ELECCIONS VALENCIANES

«Bonig i Cantó són enemics de la cultura»

Vicepresidenta, portaveu del Govern i consellera els últims quatre anys, Mónica Oltra (Neuss, Alemanya, 1969) confia dur Compromís a la presidència de la Generalitat. “Determinades qüestions cal dir-les abans que la gent vote”, afirma sobre la “porta oberta” que el PSPV ha deixat a un possible pacte amb Ciutadans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Si fem cas dels antecedents, un valencià amb un sobre electoral a la mà és gairebé tan perillós com un ximpanzé amb una pistola. Li fan por aquestes eleccions a les Corts, senyora Oltra?

—No compartisc aquesta opinió. En política hi ha la tendència a culpar els altres en lloc d’assumir la responsabilitat que et pertoca. Qui té por de la democràcia té por de la llibertat. Erich Fromm va descriure-ho molt bé.

—S’acostuma a dir que un Govern perd les eleccions pels seus demèrits, no pels mèrits de l’oposició. El Botànic n’acumula tants?

—Precisament per això pense que no perdrem aquestes eleccions. Hem governat bé. L’actual Govern és el millor que ha tingut la Generalitat Valenciana, la gent ho sap. Si tothom mira la seua vida i veu com ha canviat els últims quatre anys, aquest Govern no sols renovarà la confiança de la ciutadania, sinó que fins i tot l’ampliarà amb relació a 2015. Les dretes només repeteixen mentides i agiten les banderes de l’odi i de la por. Si digueren que pensen abaixar impostos als rics, retallar drets i privatitzar serveis públics, qui hauria de votar-los? Per això s’esforcen tant a mobilitzar els sentiments de l’odi i la por.

—Amb tot, el context potser no és tan amable amb Compromís com ho era el 2015, quan va fer miques les enquestes. Vostè destacava com a assot contra la corrupció, hi havia una onada d’indignació general i el PSOE estava sota mínims. Aquells elements ja no hi són i la coincidència electoral amb les estatals tampoc no hi juga a favor.

—El 2015 Compromís va ser la força guanyadora, clarament. El nostre creixement va ser espectacular: vam més que triplicar el nostre resultat anterior, fent possible el canvi polític i hegemonitzant el discurs públic. Ara mateix ni tan sols les dretes deixen fora del seu discurs la necessitat de posar les persones en el centre de la política, el concepte de “rescatar persones”. Això ara ho diu tot el món, però aleshores únicament nosaltres. En aquest sentit, vam ser els guanyadors de 2015: vam deixar-nos la pell lluitant contra els corruptes i en favor de la gent a qui la crisi havia deixat pel camí. I ara hem fet el mateix, però des del Consell. La nostra bandera és que la gent tinga una vida més fàcil. Els treballadors i les treballadores, els empresaris i autònoms que alcen la persiana cada matí, els agricultors... La gent normal! Uns altres fan política per a l’1% de la població, és a dir, per a la gent privilegiada.

—El darrer macrobaròmetre del CIS indica que la preocupació dels valencians per la corrupció se situa bastant per sota de la mitjana estatal. Fa quatre anys hi estava molt per damunt. La gent potser ha perdonat segons quins comportaments del passat?

“Si tothom veu com ha canviat la seua vida, aquest Govern no sols renovarà la confiança de la ciutadania, sinó que l’ampliarà”

—Aquesta dada només té una lectura positiva. La gent ara sí que confia en els governants, no se n’avergonyeix. En tot cas, el perill de la corrupció és quan fas tard. Quan els diners han desaparegut en paradisos fiscals, no hi tens res a fer. Per això hem creat un mecanisme de defensa a través de lleis i d’una eina tecnològica tan potent com el sistema SATAN, que és un tallafoc de la corrupció, un sistema d’alertes que analitza tot el Big Data de la Generalitat i possibilita l’actuació immediata de la inspecció general de serveis.

—També han creat l’Agència Valenciana Antifrau, que el PPCV qualifica de “xiringuito” i pretén clausurar.

—Tan sols els lladres volen que desaparega la policia.

—Més tard tornarem a la gestió, però parlem més del 28A. S’olora que hi haurà molt de vot dual, gent que votarà diferent al Congrés i les Corts?

—No ho sé. Només sé que el vot a Compromís és l’única garantia de tenir un Govern que represente el valors del canvi de 2015. La garantia que no es faran passes enrere al canvi iniciat el 2015 és Compromís. Vam ser els únics a oposar-nos al tractat de la UE amb Sud-àfrica i països tercers com Egipte i Turquia que ara mata el nostre sector citrícola. Vam ser els únics a exigir l’aplicació de la clàusula de salvaguarda. Al remat, qui defensa els homes i dones i els xiquets i xiquetes que viuen a la Comunitat Valenciana, tant a les Corts valencianes com al Congrés i el Senat? Compromís. A nosaltres ningú no ens dona consignes des de Madrid ni des de Barcelona.

