La llei de concòrdia valenciana s’ha aprovat cara al sol, en ple més de juliol, i veurà la llum en el DOCV molts pocs dies abans del simbòlic 18 de juliol. Vox, de la mà del PP, va registrar la proposició de llei en qüestió al mes de març, amb una tramitació urgent que els permetia somiar amb aquesta coincidència temporal. Lʼaprovació definitiva, però, ha quedat aigualida per lʼanunci de la sobtada eixida de Vox del Consell.
Aquest és el seu llegat. Lʼefusivitat extrema amb què els diputats de la formació ultra celebraven el resultat de la votació, aquest dijous al matí, evidenciava que constituïa un dels elements clau de la legislatura. Perquè, en efecte, lʼentrada en vigor de la llei de concòrdia significa la derogació instantània de la llei de memòria democràtica del Botànic. Un dels grans anatemes de Vox.
El trànsit parlamentari ha estat ràpid però intens. En la sessió de control dʼaquest dijous, pocs minuts abans de lʼaprovació de la llei, el síndic socialista, José Muñoz, subratllava que Carlos Mazón és “president del Consell dels que es declaren orgullosos fills dels guanyadors de la guerra”, en referència implícita al vicepresident, Vicente Barrera, que temps enrere, a les xarxes socials, va intitular-se així. Al seu torn, el president replicava que la nova norma “ratifica els drets de totes les persones que han estat víctimes de la violència política”. I hi posava un exemple concret: “Amb la llei anterior, si Miguel Ángel Blanco, en lloc dʼhaver nascut a Ermua ho haguera fet a Castelló, no seria reconegut com a víctima política”.
Precisament això, lʼapel·lació constant a les víctimes dʼETA, ha estat lʼargument sobre el qual els populars han justificat, tots aquests mesos, la necessitat de la llei de concòrdia. Un text legal que, a ulls de lʼoposició, equipara víctimes i botxins, república i dictadura, franquistes i opisitors al règim. En el moment de lʼaprovació, els parlamentaris socialistes van exhibir uns cartells amb el lema “veritat, justícia, reparació”, i els de Compromís, llibres que retraten lʼèpoca franquista. Des de la llotja de convidats, la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Investigació i Universitats, Diana Morant, esperava el moment del vist-i-plau definitiu per a anunciar, en nom del Govern dʼEspanya, la presentació dʼun recurs al Tribunal Constitucional, que ja ha tombat una llei anàloga a lʼAragó. Morant ha qualificat dʼ“infàmia” la norma.
Les dues ponents de lʼoposició
Mercedes Caballero, en nom del PSPV, i Isaura Navarro, en el de Compromís, han estat les dues veus de lʼoposició en el procediment de tramitació de la llei. Lʼuna i lʼaltra es mostren decebudes pel fet que PP i Vox “no hagen acceptat ni una sola esmena de totes les que hem presentat”. No sols en la part normativa de la llei, que consta de més disposicions finals —sis— que no dʼarticles —cinc—, sinó tampoc qen lʼexposició de motius, que ocupa la meitat de la llei.
El llenguatge que sʼhi fa servir, made in Vox, posa els pèls de gallina. És un retorn al passat. En un moment determinat parla de la “convulsa Segona República afirma que la llei de memòria botànica “decreta la intromissió de lʼEstat en lʼesfera de la consciència dels espanyols, modelar la seua memòria individual, impedir la llibertar dʼopinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no sʼajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan determinats partits polítics”.
“Identifiquen la Segona República amb la dictadura i justifiquen la llei amb la protecció de les víctimes del terrorisme, que ja gaudeixen dʼuna llei valenciana pròpia des de lʼany 2005”, explica Navarro. “Fa poc, Mazón va dir obertament que Franco fou un dictador i que el franquisme fou una dictadura, però ara sʼha posicionat en contra de lʼesmena 124, que havíem demanat votar de manera individualualitzada per tal que ens ho certificara”, continua Caballero.
I què deia, doncs, lʼesmena 124? Incorporava la següent disposició addicional: “Aquesta llei parteix de la condemna prèvia del colp dʼestat perpetrat contra la legalitat democràtica el 18 de juliol de 1936 pel dictador Francisco Franco, a la dictadura que va encapçalar i a tots els actes contraris als drets humans i les llibertats individuals i col·lectives perpetrats durant el període, segons constata la investigació historiogràfica”.
