La indignació i la ràbia havien trencat el silenci pràcticament sepulcral del funeral d'estat. Fins al moment, imperava el recolliment, la tristesa dels éssers estimats que havien marxat per aquella terrible riuada, així com el record amb ulls vidriosos d'unes veus que van ofegar-se durant aquella vesprada devastadora del 29 d'octubre. La presència del cap de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, provocaria l'empipament de les víctimes de la dana, les quals havien demanat la seua absència durant la cerimònia. «Rata», «assassí», «fora», «els valencians no et volem» o «has matat la meua germana i el meu nebot», li escridassarien per assenyalar-lo com a responsable de la tragèdia. Com feren dies abans més de 50.000 persones pels carrers de València.
L'estampa d'un Mazón repudiat en un acte de la solemnitat del funeral d'estat i de ser l'única diana dels retrets —no va haver-hi crits contra el president espanyol, el socialista Pedro Sánchez, ni tampoc contra el monarca Felip VI— va marcar una mena «de punt d'inflexió» tant al PPCV com a la direcció estatal dels conservadors. Copsar aquell malestar unidireccional en un escenari d'aquest simbolisme accelerava els moviments a les files populars. El cap del Consell havia aconseguit superar —amb el beneplàcit de Gènova, seu estatal dels dretans— altres episodis de pressió social, mediàtica i política perquè plegara. Tanmateix, l'escenari actual semblava ben diferent, i més amb el mateix president valencià reconeixent que «havia de fer una reflexió profunda».
Joc de trons al PPCV
Una reunió celebrada el proppassat divendres a les comarques alacantines va destapar la caixa dels trons. A la cita van acudir Juanfran Pérez Llorca, secretari general del PPCV; el president de la Diputació d'Alacant i comandant dels populars a la circumscripció alacantina, Toni Pérez; Marta Barrachina, màxima autoritat de la Diputació de Castelló i general dels conservadors a les comarques del nord, i Vicent Mompó, president de la Diputació de València i general de les files dretanes a les comarques de València. El conclave pretenia pactar una alternativa a l'actual atzucac de Mazón que evitara el nom de María José Català, alcaldessa de València i beneïda per Gènova per erigir-se en la successora del cap del Consell.
Amb força unanimitat a les agrupacions provincials de València i Castelló, s'ha llençat Mompó com a figura de consens i alternativa a la batllessa de la capital valenciana. Mompó, de fet, s'albira com el favorit de Mazón per a substituir-lo com a presidenciable. Ara bé, activar immediatament l'operació Mompó comptava amb un obstacle: l'Estatut d'autonomia valencià fixa que, per a ser elegit com a president de la Generalitat Valenciana, s'ha d'atresorar un seient a les Corts Valencianes. El president de la Diputació de València, que ocupava el número dos per la circumscripció de València als passats comicis valencians del 2023, havia renunciat al seu escó al principi de la legislatura. Una petició de Mazón, la qual ha aplicat al llarg del seu mandat als seus consellers per evitar que li facen ombra.
La jugada dels comandants provincials ha estat una mena de contraatac a la intenció de la direcció estatal del PP —amb els tentacles sempre planant de l'influent exconseller Esteban González Pons— de col·locar Català com a cap de cartell i, fins i tot, d'instaurar una mena de gestora a l'estructura valenciana. Aquestes maniobres mostren un clima de lluites de poder que havia estat més o menys soterrat, i que va emergir amb força amb la gira de l'excap del Consell, el conservador Francisco Camps, per assolir la presidència valenciana de la formació de la gavina. Camps, eufòric després d'eixir indemne de les acusacions de corrupció que tenia a sobre, està treballant-se el partit i s'ha envoltat d'antics pesos pesants —alguns amb àmplia experiència als jutjats. Tanmateix, els detalls de l'operació per rellevar Mazón s'han negociat aquest diumenge, després d'una telefonada entre l'encara cap del Govern valencià i Alberto Núñez Feijóo, president del PP estatal, segons ha anunciat la dirigent Cuca Gamarra.
La situació era d'ultimàtum, i hi havia diversos escenaris a sobre de la taula. Un dels que s'havia plantejat fins al moment implicava la renúncia de Mazón a encapçalar la candidatura del PPCV a les futures eleccions del 2027 en favor d'un altre presidenciable a canvi de la seua continuïtat al capdavant del Consell. Aquesta opció, però, tenia força contraindicacions: prolongava el desgast polític i mediàtic per al PP per mantenir un dirigent que no sols genera rebuig al carrer —com va mostrar l'última gran manifestació a València—, sinó entre les seues pròpies files, com ha indicat un sondeig de GAD3.
