De juny a setembre, sembla que, a certes hores del dia, l’asfalt vaja a fondre’s. Eixir al carrer és una operació de risc en les hores centrals del dia. David Salesa, soci d’AVAMET, explica que les temperatures van a l’alça. «No podem dir que cada estiu és pitjor que l’anterior, però sí que és una tendència clarament ascendent dels últims 30 o 40 anys. El motiu principal és el canvi climàtic. També hi poden intervindre altres factors, com ara l’efecte d’illa de calor urbana a les ciutats».
Segons l’AEMET, des de 1961 la temperatura mitjana ha augmentat 1,75 ºC a l’Estat espanyol. Si a aquesta situació hi afegim el fet d’estar fent una feina física, les possibilitats de patir conseqüències de la calor augmenten considerablement. Maria n’és un exemple. Té vint-i-un anys, i durant l’estiu ha treballat de cambrera a un bar de platja i de socorrista en una urbanització.
En aquests treballs, ha experimentat els efectes de la calor intensament. «Els dies que, per exemple, estàvem en alerta taronja, en un treball de cara al públic, la simpatia no és igual si et corre un poc d’aire que si estàs treballant vuit hores al sol movent-te». Un dels factors que més li preocupava era el fet de treballar sense contracte: «Imagina’t que passa alguna cosa, com un cop de calor, i et desmaies. No tens cap seguretat».
Precisament, una de les preocupacions principals que mostren els sindicats és l’efecte que pot tindre la calor per a la salut. Mònica Pérez, responsable de salut laboral de Comissions Obreres de Catalunya, creu que hi ha molts incidents que no es relacionen directament amb la calor, però que sí tenen a veure. «Hi ha molts accidents de treball que s’estan produint per l’efecte de la calor, però que no els veurem manifestats com a cop de calor, sinó com a caigudes, accidents amb algun vehicle o atrapaments en alguna màquina».
De fet, l’estudi Calor extrema i lesions laborals en diferents zones climàtiques: una revisió sistemàtica i metaanàlisi de l'evidència epidemiològica arriba a la conclusió que durant les onades de calor, el risc d’accidents laborals s’incrementa un 17,4%. L’ISG Global hi coincideix: estima que al voltant del 2,7% dels accidents laborals es produeixen per influència de la calor.
L’any 2025, el Ministeri de Treball va registrar cinc morts com a conseqüència de la calor durant la jornada laboral. No obstant això, Pérez creu que no tots els casos es comptabilitzen. «Hi ha un infradiagnòstic. El cop de calor es pot diagnosticar per la simptomatologia. Tot allò previ, com els desmais, que no arriben a ser un cop de calor, no es té en compte, i es registra com a accidents greus o lleus de treball».
Tanmateix, hi ha algunes empreses on encara que hi hagen onades de calor, no es modifica cap característica de la jornada. És el cas del bar on treballava Maria. «Sé que en molts pobles, si hi ha una alerta meteorològica, estan obligats a tancar la terrassa. Per exemple, tinc una amiga que està de cambrera, i en aquests últims dies que hi havia alerta roja, han tancat el bar, però, és clar, ella tenia contracte». Aquest no era el cas del bar on treballava Maria.
A més, la veu de CCOO incideix en el fet que no es parla de molts problemes de salut que poden desenvolupar-se a llarg termini. «Es parla poc dels problemes de càncer de pell o dels problemes oculars per l’exposició al sol. No és el mateix estar-hi tres quarts d’hora que tota una jornada. Ni és igual si ja se n’han fet quatre iguals durant la setmana». Maria, quan estava de socorrista, feia deu hores de jornada al dia, amb l’única ombra que proporcionava una ombrel·la de palla.
Hi ha factors que passen desapercebuts, però que són clau a l’hora de prevenir cops de calor o malestar. «Al final, les empreses diuen: quan estàs al carrer, posem mesures, però hi ha més coses a tindre en compte: la roba de treball, la temperatura dels vehicles… Tot això no ho tenen en compte». En el cas de Maria, al bar utilitzaven roba blanca al matí, quan més calor feia, i roba negra a la vesprada.
Aclimatar-se a la nova realitat
Davant les queixes dels sindicats i de la societat, sorgeixen algunes veus que diuen allò de «Calor ha fet tota la vida». No obstant això, els experts asseguren que la calor anirà a més. «El que diu pràcticament la majoria d’investigacions científiques és que aquesta tendència està empitjorant. L’evolució dependrà un poc de les actuacions que fem com a societat i les polítiques que es faran», explica Salesa, d’Avamet.
Per a Mònica Pérez, les jornades s’han d’adaptar a la situació climàtica actual. «S’han d’establir més protocols a les empreses. Però què veiem? Que després a l’hora de la veritat el que hi ha al protocol no es duu a terme. Moltes vegades els protocols tenen la visió molt limitada». Justament, Maria durant el seu treball de socorrista va patir les conseqüències de la mancança d’un protocol clar. «Els altres companys del complex d’urbanitzacions on jo estava tenien una estada a l’ombra on podien parar a dinar; jo, no». Aleshores, Maria havia d’estar deu hores amb una ombrel·la que amb prou feines li tapava el sol.
Segons el Reial Decret 4/2023, les empreses estan obligades a adoptar mesures específiques quan l’Agència Estatal de Meteorologia emet avisos taronja o roig. Entre aquestes mesures s’inclou la interrupció de l’activitat. «La normativa no s’està complint del tot. De fet, la normativa explicita una obligació vigent que ja existia abans, però el govern va pensar que havia de deixar-ho més clar», exposa Pérez.
La calor és un factor de risc que va en augment pel canvi climàtic. «Sempre ha sigut un risc laboral en determinats sectors, però s’ha estès el seu impacte. Fa molts anys que des de Comissions Obreres es considera un risc laboral molt seriós», remarca. Maria també creu que és important lluitar per millorar les mesures de prevenció. Al bar on treballava no hi havia cap canvi durant les onades de calor. «Per alertes de calor no hi havia cap modificació de jornada, els únics dies que hi havia canvis eren quan plovia».