Quan Carmen Ortí va accedir a la Conselleria d'Educació i Cultura, molts, dins el sector de l'ensenyament, van respirar alleugerits. Ortí arribava al capdavant del departament d'Educació per reemplaçar José Antonio Rovira, el llanterner del Partit Popular d'Alacant a qui Carlos Mazón va cridar al seu costat quan va encimbellar-se a la Presidència de la Generalitat. Conseller des de 2023, Rovira acumulava declaracions i decisions polèmiques: des de l'aprovació de la Llei de llibertat educativa que limitava la presència del valencià a l'ensenyament al qüestionament de l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en matèria normativa. Mai un conseller d'Educació havia tingut una posició tan obertament bel·ligerant contra la llengua.
L'arribada de Carmen Ortí, doncs, suposava obrir una nova etapa a la Conselleria, a ulls de molts. Una ocasió per pacificar un departament que, a més, amb l'eixida de Vicente Barrera, havia hagut d'assumir les competències de cultura per esdevindre una macroconselleria. Tanmateix, la decisió d'Educació de vetar del currículum del batxillerat als autors catalans i balears, així com descontextualitzar el valencià del marc lingüístic català, evidencia el to continuista de Mari Carmen Ortí amb les directrius que marca un Partit Popular que està nugat de peus i mans per Vox.
Qui coneix Ortí, de fet, opina que ella difícilment hauria impulsat una mesura d'aquest tipus. Al contrari que el seu predecessor —Rovira havia compaginat càrrecs polítics amb ser professor a la Universitat d'Alacant—, Ortí coneix de primera mà el món de
Mestra de primària, forma part del Cos d'Inspectors Educatius de la Generalitat Valenciana des de 2011.
l'ensenyament. Va exercir com a mestra de primària entre els cursos 1991 i 2009. Aquell any fou nomenada, directora del Centre de Formació del Professorat (CEFIRE) a Torrent. La capital de l'Horta Sud estava aleshores governada per María José Català. L'any 2011 ingressà en el Cos d'Inspecció Educativa, on va romandre fins a 2023. Tot i que ella no ha estat involucrada en la política local, l'any 2011, el seu germà, Enrique Ortí, va trencar l'hegemonia de trenta-dos anys del PSPV-PSOE a Xirivella, per bé que només hi va romandre una legislatura.
Ortí fou un dels fitxatges del Partit Popular quan recuperà el govern de la Generalitat, la primavera de 2023. El setembre d'aquell any s'incorporà a l'equip de José Antonio Rovira com a sotsdirectora de Planificació Educativa i Centres Privats, un lloc clau a l'hora de dissenyar les polítiques educatives i repartir places entre els centres públics i els concertats.
Dona treballadora, bona coneixedora del panorama educatiu valencià, dialogant, María José Català la fitxà el maig d'aquest mateix any com a directora de la Universitat Popular de València, una entitat per a la difusió de la cultura i el coneixement fundada per Vicente Blasco Ibáñez fa 123 anys. El seu pas per allí, tanmateix, fou efímer. El desembre Pérez Llorca la repescà, ara, per encimbellar-la a la part més alta de la Conselleria.
Es trobà, tan bon punt va prendre possessió, amb un sector educatiu en peu de guerra. L'11 de desembre, només set dies després de la seua presa de possessió, milers de docents van participar en la vaga convocada pels sindicats majoritaris contra les polítiques de Conselleria.
Abaixar la tensió amb la comunitat educativa esdevingué un dels seus objectius prioritaris. El 7 de gener, de fet, va mantenir una primera reunió amb els representants sindicals, per tal d'encarrilar un procés de negociació. «Hi hagué voluntat d'escoltar-nos i, a primera vista, d'entesa», expliquen fonts sindicals.
Les relacions dels sindicats són especialment tenses amb Daniel McEvoy, el secretari autonòmic que va ser durant setze mesos membre de Ciudadanos
Les setmanes següents, però, tot es va tòrcer. Primer, quan a principis de febrer, en una entrevista a À Punt, Ortí va qüestionar el paper dels sindicats. Uns dies després, quan el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy fixà per al mes de març l'inici de les negociacions per abordar les qüestions que havien dut a la vaga de desembre (retallades de plantilles docents, millores en les infraestructures i en l'ensenyament en valencià). És a partir d'aquesta topada que s'han convocat les manifestacions previstes per aquest dissabte a les 12 hores a les tres capitals valencianes i la vaga del pròxim 31 de març.
No s'ha de passar per alt, d'altra banda, que Ortí ha heretat en la Conselleria els mateixos càrrecs que hi havia en l'etapa de José Antonio Rovira, és a dir, una camarilla d'homes procedents, majoritàriament, de les comarques del sud i que han treballat prèviament com a inspectors, en l'òrbita del sindicat de tarannà conservador USIE (Unió Sindical d'Inspectors d'Educació).
L'herència Rovira
Especialment rellevant és el paper que desenvolupa el secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy. Llicenciat en Filologia Anglesa, inspector des de 2007, per la Universitat d'Alacant, fou regidor d'Educació de l'Ajuntament d'Elx pel Partit Popular entre els anys 2011 i 2015, amb Mercedes Alonso. En aquest període mai va desenvolupar cap acció en benefici del valencià. Enfrontat al substitut d'Alonso, Pablo Ruz, l'any 2018 va fer el salt a Ciudadanos, en un moment d'efervescència de la formació d'Albert Rivera. El seu periple amb els taronja, tanmateix, fou efímer: només setze mesos, després dels quals McEvoy es retirà de la vida pública per centrar-se en la seua feina.
També de l'àmbit de la inspecció d'Alacant procedeix el director general de Centres Docents, Jorge Cabo Martínez, que abans d'incorporar-se a la Conselleria era cap del servei d'inspecció. Com McEvoy, Cabo Martínez és llicenciat en Filologia Anglesa.