Ultradreta valenciana

Acción Radical, el grupuscle neonazi violent vinculat al membre de Vox Toledo

Membre del partit d'extrema dreta Vox i representant de la formació ultraconservadora en reunions amb el teixit empresarial de Toledo, José Ignacio Vega va estar condemnat per agredir a un professor de la Universitat de València. Vega formava part, en aquell moment, del grupuscle neonazi violent Acción Radical. Aquesta organització desmantellada per la policia espanyola durant els anys 90 va estar connectada amb diverses penyes radicals del món del futbol, l'assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló i l'empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites José Luis Roberto. Fins i tot, amb la xarxa de mercenaris croats que hi havia a València.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

José M. Rodríguez, un jove professor de sociologia de la Universitat de València, estava desdejunant al bar Canadà, un establiment situat a l'Avinguda Regne de València, a la capital del País Valencià. L'agulla del rellotge no passava de les 7.30 del matí quan va veure per la finestra una brutal agressió. Un ultra neonazi estava colpejant una altra persona al carrer. Instintiu i amb ganes d'aturar aquella combinació de cops de puny i puntades de peu, el sociòleg va sortir del bar per telefonar a la policia. Ara bé, el grau de violència va motivar-lo a expressar: «Deixa'l, el mataràs».

La seua reacció, però, va costar-li una pallissa que quasi finalitza en tragèdia. Va rebre puntades de peu de manera indiscriminada en totes les parts del cos amb les botes militars que vestia l'agressor per la seua condició d'alferes de l'exèrcit. Només la intervenció d'un altre cap rapat que hi havia a l'establiment va aturar l'acarnissament del skin ultradretà. «Deixa'l ja, que açò s'està posant lleig», va etzibar en eixir. L'agressor va acatar el consell del camarada neonazi i ambdós ultres d'extrema dreta van marxar. El professor de sociologia, després de restar hospitalitzat dues setmanes, una operació i una llarga temporada de rehabilitació, va quedar-se amb una discapacitat reconeguda del 20% per a tota la vida. El hooligan neonazi seria condemnat a quatre anys de presó, dels quals només compliria un i no pagaria la compensació fixada en 3,5 milions de pessetes. El calendari indicava l'any 1992.

Aquest violent neonazi ha canviat la ultradreta d'estètica skin per l'extrema dreta de vestit i corbata. Segons ha publicat aquest dilluns la revista mensual La Marea, l'agressor és membre de la formació ultraconservadora Vox a Toledo i ha exercit de representant dels dretans radicals en reunions amb empresaris de la ciutat. El botxí del docent de la Universitat de València, José Ignacio Vega, s'ha fotografiat, a més, amb el dirigent de Vox Javier Ortega, advocat, exmembre de les boines verdes a Alacant i secretari general del partit ultra. A la imatge publicada per La Marea, també hi apareix Manuel Mariscal, rostre visible de Vox a Toledo.

Vega va realitzar aquell atac violent mentre formava part del grupuscle neonazi Acción Radical. Posteriorment candidat del partit neofeixista España 2000 l'any 2015, era membre d'una organització ultradretana que estava connectada amb el moviment skin internacional i que va protagonitzar un serial d'agressions durant els anys 90 a València. Fou l'època en què la capital valenciana «va convertir-se en un dels centres neuràlgics del neonazisme a l'Estat espanyol», tal com va descriure-ho en aquest setmanari Miquel Ramos, periodista especialitzat en moviments ultradretans i cofundador de la pàgina crimenesdeodio.info.

De caps rapats, ultres de corbata i mercenaris

Al caliu dels moviments skins que començaven a reinventar els moviments feixistes arreu d'Europa, l'any 1988 neix Acción Radical. Tot i fundar-se en abril -coincidint amb l'aniversari del genocida Adolf Hitler-, la seua presentació al públic no ocorre fins al desembre del mateix any. Tal com va relatar aquest setmanari, van participar de la vaga que va tenir lloc aquell mes amb un lema que semblava estar inspirat en l'ideari anarquista: «Kontra el kapital, lluita radikal». I més quan estava escrit en llengua pròpia. Una estètica, però, que no els serviria per camuflar-se a la mobilització. Després de provocar reiteradament durant la protesta i de veure com la massa manifestant actua contra ells, el seu primer acte va finalitzar amb els skins neonazis refugiant-se en l'edifici de l'Audiència.