Lʼesmena rebia, sense sorpreses, 53 en contra i 45 a favor. Exactament el contrari que el conjunt de la llei, que obtenia 52 vots a favor i 46 en contra per lʼequivocació del parlamentari popular Wenceslao Alòs.
“Les víctimes dʼETA no guanyen drets amb aquesta llei, ja rebien unes indemnitzacions que les víctimes del franquisme no han percebut mai”, assenyala la socialista Caballero. “En canvi, no parlen del GRAPO ni de lʼ11M, únicament fan servir les víctimes dʼETA per justificar la llei”.
La presidenta de lʼAssociació de Víctimes del Terrorisme (AVT), Consuelo Ordóñez, va manifestar mesos enrere que, al País Valencià, el Govern del Botànic era el que havia tractat més bé les víctimes dʼETA. Aquelles declaracions van produir-se després de lʼacte anual dʼhomenatge a Manuel Broseta, al qual Ximo Puig va acudir-hi malgrat que ja ostentava la condició dʼexpresident. Una presència que va molestar i molt el vicepresident del Consell, Vicente Barrera, que va escriure un comentari incendiari a Twitter.
“No hi haurà més exhumacions”, augura Caballero. “Allà on governa, el PP hi posa traves, i ara ho tindrà encara més fàcil... Ens acusen dʼhaver obert només les fosses dels represaliats del franquisme, però amb la llei de memòria històrica sʼha obert també la fossa de Dosaigües, del bàndol sublevat”, afegeix ella. “Quina democràcia volen construir inventant-se la història?”, es pregunta Isaura Navarro en la mateixa línia. “Conèixer la història és fonamental perquè tot allò no es torne a repetir”, diu.
El tràmit dʼurgència ha escurçat a la meitat els terminis dʼaprovació de la norma. “Els debats han sigut duríssims, ni PP ni Vox no han mostrat cap intenció dʼaprovar alguna de les nostres esmenes”, sʼenutja Navarro. PSPV i Compromís, per suposat, han donat suport unànime a les esmenes presentades per cadascun dels dos grups. “El síndic del PP, Miguel Barrachina, ja va advertir a lʼinici de la tramitació parlamentària que la llei estava la mar de bé i que no hi introduirien canvis”, recorda la diputada de la coalició valencianista, “ni la decisió del Constitucional de tombar la llei de lʼAragó no ha servit de res”.
Enigmes a la vista
La nova norma sʼobre a protegir “patrimoni” que es considere històric i que fins ara corria perill. De fet, lʼanterior Govern valencià va confegir un catàleg de plaques, inscripcions o monuments que contravenien la llei de memòria històrica, raó per la qual calia retirar-los. “Això col·lideix de ple amb una llei estatal, ho tenen perdut”, es felicita Navarro. “Serien capaços de declarar alguna dʼaquestes restes com a bé dʼinterès cultural per tal de preservar-los, però la legislació estatal ho farà impossible”, corrobora Caballero.
Quan lʼexecutiu estatal presente el recurs dʼinconstitucionalitat —si és que la Generalitat no sʼavé a canviar la seua posició en un acte de conciliació previ— lʼalt tribunal haurà de posicionar-se amb una certa celeritat. “Estem parlant de drets humans, és una cosa molt seriosa”, diu Caballero. “De moment no han fet cas a lʼinforme contrari del Consell Valencià de Cultura, ni al dictamen contrari dels departaments dʼhistòria contemporània de les cinc universitats públiques valencianes, ni a les associacions memorialistes ni a lʼinforme dels relators de les Nacions Unides”, sʼescandalitza ella.
Que la llei de concòrdia siga producte dʼuna proposició de llei —naix de les Corts— en lloc dʼun projecte de llei —naix del Consell— ha evitat, igualment, la redacció dʼun informe per part del Consell Jurídic Consultiu.
