País Valencià

Debat a la valenciana: tripartit neoconservador o continuïtat progressista

Després d'una nit de pegar cartells i d'actes d'inici de campanya al País Valencià, els candidats a la presidència de la Generalitat Valenciana de PSPV, Compromís, PP, Ciutadans i Podem-Esquerra Unida han confrontat les seues propostes en un debat organitzat per Ràdio València-Cadena Ser. I en el qual s'ha evidenciat l'existència de dos blocs electorals. Mentre Ciutadans i PP han abanderat una revolució fiscal i han centrat les crítiques en qüestions lingüístiques al Consell, les forces del Botànic han relatat les millores socials implementades pel Govern valencià i han censurat la voluntat de pacte d'ambdues forces conservadores amb la ultradreta representada per Vox.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Als centres demoscòpics de PSPV, Compromís, PP, Ciutadans i Podem-Esquerra Unida, contenien l'alè. Tot i que alguns dels cervells electorals dels diferents partits no creuen en la cuina del sociòleg José Félix Tezanos, tots esperaven amb expectació l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològics (CIS). Hi havia tensió i nervis per conèixer la previsió de l'organisme estatal. I els resultats, tot i la cautela de l'alt percentatge d'indecisos, deixava sensacions contraposades a dreta i esquerra. Mentre el bloc progressista somreia per la previsió del triomf comodíssim del Botànic, la triple dreta conformada per PP, Ciutadans i la formació ultradretana Vox s'ho miraven amb resignació per no poder accedir al Palau de la Generalitat Valenciana. La campanya electoral havia començat.

En aquest context, els presidenciables Ximo Puig (PSPV), Mónica Oltra (Compromís), Isabel Bonig (PP), Toni Cantó (Ciutadans) i Rubèn Martínez Dalmau (Podem-Esquerra Unida) han confrontat les seues propostes en un debat organitzat per Ràdio València-Cadena Ser. Una discussió electoral que ha mostrat l'existència de dos blocs clars als diferents espectres ideològics. Això sí, amb Ciutadans atacant al PP per l'herència de la corrupció i amb Podem-Esquerra Unida auditant el Botànic i assenyalant els deures socials pendents d'un futur govern d'esquerres al País Valencià.

Mentre els conservadors PP i Ciutadans han advocat per una «baixada massiva d'impostos», en paraules de la popular Bonig, i han atacat el Consell «per imposar la llengua a les escoles», com s'ha expressat Cantó, les forces del Botànic han presumit de «crear 240.000 llocs de treball, revertir els copagaments socials i farmacèutics i aixecar la hipoteca reputacional», com ha ressaltat Puig. «Després de 20 anys de govern corrupte, queda molt fer. Vam ser valents, vam accedir al Consell i allò que dèiem a l'oposició ho hem fet des del Govern», ha agregat Oltra. «Li ha faltat valentia a l'hora de revertir l'hospital de Dénia, desmuntar les diputacions o acabar amb els privilegis dels expresidents», ha advertit, però, Dalmau, després de defensar la tasca de normalització del bipartit progressista.

La fiscalitat ha segut un dels principals camps de batalla. «Farem una triple revolució fiscal, econòmica i social. Baixarem l'IRPF un 7% a qui cobra menys de 35.000 euros, eliminarem l'impost de patrimoni, l'impost de successions, agilitzarem les llicències ambientals que aturen una inversió de 700 milions d'euros [en referència al megaprojecte urbanístic de Port Mediterrani]», ha promès Bonig, amb un missatge clàssic liberal i de recerca de la moderació en comparació al to emprat durant tota la legislatura a les Corts Valencians. «Abaixarem els impostos i recuperarem la llibertat a l'educació. Farem que el mes de juliol els nostres fills puguen fer esport i anglès gratis», ha agregat el candidat de Ciutadans, qui s'ha esforçat per repetir una vegada i una altra el mateix missatge buscant els electors empipats amb el PP i tractant d'etiquetar de «radicals» a Compromís i Podem, malgrat les seues intencions de pactar amb l'extrema dreta de Vox.

«Nosaltres hem abaixat els impostos per als valencians que pagaven per damunt de la mitjana espanyola i hem augmentat la fiscalitat per a les grans fortunes, que durant l'etapa popular tributaven menys que la mitjana espanyola», ha contestat Puig, qui ha intentat mostrar un perfil serè i transmetre estabilitat, però amb algunes tibantors d'agilitat. Oltra ha sigut encara més contundent: «L'impost de patrimoni el paga només un 0,5% dels valencians. Vosaltres [en referència a PP i Ciutadans] voleu governar per a 22.000 valencians». «A Andalusia, el primer que han fet alguns és abaixar els impostos als senyorets. El nostre objectiu és que tots els alumnes d'infantil i de primària tinguen el menjador gratis a la pròxima legislatura», ha afegit la presidenciable de Compromís, qui en campanya sembla seguir amb el to institucional de tota la legislatura amb referències constants a les polítiques socials impulsades des del govern de coalició entre socialistes i valencianistes i ha obviat al debat les crítiques educatives llençades des de Ciutadans sobre «la manca d'elecció dels pares» a l'ensenyament. Ara bé, sí que ha fet alguna menció a «les fake news» de Cantó sense rebatre-les amb xifres.

