Aquest dijous es compleix una setmana des que la Conselleria d’Educació va fer públiques les dades de la consulta per tal que les famílies triaren la llengua base en què volen que els seus fills o filles estudien. El 50,5% de les famílies van optar per marcar la casella del valencià, un resultat que ha estat festejat pels col·lectius en defensa de l’idioma.
Els resultats donen peu a moltes lectures. Des del punt de vista territorial, la consulta evidència que és a les comarques del sud (i, especialment, al sud de la ciutat d’Alacant) on la llengua té un paper més residual. També que són excepcionals els municipis de la zona de domini lingüístic castellà on ha guanyat el valencià.
Des del punt de vista de la titularitat dels centres educatius, la consulta certifica quelcom conegut: que l’escola concertada i les seues famílies, amb excepcions, bandegen la llengua pròpia. Una anàlisi de les dades realitzada pel sociòleg i professor de la Universitat de València, Rafa Castelló, així ho posa de manifest.
En termes globals, el castellà és l’opció preferida per 7 de cada 10 famílies de la concertada. En canvi, entre les famílies del sistema públic, només 4 de cada 10 opta per aquesta llengua. De fet, és significatiu que a la demarcació d’Alacant, allà on la llengua en termes globals presenta un pitjor registre, el valencià és la llengua triada per 4 de cada 10 famílies en l’àmbit públic.
Per comarques, s’evidencia que hi ha comarques on la diferència entre els públics i els concertats és especialment significativa. A l’Horta Nord, només el 30% de les famílies de la concertada trien ensenyament en valencià. En l’ensenyament públic el percentatge és del 70%. A la Marina Baixa, a la concertada és del 22,9%, per un 59,1% de la pública. A la Planta Alta, el percentatge és del 22,9% i del 71,8%, respectivament. En canvi, les diferències no són tan grans en àrees com les comarques centrals. En els gràfics següents podeu consultar les dades: