Traspassar les portes de l’Octubre suposa accedir a un pedaç importantíssim de la història cívica, política i cultural del País Valencià de les últimes dècades. Aquesta instal·lació ubicada en els antics grans magatzems El Siglo, testimoni dels quals hi ha l’ascensor més antic de la capital valenciana, és la seu, entre més, de les organitzacions que el van impulsar, la Joan Fuster i Acció Cultural del País Valencià, de la llibreria Fan Set, hereva de la històrica Tres i Quatre, d’aquesta mateixa publicació i de diferents entitats de tot caire. Però també acull un centre formatiu de primer ordre, el Carles Salvador, via d’accés a la llengua de desenes de milers de persones.
Un organisme viu que ha vist celebrar-se, segons els càlculs d’ACPV, més de 5.000 activitats entre exposicions, concerts, presentacions de llibres, jornades, festivals, xerrades, debats i conferències. La sala d’exposicions, precisament, acull una mostra fotogràfica que testimonia el pas per l’Octubre de centenars de personalitats de tots els àmbits i de tots els territoris de parla catalana.
«A banda de tota la gent que ha passat per l’Octubre, que és un gran conglomerat cultural, també som refugi», apunta l'advocada Anna Oliver, presidenta d’ACPV. «Molta gent que no tenen seu venen allí a organitzar-se, a fer actes. Estar al centre de València, programant en català, sense amagar que estàs programant en català, i saber que la gent que no tindrà un altre espai allí té sa casa, era important», rebla.
Un trànsit de gent amb un volum, ara mateix, incalculable. «Com no som un museu no fem recompte de les visites, però és un centre de referència. A mi m’agrada molt el disseny que es va fer, molt pensat: de la plaça pública a allò més privat. No necessites ser soci d’Acció Cultural per anar a la llibreria, a dinar, per veure una exposició, una projecció, una actuació musical —la majoria debades—, la programació infantil que estem fent dissabtes al matí...», destaca Oliver.
Alhora, l’Octubre és un «centre de referència política. Hi ha gent que no li agrada, però efectivament fem política. I ens agrada que vinga la gent que està en l’espai polític a contar-nos quin és el seu projecte per al país. Si el nostre lema és ‘Llengua, cultura i país’, qui ens governa té importància. Sempre, i això es veu molt bé en l’exposició, amb una concepció de Països Catalans, no tancats al País Valencià, ni a València. Ací ha vingut des de La Bressola, passant per Jordi Cuixart abans de presidir Òmnium Cultural fins arribar a Gabrial Rufián quan ningú el coneixia. Això es veu en les fotos».
«L’Octubre és casa nostra»
El temps, però, no passa debades. Vint anys després, l’Octubre és un centre que està pagat, però s’enfronta a necessitats urgents pel que fa a equipaments i reformes per poder acollir en condicions un cabdal que no s’atura. Per afrontar-ho, s’ha posat en marxa una iniciativa de micromecenatge, «L’Octubre és casa nostra» amb el qual s’han recaptat 40.000 euros i que entra en una segona ronda per tractar d’arribar a l’objectiu dels 100.000.
Crida a la col·laboració dels amics i amigues del centre que no pot fer oblidar una obvietat. «És una vergonya que no hi haja suport públic al manteniment d’un edifici que és de principis del segle XX i va ser el primer centre comercial de la ciutat. Hauria de tindre una dotació pública per al seu manteniment. Acabem de veure com s’ha donat 300.000 euros a Lo Rat Penat per a dotació patrimonial. No estem demanant cap bestiesa, perquè ni tan sols tenim una bonificació de l’IBI, que suposa 25.000 euros a l’any».
A banda, hi ha les adaptacions a la legislació en matèries com la millora del sistema anti-incendis o l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. El terrat, que acull nombroses activitats, com ara una escola d’animació, també requereix actuacions. Una sèrie d’intervencions «imprescindibles» que no es poden afrontar a través de les subvencions, que són finalistes i cobreixen programes culturals concrets. I que s’han d’afrontar en un context «de retalles de subvencions molt bèstia» per part de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València que obliga a mantenir la programació amb recursos propis d’ACPV, entitat que no ha fet regulacions d’ocupació ni en l’Octubre ni en la xarxa de delegacions territorials, els populars casals.
