Ministeri del Botànic

PSPV i Compromís, o el Consell més estable de la democràcia valenciana

La formació d'un govern de coalició d'esquerres al País Valencià era una incògnita. Amb l'experiència del bipartit gallec entre el PSdeG i el BNG, la fórmula del mestissatge -si hi ha un conseller socialista, el secretari autonòmic ha de ser de Compromís, i viceversa- s'apuntava com una oportunitat -i un risc, al seu torn- per garantir l'estabilitat de l'executiu. Tot i els frecs en algunes conselleries, el Govern del Botànic s'ha convertit en el Consell més estable de la democràcia valenciana. Això és, 26 mesos i cinc dies sense canviar cap conseller.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Clic! La càmera havia captat la instantània. Al Palau de la Generalitat Valenciana, posaven els 10 consellers del nou govern d'esquerres. Cinc eren del PSPV-PSOE -comptant al president, Ximo Puig- i els altres cinc eren de Compromís -comptant també a la vice-presidenta, Mónica Oltra-. La durada d'aquella foto, però, era una gran incògnita. Es tractava del primer govern progressista de coalició al País Valencià d'ençà que el socialista Joan Lerma va exercir la presidència entre 1982 i 1995. L'estabilitat del Consell, amb els frecs habituals entre els dos partits i més amb la fórmula del mestissatge com a prova de foc, tenia un interrogant.

26 mesos i cinc dies després, aquella imatge continua tenint validesa. Tot i que el focus mediàtic va cercar durant diversos mesos a consellers com ara Rafael Climent (Economia, Compromís) o Carmen Montón (Sanitat, PSPV-PSOE), el Govern del Botànic s'ha convertit en l'executiu més estable des de la restauració democràtica al País Valencià. No debades, aquests dimarts compleix 26 mesos i set dies sense que cap conseller l'haja abandonat. Un fet que mostra la bona sintonia dels 10 membres del Consell -tenen un grup de whatsapp comú-. Però que també és producte dels difícils equilibris entre socialistes i valencianistes -i dins de la mateixa coalició Compromís-, ja que per treure una peça del puzle cal jugar al trencaclosques. El president Ximo Puig, la vice-presidenta Mónica Oltra; el conseller d'Hisenda, Vicent Soler; el conseller d'Educació, Vicent Marzà; la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; la consellera d'Agricultura i Medi Ambient, Elena Cebrián; el conseller d'Economia, Rafael Climent, i la consellera de Sanitat, Carmen Montón, encara ocupen les seues responsabilitats d'ençà que van ser nomenats oficialment el 29 de juny de 2015.

Amb aquest període de temps sense canviar cap membre del primer escalafó del Consell, l'actual executiu bipartit supera el primer govern del popular Eduardo Zaplana durant la seua segona legislatura al capdavant de la Generalitat Valenciana. Aquest executiu que comptava amb consellers com l'actual presidiari Rafael Blasco, l'imputat per diverses causes judicials; i l'ex-president José Luis Olivas, l'ex-president de la Diputació d'Alacant i implicat al cas Brugal José Joaquín Ripoll o l'actual regidora popular involucrada al cas Taula Maria Àngels Ramon Llin va durar 26 mesos i tres dies.

Només la marxa de Zaplana cap al Minsteri de Treball, quan José María Aznar va cridar-lo per tal de substituir a Manuel Pimentel, va alterar la composició de l'executiu i va trencar amb un rècord que ara ha superat el Govern del Botànic. De fet, i fins a les eleccions valencianes de l'any 2003, el Consell va continuar inalterable durant 11 mesos, però amb Olivas amb al capdavant de forma interina.

L'ANTÒNIM. Si el Consell bipartit d'esquerres és sinònim d'estabilitat, l'altre executiu híbrid que hi ha hagut a la democràcia valenciana ha estat exemple de tot el contrari. A la imatge, la firma del denominat 'Pacte del Pollastre' entre Unió Valenciana, representada per Vicente González Lizondo (a l'esquerra), i el PP, amb Eduardo Zaplana com a líder (a la dreta). 

L'altre executiu que va romandre intacte durant 26 mesos fou el primer Consell de Lerma en la seua segona legislatura al capdavant de la Generalitat Valenciana (1987-1991). En aquell moment, foren la baixa de Joaquín Azagra i Ciprià Císcar les raons que trencaren el període d'estabilitat. Foren substituïts per Emèrit Bono i Antoni Escarré. Una durada similar, de només un mes menys, va tenir el primer govern de Lerma l'any 1983. L'estabilitat d'aquell executiu va desfer-se per l'entrada de Vicent Soler, Joaquín Colomer i Miguel Domènech i la marxa de Miguel Àngel Millana i Vicente Llombart.

Blau inestable

Al País Valencià, i fins a l'arribada de l'esquerra a la Generalitat Valenciana després de dues dècades de domini conservador, l'únic govern de coalició havia estat entre el PP i Unió Valenciana. Ara bé, la combinació d'aquests dos blaus ha estat més inestable que no la relació entre el roig del PSPV i el taronja de Compromís. Cap executiu bipartit entre els populars i els regionalistes tingué una durada de més de 14 mesos. Siga per canvis en el mateix PP (cas de les entrades i eixides de Francisco Camps, per exemple) o al partit referència del blaverisme (per la marxa de Ramón-Llin i l'entrada de Salvador Ortells com a conseller d'Agricultura), els Consells bicolors mai no superaren els dos anys de vida sense cap modificació a la seua composició.

Ara bé, no fou en aquesta legislatura quan va produir-se els governs menys duradors de la restauració democràtica valenciana. La darrera legislatura, amb el PP veient com la seua hegemonia experimentava una davallada, va comptar amb els executius més inestables. No debades, i per la situació judicial insostenible de Francisco Camps, l'aleshores president va deixar el seu càrrec per tal que la seua imputació al cas Gürtel no perjudicara les opcions de Mariano Rajoy en el seu camí cap a La Moncloa. Camps, que havia obtingut la majoria absoluta més gran durant dècades, va cedir la presidència a Alberto Fabra, en aquell moment alcalde de Castelló.

Tanmateix, l'arribada de Fabra al capdavant del Consell no va afegir més serenitat. Al cap de cinc mesos de convertir-se en cap de l'executiu valencià, va realitzar la primera remodelació després de la marxa de Paula Sánchez de León cap a delegació del Govern espanyol. 21 dies després, però, haver-hi un altre canvi. Enrique Verderguer, conseller d'Economia, va ser substituït per Máximo Buch. Al cap d'onze mesos, tornaria a produir-se una altra remodelació, en aquest cas, que afectava les carteres d'Hisenda, Sanitat i Benestar Social.

El darrer Consell del PP fins a l'arribada de l'esquerra al Palau de la Generalitat Valenciana va durar 12 mesos. L'actual executiu, llevat de membres del segon escalafó, no ha patit canvis en els 26 mesos i set dies que està actiu. Els fantasmes de la inestabilitat d'altres governs bipartits, com ara el gallec, s'ha esfumat pel que fa al canvi de consellers. Amb tot, les friccions entre ambdues formacions prometen ser més fortes amb l'horitzó de les eleccions valencianes del 2019 cada vegada més a prop.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.