A la Catalunya que ha girat el full polític al procés, encara queden serrells de la repressió judicial contra els dirigents que van encapçalar la celebració d'un referèndum d'independència. La llei d'amnistia, pactada entre les forces sobiranistes i el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, pretenia exonerar els represaliats per la justícia espanyola. Ara bé, els vents d'aquella proclama aznarista, d'aquell «qui puga, que faça», van planar pels alts tribunals de l'Estat espanyol.
Paral·lelament a l'impuls de la investigació de la suposada trama russa del procés —confeccionada amb peus de fang i ensorrada per les maniobres anòmales del jutge Joaquín Aguirre— i de la recerca polèmica del Tsunami Democràtic —assecada per una elaboració que trontollava des del preludi—, el Tribunal Suprem va efectuar la seua primera estocada a l'amnistia. Amb els magistrats Pablo Llarena i Manuel Marchena com a protagonistes, va denegar-se l'exoneració a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, al juntaire Carles Puigdemont.
L'argumentació plasmada per Llarena era que no se'ls podia amnistiar pel delicte de malversació perquè observava «un benefici personal» per haver-se utilitzat suposadament fons públics per sufragar els costos del referèndum d'autodeterminació. Aquesta visió va qualificar-la «d'artificiosa» la fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Sánchez Conde, així com l'advocacia de l'Estat també es va separar dels arguments defensats pel magistrat conservador.
Tanmateix, la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem va rebutjar els recursos d'ambdós organismes judicials i de la representació legal de Puigdemont, exercida per l'advocat Gonzalo Boye, i va avalar la tesi sostinguda per Llarena. La negativa de l'alt tribunal espanyola aboca la lluita per l'amnistia del líder de Junts per Catalunya al Tribunal Constitucional. Això sí, abans s'ha de preparar, segons indica el seu lletrat a EL TEMPS, «l'incident de nul·litat». «És el pas previ i absolutament imprescindible per anar al Tribunal Constitucional», explica.
En les vistes preliminars a la resolució de la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem, l'advocat del dirigent independentista ja va deixar entreveure l'as en la mànega judicial per reconduir la negativa dels tribunals espanyols a l'aplicació de la llei d'amnistia a l'expresident de la Generalitat de Catalunya. Atès que ni Puigdemont ni l'exconseller Toni Comín són eurodiputats, va al·legar que l'alt tribunal estatal no era competent per decidir sobre l'amnistia.
Encara que aquesta argumentació va ser menyspreada per la Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem, l'advocat explica que «la qüestió de les competències del Tribunal és nuclear i essencial». «Quan ambdós eren europarlamentaris, no existia cap norma que atribuïra la competència i van decidir que la competència seria del Tribunal Suprem. Ara bé, la llei d'amnistia sí que estableix quina és la competència, i no és el Tribunal Suprem. És dels tribunals catalans», assenyala.
«L'incident de nul·litat plateja que aquesta resolució ha vulnerat els drets fonamentals, com ara el dret a ser jutjat pel jutge establert per la llei, per aquell que és competent», desgrana. «Hauria de ser jutjat pels tribunals catalans, com marca la llei d'amnistia», incideix. «Ho fixa l'article 14 d'aquesta llei», arredoneix en la seua exposició sobre l'estratègia de Puigdemont per aconseguir capgirar la judicialització espanyola de l'aplicació de la llei d'amnistia. Una batalla amb dos escenaris vinents: l'incident de nul·litat i la sala del Tribunal Constitucional. Els camps jurídics en els quals es disputa la batalla per l'amnistia del màxim comandant de Junts per Catalunya.