—Dies enrere un article d’El País explicava que els barris més empobrits presenten índexs de participació ínfims. Com a responsable de benestar social ha de ser frustrant comprovar que tota aquesta gent, en efecte, se sent exclosa de la política.

—L’empobriment i l’exclusió social sostinguda en el temps —un manteniment conscient, al llarg dels 20 anys de govern del PP— comporta l’exclusió política, cultural i de la pròpia dignitat humana. Ara bé, jo no prenc les decisions polítiques en funció dels vots, sinó d’allò que és decent i que s’ha de fer. El combat de l’exclusió social i de les desigualtats és un imperatiu. De fet, la pobresa s’hereta en un 80%, als fills i filles se’ls transmet l’exclusió i aquesta és una roda que hem d’aturar. No sé si les nostres polítiques socials —les més avançades d’Espanya gràcies a Compromís— donen vots o no, però sé que són una obligació política i moral. I en política la decència és imprescindible.

—Compromís ha esdevingut un actor respectat en la política espanyola. N’hi ha que sospiren per una majoria absoluta de PSOE, Unides Podem, PNB i vostès. Li agradaria?

—Sí.

—I li agradaria ser ministra?

—No, a mi no... Jo no estic en aquestes travesses. Hi ha gent molt vàlida i ja he dit moltes vegades que sóc de terres xicotetes. El meu àmbit d’actuació polític és aquesta xicoteta part del món on vivim.

—Si el Botànic renova la majoria absoluta, haurà donat per bo l’avançament electoral que tant va molestar-la?

—L’objectiu és que les forces de l’Acord del Botànic mantinguem o millorem els escons de 2015. Quan algú pren una decisió descarta totes les altres. Mai no sabrem què hauria passat el 26 de maig.

—Insisteix molt en la importància de conrear els “afectes”. Quin nivell marca l’afectòmetre entre vostè i el president després d’aquella decisió in extremis?

—Bé... A causa de la campanya ens veiem menys i els afectes s’han de treballar en persona, però estan bé.

 

Mónica Oltra assegura que no té cap aspiració de ser ministra i que no pensa viure mai a Madrid. / Miguel Lorenzo

—Comentava adés que la manera de garantir la continuïtat del canvi és votar Compromís. Per tant, no té la certesa plena que el PSPV refusaria un acord amb Ciutadans si el resultat els permetera escollir entre ells o un Botànic II.

—Les certeses plenes no existeixen. Jo no soc una dona de certeses plenes, sinó de dubtes. Qui no dubta acostuma a ser molt dogmàtic.

—Si Compromís quedara per davant i també poguera governar o bé amb Ciutadans o bé amb el PSPV i Unides Podem, escolliria la segona opció. És una certesa?

—Plena! [Riu.]

—En el cas del PSPV, però, no té aquesta certesa...

—No és que no la tinga jo, és que no la tenen ells. Ells s’expressen i jo llegisc i escolte tot el que diuen. I no han descartat un pacte amb Ciutadans.

—Voldria que foren més explícits, doncs.

“En política, m’agrada la claredat: amb Compromís, cap de les tres dretes no influirà en el Consell”

—En política, m’agrada la claredat. Determinades qüestions cal dir-les abans que la gent vote. En les qüestions troncals, i del punt de vista de l’ètica pública, em sembla poc assumible amagar les cartes per tal de deixar totes les portes obertes. Finalment acabes defraudant una part del teu electorat. Nosaltres ho assegurem: amb Compromís, cap de les tres dretes no influirà en el Consell.

—El candidat de Podem i vostè mateixa insisteixen a dir que, en un sistema parlamentari, és escollit president o presidenta qui reuneix més suports a l’hemicicle. Hem de preparar-nos per viure un déjà vu de 2015, amb Compromís i Podem pressionant perquè la presidenta siga vostè?

—Desconec si hi haurà o no un déjà vu de 2015, però de moment hi contribuïsc contestant-li que primer caldrà negociar el què i després parlarem de qui.

—Antonio Montiel, que aleshores era el líder de Podem, ha escrit un llibre sobre el Botànic que presenta ara i en què ve a dir que fou vostè qui no va voler forçar més la màquina per tal de ser presidenta...

—...

—D’acord, no vol contestar. Des de quan no parla amb Pablo Iglesias?

