Si els partits polítics apostaren decididament per la transparència, el lema de la Unió Municipalista, que concorrerà per primera vegada a les eleccions en 2027, seria la famosa frase atribuïda a Groucho Marx: «Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres». Perquè exactament això, la suma de formacions dʼorigen i signe molt divers, representen els Municipalistes, com sʼanomenen de manera sintètica.
El quilòmetre zero de la idea, i on de moment compta amb més deixebles, és el País Valencià. Més concretament, Ontinyent (Vall dʼAlbaida) i Nules (Plana Baixa), bressols respectius del tèxtil i de la taronja. I així, com una samarreta a una taronja, sʼassemblen les formacions arremolinades al voltant dʼun logotip que ben bé podria haver parit la intel·ligència artificial: un cor amb una lletra ema al seu interior.
Si escrivim a Google «unió municipalista». les dues paraules que donen nom a aquesta plataforma de partits independents de caràcter local, el buscador estrella dʼinternet de seguida ens proposarà un tercer terme, «ideologia». No és casual. Ja passa quan teclegem el nom de qualsevol famós o famosa i el cercador, ipso facto, ens suggereix la paraula «parella». És la informació que la majoria de persones desitgen esbrinar.
En el cas de la Unió Municipalista, lʼenigma rau en lʼorientació ideològica dʼuna formació que ja és present —gràcies a lʼagrupació de múltiples marques locals— en diverses diputacions. En el cas de la de València, per exemple, desequilibrant lʼempat que les urnes de 2023 van deparar entre PP i Vox, dʼun banda, i PSPV i Compromís, de lʼaltra. Tot i que Ens Uneix presumeix de ser una força progressista, governa la corporació provincial amb el PP i ha rebut el suport de Vox per a lʼaprovació dels pressupostos. En altres llocs, els municipalistes de torn sí que sʼhan aliat amb els socialistes o fins i tot amb Unides Podem. Per aquest motiu Google no ofereix la paraula «parella». Els components de la Unió Municipalista són tan promiscus com Larry Flint, lʼeditor nord-americà cinc vegades casat, el matrimoni més conegut del qual —amb Althea Leasure— es basava en una relació oberta.
Lʼúnica ideologia que professa la Unió Municipalista és el «pragmatisme localista». O siga, governar el poble o la ciutat de torn, sense entrar en tribulacions. «Haga como yo, no se meta en política», que va dir el dictador. Això permet la incorporació massiva de projectes dʼàmbit estrictament local, dʼací i dʼallà, que tenen ben poc en comú.
A escala valenciana, els dos grans puntals són Ens Uneix i Centrats en Nules. Els primers, liderats per lʼalcalde ontinyentí, Jorge Rodríguez, són una escissió del PSPV-PSOE que sʼha estès com una taca dʼoli per la comarca de la Vall dʼAlbaida i que darrerament ha penetrat també a la Costera i la Ribera Alta, mentre que els segons, exclusius de Nules, també ostenten la vara de comandament del municipi en la persona de David García Pérez, alcalde de la població des de 2015 gràcies diversos acords amb els socialistes i uns altres partits. Ell és la plasmació pretesament asèptica de la nova fórmula electoral. «No som ni de dretes ni dʼesquerres, ens centrem en gestionar, no perdem el temps parlant de Gaza o del canvi climàtic en un plenari municipal», ha afirmat.
D’Unió Valenciana a la dana passant per Oltra
Dos dels últims fitxages dels anomenats Municipalistes denoten el perfil ambigu de la plataforma. D’una banda, un clàssic de l’extinta Unió Valenciana com Fermín Artagoitia, que comença amb ells una etapa nova a la ciutat de València. I a pocs quilòmetres del cap i casal, a Almussafes (Ribera Alta), l’alcalde de la població, Toni González, que va ser elegit per les sigles del PSPV-PSOE però ha estat expulsat de les files socialistes per l’acusació d’assejtament. González era un dels fidels de José Luis Ábalos a l’estructura provincial de la formació. Fins i tot es va especular amb la possibilitat —poc creïble— que Mónica Oltra s’enrolara en el projecte municipalista gràcies a la bona sintonia que manté amb Jorge Rodríguez. Segons van encarregar-se de filtrar, podia ser la número un per València. Un desig quimèric, més que no una opció realista.
Amb tot, és a l’àrea metropolitana, a l’Horta Sud, on les expectatives dels municipalistes són més elevades. La sensació de desencís amb els partits tradicionals després de la terrible dana del 29 d’octubre de 2024, en què fou la comarca més colpejada, alimenten aquesta esperança. A poblacions com ara Paiporta, Picanya, Catarroja, Torrent o Xirivella pensen que estan en condicions de capitalitzar una bona part del malestar que hi batega.
