A la batalla judicial contra l'amnistia, els focus han estat per a Manuel García Castellón, magistrat conservador de l'Audiència Nacional, amic de l'impulsor de l'entramat mediàtic de l'extrema dreta Vox i opositor confés a la mesura de gràcia pactada entre el PSOE i les forces independentistes catalanes. La seua actuació com a instructor de la causa judicial del Tsunami Democràtic va deixar contra les cordes aquesta exempció penal arran de la imputació per un delicte de terrorisme al líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont; la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i a diferents activistes, polítics independentistes, empresaris i, fins i tot, periodistes.
Amb el Congrés dels Diputats havent aprovat l'amnistia i havent-se publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, el torn per erosionar els efectes de l'amnistia ha pertocat aquest dilluns al Tribunal Suprem. El magistrat d'orientació dretana, Pablo Llarena, ha decidit mantenir les ordes de detenció —només aplicables a l'Estat espanyol—contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Ho ha fet sota l'argument que l'amnistia no és aplicable envers les acusacions de malversació de fons públics que acumulen els tres referents independentistes.
«A diferència del delicte de desobediència que ha sigut amnistiat en tots els supòsits de l'àmbit d'aplicació de la norma, per al delicte de malversació s'exclou l'amnistia només si el subjecte actiu aborda l'execució dels fets amb el propòsit d'obtindre un benefici personal de caràcter patrimonial», exposa en la seua interlocutòria Llarena, que aprecia: «Aquest supòsit excepcional és plenament observable en els comportaments atribuïts als processats Puigdemont, Comín i Puig».
El magistrat de l'alt tribunal espanyol sosté que «el relat de fets plasmat en els anteriors fonaments jurídics reflecteix que els encausats tenien la decisió última sobre la disponibilitat dels fons públics confiats al Govern de la Generalitat de Catalunya i que la van utilitzar per a fer front als costos inherents al referèndum que ells mateixos van voler impulsar». «Així resulta que, segons l'ordre de processament, van ser ells els qui van concebre el pla per a aconseguir la independència de Catalunya i van adoptar un acord de govern que van signar tots ells per assumir determinades factures des dels seus departaments», completa.
«En conseqüència, els actes de disposició del patrimoni de l'administració van estar radicalment vinculats a un benefici personal i van tindre un marcat caràcter patrimonial, havent permès que els encausats obtingueren determinats béns i serveis sense disminució del seu peculi o patrimoni», resol el togat. «Els comportaments atribuïts en la causa als tres processats incorren plenament en les dues excepcions que preveu la llei per amnistiar delictes de malversació, que són que s'hagen fet amb el propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial i que afecten els interessos financers de la Unió Europea», remata.
Tanmateix, Llarena sí que considera que els delictes de desobediència atribuïts a Rovira, Puigdemont, Puig i Comín encaixen en l'amnistia. Atesa aquesta consideració, deixa sense efectes les ordres de detenció per aquestes suposades responsabilitats penals. Ara bé, estableix un termini de deu dies a les parts amb l'objectiu que manifesten si s'ha de plantejar al Tribunal Constitucional una qüestió d'inconstitucionalitat sobre la facultat de la llei d'amnistia per exonerar de la responsabilitat penal dels delictes de desobediència.
A pesar de la decisió del Tribunal Suprem, Junts per Catalunya ha anunciat que Puigdemont manté el seu compromís de retornar al Principat quan se celebre el debat d'investidura català. «És una persona de paraula», ha confirmat Jordi Turull, secretari general de la formació independentista mentre el mateix rostre presidencial de Junts per Catalunya i el republicà Oriol Junqueras s'han reunit aquest cap de setmana a Bèlgica. La trobada entre ambdós dirigents independentistes suposa un desgel en les relacions. No debades, és la primera aparició pública dels líders del Govern durant el referèndum d'autodeterminació des de fa tres anys.
El retorn de Marchena
Si Llarena ha observat una escletxa a la llei d'amnistia per evitar que la seua ordre de detenció contra Puigdemont decaiga, la sala penal del Tribunal Suprem ha emès una interlocutòria que qüestiona la legislació aprovada per majoria al Congrés dels Diputats. «La precipitació amb la qual aquest text legal ha vist la llum, reflectida entre altres aspectes en la visible distància entre la redacció inicial i la que finalment ha sigut publicada, contribueix de manera decisiva a dificultar la tasca interpretativa», s'afirma en un escrit judicial encapçalat per Manuel Marchena, un dels ariets de la dreta espanyola als tribunals.
