PAÍS VALENCIÀ

El forat negre del Botànic

Els 389.306 vots que Podem i Esquerra Unida van aconseguir —per separat— a les eleccions valencianes de 2015 són el principal forat negre del Botànic. Què votaran enguany tots aquells electors? Quants sufragis salvaran ambdues formacions, agrupades ara en una llista única? Aquest és el gran enigma del 28A. EL TEMPS rastreja cada comarca per trobar-hi els punts calents.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 24 de maig de 2015, en les últimes eleccions valencianes, un de cada tres votants de Sagunt va introduir a l’urna la papereta de Podem o Esquerra Unida. A Alcoi, un de cada quatre electors va fer això mateix. A la ciutat d’Alacant, un de cada cinc. I a la de València, un de cada sis. Globalment, al País Valencià, Podem i EUPV van sumar 389.306 vots, el 15,95% dels emesos. Els primers, amb 282.389 sufragis, van obtenir 13 escons, però els segons, coalitzats amb Esquerra Republicana, van atraure 106.917 paperetes (el 4,38%) i es van quedar sense. El 5% va tornar a fer de les seues.

Aquests 389.306 vots són el gran forat negre del Botànic. On aniran a parar el proper 28 d’abril? Quants emigraran cap al PSPV i Compromís? Quants es mantindran fidels a Unides Podem-EUPV, la llista unitària amb què ara es presenten? Quants emigraran cap a Vox, l’última moda electoral, el partit d’ultradreta que ofereix solucions màgiques —i radicals— a problemes complexos? Quants de tots aquests vots es dissoldran al magma eteri de l’abstenció? A diferència d’alguns misteris de l’univers, aquests enigmes terrenals quedaran resolts en ben poques setmanes. En efectuar-se el recompte coneixerem, de manera clara, què ha succeït amb el principal forat negre del Botànic.

Mentre el PSPV i Compromís confien de mantenir o fins i tot incrementar el seu suport a les urnes, Podem i Esquerra Unida pengen d’un fil. Tot i que l’avançament electoral —la coincidència amb els comicis estatals— esvaeix dubtes sobre la seua capacitat de superar la tanca del 5%, caldrà veure quants d’aquells electors retenen, plegats, Podem i Esquerra Unida.

La collita de 2015 ja va situar-se per sota de les expectatives, de fet. En aquella ocasió, Compromís va fer miques totes les enquestes i va avantatjar còmodament Podem, mentre que EUPV no va superar la fatídica tanca electoral. Enguany els pronòstics no són ni de bon tros tan optimistes.

Com si els meteoròlegs hagueren anunciat una pedregada important, els pèrits ja es preparen per avaluar-ne els danys a partir de dilluns 29 d’abril. La tempesta prevista és de tal magnitud que podria endur-se per davant PSPV i Compromís. I és que una millora dels seus resultats no és garantia de res si l’esfondrament d’Unides Podem-EUPV és encara superior. La mobilització de l’electorat de centredreta, dreta i dreta extrema és elevadíssima i l’esquerra valenciana no ha de quedar per sota d’1.300.000 vots, tal com fa unes setmanes ja va explicar EL TEMPS.

En aquest sentit, serà decisiva la participació dels 100.000 electors que en 2015 van decantar-se per Esquerra Unida i van comprovar com la seua papereta acabava a la paperera. Malgrat que les coalicions entre Podem i ells mai no han quallat quantitativament, aquesta aportació contribuirà a maquillar el descens brusc de Podem que vaticinen les enquestes.

Les àrees prioritàries

Una ullada al mapa de vots de Podem i EUPV el 2015 indica clarament les comarques on hauran d’incidir més: al Camp de Morvedre, l’Alcoià i l’Alacantí, la suma de les dues formacions va superar llavors el 20%. Sagunt, Alcoi, Sant Vicent del Raspeig i Alacant esdevenen, així, ciutats de prioritat màxima, amb suports del 30%, 25%, 23,5% i 20,4%, respectivament. En conjunt, Podem i Esquerra Unida van recollir-hi més de 53.000 paperetes. A l’àrea metropolitana d’Alacant, Sant Joan, Mutxamel i el Campello són uns altres punts calents: en 2015 hi van captar 6.400 vots.