Cal tenir en compte que Ens Uneix, el pal de paller valencià de la Unió Municipalista, no sols ostenta —amb una única diputada, l’antiga militant d’Esquerra Unida i del PSPV Natàlia Enguix— la vicepresidència primera de la institució provincial, sinó que també ocupen la vicepresidència primera de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP). Dos cercles de poder en què poden exercir la seua influència i entrar en contacte amb candidatures independents.
En el cas concret d’Ens Uneix, l’àrea d’expansió inicial venia dictada pel nom originari, La Vall ens Uneix. Localitats menudes com el Palomar, Bufali, Benissoda, Benicolet o Beniatjar, totes elles de la Vall d’Albaida, van sumar-se a un projecte que es deia «comarcalista». Més endavant, però, se n’han afegides de comarques veïnes, com Muro (Comtat) i Villalonga (Safor), amb un edil d’Ens Uneix cadascuna. En total, als comicis de 2023, Ens Uneix va obtenir prop d’una quarentena de regidors en una desena de municipis. El 0,8% dels vots locals de la província, suficients per a apuntar-se —per 17 paperetes— l’únic diputat que atorga la Vall d’Alabaida. El diputat clau que ha desequilibrat la balança a la Diputació.
El procés d’eixamplament d’Ens Uneix continua tant dins com fora de la Vall. A l’interior, a l’Olleria, Aielo de Malferit, Benigànim, Castelló de Rugat, Bocairent o Agullent, on esperen aconseguir representació, i a l’exterior, a llocs com Xàtiva i Canals (Costera) o Énguera (Canal de Navarrès), on s’anomenarà Enguera Nos Une. En uns altres municipis, la marca anirà de la mà —sota el paraigua Municipalistes— d’algunes de preexistents. A Oliva (Safor), amb Projecte Oliva, una llista de sensibilitat social «moderada». A la Ribera Alta i la Ribera Baixa, amb Ciutadans per Alberic, Sueca per Davant, i a Alzira, amb la llista que encapçalarà Mar Chordà, regidora no adscrita que ha abandonat UCIN (Unió de Ciutadans Independents) per un presumpte cas d’assetjament. Perque a l’òrbita dels municipalistes, en efecte, hi ha gent acusada d’assetjament i d’altres que han denunciant episodis d’assetjament. Les dues cares de la mateixa moneda.
De tots els acords de govern que algunes d’aquestes forces ja mantenen amb unes altres formacions, se’n destaca el de Sueca. Després de les eleccions de 2023, Sueca per Davant va aliar-se al socialista Dimas Vázquez, però en agost de 2024 va presentar una moció de censura amb Compromís i l’exportaveu local del PP, Carolina Torres, fruit de la qual Julián Sáez, el líder de la Sueca per Davant, n’és l’alcalde.
A la conquesta d’Espanya
L’ambició de la Unió Municipalista sorgida al País Valencià no acaba en les comarques centrals ni en Nules, l’altre gran puntal de la idea. L’alcalde de la població, David García, que per motius personals no optarà a la reelecció després de 12 anys en el càrrec, és l’anima mater de Centrats en Nules, una formació de tall liberal. Abans de crear aquesta marca, va liderar l’intent de ressurrecció de les joventuts del Centre Democràtic i Social (CDS), la formació que havia parit el difunt Adolfo Suárez. Va arribar a presidir les joventuts estatals del partit. García cogoverna amb el PSPV i Més Nules, la marca local de Compromís.
Ara fa dos anys va celebrar-se una convenció de partits municipalistes que està captant aliats a la resta de l’Estat. L’objectiu és convertir-se en decisius a les diputacions —la clau que desequilibre eventuals empats— encara que això implique barreges impensables. I és que en aquesta plataforma ja estan adscrits formacions de tota mena. Per exemple, UIDM Mazarrón, el partit liderat per Ginés Campillo, l’alcalde d’aquest municipi de Múrcia. Un directiu d’oficines bancàries que va passar per Caja Murcia, Bankia i Mare Nostrum abans d’aterrar a l’Ajuntament. Un dels seus objectius és la rebaixa d’impostos als seus veïns, i «Mazarrón per damunt de les ideologies» és el seu lema principal, tan equidistant que cau pel seu pes. També manté un pacte estable amb els socialistes, que són l’anticrist d’Ens Uneix.