“Dʼacord que aquesta llei era un desig de Vox i que nʼha estat el principal redactor”, opina Caballero, “però al capdavall és la llei de Mazón, la responsabilitat que sʼhaja aprovat és totalment seua”. En aquest cas, la indigació es multiplica: “Mazón ha citat Machado en aquestes Corts, una persona que va morir a lʼexili per culpa dels que ara sʼesforça a blanquejar”.
Un altre dels grans enigmes que plana en lʼambient és el futur del conveni amb Fisabio, el laboratori depenent de la Universitat de València (UV), per a donar continuïtat del banc dʼADN de víctimes de la dictadura. Una iniciativa que es remunta a la legislatura anterior i que, gràcies al conveni 2021-2024, ha permès la identificació de diversos represaliats i fins i tot la descoberta de diversos casos de nadons robats. El nou Consell, però, assegura que les identificacions continuaran com fins ara i que el banc dʼADN no deixarà de funcionar.
Pamflet o model
“Aquesta llei és un pamflet franquista”, denunciava en la sessió parlamentària dʼaquest dimecres Isaura Navarro. De la seua banda, Mercedes Caballero esmentava els noms de Peset Aleixandre, Vicent Carceller o Teófilo Alcorisa, algunes de les víctimes valencianes de la repressió franquista. Alguns familiars de represaliats contemplaven la sessió des de la zona alta de lʼhemicicle i lʼendemà es fotografiaven amb Morant.
En la sessió en qüestió, Navarro va reconèixer a Vox la condició de “dignes hereus del franquisme”. “Els rojos, lʼesquerra, són els que represetem els avanços i els drets”, afirmava visiblement molesta. “Aquesta és la seua venjança per lʼexhumació de Franco del Valle de los Caídos”, sentenciava.
“Lʼetapa de Mazón passarà a la història pel negacionisme i per haver-li posat la catifa roja als amics de Le Pen”, lamentava Mercedes Caballero des de la trona. “Si tingueren el més mínim respecte envers les víctimes dʼETA, no les enfrontarien a les víctimes de la memòria històrica, hauria dʼavergonyir-los una cosa com aquesta!”, exclamava.
“És ben simple: es tracta de defensar la dictadura o la democràcia”, resumia Isaura Navarro. “El PP ha perdut la seua darrera oportunitat de deixar dʼabraçar el franquisme i dʼabraçar la democràcia”. Segons ella, “totes les lleis de memòria han reconegut totes les víctimes, però aquesta és una memòria inventada”.
Una posició bel·ligerant que contrasta, i de quina manera, amb els posicionaments entusiastes de PP i Vox, ben contents per lʼaprovació de la llei de concòrdia. El diputat David Muñoz, en representació dels segons, assegurava dimecres que “guanya la concòrdia front a la confrontació i la reconciliació front a lʼodi”. Deia que en la nova llei “queden fora el sectarisme, les desigualtats i les dobles vares de mesurar, acabem amb les etiquetes i les mentides, posem el punt i final a la mal anomenada llei de memòria democràtica”. “Han dʼassumir-ho, Vox ha vingut per quedar-sʼhi”, responia a PSPV i Compromís el dia que lʼamenaça dʼabandonar el Consell agafara força.
Pel que fa a la popular Marisa Gallo —qui va narrar la història del seu avi, alcalde republicà dʼun poble de la serrania de Conca, un ateu empresonat per haver protegit el capellà del poble a sa casa—, diu que ja era hora de “viure sense odi, en concòrdia, en democràcia”. Segons el seu punt de vista, lʼoposició “no vol concòrdia, només pretén sembrar la discòrdia”. I no sols això, troba que “la ultradreta més rància i xenòfoba” no són els —almenys fins ara— socis de Vox, sinó Junts per Catalunya.
“Aquesta és una llei restaurativa”, saludava Gallo dimecres. “Combat lʼantisemitisme, lʼantigitanisme i la islamofòbia”, es felicitava també. I considerava un “element de confrontació” la llei memorialística del Botànic. La que ara ha quedat derogada.
Pels uns, un pamflet franquista, i pels altres, un model del que ha de ser una norma que preserva la convivència. Amb la ultradreta pel mig, queda ben clar quin és el costat bo dʼaquesta història, quin és el costat bo de la història.