La resistència està a l'ADN vital de Mónica Oltra. Filla d'emigrants a Alemanya i forjada familiarment en un ambient ideològicament comunista, mai ha conjugat el verb rendir-se. Oltra va retirar-se de la primera línia política en 2022, quan va ser imputada en una causa judicial agitada per l'extrema dreta i amb peus de fang. Estava acusada d'haver encobert els abusos sexuals del seu antic marit a una menor. La jove residia en un centre tutelat i la vella parella de la referent progressista hi treballava com a monitor. L'espai depenia de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, aleshores encapçalada per la dirigent valencianista.
La seua imputació, sostinguda en uns «indicis plurals», sovint precaris i que gairebé van ensorrar-se al llarg de la instrucció, van provocar un llarg silenci, trencat esporàdicament amb aparicions públiques que alimentaven l'esperança d'un retorn al món progressista. El rum-rum d'una tornada va apagar-se setmanes enrere, quan l'Audiència Provincial de València va donar un cop de maça per a enviar-la al banc dels acusats. La decisió de la Secció Quarta de l'òrgan judicial, comandada pel polèmic i conservador Pedro Castellano, es va efectuar contra el criteri del fiscal i del magistrat instructor.
A pesar de la llosa del processament judicial, Oltra s'ha emmirallat amb el president brasiler, el progressista Lula da Silva, i va anunciar aquest dissabte la seua candidatura a l'Ajuntament de València. Ho feia sota les sigles de Compromís, però amb l'aspiració de liderar una àmplia llista d'esquerres per a guanyar la vara de comandament del cap i casal del País Valencià. Oltra faria tiquet electoral amb Joan Baldoví, previsible presidenciable dels valencianistes a la Generalitat Valenciana. Fa poques setmanes, ambdós referents progressistes s'hi van reunir privadament.
El seu retorn agita la il·lusió i l'esperança a l'esquerra valenciana de cara a un tomb polític als comicis del 2027. Amb el malestar de la dana com un factor de canvi en disputa, la reaparició d'Oltra busca mobilitzar els electors progressistes desencantats i frenar el viratge del vot indignat cap a les opcions ultradretanes i reaccionàries. A la sala de màquines de Compromís confien en la seua candidatura a l'alcaldia de València com a tractor electoral per al conjunt del país.
«No em puc tirar enrere»
A la coalició Compromís i, singularment, a Iniciativa del Poble Valencià, poques persones sabien de la decisió d'Oltra. La dirigent havia meditat la seua tornada amb el seu pinyol, però durant la vespra del congrés nacional dels ecosocialistes encara li perseguien els dubtes. La decisió no era gens fàcil, perquè la seua tornada implicava un desgast. Significava exposar-se a les crítiques furibundes dels seus adversaris, que emprarien la causa judicial per a intentar desacreditar-la.
La por encara habitava als seus pensaments i el rellotge electoral no donava treva. Si volia tornar, ho havia d'anunciar ja. «No es podia esperar més. La maquinària electoral calia engegar-la, especialment per treballar aquelles franges d'edat joves, les quals no coneixen tant la seua figura», apunta una veu de Compromís, implicada en la gestació del seu retorn. Oltra havia de prendre partit. I ho faria. «Ara ja no em puc tirar enrere», va esbufegar. Tornava.
Una de les primeres persones a saber del seu retorn, de la seua idea d'aspirar a l'alcaldia de València, fou Papi Robles, actual portaveu de Compromís al consistori de la capital valenciana i previsible alcaldable dels taronja fins a l'anunci de l'exvicepresidenta. «Ho havia de debatre amb Papi. No podia proposar-se sense parlar-ho abans amb ella», indiquen fonts valencianistes.
Oltra havia anat madurant la seua tornada a poc a poc, veient que alguns dels ponts trencats arran de la seua marxa estaven en reconstrucció. La referent de Compromís estava dolguda amb la direcció de la coalició, especialment amb diferents sectors de Més-Compromís. En 2022, havia plegat per l'enorme pressió mediàtica i política, en comprovar que els valencianistes eren incapaços d'actuar de paraigües. En privat, deia que el seu futur no el marcaria cap actuació judicial.