«Entre la voluntat política que anima una determinada reforma i els enunciats normatius mitjançant els quals aquesta voluntat pretén dur-se a terme, ha d'existir una coherència precisa, exacta, que siga fidel reflex del solvent maneig de les categories conceptuals que són pròpies de la dogmàtica penal. Si no és així, es ressenten la previsibilitat i la inderogable seguretat jurídica que han de presidir tant la redacció de la norma que crea un fet delictiu, com la d'aquella que declara extingida la responsabilitat criminal per efecte de l'amnistia», desenvolupen amb l'objectiu d'assenyalar: «La llei d'Amnistia no s'ajusta a aquesta premissa».
El tribunal espanyol justifica que «incorrerien en un error metodològic» si la seua tasca interpretativa es limitara «amb la indagació d'allò que el legislador ha volgut dir». «Més enllà del debat històric que ancora els seus orígens en el primer constitucionalisme liberal, el jutge no pot limitar-se a ser 'la boca de la llei', que es deté en una interpretació microliteral de la norma i que abdica de tota tasca integradora que adapte l'enunciat legal als altres criteris d'interpretació que proclama l'article 3 del Codi Civil i, de mode especial, als principis que defineixen l'estat de dret», argumenten per preparar el terreny de la seua visió contrària a la voluntat de la llei d'amnistia.
«Indagar la voluntat del legislador és, per consegüent, indispensable i serveix de pauta hermenèutica de primer ordre. Però aquesta voluntat no pot imposar-se, sense més ni més, al desafiament interpretatiu, fins al punt que el jutge no tinga res a interpretar perquè el legislador ja ha dit ben clar el que vol. La funció jurisdiccional no té com a única i exclusiva referència la voluntat del legislador», insisteixen com a pròleg per no aplicar l'amnistia als referents independentistes Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. O dit d'una altra manera: manté la seua inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics durant dotze anys, fins a l'epíleg d'aquesta dècada.
Amb Marchena al capdavant, el Tribunal Suprem «constata que Junqueras, Romeva, Turull i Bassa van obtindre un benefici personal de caràcter patrimonial, un pressupost al qual l'article 1.4 de la llei d'amnistia vincula l'exclusió de l'efecte extintiu de la responsabilitat criminal». «Aquest benefici personal és inobjectable si es té en compte que tots ells van incórrer en una responsabilitat comptable de la qual [...] es deriva una obligació d'indemnitzar que ha generat, com a conseqüència immediata, un crèdit a favor de l'Estat per l'import dels fons públics malversats», raonen.
«Es tracta d'una responsabilitat projectada sobre el patrimoni dels condemnats que, encara avui, no ha patit cap minvament després d'aplicar fons públics a un projecte polític declarat il·lícit i impulsat pels deutors enfront de l'Estat», apunten amb referències al referèndum de Catalunya com a una mena de «Brexit» a l'Estat espanyol. «Qui dilapida els fons públics que ha d'administrar amb lleialtat i els dedica a finançar el procés independentista obté l'inqüestionable benefici personal que es deriva de no aportar diners procedents del seu peculi», remarquen.
La sala opina que la celebració de la votació d'autodeterminació de Catalunya va suposar «un afebliment de la fortalesa territorial d'Espanya i de la mateixa Unió Europea». «Es van posar en risc les bases estructurals sobre les quals s'ha erigit el projecte europeu, per més que aquest perill, a partir de les vicissituds polítiques que ja formen part de la història, no arribara a materialitzar-se en una efectiva fragmentació territorial que hauria tingut, sense dubte, unes nefastes conseqüències recaptatòries, més que previsibles, per a la Unió Europea», agreguen.
«És indiferent que no s'aconseguira l'objectiu a aquest efecte, com ho seria que la malversació amb finalitats clarament particulars —pense's en l'adquisició d'un immoble— haguera quedat en fase de temptativa. És la potencialitat per a lesionar interessos financers el que exclou les conductes del benefici, no l'efectiva lesió», arredoneixen per negar l'amnistia de la inhabilitació als quatre dirigents independentistes. Si l'alt tribunal nega aquesta gràcia pel delicte de malversació, sí que l'accepta en el cas de la desobediència. «Queda abastada en la seua integritat, sense matisos, sense distinció entre una modalitat delictiva o l'altra», indiquen.
La decisió del Tribunal Suprem ha comptat el vot particular de la magistrada Ana Ferrer. «La lectura d'aquests preceptes citats [en referència als recollits en la llei d'Amnistia] adverteix de l'inequívoc propòsit legislatiu d'amnistiar l'aplicació de fons públics a la celebració dels referèndums que van tindre lloc a Catalunya en els anys 2014 i 2017 i, amb caràcter general, totes les despeses assumides per l'erari públic sempre que buscaren fer realitat el que el legislador denomina el procés independentista català», contraposa la togada d'orientació progressista.
