No és concòrdia, és revisionisme franquista

El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, s'havia manifestat fins aquest dijous de manera inequívoca cada vegada que se li ha preguntat per la dictadura franquista. Sense embuts, el dirigent del PPCV havia condemnat l'horror que va significar el règim antidemocràtic del general Francisco Franco. Encara més, Mazón va proclamar el seu rebuig a l'assassinat per part «d'un feixista», emprant les seues paraules, al jove independentista i antifeixista Guillem Agulló. Ho va fer, a més, en una entrevista concedida a TV3, un fet no massa habitual en un dirigent del PPCV.

Aquesta contundència de Mazón per condemnar el franquisme i els crims d'aquells que enyoren els seus temps de repressió xoca amb el suport del seu partit a la denominada com a llei de Concòrdia i, de retruc, mostren la incompatibilitat que era comptar —ho escric en passat per la ruptura del govern del partit de Santiago Abascal—com a soci governamental a la ultradreta Vox. La proposició de llei presentada per populars i reaccionaris —aprovada aquest dijous a les Corts Valencianes— és un exercici de revisionisme franquista des de la mirada que va promocionar la historiografia de la dictadura, una legislació que en la seua exposició de motius juga a l'equidistància entre botxins i victimaris, on no hi ha cap mena de referència als orígens de la Guerra Civil, és a dir, al cop d'estat feixista que va efectuar diversos comandaments militars.

El preàmbul de la normativa està farcit de falsedats, d'una narració que compra el material ideològic avariat que ha estat rebutjat per la ciència historiogràfica en infinitat d'ocasions. La proposició de llei està trufada d'un negacionisme científic que està emparat per la mentida. S'afirma que hi ha un debat encara per resoldre sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme quan no hi ha més que consultar a qualsevol historiador rigorós per comprovar l'engany d'aquesta manifestació. La iniciativa, a més, conjuga en un mateix paquet —per a alteració nerviosa de qualsevol historiador rigorós—un règim democràtic com la Segona República, una guerra originada pel cop d'estat a la legalitat republicana i una dictadura que va practicar el terror durant quaranta anys.

De fet, què volen dir la formació de la gavina i l'extrema dreta amb l'afirmació que no hi ha un debat tancat des de la ciència i l'acadèmica —un apunt que no resisteix una màquina de la veritat historiogràfica, insistisc——sobre el franquisme? Pensen que no va ser una dictadura? La proposició de llei aprovada és inquietant perquè menysprea el camí recorregut amb les legislacions de memòria democràtica per reconèixer les víctimes del franquisme. Hi hauria els mateixos dubtes amb les lleis per reconèixer a les víctimes del nazisme?

La proposició de llei sosté que «les noves generacions, que no van viure, ni tan sols remotament, cap dels esdeveniments de l'enfrontament que es va produir entre germans, ni dels seus antecedents o derivats, han rebut moltes vegades una visió esbiaixada d'aquest conflicte, l'única finalitat de la qual és alimentar una divisió partidista en la societat». A què es refereixen amb una visió esbiaixada? Estan retirant de l'equació històrica el cop d'estat militar d'uns comandaments castrenses contra la legalitat democràtica de la Segona República? Estan dubtant sense cap prova científica, ignorant el conjunt dels treballs acadèmics rigorosos, els orígens de la Guerra Civil?

La legislació, fins i tot, s'atreveix en l'exposició de motius a expressar que l'antiga llei de memòria democràtica, impulsada pel Govern del Botànic, així com la legislació pionera a l'Estat espanyol del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, «limita la llibertat de càtedra i penalitza el treball dels historiadors si aquest no s'ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan determinats partits polítics». S'imaginen professors que qüestionen la teoria de l'evolució a les nostres aules? Doncs és això el que pretén emparar en l'assignatura d'Història el PP i Vox envers la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme —per citar tot el paquet històric com ells.

A França, arran de l'amenaça aleshores d'una victòria de l'extrema dreta, la líder de les joventuts del partit del president francès, el liberal Emmanuel Macron, va afirmar que «no confonia un adversari polític», en referència al Front Popular d'esquerres, «amb un enemic de la República», en al·lusió als reaccionaris de Reagrupament Nacional, hereus del col·laboracionisme amb la França ocupada per l'Alemanya nazi. És la conseqüència d'un centredreta amb memòria democràtica.