Amb els diners recaptats es vol millorar els equipaments de la sala de conferències, afrontar les humitats i la millora de la il·luminació de la sala d’exposicions o fer manteniment de l’espectacular cúpula de vidre que aixopluga l’Octubre. «L’espai has de cuidar-lo per estar a gust. I els treballadors han de tindre ordinadors en condicions, que no vagen a pedals», explica Oliver, qui també argumenta que no s’ha volgut buscar finançament pujant la quota dels socis, sinó convocar a «la molta gent que passa per ací que no està associada, fins i tot de fora del País Valencià».
Una Acció Cultural sanejada
Al marge de campanyes puntuals, a futur l’objectiu és també aconseguir més associats. «El que necessitem és una base social molt forta, molt contundent. No només perquè augmenta la capacitat de representació, l’autoritat, dona estabilitat i seguretat perquè saps que pots comptar amb uns ingressos», argumenta Oliver, qui presideix un col·lectiu amb uns 3.500 socis. Dit això, «crec que estem en un bon moment, amb dificultats econòmiques però a las quals estem fent front, el que significa que tenim una capacitat de gestió gran. I crec que la gent ens respecta com a entitat, valora la nostra trajectòria».
«Se’ns definia com una associació elitista i intel·lectual i crec que això ho hem trencat, per a bé. Sense abandonar el rigor i sense renegar del sentit per al qual es va crear Acció Cultural»
«Ho podràs fer millor o pitjor, però condueixes un Ferrari. Les juntes el que han d’entendre és que el que importa és l’entitat, la història que representa. Ens estem donant a conèixer en altres cercles i hem obert l’entitat. Se’ns definia com una associació elitista i intel·lectual i crec que això ho hem trencat, per a bé. Sense abandonar el rigor i sense renegar del sentit per al qual es va crear Acció Cultural», assegura.
Oliver recorda els vincles reforçats amb entitats com Òmnium, Obra Cultural Balear i La Bressola de Catalunya Nord, la presència i organització de grans mobilitzacions com les de la dana i assenyala línies d’actuació com la potenciació de l’oci i el lleure entre la gent jove, amb projectes com Escoltes del País Valencià per generar amb la xicalla un moviment escoltista «laic i en català».
Preguntada per com veu la seua associació en uns anys, respon: «En el futur, m’imagine una Acció Cultural sanejada, ordenada i que li permeta créixer encara més».
Una exposició per celebrar 20 anys
La idea de fer una exposició fotogràfica per celebrar el vintè aniversari d’Acció Cultural va partir de Jesús Prats, fotògraf de l’entitat, qui ha estat el notari gràfic dels milers d’activitats que s’han realitzat en el centre. Una quantitat ingent d’imatges que, lògicament, no tenien cabuda en tota la seua integritat. «Prats va fer la proposta i valoràrem que era un risc, perquè ens hem deixat centenars de persones fora. L’arxiu és immens», relata Anna Oliver. En acabant, «hem deixat bastant llibertat, tot mirant que hi haguera equilibri de gènere i territorial, que estigueren representades totes les juntes... Però qui coneix l’arxiu és Jesús».
En acabant, la mostra recull 228 fotografies «perquè no podien ser més, però pensem que és representativa». Per a Oliver va ser reconfortant que Eliseu Climent i Rosa Raga, artífexs de tot plegat, visitaren l’exposició i «s’emocionaren veient tota la gent que havia passat pel centre». Quatre fotos simbòliques de la rehabilitació de l’edifici obrin una mostra que fa el recorregut d’aquestes inabastables dues dècades. «És un xicotet resum però és bonic. Trasllada la idea que aquesta entitat és important, creu en la cultura, fa País. I ha tingut les portes obertes. Estic satisfeta del resultat i del que representa».