Empipada amb una part de l'executiva valencianista i agraïda per l'estima de la militància, va reconduir la seua relació amb Iniciativa del Poble Valencià. Aquelles disculpes dels ecosocialistes en l'anterior assemblea nacional hi van ajudar. L'antiga comandància d'Iniciativa del Poble Valencià, integrada pel diputat estatal Alberto Ibáñez i l'exvicepresidenta valenciana Aitana Mas, va empentar-la constantment al retorn. «M'han obligat a punta de militància», va expressar aquest dissabte, entre somriures.
Oltra va rebutjar l'oferiment d'encapçalar la candidatura europea de Sumar i es va desmarcar de moviments electorals estatals. El seu país va del Sénia al Segura, i les seues aspiracions estaven entre les Corts Valencianes i l'Ajuntament de València. Al final, va escollir la capital valenciana, «perquè està convençuda que des de les ciutats es pot aturar el feixisme».
«Creu que és la millor opció per edificar a mitjà termini el projecte polític», sostenen des de Compromís. El mirall de Zohran Mamdani, alcalde socialista de Nova York, està ben present. La idea, de fet, és aixoplugar Compromís, Podem, Esquerra Unida del País Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià sota una mateixa candidatura a València. Una confluència que es voldria repetir a escala del País Valencià. Al congrés nacional d'Iniciativa del Poble Valencià, hi havia presència de Podem, Esquerra Unida del País Valencià, així com d'ERC.
L'exvicepresidenta torna perquè té la promesa que passe el que passe en el seu procediment judicial no estarà a soles ni haurà de fer més passos enrere. En aquesta ocasió, al conjunt de Compromís i, especialment, Iniciativa del Poble, s'han conjurat per afrontar una campanya amb Oltra a la banqueta o, fins i tot, condemnada. «Som conscients de tots els escenaris. Els hem previst, els assumim i estem preparats», assenyalen a la coalició valencianista. El seu retorn va generar, de seguida, expectació a la resta de les esquerres de l'Estat espanyol.
«El poble salva el poble i ho fa votant»
L'anunci de la seua tornada a la batalla política va produir-se al congrés nacional d'Iniciativa del Poble Valencià, un dels tres partits que conformen Compromís. El conclave, en principi, només havia de servir per a situar Carles Esteve, diputat a les Corts Valencianes, com a líder dels ecosocialistes, però la sorpresa va saltar quan Oltra va apropar-se al faristol. «Vinc d'un silenci molt llarg. Estem trencats, patim, ens estan fent patir», arrancava, visiblement emocionada, amb la ràbia a flor de pell pel seu processament judicial. «Ens estan fent patir malgrat que dos jutges han dit que no hi ha indicis, malgrat que les evidències neguen el relat de l'extrema dreta i la jerarquia judicial», censurava.
«Ens menegem entre l'esperança en un estat de dret, en una democràcia que no condemna gent innocent, i la por de fins a quin punt està corcat aquest sistema democràtic», va prosseguir, mentre a la sala s'imposava un silenci tronador i expectant. «La por que sentim ens paralitza. Se'ns exigeix valentia, però aquesta no és l'absència de por. Això és la temeritat. Si no tens por, no ets valent», reflexionava. «Cada dia de silenci guanyen els dolents, cada dia que no eixim de la cova, que la por ens nuga les mans, és un triomf de l'extrema dreta, del feixisme. L'extrema dreta està guanyant la batalla cultural. Ha imposat el discurs hegemònic», advertia.
Oltra no sols alertava de l'avenç dels reaccionaris, sinó que assenyalava l'esquerra que compra els missatges intoxicats de la lògica ultradretana. «Des de l'esquerra, però, també es repeteixen aquestes formes», posava el dit a la nafra. «El món ens està posant a prova», deia en referència al «genocidi en directe» d'Israel a Gaza. «Un món sense pietat, sense perdó, sense bondat, és un món on ha guanyat el feixisme. No podem deixar-los guanyar», insistia.
