Els càntics franquistes, les banderes nostàlgiques del règim antidemocràtic de Francisco Franco, les autoafirmacions nazis i les proclames feixistes s'han convertit en el paisatge habitual de cada concentració a les portes de Ferraz, a la seu del PSOE a Madrid. La dreta i, especialment, l'extrema dreta, el trumpisme espanyolista i diferents grupuscles neonazis han ocupat els carrers de la capital espanyols i d'altres ciutats de l'Estat amb l'objectiu de clamar contra l'amnistia als encausats pel procés independentista català que han pactat les forces de progrès amb ERC i Junts per Catalunya.
Les manifestacions enfront de les seus socialistes, amb escenes de violència, agressions a periodistes i expressions marcadament homòfobes i xenòfobes, no han estat l'única reacció visible i mediàtica contra aquesta mesura de gràcia acordada per la majoria del futur bloc d'investidura del socialista Pedro Sánchez. L'estat profund ha emergit també en tromba contra l'entesa entre la formació del puny i la rosa i els independentistes catalans, especialment contra l'amnistia i contra les referències de condemna a la guerra bruta judicial o, en l'argot anglosaxó, lawfare.
Com si es tractara d'un degoteig constant, han mostrat la seua animadversió diferents sales de tribunals autonòmics, com ara el madrileny, el canari, l'extremeny o l'aragonès, així com el mateix Consell General del Poder Judicial. La reacció, però, abasta a multitud de cossos de l'administració pública, com ara el conjunt de les associacions de fiscals i magistrats, l'agrupació d'advocats de l'Estat, l'Associació Professional del Cos Superior de Lletrats de l'Administració de la Seguretat Social, l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat, el Sindicat d'Inspectors de Treball i Seguretat Social, l'Associació d'Interventors i Auditors de l'Estat, l'Associació de Funcionaris de Cossos Superiors del Tribunal de Comptes o associacions de la benemèrita i de la policia espanyola.
Aquesta reacció, segons indica Guillermo López, analista polític i catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, «és insòlita». «És molt estrany que en lloc de ser pronunciaments individuals o d'associacions marginals, siga el gruix i pràcticament el conjunt de les organitzacions de diferents cossos de funcionaris de l'Estat les quals s'estiguen manifestant amb aquesta nitidesa sobre l'amnistia», expressa la seua sorpresa envers la quantitat d'integrants de l'engranatge de l'administració pública que s'han destapat ideològicament d'aquesta manera.
«Els funcionaris públics han de comptar amb la llibertat per expressar la seua opinió sobre la realitat política sense cap mena de problema. De fet, un magistrat ha de poder criticar a qualsevol govern a títol personal. Ara bé, no s'ha de permetre que aquests retrets es produïsquen durant l'exercici de les seues funcions de servei públic per evitar contaminacions posteriors. El problema de les manifestacions públiques contra l'amnistia d'aquests dies és que està fent-les una sala d'un tribunal autonòmic i no un jutge de manera individual», reflexiona Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València. «S'ha de recordar que aquestes sales compten amb funcions de govern i organització, tot i no ser òrgans jurisdiccionals», apunta.
La contestació d'aquests cossos funcionarials a la mesura de gràcia per als implicats judicialment pel procés independentista s'ha identificat com a un moviment de resposta d'unes elits estatals, de les guardianes de l'essència de l'Estat espanyol. O, si més no, així ho observa Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques de la Universitat de València: «Es tracta d'una acció d'unes elits socioeconòmiques, les quals estan legitimades per la seua funció pública, a favor d'uns posicionaments ideològics i estructurals determinats, i que aquests no tenen per què coincidir amb l'interès general. És un esdeveniment molt greu perquè aquestes elits s'haurien de considerar neutrals i han mostrat el seu partidisme».
«Els posicionaments públics d'aquests cossos denoten el seu biaix conservador, així com la seua visió patrimonialitzada de l'administració», descriu Boix, qui completa: «Són cossos funcionarials que històricament han estat molt privilegiats i tenen tendència a confondre la seua posició i els seus interessos amb els del conjunt de la societat. Tenen assumida una funció de defensa de l'Estat de manera vicària, però s'obliden que aquesta postura pot xocar amb els interessos generals». «Són estaments molt conservadors d'un Estat molt centralitzat i amb una visió molt determinada d'Espanya, on els nacionalismes perifèrics s'han concebut sempre com a enemics. En aquest moment, estan actuant com a les terminals de la dreta a l'Estat», raona López.
La conformació d'aquesta mena d'Estat profund, de cossos administratius que serien les cèl·lules d'uns ens estatal amb vida pròpia, tindria com a data d'origen, segons Pedro Vallín, periodista de La Vanguardia i autor de l'obra C3PO en la corte del rey Felipe. La guerra del Estado profundo español contra la democracia liberal (Arpa Editores, 2021), «en la conquesta i espoli espanyol d'Amèrica». «Arran de la invasió espanyola, va desenvolupar-se un Estat per a cobrir les necessitats administratives que se n'havien derivat», precisa.
