La llei d'amnistia va néixer amb l'oposició de la magistratura. Un reguitzell d'organismes judicials i el conjunt de les associacions de jutges i fiscals van exhibir la seua indignació quan les forces independentistes catalanes i el PSOE van acordar una exempció per als líders del procés que havien estat represaliats. La batalla contra aquesta mesura va intensificar-se durant les negociacions per a la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya.
El magistrat conservador Pablo Llarena, un dels togats estrella durant l'etapa àlgida de la causa judicial contra el procés d'autodeterminació de Catalunya, va negar l'aplicació de l'amnistia al líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont. El jutge rebutjava exonerar penalment l'expresident català perquè interpretava que la comissió del delicte de malversació havia comportat un enriquiment personal. Una tesi que van desmuntar tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, les quals van al·legar junt amb els representants legals de Puigdemont.
La Sala d'Apel·lació del Tribunal Suprem, però, ha avalat aquest dijous la línia judicial de Llarena i ha desestimat els raonaments de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i del lletrat del comandant en cap de Junts per Catalunya. Fins i tot, mostren la seua confrontació amb l'al·legació de l'advocat Gonzalo Boye, que il·lustrava com l'alt tribunal espanyol mancava de competències per continuar amb la causa i sol·licitava el seu trasllat a la justícia catalana.
La resolució, farcida de punxes llançades a l'advocat de Puigdemont, estableix que dirigents com ara l'expresident i l'exconseller Antoni Comín «van fer servir fons públics per a una activitat particular i il·legal que, en principi, haurien d'haver sufragat amb fons propis». «En la mesura que no ho van fer, no van reduir el seu patrimoni i van obtenir un benefici personal i patrimonial que no s'hauria produït si hagueren fet servir els seus fons personals en l'empresa política que van liderar i van dur a terme pel seu compromís exclusivament personal», desenvolupa la interlocutòria rubricada per tres magistrats.
«Els costos derivats d'aquest projecte es van sufragar amb els fons públics que administraven i en el seu benefici personal en tant que no van utilitzar fons particulars per a tal finalitat, aconseguint que el seu patrimoni no disminuïra», reforcen per justificar i donar suport a l'exposició argumental de Llarena. Amb aquesta decisió, és previsible que la causa es dirigisca cap a una batalla al Tribunal Constitucional, on la representació legal de Puigdemont intentarà reconduir el rumb marcat fins ara per l'alt tribunal espanyol que encapçala la catalana Isabel Perelló.
Una aventura electoral aznarista
Un dels magistrats que ha firmat aquesta interlocutòria és Vicente Magro, nascut a la ciutat d'Alacant l'any 1960. Abans que la seua carrera com a togat s'enlairara fins a accedir al Tribunal Suprem, Magro va ser senador pel PP entre març de 1996 i setembre de 1997. La seua aventura electoral a les files de la formació dretana, encara que en condició d'independent, va estar marcada per la victòria electoral del neocon José María Aznar i el seu ascens a la Moncloa.
Aquest togat s'ha situat a l'òrbita judicial conservadora. De fet, va presidir la dretana Associació Professional de la Magistratura, un càrrec que també ha ostentat el mateix Llarena. Expresident de l'Audiència Provincial d'Alacant i compromès contra la violència masclista des dels tribunals, va formar part de la sala que va avalar una denúncia presentada contra els humoristes Dani Mateo i el Gran Wyoming per fer un acudit sobre el Valle de los Caídos.
Familiars de la gavina i sentenciadors de Torra
De perfil progressista i amb una carrera marcada per la seua especialització en el combat de la violència masclista —va ser ponent de la sentència de La Manada—, una altra de les firmants, Susana Polo, acumula una llarga experiència en causes vinculades a dirigents independentistes i connectades amb el procés sobiranista català. Sense anar més lluny, va qualificar en una entrevista al portal especialitzat Confilegal com a «brillant» la resolució que va empresonar els líders civils i polítics del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017.
Polo, al seu torn, va ser partícip de les condemnes a l'exdiputada cupaire Eulàlia Reguant i l'expresident català Quim Torra. Tanmateix, va ser la magistrada que va acordar el sobreseïment de la causa del Tsunami Democràtic, que afectava diversos dirigents polítics independentistes, empresaris i, fins i tot, periodistes catalans.
El trident de magistrats que rubriquen la interlocutòria el completa Eduardo de Porres Ortiz de Urbina, enclavat en el sector conservador de la magistratura i identificat, segons va publicar ElNacional.cat, com a proper a Marchena. De Porres va estar present en la deliberació que va retirar a Torra l'escó del Parlament de Catalunya. En aquella votació, va inclinar-se a favor de desposseir-lo com a parlamentari català.
Encarregat de redactar la sentència que va confirmar les condemnes als expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán, va ser assenyalat perquè la seua família —més concretament, la seua dona i el seu fill— pertanyien i militaven al PP de la localitat madrilenya de Villaviciosa de Odón. «A mi no em condiciona la militància dels membres de la meua família. La meua dona és la meua dona, el meu fill és el meu fill i jo soc jo: igual que el meu altre fill pensa d'una altra forma», va exculpar-se.