Mentre Bonig apostava «per fomentar la col·laboració públic-privada a la sanitat» i Martínez Dalmau contestava que «la sanitat no és un negoci, sinó un dret», Oltra ha respost a les paraules de Cantó sobre el problema de la taronja valenciana, qui ha dit que «comprant vuit tones de taronja valenciana, ha fet més pel camp que en quatre anys el tripartit». «Els únics que ens vam oposar a l'acord de la Unió Europea amb Sud-àfrica vam ser nosaltres», ha reivindicat la presidenciable valencianista, al seu torn, que el candidat de Podem-Esquerra Unida destacava que «calia un govern amb Podem a València i a Espanya per omplir de contingut la gestió del Consell». «L'habitatge no ha d'estar en mans de fons voltor, sinó en mans públiques. Cal establir una taxa turística i fer un pla d'habitatge pel qual un de cada tres habitatges siga social», ha afirmat Martínez Dalmau, qui ha mostrat símptomes d'incomoditat en algunes fases del debat.

«Qui vulga els vots de Compromís al Govern d'Espanya, haurà de firmar per escrit l'entrega d'un finançament just per als valencians amb un calendari marcat, una xarxa de rodalia digna per connectar, per exemple, Castelló amb el nord de la Comunitat o amb València, unes inversions justes per als valencians... S'ha renunciat a recuperar els diners del rescat de la banca, mentre els valencians ens dessagnem», ha criticat Oltra. Bonig, però, ha contraatacat, i ha reivindicat el seu vot contrari als pressupostos de Mariano Rajoy que maltractaven el País Valencià. «Jo vaig plantar-me quan creia que els comptes no eren bons per a la Comunitat Valenciana, però el Consell ha passat de voler crear gresca a no dir res quan Sánchez ha accedit al Govern d'Espanya», ha censurat, al seu torn, que recordava que el president espanyol i candidat del PSOE a la Moncloa no ha complit la promesa de condonar el deute de la Marina.

Cantó, crític amb els socialistes i els populars, ha rememorat la llarga biografia política de Puig per considerar-lo «responsable del mal finançament de la Comunitat Valenciana». «Ciutadans va ser l'únic partit que va votar contra la quota basca que té incidència sobre l'infrafinançament dels valencians. A més, reclamen el transvasament de l'Ebre, ja que és necessari per al camp valencià», ha agregat. «Per aconseguir un finançament just, Podem ha de governar a Espanya i a València», ha assenyalat Martínez Dalmau. «Som l'única força que advoca per una reducció del deute històric», ha afegit el candidat morat.

«Jo aspire a liderar un pacte a l'andalusa a la Comunitat Valenciana per frenar el radicalisme de talibans com Marzà a l'educació o d'aquells que qualifiquen de presos polítics els colpistes catalans com ara el senyor Enric Morera», ha afirmat Cantó, sobre la rèplica al País Valencià d'un pacte entre les formacions conservadores espanyoles i la ultradreta de Vox. «Voleu pactar amb aquells que han proclamat la recentralització d'Espanya i pregonen l'anticonstitucionalisme de suprimir les autonomies», ha respost Puig. «Només un doble acord entre Podem i PSPV a València i Espanya assegura la continuïtat de les polítiques socials. Puig hauria de contestar si vol pactar amb nosaltres o si aposta per acordar un govern amb Ciutadans com pregona [José] Luis Ábalos [ministre de Foment, del PSOE], un partit que ha permès l'entrada a les institucions de la dreta masclista i xenòfoba», ha etzibat Martínez Dalmau.

Amb Oltra criticant dissimuladament Podem - «mentre alguns volen assaltar els cels, nosaltres hem millorat la vida de les persones»- i Bonig recuperant «l'aigua per a tots», Puig ha finalitzat el debat amb el sil·logisme que emmarca les eleccions valencianes: «L'elecció és entre aquells que volen pactar i incloure a les institucions l'extrema dreta o entre les forces progressistes que aposten per ampliar drets socials i mantenir la convivència a la Comunitat Valenciana com hem fet durant aquests anys. Per aquestes raons, demane el vot per al PSPV. Ara bé, si no voleu votar pels socialistes, escolliu una altra de les opcions progressistes».

Una al·locució marcada per l'interès de la formació del puny i la rosa per evitar una catàstrofe electoral de la resta de forces de l'esquerra i que exemplifica la competició entre blocs dels comicis valencians: o tripartit conservador amb la seua pota ultradretana o continuïtat progressista a la Generalitat Valenciana. El primer assalt s'ha protagonitzat aquest divendres als platós del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València organitzat per la Cadena Ser.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.