—No fa molt vam tenir un intercanvi de telegrams sobre això que li ha passat. La utilització de la policia per a allò que no s’ha d’utilitzar. La policia està per garantir els drets i la seguretat de les persones, no per convertir-les en delinqüents. És un atac a la democràcia, un fet gravíssim que, en uns altres països, ja hauria fet rodar alguns caps polítics. Al costat de tot això, el Watergate és una broma.

—Si Mónica Oltra estiguera empadronada a Madrid, a les autonòmiques de maig votaria Podem o Más Madrid?

—No estic empadronada allà i és difícil que hi acabe vivint mai... No hi aniria ni per amor, fixe’s vostè!

—Davant una davallada severa de Podem, és descartable que a Compromís arribe un sector d’aquest partit, tal com ha passat a Más Madrid amb Íñigo Errejón i d’altres?

—No hem de sobrevalorar les enquestes, ho dic amb experiència. Cal esperar al dia 28, és prematur especular amb escenaris futurs. A Podem hi ha gent fantàstica, vull posar en valor la relació que hi hem mantingut durant aquests quatre anys. Ha estat una relació lleial, molt positiva, han aportat moltes coses a les lleis que hem aprovat.

—Les crítiques que vostè va fer a Carles Puigdemont han generat malestar a Compromís? Persones del Bloc li han transmès el seu desencís?

—Sempre hi ha diferència d’opinions. Estic centrada en les responsabilitats de govern i tinc menys oportunitats d’interactuar amb la gent. Dit això, Compromís sempre s’ha caracteritzat per la diversitat, la pluralitat i la llibertat, no pels hiperlideratges. I això és bo.

—El lideratge de Mónica Oltra al si de Compromís és molt potent. Ocupa molt d’espai a la coalició, molts no entendrien Compromís sense vostè... Això no és un hiperlideratge?

—Dins de Compromís, Mónica Oltra és una més, i si algú m’ha de cridar a capítol, m’hi crida. Però a l’interior de Compromís no hi ha un hiperlideratge, cosa a la qual he contribuït. A Compromís soc una més, una opinió més.

 

Mónica Oltra: “A l'interior de Compromís no hi ha cap hiperlideratge, cosa a la qual he contribuït”. / Miguel Lorenzo

—Els seus rivals de l’oposició diuen que, en assumir la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, vostè va errar-la de ple. Era la seua predilecció i va dotar-la de rang de vicepresidència, però es tracta d’un departament que erosiona molt i llueix poc. En paral·lel, Ximo Puig ha pogut cultivar una presidència moderada, assenyada, pacificadora... S’ha cremat més que no ell?

“A mi em motiven els desheretats, els invisibles, tots aquells dels quals mai no se’n recorda ningú”

—No estic en política per lluir-me. Si he de triar entre això o cremar-me, preferisc cremar-me. Com diu el poema de Celaya, “uno tiene que tomar partido hasta mancharse”. Jo estic en política per millorar la vida de la gent que ho té pitjor: qui té una discapacitat, qui és gran, qui està empobrit, qui és discriminat per la seua ètnia o la seua orientació sexual... A mi em motiven els desheretats, els invisibles, tots aquells dels quals mai no es recorda ningú. Aquest és el leitmotiv del meu activisme polític.

—De tot allò que ha fet com a consellera, la llei de Renda valenciana d’inclusió i la llei de Serveis socials són les dues principals petjades?

—Possiblement, sí. Són dues grans lleis. No n’hi ha cap de tan avançada a tot Espanya. A diferència de la Renda, la llei de Serveis socials inclusius no té un impacte immediat en la vida de la gent, però és una llei sistèmica, que modifica per complet el paradigma, el sistema. No sols és la llei més important de la meua Conselleria, sinó de tot el Govern.

—Llei de Dependència. A l’inici de la legislatura n’hi havia uns 40.000 beneficiaris i ara n’hi ha uns 77.000...

—... 78.166, a 31 de març.

—Van heretar una llista d’espera de 46.000 i ara és de 21.000. La Conselleria no ha deixat d’incrementar el seu pressupost i de contractar avaluadors, però no dona l’abast. A més, hi ha un pla d’ajust que pica a la porta... Sense un finançament just serà impossible reduir-la més?

“Pocs mesos després d’accedir a la Conselleria vam trobar 17.000 expedients en caixes tancades. Vaig plorar molt, aquell dia...”

