Drets lingüístics

L'afonia del PSOE amb la llengua basca a Navarra

Els vots afirmatius de Geroa Bai, Podem, Esquerra-Ezkerra i l'abstenció d'EH Bildu han fet presidenta del Govern de Navarra la candidata socialista Maria Chivite en mig d'una forta controvèrsia estatal atiada per la dreta espanyolista. Al contrari que la imatge difosa pels mitjans conservadors de Madrid, però, les entitats que defensen dels drets lingüístics dels bascoparlants lamenten que el nou pacte de govern no preveu «mesures concretes» per incrementar la presència del basc a la comunitat foral. La incertesa és l'adjectiu que més pronuncia la llengua basca

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 2 d'agost no va ser un dia d'estiu qualsevol. Trons i llampecs retronaven a l'exterior del Nafarroako Parlamentua, tal com s'anomena el Parlament navarrès. Una forta tempesta elèctrica que va sacsejar Pamplona com a preludi d'una invesidura que havia emprenyat durant dies les terminals mediàtiques de la dreta espanyola i la plana major dels seus dirigents. No debades, la socialista Maria Chivite, trencava la darrera tradició del PSN, la federació navarresa del PSOE, d'atorgar governs a la dreta d'Unió del Poble Navarès (UPN), i s'erigia com a presidenta de Navarra amb el suport de forces nacionalistes i d'esquerres.

D'aquesta manera, Chivite es convertia en la tercera dona escollida presidenta de Navarra de manera consecutiva gràcies als vots del seu partit, de Geroa Bai, Podem i Izquierda-Ezkerra. Tanmateix, l'abstenció de cinc dels set diputats d'EH Bildu s'erigia en la clau de volta per a la materialització de la investidura. Una decisió que havia causat un fort enrenou a l'Estat espanyol i que el líder del partit sobiranista basc, Arnaldo Otegi, va catalogar de «gran gest de responsabilitat política». L'esquerra abertzale, amb tot, romandrà a l'oposició juntament amb Navarra Suma, coalició formada per UPN, PP i Ciutadans. Ara, Chivite encapçala un govern de coalició format per 13 conselleries, de les quals 8 recauran en el PSN, quatre en Geroa Bai i una en Podem, mentre que Izquierda-Ezkerra ha refusat formar part de l'Executiu.

El discurs d'investidura de la cap de files socialista feia pensar que l'obra de govern de la predecessora Uxue Barkos tindria continuïtat. En aquest sentit, la flamant presidenta va lloar la tasca de l'anterior lehendakari i va expressar la ferma voluntat d'avançar en el camí de la justícia social. Una estratègia coherent si tenim en compte la complexa situació que Chivite haurà de superar. Els de la rosa i el puny hauran de guanyar-se el suport d'EH Bildu per poder aprovar els pressupostos i avançar en la línia de les polítiques progressistes, mentre la dreta de Navarra Suma els acusa «d'aliar-se amb qui vol convertir Navarra en la quarta província basca».

Una continuïtat en l'acció de govern de Chivite que genera incertesa en camps com ara la promoció del basc. És cert que a l'acord programàtic de la legislatura 2019-2023, s'inclou, dintre de l'apartat relatiu a la política lingüística, el compromís de «fomentar el basc en els mitjans de comunicació, ensenyament del basc a persones adultes, vida social i cultural i de manera especial amb programes dirigits a la població més jove». Però les crítiques dels socialistes navarresos a les polítiques de Barkos generen dubtes. No debades, la modificació de la llei Foral de l'euskera de 1986, amb la qual el coneixement de la llengua pròpia va passar a ser un mèrit al territori lingüístic mixt, és a dir, als municipis de l'interior de Navarra de predomini castellanopalant, va provocar una reacció enfurismada per part del PSN.

«La feina del govern del canvi amb Uxue Barkos al capdavant va ser bona, perquè es van augmentar les prestacions del basc. Ara bé, l'arribada del PSN a la presidència ens genera força recels», afirma Paul Bilbao, de l'Observatori dels Drets de la Llengua. «Els socialistes han adoptat actituds poc constructives envers les mesures plantejades per l'expresidenta», agrega. De fet, diversos parlamentaris socialistes van rebutjar-les afirmant que la normativa naixia «d'un interès nacionalista sense fonament, que conduïa a crear una visió de Navarra que no és la real». Una actitud que van repetir amb la derogació de la llei de Símbols de Navarra de 21/2003, que legalitza penjar la ikurriña als balcons dels ajuntaments. Ara, però, el PSN ha rebaixat el to i Chivite, inclús, va lloar la tasca de Barkos en l'acte de traspàs del comandament presidencial.

La nova presidenta de Navarra, la socialista María Chivite| PSN

Bilbao fonamenta els seus recels arran de l'acord firmat entre les diverses forces progressistes. I destaca la «manca de contingut» que tenen les propostes, com ara «l'impuls d'un ampli acord social i polític entorn del basc, reflex de la idiosincràsia i realitat sociolingüística navarresa, que respongui a les necessitats i permeti continuar sent lliures en la forma de relacionar-nos i conviure amb les llengües parlades en la comunitat foral, allunyant definitivament el basc del debat partidista, la confrontació i bandejant sentiments de discriminació en la ciutadania». «Estan fetes per tal que si s'incompleixen, no passi res», remarca.

L'altre apartat que fa dubtar al membre de l'Observatori dels Drets de la Llengua és aquell que fa referència a la normativa vigent de l'ús del basc a les administracions públiques. Un punt que indica: «En el termini màxim d'un any des de la constitució del Govern, s'estudiarà el funcionament de la normativa vigent de l'ús del basc en les Administracions Públiques de Navarra per a, conforme a aquest diagnòstic, impulsar una modificació de la normativa vigent de cara a buscar un major consens sindical, social i polític». «Aquest punt no s'aclareix si aquesta futura avaluació, contempla retallar allò que s'ha aconseguit. És això el què preten el PSN?», pregunta amoïnat. «Es reiteren les obvietats i es navega en l'abstracció. Cal valentia política per convertir el basc en una llengua cohesionadora», reclama.

«La dreta navarresa ha repetit el mantra que el PSN és còmplice de les polítiques nacionalistes basques que volen convertir Navarra en la quarta província del País Basc, però ho ha estat així», qüestiona Joxerra Olano, membre d'IKA, una entitat que treballa en el sector de l'ensenyament en adults i que té el basc com a pal de paller del projecte educatiu. «El PSN ha estat, a vegades, fins i tot, més agressiu amb el basc que UPN», crítica. I apunta: «La governança de Chivite no és una bona notícia pels euskalduns navarresos».

Olano, persona de llarga trajectòria en els moviments socials navarresos de defensa del basc, rebat l'argument que determinats partits duen a terme per desacreditar la llengua. «No és rigorós. El fet de justificar la inacció politicolingüística sota el pretext que el basc té el 12,9% de parlants actius, dada que va publicar l'Institut Navarrès de l'Euskera en 2017, és discriminar una part de la població que té dret a viure plenament en la seva llengua», afirma. I pronostica, amb una sensació de lament: «En el seu moment, vam celebrar el pas endavant de la dirigent de Geroa Bai Uxue Barkos, però considerem que és insuficient. Ara, amb Chivite, no farem ni tan sols petits passos cap endavant». «Si Barkos ja tenia por de crear reticències als castellanoparlants, imagina't Chivite», il·lustra. És l'afonia euskaldun del PSN.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.