L'assassí de Guillem Agulló, un jove antifeixista de Burjassot (Horta), va estar vinculat a Acción Radical, tal com publicar aquest setmanari. A la fotografia, Pedro Cuevas entra al judici pel crim| EL TEMPS

Segons va destapar EL TEMPS, una de les persones que s'hi va amagar allí fou José Luis Roberto, personatge clau dintre de les xarxes feixistes del País Valencià des d'aleshores fins a l'actualitat. Roberto, en aquell moment, era director d'un col·legi propietat del Ministeri de Defensa, presidia la secció local del sindicat ultra Coordinadora Nacional Sindicalista i n'ostentava la propietat de bars en els quals es reunia la ultradreta autòctona. Actualment, és líder del partit d'extrema dreta xenòfob España 2000 i de la firma de vigilància Levantina de Seguridad. La seua connexió amb el grupuscle arribava al punt que l'adreça que atorgava el fanzine neonazi Zyklon B, en referència al gas que va matar milions de jueus als camps d'extermini, com a punt de contacte amb Acción Radical coincidia amb el domicili del sindicat i la companyia en mans de Roberto, qui també se n'ocuparia anys més tard d'assessorar la patronal dels clubs de cites.

Amb una revista pròpia denominada Bandera Negra, actituds i proclames crítiques contra el feixisme que representava el Front Nacional francès i consignes anticapitalistes, anticomunistes i a favor de la Divisió Azul franquista, Acción Radical va allunyar-se de Roberto. Un distanciament que es va produir en el moment en què el nucli neonazi va agafar més volada. No debades, tenien capacitat per organitzar acampanades en poblacions com ara Benaixeve (Serrans), en les quals s'entrenaven els membres del grupuscle per combatre ideològicament i físicament. També comptaven amb una facció acadèmica, Reistencia Univerisitaria. Aquesta branca juvenil, de fet, va realitzar accions com ara empaperar la Universitat de València amb noms d'activistes antifeixistes per assenyalar-los com ara Davide, qui va morir apunyalat mesos després.

La força dintre del món ultra d'Acción Radical va reflectir-se amb l'impuls d'un concert per la raça a València l'any 1992. Una trobada d'artistes d'ideologia feixista que aixoplugava tot el moviment d'extrema dreta skin de l'Estat espanyol. 450 simpatitzants ultradretans que van vibrar amb bandes com Klan, en la qual cantava el mateix Vega, o División 250, de la qual era membre Manuel Canduela. Aquest militant d'extrema dreta formava part d'Acción Radical, va ocupar la direcció de la formació ultra Democracia Nacional, manté vincles amb entitats blaveres d'extrema dreta xenòfobes com ara Valentia Forum i va establir contactes amb els neonazis grecs d'Alba Daurada, entre altres organitzacions de caràcter racista.

El concert de Falles que va organitzar l'any següent el grupuscle neonazi encara fou més gran. Hi van assistir bandes europees gràcies a l'agenda de contactes que hi tenia Carlos San Mamés, un ultra català que s'havia instal·lat a València arran d'una picabaralla amb el seu germà, tal com va contar aquest setmanari. Amb una botiga d'estètica skin a tocar d'un gimnàs sovintejat per membres de l'extrema dreta, fou un dels membres més actius dels cercles ubicats a l'entorn d'Acción Radical i dintre del mateix grupuscle. Aquest ultra havia abjurat del món del futbol després de passar per les files hooligans de Brigadas Blanquiazules, els radicals d'ultradreta de l'Espanyol CF, i de participar suposadament en diverses agressions.

