Govern valencià

Ana Barceló: la consellera que ha de revertir la concessió de l'Hospital de Dénia

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A les Corts Valencianes, les agulles del rellotge tocaven quasi les dotze del migdia. Les càmeres i els periodistes havien marxat de l'enèsima compareixença de la comissió d'investigació sobre la gestió de Ciegsa, l'empresa pública creada pel PP per construir col·legis que són barracons i sota la mirada de la Guàrdia Civil al cas Taula. Manuel Broseta, prestigiós advocat i fill del prohom de la dreta valenciana que ETA va matar l'any 1992, estava citat per la seua condició de lletrat de la firma pública. Broseta, per la seua carrera professional, sap esquivar totes les qüestions. Però quan la diputada socialista Ana Barceló destapa una operació de la qual «Broseta Abogados no va avisar de la possible il·legalitat de la mateixa», aconsegueix que l'advocat es pose més nerviós durant uns minuts. Ha obtingut el seu objectiu.

Aquesta anècdota, que mostra el treball i la duresa de la diputada socialista, exemplifica les raons per les quals Barceló s'ha convertit durant la present legislatura en un pilar fonamental per al grup parlamentari del PSPV-PSOE. Junt amb el síndic Manuel Mata en el seu paper de negociador, ambdós conformen un tàndem que ha estat el motor dels socialistes a la cambra valenciana. Aquesta tasca i la seua lleialtat al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, han provocat que Barceló haja estat nomenada aquest dijous com a consellera de Sanitat. Advocada de professió i natural de Sax (Alt Vinalopó) i veu del partit del puny i la rosa als procediments de corrupció als quals està personat, substitueix Carmen Montón, que va ser escollida pel president espanyol Pedro Sánchez com a ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social.

Després que presidència barallara noms com ara la també diputada socialista i membre del secretariat del PSPV, Concha Andrés, Puig s'ha decantant per la portaveu adjunta dels socialistes a les Corts Valencianes. Amb un perfil més polític que tècnic davant la proximitat de la cita electoral del 2019, Barceló ocuparà la quota alacantina de la formació del puny i la rosa al Consell, ja que, fins al moment, cap dels consellers socialistes era originari de les comarques del sud. Pròxima a l'exsecretari d'organització del PSPV, Alfred Boix, Puig ha optat per situar una persona de més confiança i ha descartat escollir perfils més coneixedors del sector, com ara la vicepresidenta del parlament valencià, Carmen Martínez, llicenciada en Medicina.

Tot i que, en un principi, la marxa de Montón podria haver sigut aprofitada per impulsar una remodelació més àmplia de l'executiu valencià, la negativa de Compromís ha frustrat aquesta opció. Des de la coalició valencianista, eren partidaris de realitzar un simple recanvi de peces. A un any de les eleccions valencianes del 2019 i amb un Consell en una situació d'estabilitat, qualsevol modificació més àmplia podia crear diferències i frecs innecessaris de cara a revalidar la majoria progressista al País Valencià. En cas d'haver-se produït una reestructuració de més profunditat, Puig hauria pogut optar per Ignacio Subías, metge de professió i encarregat dels temes sanitaris del PSPV-PSOE. La seua condició de baró (amb la marxa de Montón calia buscar una dona per complir amb la paritat ) no haguera estat un obstacle si el PSPV i Compromís hagueren buscat canviar altres carteres del Govern valencià.

La reversió de la concessió privada de l'Hospital de Dénia serà el gran repte d'Ana Barceló com a consellera de Sanitat| EL TEMPS

A l'espera que Montón puga incorporar al Ministeri càrrecs del segon escalafó de la consellera de Sanitat, el principal repte de Barceló a les acaballes de la legislatura serà revertir l'Hospital de Dénia (Marina Alta), actualment en mans privades. Aquesta concessió, propietat de l'assegurança DKV en un 65% i de Ribera Salud en un 35%, no finalitza fins a l'any 2023. Ara bé, el president Puig va anunciar fa més d'un any que l'Hospital de Dénia passaria a ser gestionat per la Generalitat Valenciana abans que acabe la primera etapa del Botànic.

Una qüestió, però, que no s'albira gens fàcil. Tal com va afirmar a EL TEMPS la nova ministra de Sanitat i aleshores consellera de la matèria, «es farà tot el possible perquè la reversió del centre hospitalari de Dénia siga una realitat aquesta legislatura. Estem en negociacions actualment». La clau de volta de la tornada a mans públiques està en engalipar al gegant sanitari alemany DKV . El Consell ha de convèncer la firma teutona perquè venguen el seu paquet accionarial a la Generalitat Valenciana. Una possibilitat que podria entrebancar Ribera Salud, ja que, segons la legislació actual, podria exercir el seu dret a tanteig i quedar-se amb la totalitat de la concessió.

Amb aquesta jugada, Ribera Salud podria augmentar el seu negoci sanitari al País Valencià i recuperar-se de la pèrdua de l'Hospital d'Alzira, la joia de la corona de la companyia fins fa uns mesos. Propietària dels centres hospitalaris d'Elx (Baix Vinalopó) i Torrevella (Baix Segura), la firma ampliaria el seu imperi al territori valencià. De refugiar-se en les comarques meridionals passaria a gestionar la sanitat d'un departament força rendible per la gran atracció turística de la comarca a la qual dóna servei.

Per evitar-ho, Compromís va anticipar-se establint a la futura Llei de Salut una esmena que impedia qualsevol posició monopolística de les concessions sanitàries. O dit d'una altra manera: que cap empresa podria gestionar més d'una àrea sanitària. Sense possibilitats de ser retroactiva, amb l'aplicació d'aquesta normativa Ribera Salud no exerciria el seu dret a tanteig. No debades, gestiona dues àrees sanitàries actualment (Elx i Torrevella). El gegant sanitari que té com a conseller delegat a l'excandidat del PP per Sueca i germà de Fernando de Rosa, president de l'Audiència Provincial de València i exconseller de Justícia amb Francisco Camps, Alberto de Rosa, veuria aturat el seu hipotètic pla de compensar l'impacte milionari de la reversió del centre hospitalari d'Alzira.

Tot i que el rellotge corre en contra i que les negociacions amb els alemanys no seran fàcils, Barceló té el repte de convertir en realitat la promesa exercida per Puig. Amb la maquinària mediàtica de Ribera Salud buscant torpedejar aquesta operació, la nova consellera compta amb l'oportunitat per erigir-se en la segona mandatària que contribueix a desmuntar el model privat sanitari que va impulsar l'any 1997 l'expresident Eduardo Zaplana, empresonat provisionalment per blanqueig de capitals, entre altres suposats delictes. En cas contrari, aquelles crítiques de l'entorn de Montón per suposada manca de compromís d'un sector del PSPV a la reversió sanitària, podien escoltar-se més fort. Com també els retrets de Compromís, que aposta decididament perquè el centre hospitalari de Dénia no continue en mans d'una empresa privada. És el gran desafiament de Barceló.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.