Com un bumerang. Així ha estat la trajectòria de la Llei de llibertat educativa que PP i Vox van aprovar el juny passat i amb què pretenien acontentar els col·lectius espanyolistes. Sota el pretext de «deixar llibertat a les famílies», la Conselleria d’Educació va convocar una consulta lingüística per tal que decidiren quina volien que fora la llengua base de l’ensenyament dels seus fills. El departament de José Antonio Rovira s’hi va declarar obertament «neutral».
Aquest dijous, quaranta-vuit hores després de finalitzar la consulta, la Conselleria ha donat a conèixer els resultats globals. El 50,5% de les famílies volen que els seus fills estudien en valencià. Les dades són especialment bones en les comarques de l'Alt Maestrat (94,7%), els Ports (93,2%), el Comtat (87,6%), Ribera Baixa (85,85%), Ribera Alta (80,4%), la Costera (77,1%), la Plana Baixa (75,7%) i la Marina Alta (71,6%). Per províncies, a Castelló el 70,5% de les famílies han triat valencià; el 57,8% a València, i el 34,2% a Alacant. Les dades aportades aquest dijous pel conseller inclouen els centres públics i concertats.
«Ha guanyat el pluralisme enfront del pensament únic. No era una competició entre valencià i castellà, com volien fer veure alguns partits», ha dit el conseller Rovira, que ha considerat que el model del Botànic «ha sigut un fracàs».
Les famílies han triat majoritàriament castellà a les comarques del Baix Segura (95,2%), el Baix Vinalopó (59,2%), l'Alt Vinalopó (83,1%), Vinalopó Mitjà (74,7%), l'Alacantí (75,6%), la Vall de Cofrents-Aiora (87,2%), la Plana d'Utiel-Requena (92,9%), el Racó d'Ademús (63,7%), la Canal de Navarrés (68,5%), la Foia de Bunyol (66,8%), València ciutat (63,8%), l'Alt Millars (64,7%), l'Alt Palància (71,6%).
Pel que fa a les capitals de província, Castelló de la Plana és on els resultats són més beneficiosos per a l'idioma propi: el 61,9% de les famílies han triat valencià. A València el percentatge és del 36,1%, mentre que a Alacant es situa en un minso 16,9%.
Els resultats de la consulta són una victòria per a la llengua al País Valencià, on l’ús de l’idioma propi ha baixat de forma generalitzada, però no així el seu coneixement, gràcies, en bona part al paper que ha tingut l’ensenyament. Els resultats són, d’altra banda, una clatellada per al Partit Popular i Vox, que, amb aquesta consulta, volien acontentar els grupuscles que, especialment a les zones més meridionals del País Valencià, bramen contra la normalització de la llengua.
Per contra, és una gran victòria per als col·lectius en defensa de l'idioma, que s'havien mobilitzat fortament per fer campanya a favor del valencià. Tant Escola Valenciana com Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma per l'Ensenyament Públic i la Plataforma per la Llengua havien mostrat la seua disconformitat amb el plantejament de la consulta. Especialment notable ha estat la mobilització de Famílies pel Valencià, un col·lectiu creat ex professo arran de la convocatòria de la consulta. Durant els darrers mesos, aquesta entitat ha fet més de tres-centes activitats per difondre els avantatges d'estudiar en valencià.
L'anàlisi del conjunt de les dades permet concloure que la campanya en defensa de la llengua promoguda per aquests col·lectius ha estat determinant en el resultat final, en la mesura que ha aconseguit mobilitzar les famílies valencianoparlants i les famílies castellanoparlants que prefereixen que els fills estudien valencià. Segons dades de la mateixa Conselleria, en la consulta van participar el 58,6% de les famílies. Quatre de cada deu famílies, doncs, s'hi van abstenir.
Les dades estan disponibles en el web consulta.gva.es per centres educatius.