«Les esquerres no podem assumir les formes del feixisme. Veig ministres tuitar des de l'odi, des de la falta de compassió. Si nosaltres fem com ells, han guanyat ells. L'odi no s'expulsa amb odi, sinó amb amor. Igual que la foscor, no s'expulsa amb més foscor, sinó amb llum», argumentava. I encoratjava: «És el moment d'encarnar la utopia per a combatre la distopia en la qual vivim». «No és que vindrà, és que ja està ací», subratllava.
Assumir la veu d'un poble
La referent valencianista virava el seu discurs i entrava en terreny electoral. «El primer vot que es perd està en el sofà. Per a treure la gent del sofà, necessitem associar-nos a la utopia», accentuava, i deixava un missatge per a l'esquerra: «La unitat és molt important, però el rellevant és el què». «La democràcia està inerme enfront de l'acumulació de riquesa d'alguns. Quan una persona té 500.000 milions de dòlars, ja no podem parlar de redistribució de la riquesa a través dels impostos. Hem de prohibir l'excés de riquesa. No es pot tenir més de cinc milions d'euros al banc, ni més de cinc pisos, ni més de cinc cotxes. Per a què ho volen si només tenen un cul?», plantejava.
«Les esquerres hem de tenir clar que no podem trair la classe social de la qual venim. Som fills de treballadores, mares i pares de treballadors. I quan parle de treballadors, no sols em referisc a l'assalariat, sinó també a l'empresari que obri la persiana, a l'autònom. Al 99% de la població que es guanya la vida treballant», dibuixava per apel·lar a la majoria social. «L'oligarquia ha declarat la guerra a la vida», denunciava, i situava dos combats fonamentals en els temps actuals: la lluita per la vida i contra el col·lapse climàtic.
Amb les 230 víctimes de la dana al record, carregava contra el negacionisme climàtic. «Ens volen intolerants a la fatalitat, però tolerants a la indolència i la justícia. Hem de capgirar-ho, pegar-li la volta. El poble salva el poble i se salva votant», empentava a la pugna electoral. «Necessitem una esquerra que diga no a la guerra. Necessitem un feminisme que parle més de sexe que de Codi penal. Necessitem una democràcia on s'ha de reinventar la separació de poders; també de l'econòmic», proposava. «En aquesta tessitura, com ocorria a l'etapa feudal, les ciutats ens faran lliures», indicava. Oltra ja es dirigia cap al seu propòsit.
«Hem de treballar el desenvolupament comunitari i construir ciutats de les quals no vulguem fugir. Hem de fer ciutats que no siguen hostils. Han de ser acollidores», assenyalava. En el seu discurs dels afectes, sovint precaris en un món digitalitzat i atrapat per l'individualisme, reivindicava «el físic i tangible». «La ciutat no és un espai de circulació, és un espai on ens trobem i ens toquem. Hem de passar de tiktoquejar a toquetejar», expressava, desencadenant els somriures a la sala.
Oltra demanava deixar la moqueta i jugar la batalla política del boca-orella. «Hem de tornar als carrers, a les places, a les cases. Cal tocar als timbres i convèncer. És necessari convèncer en un món on tothom vol vèncer», remarcava. Per a mostrar la seua fortalesa, el seu ADN resilient, relatava un comentari del seu pare, quan ella, de xicoteta, va expressar la seua por de ser advocada per si la mataven. Eren els temps dels assassinats d'Atocha. «Quina decepció de comunista. Deixaràs la teua vocació perquè et poden matar?», va etzibar-li el seu pare. «Estic forjada en aquest foc», ressaltava.
Enquadrada en la màxima de «més val morir drets que viure agenollat», proclamava: «Ja no hi ha vida agenollada. L'única manera de viure és dempeus». «Malgrat que ens tremolen les cames, hem de posar-nos dempeus, expulsar-nos la pols, deixar d'estrènyer les dents i mossegar la injustícia. Hem d'assumir la veu d'un poble, com sempre hem fet», parafrasejava el poeta Vicent Andrés Estellés. «Cada dia de silenci guanyen els dolents, però pel molt llarga que siga la nit, sempre es produeix el trenc d'alba. Igual és el moment del trenc d'alba. Avui guanya la vida, l'amor. Accepte el repte», rematava, per anunciar la seua candidatura i generar un terratrèmol a la política valenciana. Després de Pasqua, començarà de debò la seua partida.