Més per Mallorca celebrarà la seva assemblea general el mes de novembre en tres dies diferents: els dissabtes dies 16 i 23 i el divendres 29. Esquerra Republicana s’hi integrarà orgànicament i els seus militants ja participaran en l’elecció de la nova direcció de la coalició. Abans, l’aliança s’haurà presentat, amb la concurrència d’Esquerra, a les eleccions generals a través de la candidatura Més Esquerra.
Candidatura
La candidatura al Congrés per al 10 de novembre es diu Més Esquerra en lloc de Veus Progressistes, tal com es batejà la llista sobiranista per anar a les urnes el 28 d’abril. Aleshores la coalició la formaven Més per Mallorca, Més per Menorca, Esquerra Republicana i Ara Eivissa. A diferència d’aleshores, en aquesta ocasió Ara no hi participa. Així i tot, distingits militants d’aquest partit es presenten als comicis a través d’Esquerra i de Més Esquerra. Josep Antoni Prats, regidor de l’Ajuntament de Sant Josep per Ara Eivissa, és el candidat al Senat per Esquerra per Eivissa. Al mateix temps, Anna Marí, una jove de 27 anys, que va fer part de la candidatura al Parlament balear del mes de maig passat per Ara Eivissa, serà la representació eivissenca en la candidatura al Congrés de Més Esquerra.
Malgrat que Ara hagi decidit formalment no participar en les eleccions, el fet que la circumscripció sigui de tot l’arxipèlag permetrà als votants sobiranistes d’Eivissa donar el seu suport a la candidatura de Més Esquerra alhora que podran votar per Prats al Senat. Així que, a efectes pràctics, la no concurrència d’Ara es notarà poc. Per un altre costat, tal com aprovaren les assembles dels dos Més i d’Esquerra, el cap de llista al Congrés serà, igual que ho fou el mes d’abril passat, Guillem Balboa.
L’assemblea
La IV Assemblea General de Més per Mallorca que se celebrarà aquest mes de novembre tindrà un format inèdit. Fins ara aquest tipus de cites —congressos o assemblees— dels sobiranistes se celebraven en un sol dia o, a tot estirar, en dos, durant un cap de setmana. Enguany, però, s’ha volgut separar la cita congressual en tres dies diferents, amb una setmana de diferència entre cadascun. La raó adduïda és que així es pot diferenciar prou —dedicant-li el temps necessari— el que es debat i vota cadascun dels dies: el primer, la ponència d’organització; el segon, la política; i el tercer i finalment, l’elecció de la direcció.
La convocatòria de l’assemblea es va fer abans del fracàs de la investidura de Pedro Sánchez i, per tant, Més per Mallorca es reservà la possibilitat d’ajornar-la si finalment hi havia eleccions generals. I en efecte hi ha hagut cita amb les urnes, però la direcció del partit no ha volgut ajornar la cita assembleària. Un grapat de militants així ho demanà, però l’assemblea del passat dia 4 d’octubre —que convocà la cita de novembre— decidí tirar endavant, a instàncies de la cúpula, els dies inicialment previstos.
En realitat l’Assemblea General es considera iniciada des del moment en què fou convocada. En aquestes setmanes se succeiran trobades per debatre les diferents ponències, es presentaran esmenes i el dies 12 i 19 de novembre se celebraran les “reunions de conciliació” per veure si es possible acordar una sola ponència d’organització i una altra única política o si caldrà votar entre opcions diferents.
El dissabte 16 de novembre se celebrarà la primera cita assembleària per debatre i votar la ponència d’organització. Al cap d’una setmana, també dissabte, es farà el mateix amb la ponència política. I, finalment, el divendres dia 29 de novembre l’assemblea elegirà els òrgans de la direcció orgànica.
Respecte a aquesta última cita assembleària, si no hi ha canvis, tot indica que només es presentarà una sola candidatura per dirigir la formació. Si més no, així s’està intentant ara per ara. Els diferents grups interns no volen donar una imatge de divisió i de guerra interna, tal com s’ha esdevingut en el passat immediat en més d’una ocasió. Per a la substitució de Biel Barceló al capdavant de la vicepresidència del Govern —després que dimitís el desembre de 2017— hi hagué sonors enfrontaments entre el sector encapçalat per Fina Santiago —d’IniciativaVerds— i el grup que lidera el PSM —del qual n’és secretària general Bel Busquets—. S’imposà aquest últim i Busquets fou la nova vicepresidenta i consellera de Turisme. Per donar una imatge d’unitat es decidí que Busquets per una banda i Guillem Balboa —del sector de Santiago— per l’altra fossin tots dos conjuntament, a partir de desembre de 2017, els nous coordinadors de Més per Mallorca. Però les topades no es torbaren gaire a reaparèixer: hi tornà haver tensions quan s’hagueren de triar els caps de llista a les eleccions autonòmiques al Parlament i al Consell mallorquí —el maig de 2018— i, just després de les eleccions de maig passat, novament es reproduïren, molt més intenses, per mor de les divergències amb relació al pacte que la direcció va signar amb el PSIB per formar el Govern balear. De resultes d’aquesta última crisi interna, per cert, es decidí convocar el congrés o assemblea de novembre per triar una nova direcció.
L’experiència de l’última fase de bicefàlia en la direcció orgànica —entre Balboa i Busquets— no ha resultat profitosa, a parer de la majoria de famílies internes de Més. Per això les negociacions internes que sovintegen d’ençà de l’estiu passat tenen per objectiu assolir un futur lideratge unipersonal, més fàcil d’identificar pels militants, simpatitzants i votants, que doni una imatge de més força orgànica.
El problema era qui podia ocupar el càrrec per consens o, almenys, per una amplíssima majoria. Corregueren alguns noms, un dels quals amb molta insistència. El d’Antoni Noguera, el cap de Més a Palma, exbatlle —durant dos anys, entre 2017 i 2019— i actualment tinent de batlle de Cultura i Benestar. En primera instància va declinar assumir la responsabilitat. Però, en vista de la insistència de diferents grups de militants, sembla que ha acceptat —no és oficial, encara— ser candidat a coordinador general únic de la coalició. Noguera és un ferm convençut que el futur obliga a enfortir Més i deixar enrere definitivament les sigles dels diferents partits. I no té ambicions en la política local, insular ni autonòmica. Ha dit en moltes ocasions que l’única aspiració política de futur que té és ser candidat al Congrés a les eleccions generals que se celebrin després d’acabar el seu mandat a l’Ajuntament de Palma. De manera que no crea gelosies en aquest sentit, cosa que l’ajuda a ser acceptat per al càrrec orgànic per aquells que en altres circumstància és possible que no l’acceptessin. En definitiva, si no hi ha sorpreses, Noguera serà el coordinador general i comptarà amb una comissió executiva —amb un lloc que ocuparà algun dirigent d’Esquerra— de consens entre les diferents famílies internes.