Vinculat també a les graderies radicals, hi havia a Acción Radical José Manuel Chulià, qui formava part d'Ultras Yomus -la penya filonazi del València CF- i havia treballat de guàrdia jurat en Levantina de Seguretat, tal com va narrar EL TEMPS. Chulià, al seu torn, formava part del cercle íntim de Pedro Cuevas, l'assassí del jove antifeixista Guillem Agulló que només va complir una part reduïda de la seua pena i que va estar detingut a l'Operació Panzer, una batuda policial contra una altra organització neonazi que ostentava armes procedents de l'exèrcit espanyol. Cuevas va estar assistit al procediment judicial per l'històric militant de la neofeixista Fuerza Nueva José Morató. Una de les teories difoses al judici, tot i que no va ser recollida a la sentència, fou que un membre d'Acción Radical de Burjassot (Horta), població natal d'Agulló, havia avisat els seus companys de l'escapada festiva del jove independentista.

Arsenal d'armes i propaganda nazi confiscada a Acción Radical| EL TEMPS

Barcelona, Mataró (Maresme), Manresa (Bages) i, fins i tot, països com ara Itàlia i Portugal eren les connexions amb altres territoris d'Acción Radical. Encara més, els vincles internacionals del grupuscle neonazi s'estenien fins als mercenaris croats de filiació ultradretana. Tal com va destapar aquest setmanari, en la feina de captació de voluntaris per combatre a favor de la Croàcia lliure participava Acción Radical. Ho feien a través de locals convertits en punts de reunió dels ultres més perillosos de la capital valenciana, com era el Country Salon, relacionat, segons el mateix reportatge d'investigació, amb Roberto.

Historial violent

La perillositat del grupuscle neonazi anava més enllà de les seues connexions. També residia en la seua potencialitat agressiva. Com a conseqüència d'una investigació policial per la punyalada i el segrest d'una persona a València, va trobar-se un autèntic arsenal a la seu de l'organització admiradora de Hitler. Punyals, baionetes, bats de beisbol, cadenes o esposes conformaven les armes confiscades per les forces de seguretat. Una troballa que va originar una investigació en la qual 30 neonazis va estar sota la lupa de la justícia. Dos d'ells, segons El País, estaven investigats, al seu torn, per amenaces a la família d'Agulló.

Amb el fiscal de la causa apuntant que Acción Radical havia coordinat el moviment mundial dels skins i amb fitxers replets de contactes del panorama ultra global, el grupuscle neonazi va ser desmantellat. També la seua entitat pantalla. I fins a onze integrants van ser processats. L'any 1995 van condemnar nou integrants de l'organització marginal neonazi, entre els quals hi havia San Mamés i Canduela, que va ser absolt més tard. L'actual militant de Vox, però, va ser jutjat a banda pel presumpte delicte d'associació il·lícita.

Vega, tanmateix, havia acumulat més problemes amb la justícia. Va ser condemnat a un arrest de cinc dies per una baralla i va ser jutjat per participar d'una pallissa a diversos membres d'una família d'ètnia gitana al barri de Russafa a València, segons apunta La Marea. Un historial que no desentonava amb la violència que havien demostrat els altres membres d'Acción Radical: des d'atacar dos joves a la zona acomodada de Cánovas a colpejar a un tercer amb un gat hidràulic al cap, qui va restar hospitalitat més d'un any i mig. La violència contra persones homosexuals també eren habituals. No debades, Rafael Pardo Parrizas, integrant d'Acción Radical, va ser condemnat a dos anys de presó per una agressió homòfoba, tot i que va driblar la justícia fugant-se.

Una tàctica que va copiar Vega, qui va marxar a Londres per escapar dels tribunals. L'actual afiliat al partit que encapçala l'expopular Santiago Abascal va fer-se invisible per a les autoritats espanyoles gràcies a l'ajuda de l'entramat ultra britànic. La Interpol, però, va detenir-lo amb l'objectiu que ingressara a la garjola després d'aquella pallissa que va provocar la baixa del jove professor de sociologia durant 413 dies. Només en compliria un. És la impunitat tradicional del feixisme al País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.