DANA 2024

Les mentides pòstumes del President

Mazón plega. Ho fa, però, amb un discurs que rebla en algunes de les fal·làcies darrere de les quals s'ha parapetat els darrers mesos per tal de salvar el seu càrrec. La pressió social i el càlcul polític de Gènova, finalment, s'hi han imposat. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tres-cents setanta. Són els dies que han transcorregut des del fatídic 29 d'octubre i la dimissió de Carlos Mazón, aquest dilluns, a primera hora del matí. Tres-cents setanta dies durant els quals l'actual inquilí del Palau de la Generalitat ha canviat de versió en diverses ocasions a propòsit de la seua desaparició durant les hores crítiques de l'emergència. De la seua arribada «a mitja vesprada» al Cecopi (el 26 de febrer va acceptar que, en realitat, havia arribat a les 20.28 hores), a la versió segons la qual va anar directe des del Ventorro al Palau (quan, en realitat, va acompanyar a la periodista Maribel Vilaplana al pàrquing). O les suposades telefonades a alcaldes de la zona dana realitzades la vesprada del 29 d'octubre que mai no es van produir. Per no parlar dels enregistraments que la Conselleria d'Emergències tenia en el seu poder i que podien aportar informació clau sobre què va succeir dins del Cecopi.

El seu discurs de comiat Mazón ha mostrat un mínim de constricció. L'encara president ha admès, per primera volta, que va ser un error menystenir les inundacions d'Utiel que s'estaven succeint des de primera hora de la vesprada. «Jo hauria d'haver tingut la visió política de cancel·lar la meua agenda i desplaçar-me fins allí», ha assegurat.

Ha estat, en tot cas, l'única assumpció de responsabilitats en un discurs de vora un quart d'hora en què, Mazón ha reiterat algunes de les mentides i mitges veritats que ell i el seu equip han esbombats els darrers mesos per tal de blindar-lo davant una situació que, finalment, ha esdevingut insostenible. Aquestes han estat algunes de les mentides i mitges veritats del seu discurs pòstum:

— 1 — «La manca d’ajuda en les dramàtiques primeres hores va ser clamorosa i continua sent igual de clamorosa. Volíem ajuda, la vam demanar i mai la vam rebre (...) La realitat és que els dies posteriors [a la dana] vam descobrir que ens van voler deixar a soles per estratègia política».

Durant aquests dotze mesos, Mazón i el seu entorn s’han entestat a insistir en la idea que el govern de Pedro Sánchez s’ha inhibit en el procés primerenc de rescat i de reconstrucció en una segona fase.

En realitat, en la primera fase, el govern espanyol va enviar efectius a mesura que la Generalitat els va sol·licitar. No s’ha de passar per alt, d’una altra banda, que en la fase 2 de l’emergència, era al govern valencià —i, en concret al cap del Consell— a qui li corresponia encapçalar i ordenar l’operatiu. Durant els tres primers mesos de la dana, a instàncies dels requeriments de la Generalitat, s’enviaren 30.000 militars.

 

—2—«Hi ha coses que queden per fer -algunes d’escandaloses- com les obres del barranc de Poio, que el govern d’Espanya es nega a executar, igual que es va negar a fer-les fins i tot quan ja estaven pressupostades».

L’any 2010 va quedar enllestit un projecte que contemplava vuit actuacions en el barranc del Poio, a més de la Saleta i el Posalet (aquests dos darrers, connectats als primers). Aquell any, el projecte va rebre la preceptiva declaració d’impacte ambiental (DIA). Tanmateix, els successius governs de Mariano Rajoy (2011-2018), en ple procés de retallades, van deixar en el calaix aquestes obres, amb la qual cosa la DIA va caducar.

Tampoc no és cert, d’altra banda, que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer no haja realitzat cap obra d’ençà de la dana. En aquest moment, aquest organisme té en marxa disset obres d’emergència a les quals ha destinat, fins ara, 220 milions d’euros. En total, des del 29 d’octubre fins ara s’han executat 570 actuacions, que, o bé estan finalitzades, o bé estan en execució.

 

—3— «Amb les dades de migdia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer havia certificat que el barranc del Poio estava sec i el Xúquer podia absorbir l’aigua d’un Magre amb tendència descendent, amb el temporal anant-se’n cap a Conca a les sis, segons AEMET, sense una gota a Paiporta o Catarroja, era inimaginable que unes poques hores després el Poio passara d’estar sec a ser una trampa mortal».

Les imatges del Cecopi facilitades les darreres setmanes per l’empresa audiovisual encarregada d’enregistrar el Cecopi el 29 d’octubre ha fet palès que ja a primera hora de la vesprada els tècnics havien advertit els responsables polítics de l’emergència del risc d’una crescuda sobtada del barranc. Així mateix, ja al migdia, en una entrevista a À Punt, Jorge Suárez, subdirector d’Emergències de la Generalitat, va advertir del risc que suposaven les fortes pluges que caien terra endins.

Pel que fa a l’AEMET, en cap moment no va traslladar la informació que la dana marxara cap a Conca. Tot el contrari, va activar el nivell roig a les set hores del matí i el va mantenir al llarg de tot el dia.

 

—4— «Com ha quedat acreditat, la informació clau d’aquella vesprada mai no la vam saber: el desbordament mortal del barranc de Poio».

La Confereració Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va avisar a les 18.43., mitjançant un correu electrònic, d’una pujada sobtada de l’aigua que baixava de Poio, fins els 2.282 metres cúbics per segon. Encara es va tardar una hora i vint-i-vuit minuts a enviar el missatge. A això cal afegir que la CHX havia activat la alerta hidrològica en el Magre a les 11.45 i en el barranc de Poio a les 12.20 hores.

 

—5— «Hi ha hagut una campanya brutal en què alguns han intentat convertir en esport nacional dir-me assassí. Per a això, no s’han estalviat en mentides ni pressupost. Han arribat a dir que aquella vesprada vaig estar d’aniversari amb polítics o expolítics, incomunicat, amb el mòbil apagat, tot dissenyant l’urbanisme depredador i, per suposat, el repugnant atac masclista que ni tan sols esmentaré».

Mazón refereix l’atenció mediàtica que ha acaparat el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. No es tracta, en tot cas, d’un atac masclista pel fet de tractar-se d’un dinar amb una dona. Del que es tracta és de dilucidar com el president de la Generalitat i, per tant, màxim responsable de la Generalitat, va estar aïllat del món durant més de tres hores i mitja mentre s’esdevenia el pitjor temporal de pluges viscudes en la història recent del País Valencià. A l’escenari de la confusió actual tampoc no ha contribuït l’hermetisme primer mostrat per Mazón i el seu entorn i les diferents versions que ell i el seu equip han donat al llarg d’aquests dotze mesos.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.