—Pocs mesos després d’accedir a la Conselleria vam trobar 17.000 expedients en caixes tancades que calia sumar als 46.000 que hi havia reconeguts a la llista d’espera. Vaig plorar molt, aquell dia... Eren papers en caixes, però darrere dels papers hi havia 17.000 persones, 17.000 famílies. A la llista d’espera oficial hi havia un temps d’espera mitjà de quatre anys i mig. Ara el temps mitjà d’espera és de 14 mesos. Algunes peticions fins i tot les resolem abans dels sis mesos que estableix la llei. En pocs mesos tindrem tot el sistema al dia. Siga com siga, el sistema té mancances: li falten recursos, centres de dia, residències, centres ocupacionals, programes d’autonomia, etcètera. Moltes d’elles depenen d’un finançament més just, però també de l’Estat, que hi ha d’aportar el 50% de la dependència. També caldria una llei estatal que obligue al finançament de la dependència i els serveis socials.

—El seu gran maldecap han estat els centres de menors.

—No, no és així. Hi ha hagut una estratègia interessada per part del PP i d’alguna dreta ultra. Disposem de més de 100 residències i llars infantils i no hi ha hagut grans problemes. És cert que hem multiplicat per 20 els xiquets desemparats que venen de fora sense mare, pare ni cap altre familiar amb qui poder viure, però ací no hem vist cap xiquet dormint fora d’una llar infantil, ni a poliesportius ni calabossos, com ha passat en altres territoris. I vull subratllar el suport a les famílies, a tot tipus de famílies: hem multiplicat per sis els carnets de família monoparental, les famílies nombroses van atorgar-nos un reconeixement a Saragossa com l’administració espanyola que els dona més suport, hem dignificat les assignacions a les famílies extenses per un xiquet en situació d’acollida, que abans eren de 135 euros mensuals i ara en són 450.

—L’anomenat model Cotino, ideat per l’exconseller Rafael Blasco a fi de beneficiar les empreses de la família Cotino, estava més blindat que no semblava?

—El TSJ valencià va sentenciar que només un terç de les places assignades eren legals, i aquest terç venç ara, quan es compleixen 15 anys de la posada en marxa del model Blasco-Cotino. Tal com vam fer amb les 3.300 places anul·lades pel TSJCV, traurem una nova contractació amb la qual tota la concurrència serà, per fi, completament neta. Les empreses que van rebre un tracte de favor en el passat, però, hi han agafat avantatge. Fins que no hi haja una legislació que esmene aquell tracte de favor, totes elles continuaran gaudint de més opcions.

—Si una foto l’ha reconfortada és la de l’atracament del vaixell Aquarius al port de València. Aquella imatge ha tingut un efecte bumerang? La immigració preocupa més al País Valencià que no al conjunt de l’Estat.

—No ho crec. Aquells dies molta gent em deia “gràcies per retornar-nos l’orgull de ser valencians”. Aquest és un poble solidari, no podem deixar a la deriva persones que fugen de la guerra, l’esclavitud, la tortura... La vacuna contra els discursos racistes són unes polítiques socials potents i amb molta cultura.

 

“Bonig i Cantó tenen fòbia al saber, als coneixements, a tenir la ment oberta, a saber idiomes... Són enemics de la cultura”, afirma Mónica Oltra. / Miguel Lorenzo

—Acabem. S’ha penedit sovint que Compromís no agafara la cartera d’Hisenda?

—No, però, analitzat amb perspectiva, hauria preferit que gestionàrem unes direccions generals de la Conselleria diferents de les que gestionem.

—Taxa turística. N’hi ha d’haver sí o sí, a la pròxima legislatura?

—Sí, però dins d’un ventall: no pot ser la mateixa a un hotel de cinc estreles de València que a un de dos o a una casa rural d’Ademús. Cal estudiar a fons el territori. La taxa de la costa pot ajudar a millorar les infraestructures turístiques de l’interior, a fi de diversificar les nostres destinacions turístiques i lluitar contra el despoblament.

—Quan escolta parlar la dreta d’“imposició lingüística” i “adoctrinament a les escoles”, hi detecta valencianofòbia?

—Més que valencianofòbia, tenen fòbia al saber, als coneixements, a tenir la ment oberta, a saber idiomes... Bonig i Cantó són enemics de la cultura. Els vells savis sempre han repetit que “el saber no ocupa lloc”.

—La cançó més popular d’Ismael Serrano, un cantautor que li encanta, és “Papá cuéntame otra vez”. S’inspira en el maig del 68 i la tristesa per la revolució inacabada. “Bajo los adoquines no había arena de playa”, diu. Queda molt a fer per trobar arena de platja a la Generalitat? Què espera dir-los als seus fills quan, d’ací a 20 anys, li pregunten pels anys que va ser vicepresidenta o fins i tot presidenta?

—Queda molt a fer i hem d’aixecar tots els “adoquines”, malgrat saber que a sota no hi trobarem “arena de playa”. Hem de fer-ho. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.