Al Pati dels Tarongers, a l'interior del Palau de la Generalitat de Catalunya, el president Salvador Illa encapçalava una fotografia amb els sindicats principals i les organitzacions empresarials del país. Acompanyat dels màxims representants de Pimec, Foment del Treball, CCOO i UGT, exhibia una imatge de transversalitat i estabilitat arran de l'aprovació d'un paquet d'injeccions financeres que, si fa no fa, s'han convertit en uns comptes beta envers l'atzucac irresolt d'un acord pressupostari amb les forces de l'oposició.
«Estem fent un pressupost a trossos», afirmava Camil Ros, secretari general d'UGT a Catalunya, que participava junt amb Belén López —secretària general de CCOO a Catalunya—, Josep Sánchez Lliure —president de Foment del Treball— i Antoni Cañete —president de Pimec— en la firma impulsada per l'executiu català del PSC amb els agents socials. Tot i la mancança d'uns comptes per a l'exercici d'enguany, el Govern català dels socialdemòcrates havia trobat una via alternativa per embastar econòmicament l'exercici 2025.
Els progressistes ho han aconseguit amb tres pactes amb ERC i els Comuns. La primera injecció pactada entre els socialistes catalans, els republicans i l'espai encapçalat al Parlament de Catalunya per Jéssica Albiach era de 2.168 milions d'euros. Aquesta partida estava destinada a sufragar l'actualització dels sous del sector públic a l'IPC i per abonar factures que tenia pendents la Generalitat de Catalunya. El segon pacte preveia un suplement financer de 1.301 milions d'euros, dels quals 390 milions d'euros servirien per a cobrir l'impacte empresarial dels aranzels imposats pel president nord-americà, el magnat xenòfob Donald Trump. En aquest segon acord financer s'incloïen també 30 milions d'euros per a donar suport a la pagesia.
Els Comuns, però, havien pactat amb el PSC una sèrie d'inversions socials que havien de cobrir-se amb els diners dels dos primers suplements financers. Es tracta d'un desemborsament de 250 milions d'euros en matèria d'habitatge, 20 milions d'euros per a la posada en marxa d'una energètica pública, 13 milions d'euros per a una cobertura dental de caràcter públic i 10 milions per a polítiques de foment de la salut pública.
En una sessió amb diverses interpel·lacions al Govern català, celebrada aquest dimecres, els republicans i els Comuns han validat el tercer paquet plantejat pels progressistes, el qual ascendia a 467,9 milions d'euros. Aquest tercer suplement financer, entre altres qüestions, permet destinar 37 milions d'euros per a millorar les competències en català, anglès i castellà; desemborsa 120 milions d'euros en l'ampliació de la xarxa del metro; aporta 200 milions d'euros per a la rehabilitació i l'augment del parc públic de lloguer, així com agrega 55 milions d'euros per consolidar econòmicament el Pacte Nacional per la Llengua.
El desafiament del 2026
Amb el gabinet d'Illa havent superat l'examen financer d'enguany arran d'aquesta injecció de gairebé un total de 4.000 milions d'euros, la mirada ja està enfocada cap a l'assoliment d'uns pressupostos per al pròxim curs 2026, com demanen des de les principals centrals sindicals i les organitzacions empresarials. «El Govern continua treballant pel país, garanteix la qualitat dels serveis públics i inicia nous projectes», ha sostingut Alícia Romero, consellera d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. De fet, ha afirmat que la intenció de l'executiu socialdemòcrata és comptar amb uns pressupostos de cara al 2026.
Per a assolir aquesta fita econòmica, ERC ja ha posat condicions: el compliment dels pactes signats per obtenir un finançament singular i fer el traspàs de la gestió del servei de Rodalies, una de les patates calentes de la legislatura actual de comandància del PSC. «Si no hi ha un nou finançament per a Catalunya, no hi haurà ni pressupostos, ni tampoc estabilitat», ha avisat el diputat republicà Albert Salvadó, deixant entreveure que aquest baló d'oxigen és temporal fins que s'assolisquen les grans promeses que van encimbellar Illa cap a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
Si els Comuns han anticipat que de cara a la negociació pressupostària de l'any vinent reclamaran més inversions en qüestions de foment de l'habitatge públic, el reforç dels serveis públics i del transport finançat per l'administració, Junts per Catalunya ha lamentat que no s'hagen fet prou esforços per a aconseguir un acord per als comptes del 2025. «S'ha convertit en normal aprovar uns decrets de suplements de crèdit per compensar que no s'han assolit uns pressupostos», ha indicat Jordi Munell, parlamentari de la formació encapçalada per Carles Puigdemont. Illa supera el match-ball financer, però afronta el repte de la final pressupostària del 2026.