Les alternatives més plausibles eren polsar el botó nuclear d'uns nous comicis amb Mompó com a candidat, així com esgotar els dos anys que queden de legislatura amb un president interí, que ha estat l'alternativa escollida. En aquest cas, irromp Pérez Llorca com a hipotètica figura de transició al capdavant de la Generalitat Valenciana. Aquesta fórmula permetria a Gènova jugar a favor d'una Català com a presidenciable. L'actual alcaldessa de València, que podria assumir la vara de comandament de l'Administració autonòmica gràcies a conservar el seu escó al parlament valencià, seria refractària a emprendre aquest canvi a mitjan legislatura. Tot i la seua ambició política, sovint ha negat les seues aspiracions a lluitar per la presidència de la Generalitat Valenciana.
La decisió del PPCV compta amb el revers de beneficiar l'extrema dreta Vox, cooperadora entusiasta, de moment, de la persistència de Mazón al Govern valencià. La ultradreta ha aprofitat la debilitat del president valencià per imposar la seua agenda radical a canvi d'insuflar oxigen al cap del Consell. Una nova investidura d'un president interí reforçarà el poder parlamentari de l'extrema dreta i obligarà els populars a acceptar les peticions dels reaccionaris. En cas d'haver-se apostat per un avançament electoral, la ultradreta somriuria arran de les bones prediccions demoscòpies que acumula, especialment a les comarques de València.
Amb la justícia a sobre
La solució a l'atzucac del PP al País Valencià disposa, però, d'una altra dificultat: trobar la fórmula perquè l'encara cap del Consell conserve el seu aforament judicial, com mantenint el seu escó a les Corts Valencianes. Amb l'Audiència Provincial de València havent dibuixat el panorama d'una possible imputació —siga per acció o per una omissió impròpia—, Mazón sembla predestinat a trobar-se amb la causa judicial que instrueix amb pulcritud i màxim rigor la jutgessa Núria Ruiz Tobarra. De fet, la compareixença com a testimoni de la periodista Maribel Vilaplana —prevista per aquest dilluns— pot marcar un tomb al procediment. Abans, però, la comunicadora va sofrir un quadre d'indisposició.
Segons la darrera versió confirmada per l'entorn de l'antiga presentadora de televisió i presidència de la Generalitat Valenciana, Vilaplana va mantenir un llarg dinar amb el cap del Consell al restaurant El Ventorro durant la vesprada del 29 d'octubre, quan es va produir el desbordament mortal del barranc de Poio i poblacions com ara Utiel ja estaven preses d'una inundació terrorífica. El dinar —d'acord amb aquest relat— es va donar perquè Mazón volia oferir-li la direcció d'À Punt. En acabar-se la llarga sobretaula, el president valencià va acompanyar-la al pàrquing on havia deixat el cotxe l'antiga treballadora de Canal 9, present en els anys de manipulació informativa de la cadena pública. El rellotge s'apropava a les set de la vesprada. La magistrada ha demanat el tiquet de l'establiment d'estacionament.
En l'última carta enviada per la periodista —plena d'omissions i mentides envers la darrera narració confirmada d'aquella jornada vespertina—, assenyalava que el president Mazón havia rebut diverses telefonades al llarg del dinar. No debades, l'aleshores consellera d'Interior i imputada a la causa judicial de la dana, Salomé Pradas, aconseguiria parlar amb el cap del Consell a les 17.37 hores després d'unes quantes telefonades infructuoses. «Vaig ser-hi aliena al contingut de les converses», va sostenir Vilaplana en aquella missiva. «El president no em va comentar res del contingut», agregava. Levante-EMV ha publicat que la periodista li hauria ensenyat un vídeo de les inundacions a Utiel durant l'àpat.
Mazón, d'acord amb les últimes versions, hauria arribat a tocar de les vuit de la vesprada al Palau de la Generalitat Valenciana i amb una roba diferent amb la qual va sortir quan va marxar al dinar. El president manté la incògnita de la seua actuació entre les 18.30 hores i les 19.43 hores, on va desestimar les telefonades que va rebre. Pradas, en un canvi d'estratègia judicial per pressionar a Mazón i apartar-se de la protecció que va conferir-li en la seua primera declaració als tribunals, va assegurar dies enrere que va telefonar-li a les 19.10 hores per informar-lo de la dana i no li va agafar el mòbil. Tampoc va contestar-li a una altra criada datada de les 19.36 hores. Mazón li tornaria la telefonada a les 19.43 hores. És a dir, 28 minuts abans de l'enviament de l'ES-Alert.
El gir en la defensa de l'exconsellera ha estat un altre dels elements que ha dinamitat la continuïtat del cap del Govern valencià. El seu adeu com a president de la Generalitat Valenciana provocaria la pèrdua de l'aforament i, per tant, la jutgessa de la dana tindria via lliure per a poder citar-lo. Justament, l'horitzó que el cap del Consell ha volgut evitar, perquè des de fa mesos ha decidit sacrificar la seua imatge política, desvinculant-se de qualsevol intervenció en la pitjor catàstrofe del País Valencià en el segle XXI, i adequar el seu relat a una defensa judicial que evite qualsevol temptació d'imputació. El moviment de Pradas —que encara no ha desvelat els seus missatges de WhatsApp d'aquell dia— és un toc d'actuació en les hores més crítiques d'un president Mazón que ja ha anunciat la seua marxa.