«És a dir, exactament els fets que van donar peu a la condemna de Bassa, Junqueras, Turull i Romeva com a autors d'un delicte de malversació», deixa palès. I replica als seus companys de sala de l'alt tribunal espanyol: «Ni en la sentència 459/2019, de 14 d'octubre, ni tampoc en l'acte 20107/2023, 13 de febrer, vam fer menció de cap possible benefici personal de caràcter patrimonial dels qui en la causa del procés van resultar condemnats com a autors d'un delicte de malversació».
La magistrada expressa que «es podrà argumentar que això es va deure al fet que en aquell moment no va resultar necessària tal com s'havia plantejat el debat, perquè la veritat és que, ni la versió del Codi Penal vigent a la data dels fets, ni l'actualment en vigor per efecte de la llei orgànica 14/2022, fan expressa al·lusió a tan debatut benefici d'enriquiment». «Tampoc es van exercitar accions civils, derivant-se la qüestió al Tribunal de Comptes», afegeix per distanciar-se de la decisió majoritària de la sala que nega l'amnistia als dirigents d'ERC i Junts en un moment de converses per a la investidura del socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat de Catalunya.
«El partit soc jo»
Quan es negociava la llei d'Amnistia entre el PSOE i les forces independentistes catalanes, el magistrat García Castellón no va estar assoles en la seua partida d'escacs contra la mesura de gràcia. Joaquín Aguirre, del jutjat número 1 de Barcelona, també va irrompre en escena amb la reactivació de la causa que investigava una presumpta trama russa — articulada amb peus de fang— en el procés català, és a dir, una possible ingerència del Kremlin hipotèticament patrocinada per part de Puigdemont i del seu cercle de confiança. El togat, de fet, investiga al líder de Junts de Catalunya d'un delicte d'alta traïció, un precepte penal que, curiosament, no està recollit a la llei d'Amnistia.
Aguirre, qui va reobrir la causa amb una decisió unilateral que feia cas omís de les indicacions de l'Audiència Provincial de Barcelona per tancar la fase d'instrucció, semblava estar imbuït per aquella crida contra l'amnistia que va efectuar l'expresident espanyol José María Aznar, autèntic patriarca del conservadorisme i la dreta radical espanyola. Segons ha publicat Canal Red, el vehicle de comunicació impulsat per Pablo Iglesias, antic màxim dirigent de Podem, el magistrat va ufanar-se d'haver tombat l'amnistia i el Govern espanyol del PSOE i Sumar en converses amb funcionaris.
«M'han dit que ahir l'amnistia va tombar-se per mi», se sent dir al jutge en una de les gravacions publicades per la plataforma comunicativa d'Iglesias. En aquest cas, les afirmacions s'haurien produït quan a principis d'enguany el togat va treure del calaix la causa judicial sobre les hipotètiques interferències russes a l'independentisme. «Clar, que serà la tomba. Sí que ho serà. Al Govern [espanyol], li queden dos telenotícies. Dos, i ja està, a prendre pel cul. Hi ha gent que s'està situant ja, que ha pres partit. El partit soc jo», expressa en un altre enregistrament que coincidira quan fa unes setmanes va tirar pel dret i va prolongar la investigació a Puigdemont.
La publicació d'aquests àudios ha provocat la indignació del referent postconvergent. «Quan els jutges fan política des del seu càrrec i el fan servir per a subvertir l'estat de dret, això té un nom. I el trobareu al Codi Penal», ha piulat el referent de Junts per Catalunya. El seu advocat, Gonzalo Boye, ha anunciat a RAC1 una querella contra Aguirre per prevaricació. «S'han traspassat totes les línies», ha afirmat, així com ha demanat la retirada d'aquest magistrat de la instrucció de la causa i «efectuar una investigació general en aquest jutjat». El penúltim capítol de la batalla judicial contra la mesura de gràcia als represaliats pel procés català.
Contra el criteri de la justícia europea
Paral·lelament als pronunciaments de Llarena i Marchena envers l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont i Junqueras, entre altres rostres referents de l'independentisme català, la Junta Electoral Central ha denegat l'acreditació com a eurodiputat a Toni Comín, cap de cartell de Junts per Catalunya a les passades eleccions comunitàries. L'òrgan electoral espanyol ha justificat la seua decisió per no haver-hi complert el requisit de jurament o promesa d'acatament de la Constitució espanyola. Ara bé, la decisió xoca amb el precedent que s'hi va crear amb Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que la condició d'europarlamentari s'ostenta «en la mateixa elecció». L'enèsim míssil administratiu contra l'independentisme.