El xoc era monstruós. Bona part de l'Horta Sud havia quedat devastada per una terrible riuada i els temors a una xifra insuportable de morts creixien amb el pas de les hores. Carlos Mazón, aleshores president de la Generalitat Valenciana, havia adoptat un tarannà de col·laboració amb el Govern espanyol encapçalat pel socialdemòcrata Pedro Sánchez. L'objectiu era reanimar unes poblacions arrasades per la fúria de l'aigua viscosa, i el cap del Consell reconeixia que «segons demanem [en referència a recursos i efectius], ens van donar».
Aquesta frase —contradictòria amb el seu relat de focalitzar la responsabilitat de la dana a l'executiu estatal— definiria la relació fins al moment pornogràfica que han mantingut Mazón i l'extrema dreta Vox al País Valencià. L'actual president en funcions, de fet, s'ha mantingut al capdavant de l'Administració valenciana gràcies a trufar els seus discursos del llenguatge reaccionari —com ara emprar el terme dogmatisme climàtic— i acceptar la seua agenda ultra a canvi d'assegurar-se oxigen parlamentari. L'últim exemple ha estat claudicar davant l'exigència de Vox d'elaborar estadístiques sobre l'ús de recursos sanitaris per part de les persones migrants. El territori valencià, de fet, s'ha convertit en el laboratori dels ultradretans.
Si els populars ja van acceptar el seu marc discursiu al programa de govern que van firmar a l'inici de la legislatura, quan PP i Vox van fer manetes com a socis d'executiu a la Generalitat Valenciana, i van pactar normatives que rescataven les narratives historiogràfiques del franquisme, com ara la mal anomenada llei de concòrdia, els conservadors han cedit reiteradament a les peticions dels reaccionaris durant la seua aventura en solitari a l'Administració valenciana. Mazón, fins i tot, va ser el primer baró a pactar en temps rècord amb l'extrema dreta, un fet que va permetre a Sánchez resistir a la Moncloa i surar en la marea de vots que s'anticipava a favor de populars i ultradretans.
Amb la seua renúncia com a president de la Generalitat Valenciana, l'encara baró del PPCV dibuixa un escenari amb una formació de la gavina sotmesa als designis i les voluntats de Vox. Mazón ha plegat sense convocar eleccions i instant el tàndem que conformen els dretans i els reaccionaris — «una majoria viva, vigent i en marxa»— a buscar un nou president que lluïsca la samarreta blava dels populars. Un cap del Consell que seria de transició, però que hauria de comptar amb el vistiplau —és a dir, els vots— de l'extrema dreta a la sessió d'investidura.
Abascal, virrei valencià a l'ombra
Arran de la formalització de la renúncia de Mazón com a cap del Consell —registrada a les 15.24 hores de la vesprada i que el deixa com a president en funcions fins a la publicació al BOE d'un nou comandant en cap dels valencians—, el cronòmetre parlamentari ja està en marxa. El PP i l'extrema dreta Vox disposen, d'entrada, de dotze dies —dos mesos en conjunt fins a una hipotètica dissolució de la cambra valenciana— per a posar-se d'acord en la recerca d'un candidat de consens. El nom que més paperetes posseeix és Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PPCV i alcalde de Finestrat (Marina Baixa). Com a síndic dels dretans a les Corts Valencianes, ostenta bona connexió amb Vox arran de la seua condició de negociador parlamentari.
Encara que el rellotge ja corre, el síndic de l'extrema dreta Vox, l'integrista José María Llanos, negava que s'haguera produït cap contacte entre els populars i els reaccionaris. L'únic havia estat una telefonada de Mazón a Santiago Abascal, líder estatal dels reaccionaris, abans de comparèixer per presentar la seua dimissió sense pronunciar aquesta paraula. «En primer lloc, que s'aclarisquen entre ells i quan decideixen què és el que faran o el que proposaran, aleshores, i només aleshores, nosaltres direm quina és la nostra postura», ha expressat Abascal.
«Nosaltres no eixirem del nostre carril, però com no se sap què és el que farà el PP, no se sap què és el que decidirà, no se sap si vol convocar eleccions, si vol elegir un candidat o un altre... Nosaltres no farem cap valoració anticipada abans que ells s'aclarisquen i resolguen els seus dubtes, i isquen dels precipicis pels quals es tiren, com han fet avui», ha marcat terreny. «Som prou facilets d'entendre, i tot el que val per a Extremadura, també ho és per a la Comunitat Valenciana. No és qüestió de persones, és qüestió d'idees, les quals marcaran la nostra presa de decisions. No hi haurà cap novetat», ha incidit.
Aquestes paraules del jerarca dels ultradretans a l'Estat espanyol exhibeix la seua estratègia: es mantindran ferms en les seues exigències i els populars hauran de deixar-se la suor, la sang i les llàgrimes per a assolir un acord amb els reaccionaris, que tenen la paella pel mànec. No debades la prolongació de l'interinatge de Mazón desgasta la imatge de les sigles del PP i, de retruc, enterboleix el minvant crèdit d'Alberto Núñez Feijóo per no ser capaç de donar una solució al «problema Mazón», així com podria accentuar les disputes internes a les files conservadores. Una estampa de desordre a la formació de la gavina que podria beneficiar Vox a les enquestes.
Amb les cartes marcades
Encara que el PP disposa de l'as mediàtic per responsabilitzar Abascal i el seu partit de bloquejar la governabilitat al País Valencià en cas d'haver-hi una falta d'acord entre ambdues formacions, els ultradretans, d'entrada, tindrien incentius per anar a unes eleccions anticipades a terres valencianes. Amb el vent demoscòpic a favor, especialment a les comarques de València, i amb possibilitats de pescar del malestar i de la ferida antipolítica que ha deixat la gran riuada del 2024, Vox podria augmentar la seua representació i la seua influència en cas d'una crida a les urnes.
Mentre que uns comicis al País Valencià generarien certa inquietud a la caserna general del PPCV i, fins i tot, a Gènova, perquè seria entrar en un terreny sempre carregat d'incerteses i d'incògnites per la possibilitat d'un tomb electoral, unes votacions valencianes podrien jugar a favor de Vox, que sempre mesura les seues decisions en funció dels interessos d'Abascal de cara a les pròximes eleccions espanyoles del 2027. En aquest escenari, l'extrema dreta baralla amb les cartes marcades, conscient que podrien eixir beneficiats d'ambdós desenllaços, és a dir, eleccions o suport a un president interí del PPCV. És el win-win de Vox amb la decisió de Mazón.