara, ho hem resolt primer, mitjançant préstecs bancaris, i, d’un temps ençà, amb el Fons de Liquiditat Autonòmica», han denunciat des del col·lectiu, al seu torn, que han convocat a la societat civil valenciana a manifestar-se el pròxim 30 d’octubre contra l’espoli fiscal del territori valencià. «Estem parlant d’una qüestió de dimensions gegantines, que ens ha generat un deute de 47.000 milions d’euros, el qual és impagable. Actualment, el 25% dels recursos de la Generalitat Valenciana es destinen a amortitzar el deute. Es produeix un transvasament de rendes que desemboca en un espoli fiscal que ens empobreix», han advertit. També han anunciat que pròximament establiran reunions amb diferents autoritats polítiques, com ara el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, de Compromís.
En aquesta institució, i de manera paral·lela a l’acte de denúncia de Crida pel Finançament, Soler compareixia amb l’objectiu d’explicar els ajustos pressupostaris per valor de 344 milions d’euros que ha aplicat darrerament el Consell a causa, en part, per l’infrafinançament crònic del País Valencià. Una contenció de la despesa ordenada per Hisenda com a conseqüència, al seu torn, de les previsions expansives dels comptes -les quals no s’han complit pel canvi d’escenari econòmic- i per la negativa del Govern espanyol a entregar les actualitzacions de les bestretes a compte, així com per l'impagament d’altres deutes pendents. «També ha influït la caiguda dels ingressos que estaven previstos en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2019, i que no pogueren tirar endavant gràcies a l’aliança entre PP, Ciutadans i els independentistes», ha remarcat el conseller.
«Com a resultat de la no aprovació dels comptes, hem perdut 250 milions d’euros corresponents a la mensualitat de l’IVA que el senyor [Cristóbal] Montoro [exministre d’Hisenda del PP] no va reconèixer; 50 milions d’euros més per la dependència, un servei que presta la Generalitat Valenciana a pulmó, i on l’Estat haguera contribuït amb un 20% enfront del 13% de [Mariano] Rajo, o 373 milions d’euros de la condonació del deute de la Marina València», ha criticat, qui també ha citat altres deutes pendents de l’executiu espanyol com ara els 344 milions del Fons de Garantia Assistencial històric. «He de recordar-los, a més, que el rebuig d’aquells pressupostos ha suposat la pèrdua de 450 milions d’euros d’inversions territorialitzades, les quals reconeixien el pes poblacional de la Comunitat Valenciana en les inversions de l’Estat», ha complementat.
A tots aquests entrebancs financers que han escurat la caixa pública de l’administració valenciana, s’hi ha sumat un sostre de dèficit excessivament ortodox. «El PP va voler, del bracet de Ciutadans, complicar encara més l’escenari econòmic amb el seu rebuig a un sostre de dèficit que ens permetia disposar de 237 milions d’euros més», ha retret. «No s’obliden d’aquesta xifra quan parlem del total de les retencions de crèdit que hem practicat», ha ressaltat.
Soler, però, ha reivindicat que les forces botàniques «han aconseguit que enguany hi haja 1.200 professors, 382 sanitaris i 284 treballadors de les polítiques inclusives més que l’any 2018», malgrat la subjugació dels fons destinats al País Valencià a l’estabilitat política de Madrid, la desacceleració de l’economia, l’extremada disciplina fiscal, els impagaments del Govern espanyol i l’infrafinançament crònic que pateixen els valencians. Encara més, ha destacat que «la despesa de l’any 2019 és més elevada que tota la registrada en l’exercici 2018». «En agost, superava en 1.300 milions d’euros l’executada en 2018», ha insistit. I ha detallat: «El creixement ha sigut d’un 13% en educació, d’un 3,5% en sanitat i d’un 35% en polítiques inclusives».
Amb una defensa tancada de l’actitud de la ministra d’Hisenda en funcions, la socialista Maria Jesús Montero, tot i haver pagat els fons pendents al País Valencià només quan s’ha engegat la precampanya electoral, el guardià de les finances de la Generalitat Valenciana ha negat les retallades amb les dades d’increment de la despesa en serveis fonamentals respecte de 2018. «Nosaltres només fem un ajust de l’1,68% del pressupost», ha assenyalat abans de repassar en gros els diferents capítols pressupostaris amb la intenció de desactivar qualsevol crítica de l’oposició que continga la paraula «retallades».
«Dels 131 programes de la Generalitat Valenciana, 85 estan afectats per les retencions de crèdit», ha exposat. «D’aquestes partides, però, 10 podrien considerar-se potencialment com a retallades, ja que la resta dels involucrats en les retencions de crèdit la despesa de 2019 és superior respecte de l’executada en 2018», ha indicat mentre l’estupefacció creixia als grups parlamentaris conservadors i s’hi produïa un enfrontament entre Soler i la popular Eva Ortiz, presidenta de la comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda, en la qual s’ha donat la compareixença.
La primera partida afectada que ha citat ha sigut la corresponent a universitats i estudis superiors, la qual ha tingut una execució inferior respecte 2018 «pel pagament dels 55,6 milions d’euros de deute històric que es va produir l’any passat». «En el sector financer, s’ha produït perquè l’any passat van aportar-se 50 milions d’euros a l’Institut València de Finances; en l’Agència Valenciana d’Investigació perquè s’han internalitzat serveis que es pensaven externalitzar; en ordenació i millora agrària perquè el Consell de l’Horta s’ha constituït aquest mes d’agost i encara no ha sigut necessari fer les transferències, i en gestió i infraestructures de recursos hidràulics per obres que no s’executaran», ha desgranat.
Aquestes explicacions, però, no han sigut suficients per a l’oposició dretana. Des de PP i Ciutadans, s’ha criticat que Soler no disseccionara els ajustos efectuats pel Govern del Botànic partida per partida, així com s’ha recriminat que comparara l’execució respecte del 2018 en detriment d’exposar quants diners es deixaven per invertir envers la quantitat planificada als pressupostos del 2019. «El conseller intenta fer un doble salt mortal, ja que parla d’execució del 2018 i de la potencial execució del 2019. A primària, per exemple, dels 189 milions d’euros consignats, només s’havien gastat 5,5 milions en agost, dels quals, fins i tot, no s’han pagat tots», ha censurat Rubén Ibañez, del PP. «Només ha ensenyat un 10% de les retallades», ha agregat. El 90% restant encara queda per mostrar en cas de complir amb la transparència preconitzada. Al Consell, se li gira feina.