 

El secretari general de Podem, Antonio Estañ, i la coordinadora general d'Esquerra Unida del País Valencià, Rosa Pérez Garijo, registren la coalició Unides Podem-EUPV davant la Junta Electoral. / EFE

Al Vinalopó Mitjà, on EUPV té tradició, poblacions com Asp (24,3%), Montfort (21,3%), Petrer (20%), Elda (18,1%), Novelda (15,3%) i en una altra mesura Monòver (11,3%) constitueixen uns altres focus d’interès per a la coalició. En aquests municipis la collita va ser de 14.500 paperetes.

Al Camp de Morvedre, l’Alcoià i l’Alacantí, la suma de Podem i EUPV va superar el 20% en 2015

Cap al nord, a la Foia de Bunyol, una altra comarca amable amb Esquerra Unida, la mitjana de vot agregada de totes dues formacions va fregar el 20%. I a les poblacions metropolitanes que tenen a l’est València, molt denses en termes demogràfics, les possibilitats també són notables: a Paterna, Mislata, Manises, Alaquàs, Aldaia, Xirivella i Quart de Poblet la suma de Podem i EUPV va situar-se entre el 16,9% i el 22%. Uns percentatges avui impensables. Igualment, a Torrent i Picanya, els uns i els altres van rondar el 14%. En aquestes nou localitats la suma va ultrapassar els 30.000 sufragis.

A la zona castellanoparlant, indrets menys poblats però significatius com Requena i Utiel, Sogorb (Alt Palància) o Villena i Saix (Alt Vinalopó) se situen entre el 16,3% i el 18,3%. Uns 7.500 vots.

Al cap i casal, per bé que inferior al d’Alacant, el percentatge no és negligible: 16,6% i més de 68.000 vots. Els barris més interessants són tots els dels Poblats Marítims i d’altres de perifèrics: Orriols, Torrefiel, Benicalap, Ciutat Fallera i l’entitat local menor de Benimàmet. Els districtes d’Olivereta, Patraix, Jesús i Quatre Carreres van ser altres focus de vot importants.

 

Al nord de la capital, l’Horta Nord alberga municipis que van injectar un cabal de vots significatiu: en especial, Burjassot, que, a tocar d’un 20%, gairebé va proporcionar-los 3.800 suports. Massamagrell, Godella, Alboraia, Puçol, Montcada, Meliana, Rafelbunyol i Tavernes Blanques van arribar al 15% i els 10.800 vots.

A la Plana Alta, Castelló (18,6%) va situar-se entre el percentatge de València i Alacant. La suma va excedir els 14.500 vots. Al Camp de Túria, la Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, l’Eliana, Bétera i Llíria van aportar-los més de 8.700 sufragis.

Al sud, el percentatge de Catarroja, Benetússer i Alfafar —per sobre del 18%— també va ser elevat, mentre el de Paiporta, Massanassa, Silla, Albal, Sedaví, Picassent i Alcàsser es movia entre el 13% i el 16,5%. Globalment, a aquesta desena de municipis, Podem i EUPV van rebre el 2015 més de 12.000 paperetes.

De nou al sud, caldrà parar atenció al Baix Vinalopó, on Elx, Santa Pola i Crevillent van subministrar-los més de 21.000 vots, i a Torrevella, Callosa de Segura i Almoradí, on ambdues llistes van quedar entre el 18,5% i el 21% (prop de 8.000 vots), un resultat esplèndid. A la mateixa comarca del Baix Segura, Guardamar i Oriola no es mostren tan proactives, però destaquen demogràficament.

Ciutats com Vinaròs (Baix Maestrat), la Vall d’Uixó (Plana Baixa), Xàtiva (Costera) i Muro (Comtat) són els altres llocs a tenir molt en compte. En canvi, tret d’excepcions com Dénia i Algemesí, a les Riberes, les Marines, la Vall d’Albaida i la Safor no hi ha tantes expectatives dipositades.

Fora del gràfic anterior [hi apareixen les 96 poblacions amb més de 700 vots i l’11% en conjunt], el resultat pot ser bo en municipis més petits com ara l’Alcora (Alcalatén), Xèrica (Alt Palància), Betxí (Plana Baixa), Borriol (Plana Alta), el Villar (Serrans), Nàquera i Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria), Museros, Almàssera, Foios i la Pobla de Farnals (Horta Nord), Aiora (Vall de Cofrents), Alberic, Albalat, Montserrat i la Pobla Llarga (Ribera Alta), Polinyà de Xúquer i Riola (Ribera Baixa), Simat de la Valldigna (Safor), Onil i Castalla (Alcoià) i Redovà (Baix Segura). La solució, el 28A.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.