La venda és la icona protagonista de la justícia. Els tribunals, els magistrats, el conjunt del sistema judicial, ha d'actuar sense cap apriorisme i desproveïts de tota mena de prejudicis quan resolen conflictes. En el cas dels jutges, la massa no ha d'estar inclinada constantment cap a una orientació interpretativa, així com les seues togues han d'estar impol·lutes. Una taca d'aparent parcialitat, un esguit que embrute ni que siga una porció molt xicoteta del seu vestit d'actor objectiu, és suficient perquè les seues actuacions siguen col·locades en quarantena.
Els àudios que van publicar diversos mitjans de comunicació —i avançats per Canal Red, la plataforma mediàtica del morat Pablo Iglesias— del magistrat Joaquín Aguirre han sembrat dubtes sobre la seua instrucció de la presumpta trama russa del procés català. En aquests enregistraments, el jutge hauria expressat frases com ara «em diuen que això que va passar ahir de la llei d'amnistia es va tombar per mi» o «clar, que serà la tomba. Sí que ho serà. Al govern, li queden dos telenotícies alemanys. Dos. I ja està. A prendre pel cul. Aleshores, hi ha gent que s'està situant ja. Ha pres partit, i el partit soc jo».
Aquestes gravacions han provocat enrenou a l'independentisme català i, de retruc, han generat la recusació d'aquest magistrat per part de Josep Lluís Alay, cap de l'Oficina de Puigdemont, així com investigat al procediment judicial de la suposada trama russa al procés català junt amb el líder de Junts per Catalunya, l'expresident Artur Mas, polítics sobiranistes catalans, empresaris i, fins i tot, comunicadors com el popular presentador Carles Porta. En un escrit al qual ha accedit aquest setmanari, la defensa d'Alay recorda la maniobra que va efectuar Aguirre per mantenir viva la causa després del revés que va rebre de l'Audiència Provincial de Barcelona.
«Per què trasllada la informació d'una peça separada a una altra creada ex novo? Senzillament, perquè necessita salvar la investigació continguda en la peça separada 2 [la relativa a la presumpta ingerència russa], que la Secció 21 de l'Audiència Provincial de Barcelona li va ordenar que tancara i en la qual, en quatre anys, no ha pres declaració a cap dels actuals investigats», raona, d'entrada, per explicar com el magistrat hauria obert una nova peça per aconseguir la supervivència d'una recerca judicial que s'havia topat amb el criteri de l'òrgan judicial provincial.
L'escrit sosté que «l'interès personal mostrat en aquesta investigació és tan intens que no li queda més remei que incomplir l'ordenat per la instància superior». «La seua peculiar teoria sobre una ingerència russa en el procés l'esperona a imputar 13 persones, que inclouen al president Mas i al president Puigdemont, així com a diverses persones del seu entorn polític i personal, sense ni tan sols poder concretar els articles del Codi Penal en els quals les activitats atribuïdes estarien incloses», recorda la defensa de l'assessor de confiança del referent de l'espai postconvergent.
La moció de Rajoy i la ingerència russa
Amb l'objectiu de qüestionar els arguments exposats per Aguirre en la seua interlocutòria de salvaguarda de la causa judicial contra Puigdemont i Mas, la representació legal d'Alay recorda que aquella resolució «responsabilitza» al Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez que va néixer gràcies a una moció de censura propiciada per una sentència de l'Audiència Nacional sobre el finançament irregular del PP i que va comptar amb el suport de les forces independentistes catalanes.
«Si en el futur a algun historiador li interessara fer una investigació sobre la ingerència russa en el procés com a exemple del que, segons la premsa, sembla haver succeït en altres països d'Europa, situaria com a data d'inici real de la investigació judicial d'aquesta ingerència el dia 18 de maig de 2018, casualment el mateix dia en què es va signar la sentència de l'anomenat cas Gürtel, que es va notificar una setmana més tard», expressa el magistrat Aguirre en la seua interlocutòria amb la voluntat d'unir implícitament ambdós esdeveniments.
