L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, fa temps que lliura una batalla inesgotable als tribunals. Siga contra les causes amb peus de fang que l'assenyalaven o per assolir l'aplicació d'una amnistia que denega el Tribunal Suprem a través del magistrat conservador Pablo Llarena. La sentència contrària als seus interessos de la Sala d'Apel·lacions de l'alt tribunal espanyol encamina aquesta causa cap al Tribunal Constitucional, com va desgranar EL TEMPS.
Tanmateix, el tribunal encarregat de decidir si les legislacions i les normatives aprovades tenen encaix a la carta magna ja haurà de posicionar-se abans sobre l'amnistia. Segons va avançar TV3, el Tribunal Constitucional té previst celebrar un ple monogràfic els dies 24, 25 i 26 de juny sobre el recurs que va presentar el PP envers la mesura de gràcia a favor dels dirigents polítics i civils de l'independentisme català.
Els populars, en la seua ofensiva contra les forces sobiranistes catalanes i els seus acords amb el Govern espanyol encapçalat pel socialista Pedro Sánchez, al·leguen que aquella exoneració estava marcada per l'arbitrarietat i contravenia la separació de poders, així com el principi d'igualtat i el dret a la tutela judicial efectiva. Fins i tot, interpreten la mesura de gràcia com a una mena d'«autoamnistia» arran que la seua aprovació va ser una de les condicions imposades tant per ERC com per Junts per Catalunya en les negociacions per investir Sánchez com a president espanyol.
El debat sobre l'amnistia podia perllongar-se si el Tribunal Constitucional haguera ajornat la seua deliberació fins que es pronuncie el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es tracta d'una petició que va ser formulada per part de tres magistrats del sector conservador: el discret César Tolosa, Enrique Arnaldo —tacat per diversos escàndols, vinculat a la fundació aznarista FAES i oposat a les lleis de memòria històrica, l'eutanàsia i l'avortament— i Concepción Espejel, la qual va ser recusada al cas Gürtel per la seua proximitat al PP i contrària al dret a la interrupció de l'embaràs.
Ara bé, el president de la institució judicial, el progressista Cándido Conde-Pumpido, va denegar aquella sol·licitud dels conservadors i apropa la proximitat del debat constitucional envers la llei d'amnistia. Amb Juan Carlos Campo, exministre de Justícia de Sánchez, apartat de la discussió, i també el conservador José María Macías, s'albira una hipotètica lectura progressista de la normativa. De fet, aquesta família judicial compta amb sis vots pels quatre del corrent més escorat cap a la dreta. Arran d'aquesta majoria, s'albira com a previsible una sentència favorable a la mesura de gràcia pactada entre els independentistes catalans i el gabinet espanyol de coalició.
Una hipotètica validació de la normativa, però, no deixaria llum verd per a la seua aplicació sense embuts. Al marge de l'impacte de la resolució europea del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, hi ha veus del Tribunal Suprem que plantegen resistència, com ara el magistrat conservador Pablo Llarena, protagonista judicial durant els anys intensos del procés català i amb un paper renovat com a artífex de la denegació de l'exoneració a Puigdemont en contra del criteri de la Fiscalia del Tribunal Suprem i de l'Advocacia de l'Estat.
En una conferència a Granada desenvolupada a mitjan abril d'enguany, la qual va ser força aplaudida a xarxes per elements de l'entramat espanyolista i que treballa contra la normalització lingüística a l'àmbit catalanoparlant, va expressar que al Tribunal Constitucional «li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei» i «proclamar si la llei és un instrument que està dins de les possibilitats del legislador espanyol i si es va fer satisfent les necessitats constitucionals». Tanmateix, diferenciava entre aquesta facultat i determinar «a qui s'aplica o no una llei». Segons va sostenir, aquesta prerrogativa seria del Tribunal Suprem, és a dir, de l'òrgan judicial des del qual el mateix jutge ha torpedejat l'exoneració de Puigdemont.
A la xerrada feta a terres andaluses, més concretament a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Granada, Llarena va argumentar que els recursos i la batalla empresa pel líder de Junts per Catalunya «no comptava amb recorregut» dintre dels òrgans judicials. Unes afirmacions que deixen entreveure una mena de futura zona de conflicte entre la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia i la interpretació posterior per aplicar-la de l'organisme judicial sota l'ombra d'influència de Manuel Marchena, factòtum conservador i president de la Sala Segona del Tribunal Suprem.