Al Palau de la Generalitat de Catalunya, no s'havia deixat cap element a la improvisació. El protocol s'havia seguit fil per randa per efectuar el traspàs de poders i atorgar la presidència de Catalunya al socialista Salvador Illa. El líder del PSC assumia el comandament del Govern català gràcies al suport parlamentari dels comuns i ERC, i es preparava per a obrir un nou cicle polític al Principat. Quasi tres lustres després, la direcció de l'executiu principatí no restava en mans d'un dirigent independentista.
La solemnitat de la presa de possessió d'Illa transcorria paral·lelament a la idea dels socialdemòcrates de bastir un govern d'ampli espectre, incardinat a l'adjectiu «transversal». El PSC és conscient que ha guanyat centralitat política a Catalunya i lluita per ampliar-la. A pesar d'haver recuperat la Generalitat de Catalunya i d'assolir l'eix del tauler principatí, el focus l'ha acaparat la finta policial de Carles Puigdemont. L'expresident català i líder moral de Junts per Catalunya va protagonitzar un retorn de l'exili històric, així com de caràcter llampec per escapar de la cerca dels Mossos d'Esquadra.
Instal·lat, de nou, a la seua residència belga de Waterloo, l'excap del Govern català ha reaparegut aquest dissabte amb un missatge audiovisual: «Aquesta setmana he tornat al Principat de Catalunya per comparèixer davant de milers de persones el dia de la investidura del president de la Generalitat». «Volia entrar al Parlament de Catalunya per ser present a la sessió, per exercir el meu dret a parlar i a votar, però des de primera hora del matí va quedar clar que no seria possible. El departament d'Interior va organitzar un dispositiu policial perquè no entrés al Parlament, per impedir l'exercici dels meus drets polítics», ha explicat.
«Intentar accedir al Parlament hauria representat una detenció segura i no tenir gens ni mica de possibilitat d'adreçar-me a la cambra, que era el meu objectiu. Hauria equivalgut a un lliurament voluntari perquè es fes efectiva la meua detenció», ha prosseguit per desgranar les seues raons per a escriure aquest guió de tornada a Catalunya. «Mai no he volgut entregar-me. Mai he volgut entregar-me a una autoritat judicial que no és competent per perseguir-nos per defensar el dret a l'autodeterminació i haver organitzat el referèndum de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017. Una autoritat judicial que no té gens d'interès per fer justícia. Allò que la mou és fer política, una cosa que en un estat de dret és inacceptable», ha arredonit.
L'expresident de la Generalitat de Catalunya s'ha mostrat contundent: «Jo sé el que arriscava. L'objectiu era, en un primer moment, poder tornar a un lloc i després a la meua residència belga, a Waterloo». Un retorn al seu exili que ha argumentat: «Calia i cal denunciar internacionalment un Estat espanyol que no es comporta de manera democràtica quan permet que jutges del Tribunal Suprem es burlen de lleis que aprova el seu parlament. Cal no acceptar dòcilment el que aquest Estat et té preparat». «Un s'ha de mentalitzar en cas que no se'n surtin. I jo ho estava. El que jo no podia imaginar tampoc és que en aquesta estratègia de rebel·lió judicial comptaria amb la col·laboració d'un govern de Catalunya al qual se li havia acabat el temps», ha apuntat a ERC.
«La repressió desplegada és ferotge. S'estan acarnissant com si es tractés d'un altre temps i d'un altre règim», ha censurat envers les detencions dels agents que van col·laborar en la seva finta a la policia catalana, i també a les càrregues patides pels manifestants independentistes a tocar del parc de la Ciutadella de Barcelona durant la sessió d'investidura. Puigdemont ha criticat, de fet, «la criminalització d'una manifestació no violenta», «la persecució dels responsables de l'acte de l'Arc del Triomf com si foren delinqüents» i «el menyspreu als càrrecs electes que representen la voluntat popular».
Els dards de l'excap de l'executiu de Catalunya no s'han aturat. En al·lusió a les detencions d'aquells que van participar del seu moviment d'escapisme i dels reprimits per manifestar-se a tocar del parc que acull al seu interior el Parlament de Catalunya, ha expressat: «Ho podíem esperar dels pitjors dies del govern del PP de Mariano Rajoy, però no del nostre govern. Tota la meva solidaritat amb els patriotes que estan sent injustament perseguits». «La lluita per la independència no es pot desvincular de la defensa a ultrança dels drets fonamentals. Cap demòcrata pot quedar indiferent del que continua passant. I que ja fa massa anys que dura», ha retret.
«El procés d'independència s'acabarà amb la independència», ha proclamat contra les interpretacions que observen aquest canvi de cicle polític com la fi del procés català. «És evident que s'ha acabat una determinada fase. Una fase en la qual hem anat alineats rere una determinada manera de fer; a un costat la societat civil organitzada, i d'una altra les forces independentistes. El procés no s'ha acabat. Se'ns obri una etapa nova, amb unes condicions diferents davant de les quals per qui defensem la independència de Catalunya, ens hem de comprometre a lluitar», ha incitat.
Oposat a aquells que «ho deixen estar» i «s'acomoden», ha recordat: «Som molts els qui encara som aquí. I aquests molts els toca ser-ne més», jugant lingüísticament amb la frase d'evocacions de l'expresident Josep Tarradellas que va pronunciar en el seu retorn de l'exili. «El nou paisatge polític sorgit de les eleccions és la nova aliança del tripartit que dona suport al govern d'Illa. Ens pertoca lluitar en aquest context, i no ens podem permetre deixar-ho estar. Cal explicar les raons per les quals volem la independència», ha dibuixat el perfil que, en principi, adoptarà Junts per Catalunya.
«Cal explicar les raons de la independència a cada racó del país. Ho hem de fer per recordar els insostenibles i enormes costos de la dependència [de l'Estat espanyol], i com aquests costos afecten la vida dels vuit milions de catalans. Cal explicar quin país tenim i quin no podrem tenir mai amb aquesta dependència. Quina societat volem construir amb tothom i sense exclusions. Ens cal teixir, des de la base, una doble cadena de solidaritat», ha marcat com a full de ruta. «Ens caldrà audàcia i assumir riscs», ha ressaltat.
Conscient del moment de l'independentisme català, ha fet una crida per què «la societat catalana favorable a la llibertat d'aquest país, més enllà de les legítimes expressions partidàries de cadascú, es reactivi». «No s'ha de malbaratar el capital adquirit durant aquests anys», ha advertit, així com ha donat les «gràcies a tots aquells que heu fet possible una operació extremadament difícil», en referència a la seua tornada fugaç de l'exili.
«Ens en sortirem no pas per les accions individuals, sinó si som capaços d'encadenar desenes de milers d'accions individuals, i col·lectivament que aconsegueixin descol·locar l'Estat espanyol i eixamplar l'esquerda. Només hi ha un objecti final: la llibertat individual i la llibertat del nostre país», ha rematat el seu primer discurs d'ençà de la seua operació de retorn de l'exili. A Catalunya, s'obri una nova etapa política i, de moment, Puigdemont referma la línia de la confrontació per a Junts per Catalunya.