L’amanida de sigles és enorme. A la Unió Municipalista hi ha Vecinos por Torreolodones, on va ser candidat municipal Toni Cantó abans de fer el salt, successivament, a UPyD, Ciutadans i el PP. Hi ha formacions segregacionistes o que defensen la bicapitalitat, com és el cas de La Línea 100x100, que tenen 22 dels 25 regidors de La Línea de la Concepción i cogoverna la Mancomunitat del Camp de Gibraltar amb el PP, a més de tenir el diputat clau a la Diputació de Cadis. Volen ser com Ceuta o Melilla. També hi ha el Movimiento Ciudadano Cartagena, que busca una Regió de Múrcia amb dues províncies i manté acords puntuals amb el PSOE.
A la Unió Municipalista s’ha incorporat Zamora Sí i Vamos Palencia, que sobretot lluiten contra la despoblació, i Sentir Aranda, d’Aranda del Duero (Burgos), en què la mixtura de principis és enorme: mantenen un acord de govern amb Ciutadans i Unides Podem, van aprovar els pressupostos de 2024 amb el suport del PSOE i els d’enguany amb l’ajuda del PP. I a la capital de l’Estat es postula com a candidata Marta Higueras, qui fou peça clau del govern de Manuela Carmena amb Més Madrid. Diu que vol recollir vots de l’abstenció, però entre les formacions progressistes tem que no farà sinó dividir i complicar encara més la difícil entrada de l’esquerra a l’alcaldia.
En el País Valencià, l’altre gran fitxatge és Ana Sala, exalcaldessa del PP a Calp (Marina Alta) que ara torna a ser-ho, en contra de la seua formació de sempre, gràcies a la complicitat dels socialistes i de Compromís.
Totes aquestes formacions comparteixen un seguit de demandes —augmentar les competències locals, reformar la participació dels tributs de l’Estat, flexibilitzar la Llei d’estabilitat pressupostària, establir un principi bàsic de lleialtat institucional per a proveir de fons les despeses generades per les lleis de rang superior que recauen sobre els municipis…— però xoquen de ple en molts dels aspectes que hi van més enllà.
La gran demanda, en via morta
En el cas valencià, la gran demanda d’Ens Uneix ha quedat en via morta. Es tracta de la iniciativa legislativa popular (ILP) amb què pretenien rebaixar del 5% al 3% el percentatge de vots necessaris per a accedir a les Corts Valencianes. I que la reducció del llindar no siga a escala autonòmica, com fins ara, sinó provincial. Una demanda que van fixar com a requisit sine qua non per a mantenir el govern de la Diputació amb el PP. A l’hora de la veritat, malgrat recollir 11.000 signatures —un miler més de les necessàries— en favor de la proposta, tant populars com Vox l’han vetada a la Mesa de l’hemicicle i no es tramitarà en la legislatura en curs. I això farà impossible —si no ho era ja— l’entrada de la Unió Municipalista a les Corts per a ser tan decisiva com ja ho és Ens Uneix a la Diputació.
La reclamació de la rebaixa del llistó electoral és una petició històrica del nacionalisme valencià que més tard va trobar la comunió dels socialistes. Durant el mandat del Botànic la llei electoral valenciana va estar a punt de modificar-se però Ciutadans, en el moment clau, va fer marxa enrere. Temien que això facilitara l’entrada d’Unides Podem i que això facilitara la continuïtat del Consell d’esquerres. Toni Cantó va vetar-la a distància quan ha havia estat proclamat candidat a la Generalitat.
Que Ens Uneix establira aquesta condició per a continuar el seu acord amb el PP podia semblar un element suficient perquè els populars, ara sí, s’hi sumaren a la iniciativa. Però res més lluny de la veritat. Ni la rebaixa del llistó —el més alt de tot l’Estat— es durà a terme ni Ens Uneix trencarà el pacte provincial amb els populars que proveeix de molts recursos la Vall d’Albaida i li proporciona una ascendència notable sobre tots els municipis. En especial, sobre aquells en què planteja la seua expansió.
D’alguna manera, els populars contemplen Ens Uneix i la Unió Municipalista que ara els aixoplugarà com el Partit Socialdemòcrata (PSD) creat al seu dia per Rafael Blasco amb la missió de restar suports a les llistes socialistes. Encara més en moments de crisi com l’actual, en què la marca PSPV, a causa dels casos de corrupció que afecten el PSOE, cotitza a la baixa.
La petició ferma de reformar la llei electoral, sota l’amenaça de trencar el govern amb el PP, ha derivat en una laxitud marca de la casa. O no. Perquè els municipalistes són sobretot marxistes. Si no agraden els seus principis, en tenen d’altres.