Els escarafalls d'un sector de la judicatura quan va aprovar-se la llei d'amnistia i la posterior crida per «qui puga, què faça» del patriarca de la dreta espanyola, José María Aznar, xoquen contra la doctrina judicial. El Tribunal Constitucional ha avalat aquest dijous la legislació que exonera els represaliats per impulsar el procés independentista a Catalunya. Amb els sis juristes del sector progressista a favor i els quatre integrants de la branca conservadora en contra, s'ha desestimat el recurs que havia presentat el PP.
El tribunal refuta el conjunt dels arguments exposats pels populars, com ara que aquesta norma fora producte d'un capritx, ni tampoc que estiguera sotmesa a l'arbitrarietat. «Els recurrents», segons s'afirma a la sentència, «exposen amb reiteració que, més enllà de les paraules de la llei orgànica d'amnistia, aquesta és fruit de la simple arbitrarietat, ja que obeeix a una pura transacció política entre un candidat que necessita suports per a la investidura i els líders polítics que van cometre delictes i ara obtenen l'oblit».
Tanmateix, l'òrgan judicial replica que la llei d'amnistia «no respon a un capritx», sinó a la recerca «d'una millora de la convivència i de la cohesió social, així com una integració de les diverses sensibilitats polítiques, per a superar, com a objectiu d'interès general, les tensions socials i polítiques generades amb el denominat procés independentista a Catalunya». Un revés a l'exposició de la formació de la gavina que també es produeix quan nega la inconstitucionalitat en sostenir que «el legislador pot fer tot allò que la Constitució no prohibisca explícitament o implícita».
Els magistrats progressistes del tribunal asseguren que aquesta normativa no suposa una vulneració de la divisió de poders —com esgrimia el PP—, atès que «en un sistema com el nostre, el parlament, en virtut, té una posició preeminent». Ara bé, sí que declara inconstitucional que l'amnistia abaste els actes vinculats amb el procés abans del 13 de novembre del 2023.
«Van dir que l'amnistia era impossible i la gent d'ERC hi va continuar treballant fins a fer-la possible. L'única inconstitucionalitat és la rebel·lió dels jutges d'estructures d'estat podrides que volen continuar perseguint l'independentisme», ha afirmat Elisenda Alemany, secretària general d'ERC. «És una conquesta de l'independentisme», ha remarcat Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, que ha llençat un avís: «Temem que podríem assistir a la demostració que l'Estat espanyol no és democràtic si es constata que la llei no s'hi pot aplicar. Demanem al Tribunal Constitucional que s'apliqui la llei i que ho exigisca al Tribunal Suprem».
El president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, s'ha sumat a la demanda perquè la mesura de gràcia siga una realitat i «s'aplique amb diligència». Amb tot, el camí per a la instauració d'aquesta exoneració penal als represaliats pel procés independentista no està exempt d'obstacles i s'albira si fa no fa tumultuós. L'aval del Tribunal Constitucional, de fet, no compta amb efectes directes per facilitar el retorn del líder de Junts de Catalunya, Carles Puigdemont.
La batalla del recurs d'empara
L'òrgan judicial que vigila l'encaix constitucional de les lleis espanyoles ha de resoldre —encara que s'albira un resultat semblant— els recursos interposats per diferents executius territorials, com ara el presentat per la Generalitat Valenciana que encapçala el popular Carlos Mazón, atrapat per la seua gestió de la dana i pendent de la celebració aquest cap de setmana de l'octava manifestació per sol·licitar la seua dimissió. En aquesta bateria de recursos, també hi participa Emiliano García Page, president de Castella-la Manxa i ungit com a representant del socialisme opositor al president espanyol, Pedro Sánchez.
El Tribunal Constitucional no sols haurà de resoldre aquesta ofensiva autonòmica dels populars i de Page contra l'amnistia, sinó que s'enfrontarà a les peticions formulades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va inclinar-se per concedir l'amnistia a l'exconsellera Natàlia Garriga i els antics alts càrrecs de l'administració republicana, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, però que va preferir preguntar a l'òrgan constitucional sobre l'encaix en la carta magna de l'exoneració del delicte de malversació. La resolució d'aquests casos pot donar pistes envers Puigdemont.
Arran que el Tribunal Suprem va decidir desestimar l'incident de nul·litat que havien registrat el referent de Junts per Catalunya i l'exconseller Toni Comín, ambdós compten amb la senda expedita per presentar els seus recursos d'empara al Tribunal Constitucional. De fet, és el full de ruta que l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va desgranar a EL TEMPS. Quan interposen aquests recursos, se situaran en l'escenari de l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, així com dels exconsellers Raül Romeva, Lluís Puig, Dolors Bassa i Jordi Turull. Tots es troben privats de l'amnistia per la interpretació del Tribunal Suprem, que considera el delicte de malversació fora del perímetre de l'exoneració penal.
La negativa de Llarena
Malgrat que el Tribunal Constitucional es decante cap als arguments dels antics referents del viatge cap a l'autodeterminació de Catalunya, el Tribunal Suprem és qui té la paella pel mànec. Pablo Llarena, el magistrat conservador que ha protagonitzat bona part dels capítols judicials de la nissaga del procés i responsable judicial d'invalidar l'amnistia a aquests dirigents per entendre que la malversació no és un delicte que encaixe en la llei d'amnistia, va mostrar la seua oposició a concedir l'oblit penal.
A mitjan abril d'enguany, en una xerrada feta en terres andaluses, més concretament a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada va expressar que al Tribunal Constitucional «li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei» i «proclamar si la llei és un instrument que està dins de les possibilitats del legislador espanyol i si es va fer satisfent les necessitats constitucionals». Ara bé, diferenciava entre aquesta facultat i determinar «a qui s'aplica o no una llei». Segons va sostenir, aquesta prerrogativa seria del Tribunal Suprem, opositor manifest a concedir-la pel delicte de malversació i al qual pertany el mateix Llarena. Tot un avís a navegants sobre l'endimoniat camí que afronta l'aplicació de l'amnistia.