«Des de l'aleshores, hi ha una mena d'Estat a Espanya que funciona com a un organisme d'autopreservació, el qual va anar-hi al darrere i va intentar posar carretera a les seues rodes quan la Generalitat de Catalunya de Carles Puigdemont va eixir-se'n del carril del dret», sosté. I trasllada a l'actual escenari polític: «Aquesta reacció de l'estat profund es resumeix amb la frase que va pronunciar un diputat del PNB a un altre parlamentari del PDeCAT: 'En la formulació que Espanya és un Estat de dret i social, Estat és el substantiu i la resta de paraules són adjectius». «És molt curiós com la CEOE no s'ha manifestat contra l'amnistia i altres cossos administratius sí», agrega.
La batalla de les togues
En aquesta eixida en tromba per censurar l'amnistia per part de diferents estaments de l'Estat, han destacat els cossos judicials. «El poder judicial està allunyat de les seues regles i les seues normatives perquè no compta amb la facultat per pronunciar-se sobre iniciatives polítiques», ressalta el cronista parlamentari, qui retrau «aquesta defensa de l'autonomia judicial com si els togats conformaren un ens autònom, una casta autònoma que pot funcionar al marge de la resta de poders». «La independència del poder judicial significa un blindatge de les pressions de la resta de poders, com ara el polític, però no el desvincula de l'origen del qual emana els diferents poders d'una democràcia: la voluntat del poble. És una qüestió bàsica que sovint s'oblida», recorda.
«Els jutges s'han sentit qüestionats perquè, al final, l'amnistia està fonamentada en el fet que una part de la judicatura va actuar durant el procés independentista català amb criteris de justícia qüestionables i allunyats de la correcció jurídica. Els magistrats van sumar-se a una marea liderada pel monarca Felip VI, i agitada tant pels governs del PP com del PSOE, que demanaven canya contra els independentistes. Ara, quan se'ls assenyala per haver participat d'aquesta guerra jurídica, es senten desemparats i reaccionen d'aquesta manera», discerneix Boix, qui creu que «aquestes manifestacions públiques contaminen a una part de la judicatura quan haja d'enfrontar-se a casos que n'estiguen vinculats».
La protesta pública dels jutges i de bona part dels cossos administratius busca, a parer de López, «fer més convulsa la legislatura i buscar que siga tan curta com siga possible». «Estan veient com la investidura de Sánchez amb aquestes aliances és inevitable i estan resignats perquè a partir d'aleshores no hi ha possibilitat de convocar eleccions fins que passe un any», subratlla l'analista polític, qui arredoneix la seua interpretació d'aquests moviments: «Estan desesperats perquè es combina una derrota que no esperaven junt amb la seua obsessió per Catalunya i contra el nacionalisme o l'independentisme català. La seua fixació amb Catalunya no és només estratègia política, sinó que és genuïna. Creuen realment que l'amnistia és vergonyosa».
«El problema és que aquests cossos funcionarials tenen una visió d'Espanya que xoca amb la resta de sensibilitats que habiten al conjunt de l'Estat espanyol», incideix, per explicar que «per a la dreta i aquestes terminals administratives és inacceptable tant les referències a la guerra jurídica o lawfare com ara la promulgació d'una llei d'amnistia». «Es podria entendre el seu empipament amb la introducció en el pacte entre el PSOE i Junts de Catalunya del concepte lawfare, però mai que s'expressen públicament sobre l'amnistia, ja que no els correspon per tractar-se d'una llei que pacten les diferents forces que estan presents al parlament. Amb aquests posicionaments públics, estan deslegitimant a les institucions i, a més, s'estan deslegitimant ells com a servidors públics», adverteix.
Una neutralitat qüestionada
L'emergència pública d'un Estat profund que pren partit polític, en aquest cas contra l'amnistia, afecta la imatge de l'administració, a la seua teòrica imparcialitat. «Genera la sensació que l'Estat no és neutral i, en conseqüència, debilita l'afecció d'una part de la ciutadania a les institucions democràtiques. Per a una part de la societat, per a l'electorat progressista i dels nacionalistes perifèrics, la sensació que es transmet d'aquests pronunciaments és que l'Estat compta amb unes preferències molt clares. I, per tant, es genera una dubte inquietant: qui vigilarà els excessos d'un hipotètic govern conservador si aquests cossos funcionarials estan aliats ideològicament amb la dreta?», es pregunta.
«Crec que estem veient un canvi en la manera que s'ha concebut l'administració i els cossos funcionarials de l'Estat. S'està veient que ja no són neutrals i que compten amb unes predileccions polítiques i ideològiques molt determinades. Ja no tenim aquest pensament naïf sobre la imparcialitat de la justícia, ni aquesta mirada idíl·lica de les institucions sobre la qual es construeix la democràcia. Estem arribant a punts desitjables de maduresa democràtica, però amb el cost que pot tenir sobre la percepció de determinats cossos de servei públic», medita Vizcaíno. Els efectes per a la qualitat democràtica i per a la confiança en les institucions de l'emergència de l'Estat profund contra l'amnistia als encausats pel procés independentista català.