El president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, semblava més un atleta dels cent metres llisos que no un corredor de maratons, com presumia a la seua biografia digital. Abans de restar atrapat per la seua actuació durant el dia D de la riuada, el baró valencià del PP va executar dos moviments a velocitat de vertigen: va pactar en temps rècord una coalició amb l'extrema dreta Vox —origen de la derrota dels conservadors a l'Estat espanyol— i va expulsar-los del Consell poques hores després del trencament ordenat pel jerarca estatal dels reaccionaris, Santiago Abascal.
A pesar de mostrar diligència i autoritat en aquella decisió estival, anterior a convertir-se en la diana de les crítiques per la seua gestió controvertida a la pitjor catàstrofe ocorreguda al País Valencià en dècades i dècades, Mazón va quedar atrapat en mans dels interessos d'Abascal. Una dependència del suport de l'extrema dreta que s'ha agreujat amb la barrancada mortal del 29 d'octubre, on el president valencià conserva la comandància del Govern valencià arran de les tibantors de Gènova per descavalcar-lo i l'assumpció de les reclamacions dels ultraconservadors.
Si en plenes Falles va vestir-se de voxiter i va anunciar un acord pressupostari amb un llenguatge pròxim als reaccionaris i allunyat de la dreta clàssica, en les últimes setmanes els populars han estampat la firma en esmenes sol·licitades per Vox. Es tracta de propostes que fan planar l'ombra del primer ministre hongarès i referent europeu dels extremistes de dreta, Viktor Orbán, arran del seu contingut potencialment restrictiu sobre els drets LGTBI i de les persones migrants.
A través del calaix de sastre de la llei d'acompanyament als pressupostos, una via per interposar tota mena de mesures legislatives, PP i Vox han fet els primers passos a les Corts Valencianes per canviar la llei trans valenciana. Uns canvis que, com van criticar les diferents associacions valencianes del col·lectiu LGTBI, «intentaven tornar a patologitzar els menors». Encara més, s'interposaven filtres perquè els menors pogueren accedir a un tractament hormonal.
Tanmateix, la decisió que ha generat més polseguera ha estat la introducció de la possibilitat perquè els menors puguen rebre de manera voluntària les pseudoteràpies de conversió. L'articulat aprovat en comissió per conservadors i ultradretans prohibeix aquests tractaments homòfobs, però només en cas que siguen considerats com una mena d'agressió. La modificació plantejada pel tàndem PP-Vox atorga la potestat als pares per negar la transició de gènere als seus fills i limita que en els centres educatius es desenvolupen projectes d'identitat de gènere i diversitat sexual.
Aquesta regressió en els drets del col·lectiu LGTBI coincideix amb la trama destapada per Levante-EMV i Compromís d'aquesta mena de conversions homòfobes als col·legis dependents de l'Arquebisbat de València. Segons va publicar EL TEMPS, un dels professors acusats d'haver impulsat aquestes pràctiques va compartir junta directiva a un grupuscle ultracatòlic amb l'actual síndic de Vox a les Corts Valencianes, l'ultraconservador José María Llanos. La xarxa lligada a aquestes teràpies esquitxa un centre vinculat a l'integrisme del camí neocatecumenal i a diverses entitats ultracatòliques arrelades al País Valencià.
Als canvis en les normes que atorgaven drets a un col·lectiu sovint estigmatitzat i a les retallades plantejades en òrgans de promoció, estudi i normativització del valencià com ara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, se suma un reguitzell d'esmenes que apunten a les persones migrants. Una d'aquestes propostes versa sobre la imposició de «proves exhaustives per a determinar l'edat dels suposats menors estrangers acompanyats que arriben» al territori valencià, així com limitacions a les prestacions socials. L'extrema dreta també proposava, malgrat que la Generalitat Valenciana no ostenta competències en migració, finançar «camps de desplaçats» per als migrants, una política amb ecos de la impulsada per la primera ministra italiana Giorgia Meloni.
«El País Valencià compta amb el risc de convertir-se en una delegació d'Hongria», subratlla Anna López, politòloga especialitzada en l'extrema dreta, professora de la Universitat de València i autora de l'obra La extrema derecha en Europa (Tirant Humanitats, 2025). «Si s'aproven les esmenes plantejades per Vox en matèria d'igualtat, immigració, memòria històrica o envers el col·lectiu LGTBI, la democràcia liberal i pluralista es pot veure erosionada al territori valencià», indica. «Som el laboratori polític d'Abascal», remata.