No feia ni mitja hora que havia acabat aquella anunciació de la cremà de l'herència legislativa del Govern del Botànic. El PP i la ultradreta Vox havien comparegut a la sala de premsa de les Corts Valencianes per comunicar una nova llei que suprimia els controls a la ingerència política a À Punt, la derogació de la legislació en memòria democràtica i, especialment, la implantació d'un nou model lingüístic a l'escola valenciana. El calendari marcava març de 2024.
«Hem aconseguit que Vox accepte més percentatge de valencià», es felicitava un càrrec del PPCV pels corredors de la cambra parlamentària valenciana. Ara bé, es mostrava inflexible quan se l'interrogava per una de les desigualtats i consideracions acientífiques que recollia la llei: a les comarques valencianoparlants, les famílies triarien entre el valencià i el castellà com a llengua base; a les comarques castellanoparlants, la norma redactada per populars i ultradretans solament preveia el castellà com a llengua vehicular.
En cap moment consideraven que hi haguera famílies partidàries d'ensenyar en valencià als seus fills. «El bilingüisme és una realitat a les comarques de predomini lingüístic valencianoparlant, mentre que no ocorre el mateix a les comarques castellanoparlants», justificaven, fins i tot des d'aquell sector popular que fa gala de practicar públicament la llengua del país. Tanmateix, aquella visió suposava coartar, d'entrada, la teòrica llibertat d'elecció lingüística que afirmaven defensar: es privava d'escollir com a base a l'escola una de les dues llengües cooficials al territori valencià.
El Consell va permetre l'elecció del valencià com una opció per a les famílies de les comarques castellanoparlants en la consulta lingüística, però l'última decisió estava en mans de l'Administració valenciana. Els resultats de la votació —una autèntica bufetada als objectius d'arraconament i minorització del valencià de la Conselleria d'Educació, encapçalada pel zaplanista José Antonio Rovira— van mostrar que hi havia una demanda considerable de valencià en aquelles zones.
La consulta convocada per la Conselleria de Rovira va constatar una demanda del 52% de valencià en comarques tradicionalment castellanoparlants com ara els Serrans, així com properes al 30% en contrades com ara la Foia de Bunyol, l'Alt Palància o l'Alt Millars. L'informe del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) assenyalava que hi havia molts centres educatius —especialment, a la xarxa pública— d'aquests indrets que atresoraven percentatges de tria de la llengua pròpia del país que superaven el llindar del 30%.
Les dades generals de la consulta —amb una victòria del valencià per sobre del castellà en el conjunt de la demanda educativa— no eren l'únic revés per a Rovira i la seua visió d'arraconament de la llengua pròpia —practicada personalment per expressar-se sempre en castellà a pesar dels seus orígens familiars valencianoparlants—, sinó que la jugada no havia estat com havien dissenyat des de la Conselleria a les comarques castellanoparlants. Atesos els resultats, es trobava amb l'atzucac de crear unitats en valencià a zones que no havia previst.
En una decisió que implica actuar contra la llibertat d'elecció que ha pregonat d'ençà de la seua arribada al departament valencià d'ensenyament i que vulnera la voluntat dels pares a obviar els resultats de la consulta, ha enviat una circular als centres sostinguts amb fons públics per a materialitzar els resultats de la votació. A la nota informativa, s'afirma que «en les zones de predomini lingüístic castellà només tindran en cada nivell una fila: LBC», és a dir, llengua base castellà, mentre que en les de predomini lingüístic valencià tindran dues files: valencià i castellà.
La circular ha estat desvelada per l'STEPV, que ha exigit a la Conselleria de Rovira «una rectificació immediata», ja que «no respecta la famosa llibertat d'elecció de llengua, de la qual tant s'ha omplert la boca el conseller d'Educació i el president Carlos Mazón, i els defensors d'una elecció que ha resultat una farsa, perquè, al final, el que es pretén és negar, com es veu clarament en la circular, que el nostre alumnat estudie en valencià». El sindicat majoritari en el camp de l'ensenyament ha anunciat una ofensiva legal en cas que no hi haja una rectificació. Educació, de moment, s'ha defensat assegurant que prendrà les mesures necessàries per a atendre la demanda de valencià com a llengua base en les zones castellanoparlants.
La jugada del conseller —malgrat que s'acabe rectificant— mostra com el discurs de la llibertat d'elecció d'idioma només era una cortina de fum per a assolir una minorització més accentuada del valencià a l'escola, així com exhibeix el seu enuig davant d'uns resultats que esperava molt diferents. Rovira volia invisibilitzar el valencià, especialment a les zones castellanoparlants, on s'ha agitat la conflictivització de la llengua per a recollir vots. El mantra de la llibertat d'elecció idiomàtica s'ha evidenciat que només un instrument per a aconseguir aquest propòsit.