De fet, l'instructor de la causa judicial sobre la ingerència russa al procés sobiranista de Catalunya completa la seua digressió: «Aquesta sentència va fer caure el govern del Partit Popular presidit per Mariano Rajoy i va donar entrada al govern a una coalició liderada pel PSOE juntament amb altres partits polítics de tall marcadament independentista. Aquesta coincidència històrica marcaria l'esdevenir de la investigació judicial de la ingerència russa tal com després es veurà».
«Aquest fet insòlit, acordant desobeir a la instància superior per a mantindre viva una investigació que haguera d'haver sigut sobreseguda, per si mateix és indicador de la contaminació personal del magistrat, qui ha decidit imputar a 13 persones per delictes de traïció, ideant, de pas, un nou delicte no establert en el Codi Penal mitjançant l'invent d'un concepte de guerra i retorçar, així, l'aplicació d'un tipus penal que es troba perfectament definit», argumenta l'escrit de la defensa d'Alay, on es fa memòria sobre la «solució alternativa» del togat per perllongar el procediment judicial.
Imparcialitat qüestionada
La representació jurídica del cap de l'oficina de Puigdemont rememora que ja va presentar una recusació — desestimada per l'Audiència Provincial de Barcelona— quan el magistrat va explicar la causa judicial a un canal germànic. «Es tractaria de la influència directa de Rússia en el procés d'independència de Catalunya, donant suport al procés d'independència, amb la finalitat que Rússia desestabilitzara, primer, la democràcia espanyola i obrint la porta, després, a la infiltració en totes les democràcies liberals d'Europa Occidental», va sostenir el togat en aquella conversa televisiva.
«No és necessari molt més per a acreditar que estem davant una pèrdua absoluta d'imparcialitat que, a més, és d'una intensitat com poques vegades s'ha vist: un magistrat concedint una entrevista sobre un cas que està instruint i parlant sobre quina és la seua tesi persecutòria, que no investigadora», va esgrimir la defensa d'Alay sense que l'Audiència Provincial de Barcelona acceptara el raonament. L'escrit també recorda les suposades desqualificacions que hauria fet Aguirre sobre Puigdemont, les quals van ser publicades per Món.cat. «Puigdemont es va cagar a les calces» o «al final va marxar en el maleter d'un cotxe en estat de pànic» són algunes de les frases que Aguirre hauria pronunciat.
Amb les primeres paraules a la televisió alemanya i els enregistraments publicats a principis d'aquesta setmana, l'advocat de l'assessor de Puigdemont discerneix: «El recusat, sens dubte, és sobirà en el seu fur intern per a pensar o no pensar el que considere més oportú; però ací ja no parlem del seu fur intern, sinó de l'externalització de les seues idees, els seus plans i l'ús polític que pretén fer de la present causa per a, d'una part, fer caure al Govern central i, d'una altra, per a ser ell l'única carta a jugar: "el partit soc jo"».
«El jutge, lluny de ser imparcial, es converteix en una part, un partit. En una societat democràtica, seria inassumible demanar que els jutges, igual que la resta dels ciutadans, no tinguen una opinió política i, fins i tot, una ideologia concreta, però, igualment, en una societat democràtica el que s'exigeix d'un jutge és que la mateixa no es faça pública sense esperar les conseqüències legals perquè això afecta la imatge d'imparcialitat», argumenta. I completa: «Ha quedat al descobert [...] que no sols manca de la imparcialitat necessària sinó que, a més, ha vingut actuant en un concert per a dur endavant un projecte polític en la qual afirma ser ell el partit».
Arran d'aquesta consideració, remata: «L'interès demostrat pel magistrat instructor l'ha dut a fer manifestacions que no sols acrediten el seu interès en la causa sinó la seua absoluta falta d'imparcialitat i de decor, en particular anticipant la seua postura enfront dels investigats i enfront dels fets que diu estar investigant per a engiponar una estratègia d'incompliment de la llei d'Amnistia». Un nou contraatac dels investigats a la causa després de la querella presentada aquesta setmana contra el togat pels presumptes delictes de malversació de fons públics i prevaricació.